Acrópolis
La paraula acrópolis prové del grec ἄκρος akros (‘extrem, cim’) i πόλις polis (‘ciutat’), i fa referència a la part més alta d'una ciutat.[1] Acrópolis també es podria cridar "la ciutat dels vius" o en grec πόλη των ζωντανών.
En l'actualitat se sol restringir el terme a la part més alta de les antigues polis gregues, encara que també es pot utilisar per a ciutats romanes i d'atres civilizacionés.
En l'intenció de dispondre d'una millor defensa, els primitius pobladors emplaçaven els seus assentaments en elevació naturals del terreny, preferiblement en vores escarpados.[2] En el temps, esta zona elevada es convertia en el núcleu a partir del com anava desenrollant-se el creiximent urbà. Aixina varen nàixer ciutats com Atenes o Esparta, la qual va ser resultat de l'unificació de sèt poblats ubicats en els seus respectius tossals.
Per la situació privilegiada, les acrópolis solien albergar els edificis més emblemàtics, com temples, i en elles es reunien les personalitats de la ciutat o se celebraven actes importants, els ciutadans podien refugiar-se en ella en cas de perill.
La acrópolis més coneguda és l'Acrópolis d'Atenes, que inclou el Partenón en honor a la deesa Atenea. Atres acrópolis gregues de renom són les de la ciutat de Torre (en l'actual Turquia) o la de Pérgamo, encara que també són famoses les acrópolis d'atres cultures, com la acrópolis de Bratislava o la de Constantinopla.
Acrópolis importants
[editar | editar còdic]- Acrópolis d'Atenes
- Acrocorinto, acrópolis de Corinto.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ RAE. «acrópolis». Consultat el 7 d'abril de 2013.
- ↑ Lezama, José Luis (1993). Teoria social, espai i ciutat, Mèxic: El Colege de Mèxic, Centre d'Estudis Demogràfics i de Desenroll Urbà, pp. 400. ISBN 968-12-1057-3. «Moltes voltes la polis contava en una acrópolis, és dir punt elevat, espècie de ciutadella defensiva»
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Ballesteros Arranz (1985). Arquitectura militar del medievo, Hiares, pp. 24. ISBN 978-84-333-0298-4.
- Begrassi, Nevio (1982). La Acrópolis d'Atenes, Madrit: Cupsa Editorial, pp. 80. ISBN 978-84-390-0166-9.
- Calabro, Mateo (1991). Tractat de fortificació o arquitectura militar, Espanya: Universitat de Salamanca. ISBN 978-84-7481-656-3.
- Lezama, José Luis (1993). Teoria social, espai i ciutat (PDFPDF), Mèxic, D. F.: El colege de Mèxic, pp. 56-66. ISBN 968-12-1057-3.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Acrópolis.
Acrópolis en el Viccionari.
Acrópolis en el Viccionari.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Acrópolis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.