Peloponeso

Peloponeso

Peloponeso o Morea (en griego: Πελοπόννησος, pronunciació clàssica Pelopónnēsos; pronunciació moderna Pelopónisos) és una península de Grècia, unida al continent pel istme de Corinto que actualment està tallat pel canal de Corinto.

El seu nom prové de l'héroe mitològic grec Pélope, qui supostament va conquistar tota la regió. Etimológicament, Peloponeso significa 'illa de Pélope', a pesar de que només va ser una verdadera illa despuix de l'obertura del canal de Corinto en 1893. En l'Edat Mija, se li cridava 'Morea', per la semblança de la seua forma en un full de moral. Patrás (en el nort) i Kalamata són les úniques ciutats importants, a on es troben els principals ports. En 2004, el Peloponeso va guanyar una segona conexió en el continent despuix de la construcció del Pont de Riu-Antirio. En la regió es troba la ciutat d'Olimpia, centre religiós de l'Antiguetat, a on es varen celebrar els primers Jocs Olímpics, i la ciutat d'Esparta, una de les dos ciutats-Estat hegemòniques en el periodo clàssic.

Geografia

La península és una prolongació de la cordillera del Pindo i presenta un relleu molt montanyós. Està format per varis massiços: l'Olono, en el NO (2223 m), el Cilene, en el NE (2376 m), el Mégalo, en el centre (1980 m), i, en el SE, els tossals d'Argólida, el Parnón (1935 m) i el Taigeto (2404 m), que voregen els característics golfs de Nauplia, Laconia i Mesenia. En estos últims terminen les valls d'Argos, Esparta i Kalamata, a on es practica l'agricultura de regadiu.

La península presenta planures interiors aïllades, com la de Megalópolis. En el Peloponeso no s'estenen planures costeres pantanosas, que han segut desecadas per a dedicar-les a l'agricultura i eliminar la malaria.

• Geogràficament, el terme Peloponeso s'aplica a tota la península, encara que en l'organisació territorial de Grècia solament una part pertany a la perifèria de Peloponeso; la part nort-occidental correspon a la perifèria de Grècia Occidental.
  Geogràficament, el terme Peloponeso s'aplica a tota la península, encara que en l'organisació territorial de Grècia solament una part pertany a la perifèria de Peloponeso; la part nort-occidental correspon a la perifèria de Grècia Occidental.
• 
  Mapa topogràfic del Peloponeso, en alguns dels seus principals accidents geogràfics.

Economia

La regió viu eminentment de cultius agrícoles de tipo mediterràneu: frutales, cítrics, olivera i vinya. A estos se'ls afig ganaderia ovina i caprino en les zones montanyoses i el cultiu de dacsa en les valls. El Peloponeso exporta productes de l'olivera, melons, melons d'Alger, agres, tabac i especialment va vindre i panses (Panses de Corinto). Argos suministra verdures a Atenes. Igualment existix un incipient desenroll de turisme rural en zones singulars del Peloponeso, en les que en el respal de programes de l'Estat grec s'estan reconstruint antics pyrgoi (torres) per a reconvertir-los en hotels rurals destinats al turisme de calitat, sobretot en zones propenques a la mar com Gythio, l'antic port de Esparta.

Història

Les regions del Peloponeso en l'Antiguetat.

Els primers pobladors varen ser els egeos (2600 a. C.), i posteriorment va ser ocupat per anatolios (2400 a. C.), jonios (2200 a. C.), aqueos (1600 a. C.). Esparta es va convertir en la principal polis de la península despuix de conquistar un terç d'ella (610 a. C.) i formar la Lliga del Peloponeso, que es va enfrontar a Atenes. Més vesprada va ser dominat pels macedonios i els romans, baix el mandat del qual la regió va decaure en importància, a pesar de la pau interior que es va viure en ella.

Va ser devastat per Alarico en 396 i ocupat per tribus eslaves, que es helenizaron. Despuix de la derrota de l'imperi bizantí en 1204, va ser conquistat per Venècia i els creuats, i un sigle despuix pels Romans d'Orient en 1430, pero trenta anys més vesprada va ser ocupat pels otomans (Mehmet II), als que va pertànyer fins a l'independència de la Grècia moderna.

Divisió polític-administrativa

Artícul principal → Perifèria de Peloponeso.

Peloponeso és una perifèria de Grècia, formada per cinc unitats perifèriques: Arcàdia, Argólida, Corintia, Laconia, Mesenia.

Les unitats perifèriques d'Acaya i Élide pertanyen també a la península, pero formen part de la perifèria de Grècia Occidental.

Vore també

• Jocs olímpics en l'antiguetat
• Grècia
• Esparta
• Argos
• Corinto
• Regions de Grècia
• Lliga BBVA
• Terremot del Peloponeso de 2008