Betilo
.jpg)
Betilo (el terme procedix del grec baitylos i este del semítico bet-Ēl: "temple del deu Ēl" o "de Ēl") és una paraula que denota una pedra sagrada.
En algunes cultures semíticas també s'utilisa per a designar als vestigis de meteorits que colpejaven la terra ("pedres de raig"). Este nom servix per a senyalar qualsevol tipo de pedra empinada que evoca la presència de la divinitat i l'emplaçament d'un lloc sagrat. Per extensió, el terme s'aplica a qualsevol pedra que es considere sagrada per una cultura.
La majoria dels betilos, provablement provinents de meteorits, estaven dedicats als deus o eren reverenciados com a símbols dels mateixos[1]
Betilos antics i famosos
[editar | editar còdic]
- La Pedra Negra de la Kaaba en La Meca.
- La Lapis Niger de Roma.
- Bethel o Pedra de Jacob el com és mencionat en el Génesis.[2]
- La Pedra Negra de Pesinunte, associada al cult de la deesa Cibeles.
- l'ónfalo grec en Delfos.
- La pedra benben del temple del sol en la Heliópolis d'Egipte.
- Betilo de Tejada la Vella (Escacena del Camp). Es troba expost en el Museu provincial de Huelva.[3]
Referents mitològics
[editar | editar còdic]
En la mitologia fenicia relatada per Sanjuniatón, un dels fills d'Urà va ser cridat Bethel, el cult de la qual se celebrava en la majoria de les colónies fenicias, inclusivament Cartago, encara despuix de l'adopció del Cristianisme, la qual cosa va ser denunciat per Sant Agustín de Hipona.
En la mitologia grega, el terme va ser especialment aplicat a ónfalo,[4] pedra que se supon va engolir Crono creent que era el seu fill Zeus. Esta pedra va estar cuidadosadament preservada en Delfos, ungida en oli cada dia i coberta de llana verge en ocasions especials.[5]
Vore també
[editar | editar còdic]Notes
[editar | editar còdic]- ↑ Plinio el Vell, Història Natural xvii. 9; Photios I patriarca de Constantinopla, Myriobiblon, Codex 242.
- ↑ Robert Everett Allen Palmer. Rome and Carthage at Peace. ISBN 3-515-07040-0. Page 99.
- ↑ «El Museu de Huelva incorpora als seus fondos un betilo trobat en Tejada la Vella» (en és-es). europapress.és. Consultat el 29 de maig de 2016.
- ↑ Doniger, Wendy. Merriam-Webster's Encyclopedia of World Religions. ISBN 0-87779-044-2. Pàgina 106.
- ↑ Pausanias X. 24.
Referències
[editar | editar còdic]- Plantilla:Cita Enciclopèdia Britànica
- Uta Kron: "Heilige Steine", en: Kotinos. Festschrift für Erika Simon, Mainz 1992, S. 56–70, ISBN 3-8053-1425-6
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Betilo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.