Hereo d'Argos
El Hereo d'Argos (Plantilla:Lang-grc) era el temple principal del santuari en l'Argólida en la península del Peloponeso, dedicat a Hera,[1][2]que el seu epítet «Hera Argiva» (Here Argeie) resulta conegut per als llectors d'Homero. La pròpia Hera afirmava ser la protectora d'Argos,[3] a on es guarda el recort en una representació arcaica i anicónica de la Gran Deesa en un pilar.[4] El lloc podria ser el punt d'orige del cult a Hera. El jaciment arqueològic del santuari es troba en l'unitat perifèrica d'Argos-Micenas, prop de les poblacions de Néo Iraío i Monastirák. Es va construir en l'ala suroest del tossal conegut actualment com Aetóvouno i Évvia, en el costat oriental de la planura.[2][5]
Va ser un dels primers temples en columnes de Grècia, lo que subralla el paper prominent d'una ciutat com Argos o Corinto en el desenroll de l'arquitectura grega.
L'interior d'atobó del temple arcaic no es conserva, pero sí queda part del zócalo de calcàrea, en les marques corresponents a les columnes de fusta. Les teixixques, d'argila segons alguns, es varen posar ya en la teulada original o es varen colocar en reparar-ho posteriorment.
Era el santuari de Hera més important de l'Argólida i es considera el centre de tot el cult a Hera. Va ser compartit per Argos, Micenas i Tirinto, pero Argos va acabar fent-se en el seu control.[1][2][6]
El viager Pausanias, que va visitar el lloc en el II, es referix a la regió com Prosimna. Segons Pausanias, Prosimna, Eubea i Acrea, les tres filles del riu Asterión, varen ser les nodrices de Hera.[7]
El centre del santuari era el temple, proyectat, realisat i realçat per la disposició del terreny en terrats.
El temple s'alçava en l'ala del mont Acrea,[7] en el cim del qual han aparegut els restants de l'acrópolis micénica de Prosimna, i era el més important de la regió. L'elecció d'este lloc va poder deure's a dos motius: El poder polític argivo depenia del control de planura i la posició prominent del periodo geomètric.
El periodo de major expansió constructiva del Hereo d'Argos va ser el V, i va seguir funcionant com a lloc de cult fins a l'época romana, com es deduïx de la descripció que va fer Pausanias del santuari.
Orige
[editar | editar còdic]Segons una llegenda arreplegada per Dictis de Creta, Agamenón va ser elegit en el Hereo per a liderar als argivos contra Troya. Les muralles i els primers descobriments del lloc daten del periodo geomètric, durant el que va ser composta la Ilíada. Un assentament heládico va precedir la construcció del santuari. En el seu orige, l'Hera local era possiblement una deidad ctónica associada a la naturalea. En la mitologia grega, el rei Agamenón de Micenas va ser elegit per Hera per a dirigir la guerra de Troya. No obstant, les primeres troballes en la zona daten del periodo geomètric. [1][2][6]
Primers usos del lloc
[editar | editar còdic]Ans que Argos construïra les primeres estructures del Hereo i eixercira influència sobre l'àrea, va haver grups que utilisaven la terra des del periodo neolític fins al periodo heládico tardà.[8] P. Alin va trobar proves en forma de peces de ceràmica d'estil protogeométrico que recolzen que els grups s'havien assentat prop del terrat del temple arcaic i del temple nou, i també va trobar un tholos i una parcela de tombes de cambra micénicas en les rodalies.[8] No hi ha proves suficients per a confirmar si el jaciment es va utilisar de forma continuada des dels temps de l'Edat del Bronze fins a l'Edat Obscura.[9]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Argive Heraion» (en en). Perseus. Consultat el 2024-08-28.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Ηραίον Άργους: Ιστορικό» (en el). Υπουργείο Πολιτισμού και Αθλητισμού. Archivat des d'el original, el 2017-10-10. Consultat el 2024-08-28.
- ↑ Ilíada, 4,50–52.
- ↑ Burkert, 1985, 3.2.2, nota 3.
- ↑ «Ηραίον Άργους: Περιγραφή» (en el). Υπουργείο Πολιτισμού και Αθλητισμού. Archivat des d'el original, el 2022-01-30. Consultat el 2024-08-28.
- ↑ 6,0 6,1 «Sanctuary of Hera, Argos (The Argive Heraion)» (en el). Department of Classics and Ancient History, University of Warwick. Consultat el 2024-08-28.
- ↑ 7,0 7,1 Pausanias, Descripció de Grècia 2.17.1.
- ↑ 8,0 8,1 Antonaccio, 1992, p. 80.
- ↑ Antonaccio, 1992, p. 90.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Hall, Jonathan M.. “How Argive Was the 'Argive' Heraion? The Political and Cultic Geography of the Argive Plain, 900-400 B. C.” (en). American Journal of Archaeology 99 (4): 600–601. doi:.
- Pfaff, Christopher A.. “Artemis and a Hero at the Argive Heraion” (en). Hesperia: The Journal of the American School of Classical Studies at Athens 82 (2): 80. doi:.
- Antonaccio, Carla M.. “Terraces, Tombs, and the Early Argive Heraion” (en). Hesperia: The Journal of the American School of Classical Studies at Athens 61 (1). doi:.
- Wright, James C.. “The Old Temple Terrace at the Argive Heraeum and the Early Cult of Hera in the Argolid”. The Journal of Hellenic Studies 102. doi:.
- Miller, Stephen G. (3 de agost 1991). “The Dona't of the West Building at the Argive Heraion” (en). American Journal of Archaeology. doi:.
- Hall, Jonathan M.. “How Argive Was the 'Argive' Heraion? The Political and Cultic Geography of the Argive Plain, 900-400 B. C.” (en). American Journal of Archaeology 99 (4). doi:.
- Morgan, Catherine (3 de agost 1991). “Pots and Politics: Ceramic Evidence for the Rise of the Argive State” (en). American Journal of Archaeology 95 (1). doi:.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Hereo de Argos» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.