Anar al contingut

Tholos

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Schatzhaus des Atreus, Querschnitt.jpg
Tholos
Archiu:Delphi tholos cazzul.JPG
Tholos de Delfos.
Archiu:Treasure of Atreus.jpg
Tholos micénico del Tesor de Atreo.

Un tholos o tolos (Plantilla:Lang-grc, en plural θόλοι thóloi) és, en l'arquitectura de l'antiga Grècia, una construcció de forma circular.

Les primeres construccions d'este tipo es remonten al Paleolític. Igualment es denomina tholos a certes construccions funeràries de planta circular, com els usats en la cultura micénica. L'arquetip d'estes tombes és el "Tesor de Atreo".

Finalment, tholos designa principalment a un temple d'estil clàssic, generalment grec, de planta circular rodejat d'una columnata. El més conegut és el tholos de Delfos.

Formes antigues

[editar | editar còdic]

Prehistòria

[editar | editar còdic]

Un tholos pot designar una casa circular neolítica. Els més antics restants documentats es varen trobar en Khirokitia (Chipre), h. 5800 a. C., en parets de tapial i cañizo en fanc i presentaven cobertes de tipo cupular.[1]

Estes vivendes es varen estendre àmpliament en el Neolític final també per Creta. En les Cícladas s'ha trobat un tipo de construcció en tholos, pero per a servir com a graner. Posteriorment, sobretot en Chipre i Creta, les cabanyes circulares es varen amprar com a tombes colectives.

Unes estructures similars s'han descobert en Els Millers, Espanya. Actualment, pot visitar-se.

En Antequera es troba el tholos del Romeral com a eixemple de sepulcro de doble cambra del Calcolítico (3800 a. C.)

Tholos micénico

[editar | editar còdic]

La tomba de tholos, tomba de cambra o tomba de cúpula és un tipo de sepultura molt estesa en el món micénico (Vore: Micenas, Pilos, Tóricos...). El Tesor de Atreo, en Micenas és el més important.

Estes cambres o tombes subterrànees, revestides de pedres, estaven cobertes per una falsa cúpula de voladizo, de secció ogival, a la que s'accedia a través d'un passadiç o corredor. Este sistema no pot mantindre's per molt temps a menos que es cobrixca en una massa de terra que faça pes i impedixca el seu desplaçament. Quan l'erosió elimina est aporte adicional de terra, es produïx el seu colapse. Açò generalment és lo que termina passant.

Tholos clàssics grecs

[editar | editar còdic]

Tholos d'Atenes

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Tholos d'Atenes.
Archiu:Tholos del Agora de Atenas1.JPG
Vestigis del tholos d'Atenes.

Este monument va ser edificat en l'Àgora d'Atenes en 465 a. C., despuix de la destrucció per Jerjes I en 480 a. C., durant les guerres mèdiques, d'un monument més antic que tenia la mateixa funció.[2]

Tholos de Delfos

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Tholos de Delfos.

El Tholos de Delfos està inclós en el santuari d'Atenea Pronaia. Esta construcció circular va ser construïda entre el 380 i el 360 a. C. Té 20 columnes dòriques dispostes en un círcul de 14.76 metros de diàmetro exterior, en 10 columnes corintias en el seu interior. El Tholos està localisat aproximadament a 800 m del conjunt monumental de Delfos. Tres de les columnes dòriques varen ser restaurades, millorant l'estètica del monument i convertint-ho en el més emblemàtic i fotografiat de Delfos.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Storch de Gràcia, Jacobo: L'Art Grec (I). En Història de l'Art (volum VII). 1989. Madrit.
  2. M.C. Howatson [dir.], Dictionnaire de l'Antiquité, p. 995.


Referències

[editar | editar còdic]