Aixovar funerari

Diadema de l'aixovar funerari del tesor de Aliseda (Càceres), art tartésico (sigle VII a. C.)

Un aixovar funerari, en arqueologia i antropologia, es referix als objectes colocats en el cos dels morts en el seu tomba, ya siga per mig d'inhumaació o cremació

Aixovar funerari de Calakmul, exhibit en el Museu d'Arquitectura Maya Baluart de la Soletat

Sugerixen la creència en alguna forma de vida despuix de la mort, ya que, per lo general, són bens personals, recaptes per a aplanar el camí del difunt en l'atra vida o be, són ofrenes als deus. L'aixovar funerari és un tipo d'ofrena votiva. La majoria dels aixovar funeraris recuperats pels arqueòlecs són objectes inorgànics, tals com a ceràmica i utensilis de pedra i metal, pero existixen proves de que també es varen depositar objectes orgànics que s'han deteriorat des de que es varen colocar en les tombes.

Evolució

Existixen evidències d'esta pràctica , a lo manco, des del paleolític Mig. En el Paleolític Superior, s'han trobat aixovar funeraris consistents en claus perforats de cérvol, contes de valvas marines o alguns objectes líticos en ocre roig al voltant dels ossos.

Ha segut aixina en llocs com les coves de Grimaldi (Itàlia), a on va aparéixer un rar gorro semblat a un bonete en 3000 closques i de Cavillon (França), a on l'esquelet estava cobert en més de 200 closques perforades i 22 dents d'animals perforats al voltant del coll, ademés de dos gavinets de sílex i un atre utensili d'asta de cérvol.

Va ser molt comú durant el Neolític i en l'Edat del Bronze, a on objectes com a gots d'incens, utensilis de sílex, dagas o collarés es depositaven en recipients de ceràmica, que es colocaven en les tombes.

Alguns dels més famosos i ben conservats aixovar funeraris són del Antic Egipte. Allí, que disponien fins a de el Llibre dels morts, a on es descrivia el recorregut del mort fins a l'atra vida, el pensament de l'época era molt forta en la creència de que la vida en el Més allà transcorria de manera similar a la vida en este món, per lo que els bens depositats en les seues tombes podrien ser usats pel difunt en la vida futura. També pintaven imàgens que presentava el fruïment de la vida terrenal del difunt, els seus treballs i la seua estància en companyia de la seua família; a voltes, s'incloïen estatuillas de sirvientes, cridats ushebti, en l'intenció de que els serviren en la seua vida futura. L'aixovar funerari del faraó Tutankamón és famós perque va ser una de les poques tombes egipcíaques que no havia segut saquejada abans del seu descobriment per Howard Carter.

A on hi havia aixovar funeraris, existia un potencial problema de saqueig de tombes. Els etruscs marcaven la paraula śoθina, que en llenguage etrusc significava: "d'una tomba", en els aixovar funeraris depositats en els morts per a desalentar la seua reutilisació pels vius.

Es pot dir que en totes les époques i zones geogràfiques de l'Antiguetat, en major o menor profusió o riquea de l'aixovar, són freqüents estes pràctiques funeràries, des de la cultura mesopotámica en l'Oriente Pròxim, a on es va descobrir un personage enterrat en el cementeri real d'Ur de el III mileni a. C. no solament en els seus adorns o utensilis sino també en els seus soldats armats, sacerdots, músics, siervo i aurigas en els seus carros fins a la cultura moche del continent americà, des de l'Antiga Grècia, a on els morts eren enterrats en una moneda en la boca per a pagar al barquero que transportaria la seua ànima, fins a les diferents cultures de la península ibèrica, o els propis fenicios, passant per Roma o Rússia.

En l'arribada del cristianisme, en el periodo de l'Alta Edat Mija, va declinar l'us de aixovar funeraris, encara que ocasionalment va ser utilisat per personages importants com els canonges, que podien posar en les seues tombes objectes tals com a insígnies de pelegrinage.

Encara, en algunes cultures, se seguixen practicant ritos que dediquen als deus l'utilisació dels morts. En alguns pobles d'Àsia Oriental s'oferixen als morts lo que se sol cridar "Billets de l'infern", creent que si es cremen estes ofrenes de diners, el difunt ho tindrà disponible per a gastar-ho.

Anàlisis dels aixovar funeraris

La primera fase de l'anàlisis dels aixovar funeraris ajuda a determinar país, gent, tipo de societat, ciutat, cementeris, etc.; bàsicament, la configuració sociològica de la societat. Inclús els 'cementeris', o sepelis i ofrenes funeràries d'un menut suburbi d'una ciutat, poden ajudar a determinar la societat, el mix de persones i quines relacions tenen en atres països o pobles.

Els aixovar funeraris són, a sovint, un indicador fiable relatiu del estatus social. Els arqueòlecs han comparat l'aparent mà d'obra, la seua cantitat i els costs dels objectes trobats en la tomba en els restants de les persones enterrades. Els indicadors forenses que poden investigar-se en els restants humans tendixen a mostrar que, encara que les tombes dels rics tenien una incidència més o menys igual de malalties contagioses i hereditàries a la dels individus d'estatus inferior, estes tombes de rics mostraven substancialment menys evidència d'estrés biològic en l'edat adulta, en menys ossos trencats o signes de treballs pesats.

La segona fase de l'estudi, ajuda a entendre on es varen originar alguns aixovar funeraris. Per eixemple, or, argent, joyeria, adorns, ferramentes, etc., tots els elements tenen "mà d'obra", tenen la seua procedència i un temps d'eixecució determinat. La procedència d'alguns aixovar solament poden ser conjeturados, ya que alguns dels objectes més interessants, espectaculars i únics solament s'han trobat en una tomba. Un eixemple, de principis de el III mileni a. C., és un disc pla, en un forat en el centre d'un eix i, possiblement, en l'intenció de fer-ho girar com una peonza (va ser trobat en un grup de discs, en una habitació). De sabonet, en escenes gravades, solament es pot endevinar la seua procedència. Es va trobar en la mastaba d'un funcionari egipcíac cridat Hemaka. Ya que el saqueig de tombes era tan comuna en Egipte, va poder haver procedit d'un anterior propietari de la tomba.

Vore també

• Aixovar
• Necròpolis

Bibliografia

• Higueras, Álvaro, Les jerarquia socials i l'estudi de patrons funeraris.