Tejada la Vella

Tejada la Vella

Tejada la Vella és un jaciment arqueològic ubicat sobre un cerro amesetado en el terme municipal d'Escacena del Camp, en la província d'Huelva. S'accedix a ell per la Cañada Real del Arrebol, camí que creua la carretera que des de Escacena del Camp es dirigix a Aznalcóllar.

Constituïx un dels principals jaciments prerromanos d'Andalusia, caracterisat per l'importància de la seua activitat minera durant el primer mileni abans de la nostra era. És notable la presència tartésica, fenicia, i posteriorment turdetana.

D'entre les dos Tejada onubense partia l'aqüeducte romà que suministrava aigua a Itálica. Existixen encara numerosos restants del cridat Aqüeducte de Itálica.

El lloc

El jaciment arqueològic de Tejada la Vella està en el terme municipal de Escacena del Camp, sobre un cerro amesetado de sis hectàrees i mija aproximadament, en les primeres estribaciones de la serra de Tejada, prop del parage natural de la Pata del Cavall, dit cerro està llimitat a l'orient i nort pel profunt barranc de la Riera de Barbacena que marca aixina mateix el llímit entre la província de Sevilla i la província d'Huelva, a l'oest per un atre barranc de menor entitat, el de la Riera Sequillo i al sur per un decliu més suau de la pendent del cerro.

És una fortificació de el VIII sobre un cerro de la que es distinguix el seu perímetro, hi ha panys de la muralla d'uns 4 metros d'altura que encara es conserven. També són perfectament distinguibles els basamentos pétreos de les cases, sobre els que es constuirían parets de tapial i la distribució dels carrers del seu interior, trobant-se restants principalment de ceràmica. Hi ha també en el seu interior alguna casa de camp abandonada i arboleda. En la mateixa entrada hi ha una zona d'espargiment habitual i més allà un bosc adehesado en el que hi ha colmenas.

Història

L'assentament de Tejada la Vella sorgix provablement entorn a el VIII i la seua situació va estar motivada per la rodalia a les explotacions mineres de les serres de Tejada i Aznalcóllar, ya que l'activitat miner-metalúrgica i el comerç en els productes minerals va constituir la base de la seua economia. Va ser segurament la decadència d'estes activitats lo que va propiciar el seu paulatí abandó entorn a el IV

L'assentament sorgix des del principi de la seua ocupació llimitat per una muralla adaptada a l'orografia del cerro. En el seu interior es desenrolla una activitat habitacional, d'almagasenage i de primera transformació de productes minerometalúrgicos. A lo llarc dels seus quatre sigles d'ocupació se succeïxen distints modos d'habitar-la, sent el seu últim urbanisme, encara hui visible en la zona excavada, del periodo dels Turdetanos. Crida l'atenció d'esta distribució urbana la seua organisació en carrers perfectament delimitats, sent més caòtica la distribució habitacional dins de les pomes que dites carrers formen.

L'assentament es troba emplaçat prop d'un atre anterior que també ha segut excavat, el de Peñalosa, a on les activitats principals són les agropecuarias, en escassa o nula presència d'activitats relacionades en la transformació mineral. És per això que es relaciona l'aparició de Tejada la Vella en la presència del comerç fenicio en la Baixa Andalusia. En els fenicios va aplegar la consegüent transformació material i social que estos pobles, vinguts de l'atre costat del Mediterràneu i posseïdors de nous coneiximents i noves tècniques, varen produir en l'entorn humà i natural del Valle del Guadalquivir. A este procés cultural se li coneix com Tartessos. En la comprensió del fenomen tartessico juga Tejada la Vella un paper fonamental per tractar-se d'un assentament abandonat en época molt primerenca i haver segut conservat, en escasses alteracions posteriors, gran part dels seus patrimoni arqueològic.

És provable que, quan les activitats miner-metalúrgiques varen caure en decadència, gran part de la població de Tejada la Vella es traslladara a l'assentament de Tejada ( també conegut com Tejada La Nova) que oferia millors condicions per a les activitats agropecuarias.

Va ser declarat be d'interés cultural pel Decret de la Junta d'Andalusia 212/2007 de 17 de juliol en la categoria de zona arqueològica, publicat en el BOJA 154 de 06/08/07