Anar al contingut

Lliga Helènica (Segona Guerra Mèdica)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La Lliga Helènica va ser una coalició d'una série de ciutats gregues per a afrontar l'invasió persa a Grècia en la segona guerra mèdica. Els representants de les ciutats es varen reunir en l'any 481 a. C., provablement en el temple de Poseidón situat en l'istme de Corinto.[1] La principal actuació de la lliga va ser la victòria de la batalla de Platea, i, en això, l'expulsió dels perses. En terminar la guerra contra els perses, Esparta es va retirar de la Lliga Panhelénica i va tornar a la lliga del Peloponeso, i Atenes va fundar la Lliga de Delos.

Integrants de la Lliga

[editar | editar còdic]

Les ciutats aliades varen ser Esparta, Atenes, Platea, Tespias, Mégara, Corinto, Tegea, Élide, Orcómeno d'Arcàdia, Sición, Epidauro, Trecén, Lépreo, Micenas, Tirinto, Fliunte, Hermíone, Eretria, Estira, Calcis, Ambracia, Léucade, Anactorio, Ceos, Egina, Potidea, Pale, locrios d'Opunte, Crotona, Sérifos, Sifnos, Melos, Citnos, Naxos i potser els focenses i alguns atres beocios.[1][2][3][4]

Les ciutats integrants de la Lliga varen decidir en primer lloc alcançar la reconciliació en els conflictes bèlics que algunes d'elles mantenien entre sí, com entre Atenes i Egina.[5]

A continuació varen enviar embaixadors a atres ciutats en busca d'aumentar el número d'aliats, pero dites embaixades, a Argos, Sicília, Corcira i Creta, varen fracassar.[6]

També varen enviar espies a Sardes per a investigar l'eixèrcit persa. No obstant, estos espies varen ser descoberts i detinguts, pero Jerjes, creent que seria beneficiós per als seus interessos que pogueren transmetre als grecs la grandea del seu eixèrcit, els va donar la llibertat i els va permetre retornar a Grècia.[7]

Posteriorment, quan els perses ya estaven a punt de passar d'Àsia a Europa, varen prendre la decisió de que era necessari cuestodiar el pas de les Termópilas mentres la flota devia situar-se en al veta Artemisio. Abdós punts, estratègics, estaven situats a poca distància per lo que es podien comunicar fàcilment entre ells.[8]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 Heródoto, Història. Llibre VII, pp. 195,196, nota complementària n.º 705 de Carlos Schrader, Madrit: Gredos (1985), ISBN 84-249-0994-1.
  2. Heródoto IX,28.
  3. Heródoto VIII,1.
  4. Heródoto VIII,46-47.
  5. Heródoto VII,145.
  6. Heródoto VII, 145,148-171.
  7. Heródoto VII,146,147.
  8. Heródoto VII,175.


Referències

[editar | editar còdic]