Lliga del Peloponeso
La Lliga del Peloponeso va ser una aliança entre els estats del Peloponeso en els sigles VI i V a. C.
Al final de el VI, la ciutat d'Esparta s'havia convertit en l'estat més poderós del Peloponeso i eixercia la seua hegemonia sobre Argos, el següent en importància. Va conseguir també atres aliats de pes, com Corinto i Elis, lliberant a Corinto de la tirania i ajudant a Elis a assegurar-se el control dels Jocs Olímpics. La mateixa política va favorir atres incorporacions, fins que pràcticament tot el Peloponeso va formar part de l'aliança.
La Lliga estava organisada baix el férreu control de Esparta, encara que teòricament baixe l'autoritat de dos òrguens: l'assamblea espartana i el consell dels aliats, en el que cada membre contava en un vot, independentment del seu tamany o pes geopolític. Els Estats membres no tenien que pagar tribut llevat en temps de guerra, quan se'ls podia exigir dos terços de les seues tropes.
Solament la pròpia Esparta tenia dret a convocar una trobada de la Lliga. No es tractava d'una aliança multilateral, sino d'acorts bilaterals entre cada membre i Lacedemonia, de modo que quedava a la discreció dels participants firmar acorts entre ells. De la mateixa manera, i encara que cada estat membre contava en un vot, les decisions del consell no eren vinculants per a Esparta, que podia fer cas omís d'elles. No es tractava, per tant, d'una aliança en sentit estricte, com tampoc va incloure mai la totalitat del Peloponeso.
La Lliga proporcionava seguritat als seus membres i, principalment, a la mateixa Esparta. La seua llínea política va ser, en general, de signe conservador, en respal als règims oligàrquics i oposició als tirànics.
En motiu de les guerres mèdiques, la Lliga del Peloponeso es va fondre en la Lliga Helènica, primer baixe el mando de Pausanias i més vesprada de Cimón d'Atenes. En acabar les guerres contra els perses, Esparta va abandonar la Lliga Helènica i va constituir de nou la del Peloponeso, junt en els aliats originals. La Lliga Helènica es va transformar, a la seua volta, en la Lliga de Delos, baixe el hegemonia ateniense. Abdós varen entrar en seguida en conflicte en la guerra del Peloponeso.
La Lliga del Peloponeso va gojar d'una llarga vida, aplegant fins a ben entrat el IV La batalla de Leuctra (371 a. C.), que va supondre el final de l'hegemonia espartana i el començ de la de Tebas, va conduir també a la dissolució de la Lliga del Peloponeso.
Integrants de la Lliga
[editar | editar còdic]Membres originals (abans de c.504 a. C.)
Esparta, Tegea,[1] Corinto,[2] Sición, Epidauro, Fliunte, Halias, Megara, Egina, Trecén, Hermione, Elis, Mantinea i Orcómeno.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Liga del Peloponeso» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.