Els Millers
Els Millers és un jaciment arqueològic localisat en el terme municipal de Santa Fe de Mondújar, en la província d'Almeria (Espanya). Es tracta d'un assentament prehistòric de l'Edat del Coure (3200-2200 a. C), format per un poblat i el seu necròpolis en una extensió de 6 i 13 hectàreas respectivament. Investigadors i científics varen demostrar en l'any 2020 que Els Millers va ser la primera ciutat establida de tota la península ibèrica fa més de 5000 anys.[1] Ademés, està considerat per científics i historiadors com un dels més importants assentaments d'esta cultura en Europa i en el món.[2] El jaciment es localisa sobre un gran espolón amesetado que formen el riu Andarax i la rambla de Huéchar, a on es va construir un poblat en quatre llínees de muralla, una necròpolis formada per unes 80 tombes colectives i una doble llínea de fortines que controlen visualment els accessos a tot el conjunt arqueològic.
Introducció
[editar | editar còdic]
El descobriment del jaciment està relacionat en la construcció de la llínea ferroviària Almeria-Linares a finals de el XIX. L'assentament va ser descobert i investigat per primera volta per Luis Siret i Pedro Flores. L'estudi es va centrar en la necròpolis, en diverses estructures del poblat i en l'alçament de distintes planimetrias del conjunt i d'alguns dels seus fortines. Despuix de la publicació dels primers treballs, la comunitat científica ho ha considerat com un dels jaciments arqueològics més importants d'Europa per a l'estudi i la comprensió de l'Edat del Coure per la seua monumentalitat, complexitat i nivell d'investigació. Durant la década dels anys 40 Georg i Vora Leisner varen recopilar i varen sistematisar l'informació anterior, sent publicada en el corpus sobre megalitisme en el sur de la península ibèrica Die Megalithgräber der Iberischen Halbinsel. Der Süden (1943). Despuix de décades d'abandó, els professors Antonio Arribes i Martín Almagro, varen realisar una atra série d'intervencions centrades en part en una extensa àrea de la necròpolis, reexcavando les tombes anteriors i iniciant-se, per primera volta, l'excavació del tram central de la Llínea I de la muralla, que va posar al descobert la verdadera dimensió i complexitat del poblat i les seues muralles.
Des de la década dels 80 l'Universitat de Granada, baix la direcció d'Antonio Arribes i Fernando Molina, ha desenrollat un proyecte centrat en l'investigació sistemàtica dels Millers, definint-se l'organisació interna del poblat, la seua seqüència cronològica, l'estudi dels fortines, centrats estos últims fonamentalment en els Fortines I i V. Aixina mateix, s'han desenrollat numerosos estudis i investigacions sobre antracologia, carpologia, arqueozoologia i geoarqueologia que oferixen una visió més exacta sobre el paleoambiente, l'economia i els modos de vida en el poblat dels Millers i el seu entorn.
La Junta d'Andalusia, al mateix temps, ha finançat diversos treballs de conservació del jaciment arqueològic, que varen culminar en una consolidació de totes les estructures arqueològiques presents en el poblat —llínees de muralles, cabanyes, etc.—, aixina com diverses intervencions en els Fortines I i V i la rehabilitació de la Venda dels Millers-Centre de Recepció, que alberga una exposició permanent sobre l'investigació portada a terme en l'assentament. De la mateixa manera, durant 2005 també es va impulsar un proyecte de difusió com la construcció ex novo d'un Espai Didàctic que recrea un àrea de la necròpolis, la muralla i diversos espais dómésticos del jaciment a escala real. Recentment s'han incorporat les tècniques de realitat aumentada (RA) en la que, per mig de l'us d'imàgens 3D, els visitants poden conéixer in situ una reconstrucció integral de diverses tombes colectives i la Llínea I de la muralla. Les armes eren llances, gavinets, astrals... La ceràmica es distinguia per tindre vasijas i distints tipos de plats. Els enterrament eren senzills: s'enterrava a la persona en un clot i se li cobria per terra.
Jaciment arqueològic
[editar | editar còdic]Poblat
[editar | editar còdic]
El poblat dels Millers està format per quatre llínees de muralla concèntriques, aixina com una ciutadella en l'espai més intern protegida per una muralla que la rodeja. Situat sobre un espolón amesetado va ser elegit per la seua posició estratègica, que controla l'accés des de la mar i els passos des de la Serra de Gádor per la Rambla de Huéchar per mig de la construcció d'una doble llínea de fortines. El poblat es localisa en l'interior de les muralles trobant-se cabanyes de planta circular, les dimensions de la qual poden oscilar entre els 2,5 als 6,20 metros. Estes es varen construir per mig de zócalos de mampostería de pedra travades en fanc sobre els que alçaven parets de fanc i cañizos. La coberta, construïda a pur de brancades, matèries vegetals (espartos, taray, etc.) i fanc, se soportava sobre les parets i una série de postes situats en l'interior de les cabanyes. L'interior de les vivendes presenta llars, bancs adossats a les parets i menuts recints delimitats en lajas de pedra estacades verticalment que varen servir per a colocar vasijas d'almagasenament, junt a àrees de molienda de cereal. Associades a les cabanyes també s'han pogut documentar fosses de distint tamany interpretant-se en uns casos com siges i en uns atres com cisternes.
Junt a les vivendes destaquen un atre tipo d'estructures com a diversos tallers metalúrgics i un edifici singular. El taller metalúrgic millor conservat es localisa junt a la llínea III del poblat, de forma quadrangular, en unes dimensions de 8 per 6,50 metros.
En l'interior destaquen els restants de vàries estructures: una fossa a on es varen trobar restants de mineral de coure, un forn delimitat per un anell de fanc endurit pel fòc en un buit major en la part central per a introduir el cresol a on la malaquita i l'azurita es fonien i una estructura de lajas de pedra, situada junt a una dels cantons d'entrada a l'edifici.
Per un atre costat, destaca l'edifici singular, que ocupa la part central de l'esplanada més interna en l'interior de la Llínea III, les dimensions de la qual superen al restant de les estructures documentades fins al moment en el jaciment. Aixina, este edifici s'ha interpretat com un palau-almagasén, un edifici de caràcter religiós o un edifici singular. Aixina mateix, atres estructures rellevants són els restants d'una antiga conducció d'aigua o canal que transcorria per la necròpolis fins a aplegar a la part més interior del poblat i varis espais encara sense excavar que són interpretats com a cisternes per a l'almagasenament d'aigua.
La ciutadella correspon a l'espai central del assentament. Té una atra muralla que la rodeja, quedant aïllada del restant del poblat, segons descriuen les curves de nivell del terreny. En este lloc es localisa una de les cisternes localisada ya durant les excavacions de Luis Siret.
Cada u dels espais anteriors queda rodejat per una muralla, existint fins a quatre llínees diferents de prop (Llínees I, II, III, IV), que correspondrien a successives ampliacions del poblat. Destaquen per la seua monumentalitat i complexitat la Llínea I o Muralla Exterior que presenta varis accessos, destacant la barbacana o porta central. Construïda al començ com una simple entrada al poblat obrint un va en la muralla, es va ser complicant paulatinament fins a convertir-se en una gran porta monumental formada per dos antenes que s'estenen cap a l'exterior de la muralla; i la Porta Sur localisada a uns 100 m de l'anterior, formada per una atra chicoteta barbacana en accés lateral des d'abdós costats.
Necròpolis
[editar | editar còdic]Està formada per unes 80 tombes colectives de grans dimensions (tholoi) situades sobre la part occidental de la replanell en l'exterior del poblat ocupant unes 13 hectàrees. L'àrea de necròpolis va ser excavada per Luis Siret i Pedro Flores alçant varis croquis i planimetria. Durant els últims anys, donada l'importància de la necròpolis hi ha numerosos investigadors que han realisat distints treballs sobre la distribució espacial de les sepultures, els seus aixovar, la seua tipologia constructiva, etc.
.jpg){kind=link}
Aixina es poden diferenciar varis tipos constructius:
- Sepultures de mampostería en corredor d'accés i cambra circular coberta per una falsa cúpula
- Sepultures de mampostería en corredor d'accés i cambra circular cobertes per techumbre plana de matèria orgànica
- Sepultures en cambra excavada parcial o totalment en la roca
- Sepultures megalítiques ortostáticas (3 sepultures)
- Vàries cistas, encara que a certa distància dels Millers, i pertanyents al Bronze Final
En general la majoria de les tombes dels Millers tenen una cambra circular en un diàmetro entre els 3 i 6 m, construïdes en mampostería irregular, revestida per un zócalo d'esquistos, decorat en ocasions en pintures, en una falsa cúpula realisat per aproximació de hiladas de pedra que tanquen la seua techumbre, i que en ocasions estava subjecte per una columna central; i un corredor de llongitut i esgambi variable, que sol estar compartimentado per esquistos perforats a modo d'anells pels que s'accedix a l'interior de la cambra, que a voltes presenten casetes laterals. El conjunt és antecedit normalment per un vestíbul trapezoidal, a on es localisen en ocasions betilos, o chicotetes peces cilíndriques que podrien representar als distints individus enterrats en el seu interior. La coberta s'enterrava en un túmulo de terra quedant completat per un sistema d'anells concèntrics format per lajas de pedra.
El número d'inhumacions en cada tomba varia des dels 20 als 100 individus, per lo que es tracta de enterrament colectius. Aixina, en moltes ocasions l'espai intern pot quedar totalment ocupat tant en la cambra, com en les seues casetes laterals i inclús en el corredor. Entre els aixovar documentats destaquen vasijas ceràmiques com les ceràmiques simbòliques, campaniformes, i objectes fabricats en materials exòtics com a marfil, ous d'esturç, elements de coure, puntes de flecha i fulls de sílex, astrals i ídols d'os. Les tombes formen distints grups distribuïts per distintes zones del replanell, formant diferents agrupacions que possiblement reflectixquen distintes relacions familiars, socials, o simbòliques.
Fortines
[editar | editar còdic]El control territorial és una de les característiques fonamentals que apareixen a lo llarc de el III mileni a. C. accentuat en el cas dels Millers per mig de la construcció d'una série de fortines al voltant del poblat. Estos fortines es construïxen durant el Cobre Ple (2500 a. C.). Estan defesos per muralles concèntriques a les que se li adossen bastions i portes d'entrada protegides per murs anteposts, sent el cas més cridaner per la seua estructura i complexitat el Fortín I.
Este fortín té una doble llínea de muralles concèntriques i dos fossos que rodegen tota la muralla exterior en una profunditat de fins a 6 metros del fos intern. La muralla interna correspon al moment més antic i la muralla exterior es construïx posteriorment, en un diàmetro de casi 30 metros, despuix de l'abandó del recint intern. Estes muralles es completarien en una série de torres i bastions que s'òbrin des de les muralles, havent dos barbacanas situades a l'est i a l'oest en entrades en recodo.
Entre abdós muralles queden distints espais oberts a on s'han localisat vàries cabanyes de planta oval, apareixent en una d'elles un taller per a la producció de puntes de flecha de sílex. Ademés existixen atres espais oberts dedicats a activitats com la molienda de cereal i el processament de la sal junt a un àrea d'almagasenament en grans vasijas ceràmiques. També s'ha excavat una cisterna per a l'almagasenament d'aigua. Aixina, algunes de les interpretacions que se li han assignat al fortín serien una funció estratègica i militar, activitat productiva, activitats d'aprenentage —iniciació en la talla de puntes de flecha,— i activitats rituals o simbòliques.
El Fortín 5, situat sobre la marge dreta de la Rambla de Huéchar, també ha segut excavat sistemàticament, format per una muralla de forma més o menys ovalada, a la que s'adossen dos bastions i dos portes d'accés en el seu costat nort i sur. Estos vans queden flanquejats per sengles barbacanas en un moment posterior. En l'interior es varen documentar diverses estructures de molienda i llars, sent afectat de la mateixa manera que en atres fortines per un incendi.
Del restant dels fortines, alguns es troben sense excavar i uns atres tenen una estructura menys complexa formant recints poligonales (Fortín 4) i en atres ocasions de planta circular (Fortínes 3 i 6).
Cronologia
[editar | editar còdic]_01.jpg){kind=link}
La cronologia i temporalitat del jaciment dels Millers es basa en una série de 44 datacions radiocarbónicas, de les quals 20 procedixen de la necròpolis, 14 al poblat i 10 als fortines. L'anàlisis d'esta série permet establir la següent seqüència cronològica. Els Millers va ser en primer lloc un lloc funerari. Les primeres sepultures varen ser construïdes entre el 3220−3125 a. C. Despuix de 200 anys d'us funerari es documenten les primeres evidències d'assentament entorn al 3090−2955 a. C. El ser anterior l'us ritual i funerari dels Millers sugerix que la localisació de l'assentament podria haver estat determinada pel significat simbòlic i sagrat del lloc.
En la transició entre el quarto i el tercer mileni es produiria, per tant, la fundació del poblat dels Millers junt a la necròpolis. La datació dels diferents recints o muralles que delimiten l'àrea habitada sugerix la seua construcció en un curt interval temporal, de manera que a principis del tercer mileni a. C. l'assentament hauria alcançat la seua màxima extensió. Durant els sigles posteriors, les activitats funeràries i associades a el hàbitat varen adquirir un important desenroll. El poblat va alcançar unes dimensions, concentració poblacional i monumentalitat desconegudes fins al moment en la península ibèrica.
A mitan del tercer mileni (ca. 2500 a. C.) nous canvis varen transformar el lloc dels Millers. Segons les datacions radiocarbónicas, la major part de poblat va ser abandonat en estos moments, i solament el recint interior, denominat com a ciutadella va permanéixer ocupat. En eixos moments es varen construir els menuts assentaments o “fortines” i es varen habitar. Per tant, la coexistència entre el poblat i els “fortines” solament es va produir durant un curt periodo de temps, no més d'un sigle, quan la major part del poblat ya havia segut abandonat. El final tant de la necròpolis, com del recint més intern del poblat i dels “fortines” es produiria entorn al ca. 2200 a. C., coincidint en els canvis culturals que varen donar orige al desenroll de la Cultura del Argar.
| CUADRO CRONOLÓGICO | ||
| Necròpolis | Inicie | 3220−3125 |
| Final | 2390-2295 | |
| Duració | 720-835 anys | |
| Poblat | Inici | 3090-2955 |
| Final | 2515-2365 | |
| Duració | 440-615 anys | |
| “Fortines” | Inicie | 2510-2380 |
| Final | 2420-2290 | |
| Duració | 1-125 anys | |
Paisage
[editar | editar còdic]l'aridez actual del Surest espanyol no correspon en el clima que existia durant el IV i III mileni a. C. Les senyes que oferixen distintes disciplines —Antracología, Carpología, Arqueozoología i la Geoarqueología— demostren la presència d'un mig natural prou diferent a l'actual. A pesar de tindre una pluviometria prou semblada a l'actual, la presència d'una cobertura vegetal i sols més profunts garantisava la conservació de humitat i el cultiu de plantes.
El paisage circumdant dels Millers pertanyia al pis mesomediterráneo formant una cobertura vegetal composta per encinares, pi selvat, coscojales, lentiscos, acebuches, al que se li unia un sotobosque format per plantes com el lentisco, el romer, les jaras, els ginebreres, etc. Ademés apareixen atres espècies com el sauco, el taray, el sauce, el fresno, l'àlber, totes espècies relacionades en el curs dels rius i rambles propenques. Això indicaria la presència de cursos d'aigua més continus que en l'actualitat. Les tales d'arbres per a la seua ocupació en activitats de cuina, construccions, fundició, terrenys de cultiu, aixina com un pastoreig intensiu durant més de mil anys d'ocupació varen acabar afectant a la vegetació circumdant.
Economia
[editar | editar còdic]La base de l'economia dels Millers era el ganado, aprofitant no solament la carn i els productes secundaris —llet, formage, etc.— sino la seua utilisació com tracció animal, sent també una forma per a l'acumulació de la riquea. Aixina, segons els estudis faunísticos, espècies com la cabra i l'ovella representen un 37,5 % del total, en un domini de les femelles adultes relacionat en l'obtenció de productes com la llet i la llana. Els bóvidos representen un atre 37,7 %, encara que en diferències entre el poblat i en els fortines, en estos últims en escassa presència. cal destacar que també s'alimentaven de blat cru sense processar. Sobre els porcs, ocupen un 22,8 % i eren sacrificats per al seu consum. Ademés apareixen representats espècies selvades com el conill, el cérvol, la cabra pirenaica, el javalí, aixina com atres menys freqüents com el rabosot, el teixó, el gat cerval, l'urogallo, la rata d'aigua i el ánade real, etc.
El consum de plantes en Els Millers està representat en la seua gran majoria per l'ordi, el blat, el fava i el pésol. L'escassea d'elements d'hoz fa pensar que els habitants del poblat no cultivarien directament el blat i l'ordi, sino que més provablement aplegarien com a aliments ya processats -sega i trilla- llests per al seu molienda. Ademés han aparegut atres restants de llavors com olives, raïms i bellotes. Aixina mateix, el esparto seria fonamental per a l'elaboració d'elements de cestería, utensilis, contenidors, cuerdo, espardenyas, etc.
Les activitats artesanals també estan presents en el jaciment destacant la metalúrgia; l'indústria lítica tallada, i més concretament la producció de puntes de flecha; la fabricació de ferramentes de pedra polimentada -martells, molins, astrals i azuelas-; la producció de ceràmica a mà, de tipo domèstic de pasta taronja en la que es produïxen plats, fonts i cazuelas, aixina com ceràmiques simbòliques en decoració pintades o incisas en les que es representen cérvidos, ulls-sols, zig-zag, triànguls, etc.; i en moments alvançats cap a 2500 a. C. apareix l'alfarería campaniforme en dissenys en bandes i metopes en incisions o impressions sobre la pasta ceràmica. Els anàlisis de pastes indiquen la circulació a grans distàncies de certs elements de prestigi com la ceràmica campaniforme, que en els casos més antics procedixen de la zona portuguesa com la desembocadura del Tajo.
Algunes d'estes activitats solament les realisaven alguns artesans, lo que implica la presència d'una especialisació per a la manufactura i fabricació de certs productes com la metalúrgia o la talla de puntes de flecha. Aixina, l'aparició d'un taller metalúrgic localisat en l'interior de la Llínea III indica un alt nivell d'especialisació en dites produccions, existint artesans que elaboren útils domèstics, armes, astrals, escoplos i serres, etc. La producció metalúrgica en Els Millers va deure ser important, considerant-se per a alguns investigadors el motor del canvi social.
Organisació política
[editar | editar còdic]Des de finals de el XIX fins a mediats dels anys 70 l'investigació sobre els jaciments calcolíticos en la Península va estar centrada en una pugna entre dos concepcions idealistes: orientalisme i occidentalisme. L'immensa majoria dels investigadors fins a eixe moment, com Luis Siret i els Leisner mantenien que el desenroll d'estes poblacions estava relacionada en l'arribada de colon del Mediterràneu Oriental, llevat algunes excepcions com Bosch Gimpera que defenia un autoctonisme.
Estos plantejaments comencen a canviar o a suavisar-se despuix de l'aparició de les primeres datacions de Carbono 14, que varen demostrar que les sepultures colectives i les fortificacions de la península ibèrica eren més antigues que les del Mediterràneu Oriental. Els treballs i publicacions realisades per Antonio Arribes i Martín Almagro durant els anys 50 plantegen un orige autòcton d'esta cultura.
A partir de la década dels 70 es comencen a desenrollar teories sobre els canvis socials produïts durant el IV-III mileni en el S.E peninsular, fent recalcament uns investigadors en el creiximent demogràfic, les condicions climàtiques, l'especialisació dels artesans, l'introducció de tècniques d'irrigaació, o l'acumulació de riquea a través del control dels distints sistemes de producció.
D'açò modo, Robert Chapman analisa la necròpolis dels Millers i rebuja la classificació tipològica/cronològica realisada per anteriors investigadors com els Leisner, proponent que les diferències presents en els aixovar, en els tipos de tombes i la seua localisació dins de la necròpolis representen enterrament de distints grups socials. C. Mathers defén una combinació de varis factors com la presència d'una variabilitat d'ecosistemes locals, estratègies econòmiques intensives, la possibilitat de diversificar els assentaments, l'us de la terra i una progressiva centralisació, varen ser les causes que varen fer sorgir l'aparició d'èlits socials. Des de la perspectiva del materialisme cultural, Antonio Ramos explica el canvi social com una transformació deguda a la pressió demogràfica i la necessitat d'una major energia alimentària. Per un atre costat, investigadors com Fernando Molina i Juan Antonio Cambra defenen la presència de desigualtats socials i un accés restringit a les èlits del poder i la riquea com a conseqüència de l'aparició de centres especialisats en determinats recursos com la metalúrgia, el control dels bens de prestigi i l'aparició de poblats agrícoles dependents i tributaris.
Territori durant el IV-III mileni
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Cultura arqueològica dels Millers.
Diverses investigacions portades a terme per distintes universitats han centrat els seus estudis tant en l'excavació sistemàtica d'alguns jaciments pertanyents a esta época com en la prospecció arqueològica, oferint una visió més completa dels territoris que ocupava la cultura de “Els Millers” durant el IV i III mileni a. C. Esta ocuparia les províncies actuals d'Almeria, Múrcia, Granada i part d'Alacant.
Aixina, alguns investigadors com Fernando Molina plantegen la presència de quatre grups comarcals: el Grup del Andarax, el Grup Almanzora, el Grup de Lorca i el Grup de Huéscar-Chirivel. El territori quedaria estructurat entorn a un gran poblat central, com Els Millers per al Andarax, Almizaraque per al Almanzora, Cabezo del Plom en Lorca o Cerro de la Verge per al Altiplano de Granada-Passadiç de Chirivel.
En el cas dels Millers este poblat eixercia un control territorial del vall del Andarax i àrees pròximes com el Passadiç de Tavernes, Camp de Níjar i l'àrea del Veta de Gata en els que apareixen poblats com el Terrera Ventura en Tavernes, Ciavieja en el Ejido, o el Barranquete en Níjar. Diversos investigadors com Francisco Carrión plantegen la circulació d'alguns productes entre Els Millers i àrees confrontants com són la sal, el mineral de coure, les roques silíceas o les roques volcàniques. Aixina mateix atres investigadors com G. Martínez indiquen la presència de circulació de productes a grans distàncies a nivell regional en el cas de les indústries líticas tallades, i en el Nort d'Àfrica, com a prova la presència de productes exòtics elaborats en marfil o els ous d'esturç.
Les investigacions de l'assentament dels Millers nos revelen la seua complexitat, monumentalitat i importància, constituint un dels poblats de referència del sur de la península ibèrica i d'Europa durant l'Edat del Coure. Les evidències científiques posen de manifest els canvis ambientals que s'ha produït fins a l'actualitat, aixina com la conexió i l'intercanvi de productes entre abdós vores del Mediterràneu durant el IV-III mileni a. C.
Vore també
[editar | editar còdic]- Cultura arqueològica dels Millers
- Cultura arqueològica de Vila Nova
- Cerro de les pedres
- Calcolítico en la península ibèrica
- Edat del Coure
Referències
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Los Millares» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.