Égida
La égida (en grec antic: αἰγίς, aigís) és un dels elements principals de l'armadura prodigiosa de Zeus i d'Atenea. Encara que les distintes tradicions ho concebien de diverses maneres, generalment l'égida de Zeus era un escut, i la de Atenea una coraza de pell de cabra. Per extensió, significa també ‘escut’, ‘protecció’, ‘defensa’.
L'égida es va mantindre en l'antiguetat com a símbol de l'invulnerabilitat garantisada pels deus. Els emperadors romans solien ser representats en un amulet colocat sobre el seu pit, un escut en miniatura adornat en el cap de Medusa.
Mitologia
[editar | editar còdic]En la mitologia grega, segons Homero, l'égida és l'escut o rodela de Zeus, llaurat per a ell per Hefesto, guarnit en borles i que du el cap de Medusa en el seu centre. Originalment símbol del núvol de tormenta, deriva provablement de αισσο aisso, que significa ‘moviment ràpit i violent’. Una atra possible etimologia és de la raïl Αιγ- Aig-, ‘ona’, com en Αιγαίον (Egeo), ‘mar ondulada’. Quan Zeus ho agitava, el mont Anada es cobria de núvols, produint-se una espècie de jagantesc tornado cridat καταιγίς, els trons caïen i els hòmens s'omplien de pavor; per paronomasia s'hi hauria metaforizado el nom de tal tormenta en la paraula grega per a designar a la cabra, αἴξ. A voltes Zeus ho prestava a Atenea (en ell apareixia en el Paladi) i, rarament, a Apolo.
En una història posterior[1] es conta que Zeus va usar la pell de la cabra Amaltea, que li havia alletat en Creta, com una rodela quan es va marchar a lluitar contra els Jagantes. Està també la llegenda que retrata a l'égida com un mònstruo que respirava fòc, com la Quimera, al que va matar Atenea, qui després va dur la seua pell com coraza.[2] Uns atres inclús diuen que l'égida era la pell del monstruoso jagant Pala.
Una atra versió conta que l'égida havia segut realment la pell de la cabra usada com un cinturó per a subjectar l'escut. Quan s'usava aixina, se solia normalment subjectar en el muscle dret, i envolia parcialment el pit en passar oblicuament per davant i unir-se en l'esquena a l'escut baix el braç esquerre. Aixina, per extensió, s'amprava «égida» en ocasions per a referir-se a l'escut que subjectava, i en atres a una coraza, la funció de la qual en part assumia. D'acort en este doble significat, l'égida apareix en obres d'art a voltes com la pell d'un animal cobrint muscles i braços, i a voltes com una coraza, en una vora de serps corresponents a les borles a les que feya referència Homero, i normalment en el cap de Medusa en el centre. En freqüència li la representa en estàtues com Atenea del Pireo, d'emperadorés romans, héroes i guerrers, i també en camafeos i gerros.
També, en la mitologia nòrdica, el nano Fafner du un caixco cridat égida.[3]
Mitologia egipcíaca i nubia
[editar | editar còdic]
L'égida també apareix en la mitologia egipcíaca, a on la deesa Bastet era a voltes representada duent un sistro ceremonial en una mà i una égida en l'atra. Normalment esta s'assemblava a un collar o gorjal adornat en un cap de lleona. Platón va intuir el paralelisme entre Atenea i l'antiga deesa egipcíaca i libia, Neit, deidad guerrera a la que també li la representa duent un escut.[4]
l'antiga Nubia compartia molts dels aspectes de la seua mitologia en la del antic Egipte, i existix un debat sobre l'autèntica font original d'alguns dels conceptes religiosos que compartixen les dos cultures i, si l'assimilació va ser de Nubia a Egipte, o a l'inversa, o per mig d'intercanvis mutus. Va haver un temps en que el regne de Kush de Nubia va governar en Egipte.
L'image de Isis duent una égida va ser descoberta en Sudan, i és provable que pertanyga a la floreciente cultura de Meroe, successora de la cultura de Kush, per l'utilisació de jeroglífics i cartuchos egipcíacs.
Notes
[editar | editar còdic]- ↑ Higino, Astronomia poètica, II, 13.
- ↑ Diodoro Sículo, iii.70.
- ↑ Saga Volsunga [1].
- ↑ Platón, Timæus 5.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Égida» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.