Invasió dòrica
La invasió dòrica és un concepte relativament modern que s'utilisa per a explicar cóm, en el sur de l'antiga Grècia, els dialectes i tradicions preclásicas varen ser reemplaçats o transformats pels que predominaven en l'Época Arcaica. Este terme, ‘invasió dòrica’, és una construcció de historiadors i arqueòlecs dels sigles XIX i XX.
En la historiografia antiga, els canvis associats als dorios es narraven per mig del mit de el “tornada dels heraclidas” (κάθοδος τῶν Ἡρακλειδῶν), és dir, l'arribada dels Heraclidas als territoris del Peloponeso. Va ser Karl Müller qui va desenrollar el model modern d'invasió dòrica, tractant als dorios com un Volksstamm (‘poble històric orgànic’) i vinculant els fets mítics en processos històrics, buscant aixina explicar l'expansió dòrica en térmens tant culturals com a poblacionals.[1]
L'anomenada “invasió dòrica” s'utilisa per a explicar els canvis culturals i llingüístics en Grècia durant la transició entre l'Edat del Bronze tardana i l'Edat Arcaica (aprox. XII‑VIII). Segons esta teoria, els parlants del dialecte dòric es varen traslladar al sur de Grècia i a algunes illes, substituint o transformant els dialectes micénicos i les tradicions preclásicas. No obstant, l'evidència arqueològica i llingüística sugerix que no es va tractar necessàriament d'una invasió militar massiva, sino de migracions, desplaçaments poblacionals i processos d'assimilació cultural. Per això, molts historiadors moderns preferixen parlar de “migració dòrica” o “expansió dòrica”.[2][3][4]
El significat del concepte ha variat en el temps i tant historiadors com filòlecs i arqueòlecs ho han utilisat per a explicar les discontinuidades culturals que es troben en els seus respectius camps d'estudi. El moment de l'arribada dels dorios a Creta tampoc està clar, encara que els dorios varen conquistar alguns llocs com Clapixc.[5] A pesar de 200 anys d'investigació, l'historicitat de l'invasió dòrica mai ha segut establida. Encara que ha permés descartar atres possibilitats. La possibilitat de que ocorreguera en realitat seguix oberta.
La tornada dels Heraclidas
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Heraclidas.
L'antiga tradició conta que els descendents d'Heracles, exiliats despuix de la seua mort, varen retornar despuix d'algunes generacions, a fi de recuperar el domini que el seu antepassat, Heracles, tenia en la península del Peloponeso. La Grècia a la que fan referència en el mit és l'antiga civilisació micénica. El història de la tornada dels Heraclidas és considerada llegendària, ya que molts detalls diferixen d'un autor de l'época a un atre, per lo que se supon que un clan dominant va declarar ser hereu del héroe grec Heracles per a llegitimar el seu poder.
La traducció retorne és completament moderna, ya que en grec té una connotació diferent. En grec les paraules són katienai o katerchesthai, lliteralment es traduiria com "baixar", "descendir" o "anar avall"; en el context de descendir de les terres altes a les terres baixes, o el descens de l'aigua en una inundació. Mai s'usa per a la tornada a casa, que és la paraula grec nostos (d'eixa paraula prové l'actual nostàlgia) i esta paraula s'utilisaria en la Odissea, per a referir-se al desig d'Odiseo de retornar a casa despuix de terminar la guerra de Troya. Els Heraclidas no tornen a la llar, sino que baixen al Peloponeso a guerrear, lo que invita a la moderna traducció de invasió dòrica.
No obstant, hi ha diferències entre els Heraclidas i els dorios. El historiador George Grote resumix la relació de la següent manera:
En eixa época, el Peloponeso era governat pels descendents de Pélope i els Heraclidas (enemics dels pelópidas) varen decidir recuperar el territori del que havien segut expulsats. Pero varen ser derrotats pels jonios en l'istme de Corinto. Fil va desafiar en un duel singular a Equemo d'Arcàdia; si guanyava Equemo hi hauria pau durant tres generacions i si guanyava Hillo permetrien la recuperació del Peloponeso, al final, Hillo va ser mort per Equemo, rei de Tegea.
Tres generacions despuix, una aliança entre els Heraclidas i els dorios va ocupar el Peloponeso, un fet que Grote denomina invasió victoriosa.
El terme «invasió»
[editar | editar còdic]La primera volta que es va utilisar el terme «invasió dòrica» va ser en la década de 1830; una atra alternativa era «migració dòrica». Per eixemple, Thomas Keightly va usar «migració dòrica» en 1831 en Resum de l'Història i en 1838 en Mitologia en l'Antiga Grècia i Itàlia va utilisar «invasió dòrica».
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Des del sigle XIX, l'ascens dels dorios en el Peloponeso ha segut interpretat per el historiografia moderna com a resultat d'una anomenada «invasió dòrica», interpretació que es va consolidar en l'obra Die Dorier (1830) de Karl Otfried Müller. En ella, el mit de la tornada dels Heráclidas va ser entés com a reflex d'una migració o irrupció històrica de pobles dorios. Encara que Müller no va ser el primer en propondre esta llectura, sí va ser qui la va formular de manera sistemàtica i la va convertir en un paradigma historiográfico. Des de mediats del sigle XX, este model ha segut àmpliament qüestionat i la «invasió dòrica» sol considerar-se un constructo historiográfico decimonónico, mentres que la tornada dels heraclidas s'interpreta principalment com una tradició mítica i genealògica.
- ↑ Alexander Mackie Snodgrass (1967). The Dark Age of Greece: An Archaeological Survey of the Eleventh to the Eighth Centuries B.C. Edinburgh University Press.
- ↑ John_Chadwick (1987). The Mycenaean World. Cambridge University Press.
- ↑ S. Hood (1971). The Arts in Prehistoric Greece. London: Thames & Hudson
- ↑ C. Michael Hogan, Clapixc Fieldnotes, The Modern Antiquarian.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Karl Otfried Müller, Die Dorier (The Dorians), (1824).
- Karl Otfried Müller, The History and Antiquities of the Doric Race, Eng. trans., Oxford, 1830. 2 vols.
- Robert Drews, The End of the Bronze Age: Changes in Warfare and the Catastrophe CA. 1200 B.C., Princeton University Press, Princeton, New Jersey, 1993.
- Sarah B. Pomeroy et al., Ancient Greece: A Political, Social, and Cultural History, Oxford University Press, 1999.
- John Chadwick, El món micénico, Madrit:Aliança (2005), ISBN 84-206-7920-8.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Invasión dórica» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.