Epítet homérico

Un epítet homérico és un complement de la majoria dels noms propis en les epopeyas gregues antigues, en particular en les d'Homero: la Ilíada i la Odissea.

Vore també: Epítets de l'Ilíada

Formes de l'epítet homérico

L'epítet més simple i el més freqüent és l'adjectiu grec δῖος, deu, «diví», aplicable sense distinció a tots els héroes épicos. De fet, alguns epítets poden ser aplicats indiferentement a vàries persones Diomedes (per eixemple Iliada vaig vore.12.) i Menelao (per eixemple Odissea xv.14.) són calificats en un «poderós crit de guerra» grec βοὴν ἀγαθὸς, boên agathos). En canvi, uns atres són personals: només Zeus és «porta-égida» (grec αἰγίοχος, aigíokhos), únicament Aquiles és cridat el de «els peus llaugers»; i només Atenea és cridada «la dels ulls garzos».

Pot també indicar l'ascendència del héroe: «fill de Baralle» para Aquiles, «fill d'Atreo» para Agamenón o Menelao. Alguns epítets es varen convertir en llocs comuns, com Eos (l'Aurora) «la dels dits rosats» (grec ῥοδοδάκτυλος Ἠώς, rododáktulos Êốs).

Funcions

L'epítet homérico no té solament com a fi caracterisar a el héroe, suministra igualment fragments de versos preparats per al aedo, qui compon l'epopeya al mateix temps que la seua vora. Aixina, «el diví Ulises el resistent» (grec πολύτλας δῖος Ὀδυσσεύς) constituïx un hemistiqui, llest per a ser combinat en un hemistiqui inventat, o inclús en un atre hemistiqui preparat per a ser usat: aixina, del hexàmetro «grec ὣς φάτο, γήθησεν δὲ / πολύτλας δῖος Ὀδυσσεύς» («en estes paraules, va ser omplit d'alegria / el diví Ulises, el resistent», Odissea xiii.250). Milman Parry, en la seua tesis sobre el Épithète traditionnelle dans Homère. Essai sur un problème de style homérique (1928), ha segut el primer en mostrar el paper de l'epítet homérico en la mecànica del «estil formulari».

Bibliografia

• • Vore "Milman Parry".