Tirinto
Tirinto o Tirinte (en grec antic Τίρυνς i en modern Τίρυνθα) és un emplaçament arqueològic micénico en el nomos grec de l'Argólida en la península del Peloponeso, alguns quilómetros al nort de Nauplia.
Va tindre assentaments des del Neolític i va alcançar el seu cénit entre el 1400 a. C. i el 1200 a. C. Els seus elements més notables varen ser el seu palau, els seus túnels o passera i dos anells de muralles ciclópeas, sobretot estes últimes, ya que li varen otorgar a la ciutat l'epítet homérico de Tirinto, la de grans muralles. El seu acrópolis rebia el nom de Licimna.[1]
Mitologia
[editar | editar còdic]
En la mitologia grega, es dia que la ciutat va prendre el seu nom de Tirinto, un fill d'Argos i net de Zeus.[2] La tradició indicava que els cíclopes, vinguts des de Licia, havien amurallado la ciutat quan Preto es va apoderar d'ella.[3][4][1] Llavors Tirinto, Midea i el Hereon formaven part del mateix regne, mentres Argos era controlat per Acrisio.[5] El net d'est, Perseo, fundador de Micenas, va intercanviar Argos en Megapentes, fill de Preto, i aixina es va convertir en rei Tirinto.[6][7] També s'associa la ciutat en Heracles: al servici d'Euristeo, que regnava en Tirinto, va realisar els dotze treballs;[8] ademés es conta que despeñó a Ífito des de les muralles de la ciutat.[9] Algunes fonts situen ací el seu naiximent.[10]
En el Catàlec de les naus de la Ilíada formava part dels territoris acaudillados per Diomedes, durant la guerra de Troya.[11]
Història
[editar | editar còdic]
Tirinto va estar habitada des del Neolític (7.º-4.º mileni a. C.), lo que s'ha constatat a través de restants de ceràmica. El tossal baix de Tirinto va estar habitada contínuament des del Neolític fins a l'Antiguetat tardana. Durant el periodo prehistòric, el lloc va florir, particularment en l'Edat del Bronze Primerenc i Tardà. En la segona fase del periodo heládico primerenc (2500-2200 a. C.)[12] va haver ací un important centre, densament poblat i en un edifici circular de singular construcció en el cim del tossal.[13]
La seua época d'apogeu coincidix en el de la civilisació micénica, en l'Edat del Bronze Tardà, a partir de l'any 1600 a. C., especialment entre el 1400 i el 1200 a. C.[14]
El cerro es va anar fortificando gradualment, tancant entre els seus murs "ciclópeos" el complex palatí aixina com atres edificis amprats principalment per la classe dominant com a llocs de cult, almagasens, tallers i cases. La acrópolis es va dividir en tres seccions: la ciutadella Superior, Mija i Inferior. Els murs "ciclópeos" es varen construir en tres fases constructives que daten de principis i finals de el XIV i mediats de el XIII
El lloc va aplegar al seu decliu en la finalitat del periodo micénico, ya que entorn a 1200 a. C. va ser destruït pel fòc. Alguns autors han sostingut que la causa va ser un terremot, pero en 2012-2013 es varen realisar investigacions geofísicas i arqueosísmicas els resultats de les quals posen en dubte esta hipòtesis.[15] En tot cas, hi ha indicis de que potser fins a l'any 1050 a. C. va mantindre assentaments en la part baixa.[16]
En el periodo clàssic és citada entre les ciutats que va aportar soldats en la batalla de Platea,[17] fins que despuix de les guerres mèdiques va ser destruït, de la mateixa manera que Micenas, per un eixèrcit d'Argos, que pretenia aixina aumentar el seu poder en la zona.[18][19] Part dels seus habitants varen aumentar la població d'Argos[20] i uns atres es varen refugiar en Epidauro, en Hermione i en Halias.[1] Pausanias va visitar les seues ruïnes en el II[2]
En el periodo bizantí hi havia un chicotet assentament el fi del qual va deure coincidir en la pren d'Argos pel Imperi Otomà en 1379.[21]
Arqueologia
[editar | editar còdic]Campanyes d'excavacions
[editar | editar còdic]La Acrópolis va ser excavada per primera volta per Alexandros Rulls Rangavis i l'erudit alemà Friedrich Thiersch en 1831.[22]
En Tirinto s'han realisat excavacions dirigides pel Institut Arqueològic Alemà i per la Societat Arqueològica de Grècia. Heinrich Schliemann i Wilhelm Dörpfeld varen excavar el lloc en 1884-1885; entre 1905 i 1929 les excavacions varen ser dirigides per Dörpfeld, Georg Karo i Kurt Müller; a mitan de el XX Nikolaos Verdelis va rehabilitar una part de la fortificació que s'havia derrocat; a partir de 1967 les excavacions novament varen estar a càrrec de l'Institut Arqueològic Alemà, dirigides per Ulf Jantzen, Jörg Schäfer, Klaus Kilian i Joseph Maran.[21][12]
Restants arqueològics
[editar | editar còdic]
La acrópolis de Tirinto es dividix en tres nivells: superior, mig i inferior. Per una atra part, fòra de la fortificació s'han trobat restants de la ciutat baixa,[23] aixina com tombes i obres d'ingenieria per a canalisar l'aigua.[24]
Acrópolis superior
[editar | editar còdic]En l'Edat del Bronze Primerenc destacava en la part superior de la acrópolis un gran edifici circular d'uns 27-28 m de diàmetro la funció del qual, que ha segut objecte de debat, podria ser de centre administratiu.[13] Posteriorment, en época micénica, l'entrada principal a la acrópolis superior estava en el costat oriental, precedida per una gran rampa de 47 m de llongitut. Esta porta era de construcció similar a la Porta dels Lleons de Micenas.[13] El palau va tindre tres fases diferents de construcció: la primera cap a l'any 1450 a. C. i posteriorment va ser ampliat en el XIV i també en el XIII[25] Estava defés no solament per la seua doble muralla sino que també estava dispost per a que es tinguera que transitar per una série de patis tancats i travessar dos portes en forma d'H (propileus) abans d'alcançar el pòrtic d'entrada al megaron.
S'han distinguit dos megara en el jaciment. El «gran megaron» està dividit en tres parts; un pòrtic en dos columnes, un vestíbul, i una habitació principal en la que va estar el tro front a la paret de la dreta i un altar per al fòc en el centre rodejat de quatre columnes de fusta d'estil minoico que servien de soport per al sostre. Ací varen ser trobades pintures a la fresca que es troben expostes en el Museu Arqueològic Nacional d'Atenes. Un pati dentral rodejat per columnes per tres dels quatre costats es troba davant este megaron.
Per una atra part, el «megaron menut», l'est de l'anterior, estava compost per un vestíbul i per una sala principal en l'altar per al fòc. És possible que hi haguera també un tro i també hi havia un pati davant.[23]
En la part este i sur de la acrópolis hi ha dos galeries o casamatas abovedadas que estan adossades a les muralles i que podrien haver tingut una funció defensiva o d'almagasenage.
Sobre les muralles, destaca el bastió occidental, que aplega a tindre un esgambi de 7 metros. En la partix nort de les muralles hi ha un gran número d'estàncies la funció de les quals, de la mateixa manera que les galeries, podria haver segut d'almagasenage o defensiva.
Sobre el sector oriental del megaron hi ha un edifici chicotet que es creu que era un temple del periodo geomètric puix allí es varen trobar restants d'ofrenes que es troben en el Museu Arqueològic de Nauplia.[26][27]
Acrópolis media
[editar | editar còdic]La acrópolis del nivell mig va acollir alguns dels tallers del palau. S'accedix per una escala que està protegida per un bastió curve i una torre.[14]
Acrópolis inferior
[editar | editar còdic]La secció més al nort de la fortalea és la ciutadella inferior. En la segona mitat de el XIII va haver en ella una intensa activitat constructiva. Els edificis tenien la funció de vivendes i també de tallers de processament de metals i atres materials. Una de les habitacions d'un dels edificis tenia funcions religioses. Els edificis estaven alineats a lo llarc de les muralles. Un camí central conectava la acrópolis inferior en un corredor que conduïa a la acrópolis superior.
En esta part inferior de la acrópolis es troben accessos a pous que suministraven aigua. Fòra de les muralles hi ha restants de vivendes, construccions funeràries i sistemes de canalisació de les aigües.
A finals de el XIII, un incendi va destruir els murs i edificis de la acrópolis. A pesar d'això, durant el XII, l'àrea es va netejar, es va nivellar i es varen construir cases, de forma dispersa, sobre les ruïnes de la fase anterior. Dins d'esta nova fase un edifici en forma de megaron funcionava com a santuari.
Entorn a 1070-1050 a. C., s'aprecien signes de que esta acrópolis inferior estava sent progressivament abandonada.[16]
Les inscripcions en llineal B que s'han trobat en Tirinto procedixen sobretot de la denominada «casa VI» de la acrópolis inferior, pero també s'han trobat algunes que procedixen de la ciutat baixa.[23]
Treballs de restauració
[editar | editar còdic]Especialment exigent va ser l'intervenció dels tres murs de contenció de l'ala oest del palau. Estos murs mostraven signes de fort desgast, al mateix temps que sostenien l'enorme terraplé de l'ala oest del Palau. En general, varen ser evidents greus problemes d'estabilitat. Per esta raó, una investigació geotécnica, realisada dins dels llímits del proyecte, va precedir a l'inici de les intervencions, en la finalitat d'aclarir i també documentar el tipo de construcció darrere de les cares visibles dels murs. Es va seguir un procediment gradual de deconstrucción, fent un us extensiu de mides de respal temporals, en la finalitat d'evitar la possibilitat d'esmonyida de les pendents pronunciades que es troben darrere dels murs de contenció. La reparació in situ del material degradat es va combinar en la deconstrucción (i la restauració posterior, sempre que el segon pas fora absolutament necessari). El resultat és un sistema de mur de contenció compacte i estable, reemplaçat a una part substancial de la seua altura, de modo que les pressions dels materials superposts, inclinats cap a arrere des de la seua cara, s'han reduït en gran mida i, per lo tant, l'estabilitat aumentada.
Patrimoni de la Humanitat
[editar | editar còdic]
Es va reconéixer el lloc arqueològic de Tirinto, junt en el de Micenas, com Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco el 4 de decembre de 1999.[28] L'inscripció en esta Llista confirma el valor universal excepcional d'un patrimoni cultural o natural, propietat que mereix protecció en benefici de tota la humanitat. Els dos centres més importants de la cultura micénica varen dominar el Mediterràneu oriental entre el XV i el XII. i varen eixercitar un paper fonamental en el desenroll de la cultura de la Grècia clàssica. Les dos ciutadelles estan indisolublemente lligades a les epopeyas homéricas, la Ilíada i l'Odissea, que varen afectar a l'art i la lliteratura europeus durant més de tres milenis.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Estrabón: Geografia, VIII, 6, 11.
- ↑ 2,0 2,1 Pausanias: Descripció de Grècia, II, 25, 8.
- ↑ Apolodoro: Biblioteca mitològica, II, 2, 1.
- ↑ Pausanias: Descripció de Grècia, II, 16, 5.
- ↑ Pausanias: Descripció de Grècia, II, 16, 2.
- ↑ Apolodoro: Biblioteca mitològica, II, 4, 4.
- ↑ Pausanias: Descripció de Grècia, II, 16, 3.
- ↑ Apolodoro: Biblioteca mitològica II, 5, 1.
- ↑ Apolodoro: Biblioteca mitològica II, 6, 2.
- ↑ Plantilla:Ref-GML.
- ↑ Homero: Ilíada, II, 559.
- ↑ 12,0 12,1 Pàgina de l'Universitat de Heidelberg: Les excavacions de Tirinto (en alemà).
- ↑ 13,0 13,1 13,2 Μυκηναϊκή Ακρόπολη Τίρυνθας, en la pàgina argolisculture.gr (en grec)
- ↑ 14,0 14,1 Pàgina del Ministeri de Cultura de Grècia: Descripció de Tirinto (en grec).
- ↑ «Mykenische Paläste: Kein Untergang durch Erdbeben», en la pàgina de l'Universitat de Colónia (en alemà)
- ↑ 16,0 16,1 Pàgina del Ministeri de Cultura de Grècia: Acrópolis inferior de Tirinto (en grec).
- ↑ Heródoto: Històries, IX, 28.
- ↑ Heródoto: Històries, VI, 83.
- ↑ Pausanias: Descripció de Grècia, II, 25, 8; V, 23, 2-3.
- ↑ Pausanias: Descripció de Grècia, VIII, 27, 1.
- ↑ 21,0 21,1 Pàgina del Ministeri de Cultura de Grècia: Història de Tirinto (en grec).
- ↑ F. Thiersch, "Thiersch's Leben", Leipzig, 1866
- ↑ 23,0 23,1 23,2 Piquero Rodríguez, Juan (2020). La civilisació micénica, pp.38-39. Madrit: Síntesis. ISBN 978-84-1357-025-9.
- ↑ Luis García Iglésies: Els orígens del poble grec, pág. 82, Barcelona:Síntesis (2000), ISBN 84-7738-520-3.
- ↑ Pierre Lévêque: Despuix dels passos dels deus grecs, pp. 230-233, Madrit:Akal (2006), ISBN 978-84-460-2248-0.
- ↑ Pàgina del Ministeri de Cultura de Grècia: Temple geomètric de Tirinto (en grec).
- ↑ Elisavet Spazari i Kelli Petropolu: Corinto-Micenas-Nauplión-Tirinto-Epidauro.
- ↑ «Archaeological Sites of Mycenae and Tiryns». UNESCO Culture Sector. Consultat el 8 de març de 2015.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Tirinto.- Pàgina de l'Universitat de Heidelberg: les excavacions de Tirinto (en alemà).
- Pàgina del Ministeri de Cultura de Grècia: Tirinto (en grec).
- Sobre Tirinto, en el lloc del Proyecte Perseus.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tirinto» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.