Grec micénico
Grec micénico (grec: Μυκηναϊκή ελληνική; llatí: Lingua Graeca Mycenaea) és el terme en el que es designa la fase testimoniada més antiga de la llengua grega. Es troba atestada en una forma d'escritura, essencialment silàbica, denominada Llineal B,[1] entre els sigles XVI i XII Va ser parlat durant el periodo micénico en llocs tals com Grècia continental, Creta i Chipre, fins a la seua desaparició en l'invasió dòrica i el conseqüent afonament econòmic que va donar inici a l'era coneguda com Edat Obscura.[2] S'han trobat inscripcions en grec micénico en zones com Cnosos, Pilos, La Canea, Tirinto i Tebas.[3]
En 1952, Michael Ventris va dessifrar el sistema i va centrar els seus esforços en provar que l'idioma pot ser entés com una forma primerenca del grec modern.
Context històric
[editar | editar còdic]Al voltant del 2000 a. C. es va produir la migració a la Hélade, en successives onades, de varis pobles indoeuropeos. Els pobles mediterràneus natius de la zona, denominats pelasgos pels immigrants protogriegos, varen anar finalment somesos per estos. La llengua dels pobles somesos va aportar alguns importants elements lèxics i morfològics per a la constitució de lo que després seria el grec micénico.[4]
Per la seua banda, l'illa de Creta va tindre dos sistemes d'escritura des de principis del segon mileni a. C.; fins a l'adopció del llineal B: el denominat jeroglífic cretense i el llineal A. En l'auge de la civilisació micénica, Creta substituyó este últim sistema pel grec micénico basat en el llineal B.[4] No obstant, no existix suficient evidència per a demostrar si dit sistema té el seu orige en la Grècia continental o en Creta.
Descripció llingüística
[editar | editar còdic]L'estudi de les inscripcions micénicas va dur al descobriment de que eixes inscripcions no representaven una única varietat llingüística sino dos dialectes propencs. Açò va ser senyalat per primera volta per Risch[5] (1966), que va cridar a les dos varietats micénico normal (mycénien normal) i micénico especial (mycénien spécial); actualment, eixes dos varietats es diuen respectivament micénico I i micénico II. Les dos varietats es distinguixen per quatre característiques fonològiques i morfològiques. El micénico I presenta les següents característiques:
- Les nassals silàbiques *m̥ i n̥ del indoeuropeo es vocalisen com /o/ en l'entorn d'una consonante labial.
- La vocal mija i es tanca en /i/ en l'entorn d'una consonante labial.
- Davant una vocal tancada *i, el fonema /t/ es convertix en la fricativa /s/.
Per la seua banda, el micénico II presenta estes atres:
- La terminació de dativo singular atemático és -i.
- Les nassals silàbiques m̥ i n̥ del indoeuropeo es vocalisen sempre com /a/.
- La vocal mija i es manté inalterada encara en l'entorn d'una consonante labial.
- La seqüència tu es manté inalterada.
Fonologia
[editar | editar còdic]L'escritura del grec micénico diferència cinc timbres vocàlics, a, i, i, o, o, ademés de les semivocalés w i j (esta última transcrita freqüentment com i), tres sonorantes, m, n, r (esta última pot representar també l), una sibilant, s, i sis oclusivas, p, t, d, k, q (que representa a les labiovelarés) i z (que té entre les seues alòfons [kʲ], [ɡʲ] i [dʲ] i que posteriorment evolucionaria a l'africada grega ζ).
És interessant notar que l'inventari mencionat preserva el sò /w/, que es va conservar només en alguns dialectes grecs i era transcrito per mig de la lletra digamma (F) fins que va caure, va donar lloc intervocálicament al sò /h/ i en alguns casos va desaparéixer per complet.
El grec micénico preserva un cert número de característiques arcaiques retingudes directament del proto-indoeuropeo, tals com les consonants labiovelares, que evolucionarien a /p/ o /t/ en els dialectes grecs posteriors.
Vore també
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]- Aura Jorro, Francisco: Diccionari micénico, 2 toms, Madrit, Consell Superior d'Investigacions Científiques, Institut de Filologia,[7] 1985–1993.
- Bartoněk, Antonín (2003). Handbuch dones mykenischen Griechisch, Carl Winter.
- Bernabé, Alberto i Eugenio R. Luján, Introducció al grec micénico: Gramàtica, selecció de texts i glossari, 2.ª ed., Saragossa, Prenses de l'Universitat de Saragossa, 2020.
- Jiménez Prim, José Miguel: Sintaxis del grec micénico, Sevilla, Editorial Universitat de Sevilla, 2016.
- Cabellam, José L.: Texts grecs micénicos comentats, Vitòria-Gasteiz, Eusko Legebiltzarra/Parlament Vasc, 2001.
- Piquero Rodríguez, Juan: El lèxic del grec micénico. Index graecitatis. Étude et mise à jour de la bibliographie, Nancy i París, A.D.R.A./Éditions de Boccard, 2019.
Notes i referències
[editar | editar còdic]- ↑ «[1]», Ministeri d'Educació, Política Social i Deport d'Espanya. Consultat el 30 d'abril de 2009.
- ↑ Martin, Thomas R.. «An Overview of Classical Greek History from Mycenae to Alexander. The loss of writing». Consultat el 3 d'octubre de 2010.
- Panorama de l'història de la Grècia Antiga des de l'época micénica fins a la d'Alejandro.
- ↑ Chadwick, John (1976). The Mycenaean World (en anglés), Cambridge University Press. ISBN 0521290376.
- El món micénico.
- ↑ 4,0 4,1 «Cultura grega». Consultat el 3 d'octubre de 2010.
- ↑ Ernst Risch (1911 – 1988): helenista i antropòlec suís.
- ↑ Vore "Tema (morfologia llingüística)".
- ↑ Vore "Institut de Llengua, Lliteratura i Antropologia".
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Griego micénico» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.