Indústria lítica
La indústria lítica o tecnologia lítica és la producció de ferramentes líticas, és dir, ferramentas de pedra (diferents tipos de rocas i mineralés), per oposició a la metalúrgia.
La troballa arqueològic d'indústria lítica, i del conjunt d'utensilis que és el seu resultat, és una clara mostra d'activitat humana, a pesar de que atres animals (chimpansés, llúdrias, alimoches) utilisen ocasionalment pedres com a ferramentes; ya que no apleguen a fabricar-les, el fet de que animals no humans hagen desenrollat algun tipo d'indústria lítica no passa de ser una hipòtesis.
L'indústria lítica en la prehistòria comprén els següents estadis (la datació fa referència a una periodización vàlida a grans traces per al Vell Món):
- El Paleolític (anterior a 10 000 anys AP ) en indústria lítica de vores rodades i objectes de sílex.
- El Mesolítico (10 000 AP – 5000 AP), es fabriquen ferramentes per a foradar (perforats, calats), en puntes de saeta (puntes en pedúncul i aletes), en puntes de microlítics geomètrics (segments de círcul, trapezis, triànguls) i, sobretot, la producció de làmines chicotetes que quedaven fixades en resines a les hoces primitives fetes en canya, os o fusta.
- El Neolític (5000 – 2000) en l'utilisació del sílex, l'or, l'argent i el coure, que anaven perfeccionant a mida que la seua inteligència i destrea manual milloraven.
Les ferramentes líticas varen constituir una adquisició important per al desenroll de nostra estirp humana, ajudant en l'adaptació a nous ambients en permetre modificar l'alimentació incorporant tubèrculs o carn de grans herbívors.[1]
La capacitat de producció de ferramentes s'ha desenrollat des de les primeres pedres tallades per una cara, fins als complexos ordenadors i màquines de l'actualitat, passant per toda una serie de tècniques molt diverses, pero tractant sempre d'aprofitar les seues qualitats i fenomens per a la consecució d'objectius concrets: primer per a adaptar-se al mig i després per a adaptar el mig a nosatres.
.jpg){kind=link}
Tipos de tècniques en l'indústria lítica
[editar | editar còdic]Es distinguixen varis tipos diferents de tècniques que es varen ser desenrollant a través del temps. Estes tècniques, que en l'actualitat nos servixen per a datar els jaciments, varen supondre grans alvanços en la capacitat de domini del mig, el seu desenroll va ser molt llent i va modificar els hàbits dels seus usuaris. Atenent a la tecnologia que varen utilisar en la seua eixecució es distinguixen els següents periodos:
Lomekwyaense
[editar | editar còdic]Propost en 2015 per Sonia Harmand, a partir de les troballes en el jaciment de Lomekwi, en Kènia, a on es varen trobar artefactes que daten de 3,3 millons d'anys. Constituïx l'evidència d'indústria lítica més antiga i la seua data està ubicada varis centenars de mils d'anys abans de l'aparició de gènero Homo.[2] Els fabricants de ferramentes havien seleccionat deliberadament blocs grans i pesats de pedra forta ignorant blocs més menuts del mateix material.[3]
En el jaciment es varen trobar núcleus, lascas i encluses. Una lasca, és un tros de roca en forma d'esquirla tallant que es desprén de la massa pétrea, cridat núcleu.
Harmand afirma que es tracta de ferramentes molt antigues per a haver segut fabricades per individus del gènero Homo i postula l'hipòtesis de que la fabricació de ferramentes pot haver tingut un paper molt important en l'aparició del nostre gènero.[4] Atres investigadors creuen que és afanyat dir açò i sugerixen que qui va fer estes ferramentes varen morir en el seu coneiximent, i les ferramentes de pedra varen ser "reinventades" novament centenars de mils d'anys despuix.[5]
Olduvayense (Modo 1)
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Olduvayense.
Desenrollada en Àfrica pels primers sers humans (Homo Habilis), són ferramentes molt senzilles que requerixen una chicoteta despesa energètica per a la seua elaboració, per lo que se supon serien fabricades segons les seues necessitats i abandonades despuix del seu us. Es tracta de pedres, normalment vores rodades, sílex o similars, que eren tallats per a l'obtenció del brot per un dels seus costats. Consistien en machacadores, que s'utilisaven per a extraure el tuétano dels ossos, o fines lascas en brot que servien per a tallar. El seu orige se situa en Àfrica a lo manco des de fa 2 800 000 anys (Formació Shungura, riu Omo, Etiopia)[6] i en Europa en 1 000 000 anys, com les trobades en el jaciment de l'Alvenc de l'Elefant en la serra de Atapuerca.
Achelense (Modo 2)
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Achelense.
En regions africanes es varen trobar ferramentes més elaborades datades en 1 700 000 anys. Estes ferramentes tenien la característica d'estar tallades per abdós cares i de ser, unes universals i atres especialisades.
La peça més característica és la cridada bifaz (també se li denominava astral de mà pero esta denominació és errònea, ya que actuaven més com a pico per a incisions o corts) que tenia usos molt diversos servint per a multitut de tasques pesades, tallar, raspar, perforar,... tant és aixina que, coloquialment, li les crida «la navaixa suïssa del paleolític». Es tracta d'una pedra de gran durea, generalment sílex, que és tallada per abdós cares fins a conseguir una forma triangular en una base semicircular. També s'elaboraven ferramentes per a usos específics com: picos triédricos, hendidorés, raederas, denticulados, etc.
Esta tecnologia requeria una gran despesa energètica, calia buscar la matèria primera precisa i convenient, tallant-la en sum conte i habilitat, per lo que el seu us era durador, es mantenia en poder de l'individu per al seu quefer diari. També eren objecte de comerç, tant la pròpia matèria primera com les ferramentes ya elaborades.
Esta indústria va perdurar per més d'un milló d'anys, en els jaciments de la Galeria de Sílex i Alvenc dels ossos de l'Atapuerca, en Espanya, s'han trobat en un periodo comprés entre 600 000 i 300 000 anys.
Musteriense (Modo 3)
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Musteriense.
Es caracterisa per una nova forma de tallar la pedra en la que s'utilisen atres elements per al seu treball. Fins a llavors les pedres es tallaven colpejant-les en atres pedres. En esta nova tècnica, coneguda com tècnica Levallois, prèviament el nòdul deu haver segut tallat per mig de la tècnica clactoniense, s'usen golpeadores de fusta o ossos i es realisa sobre un núcleu de pedra prèviament tractat.
El núcleu original de pedra té forma troncopiramidal i es colpeja per a obtindre lascas que després s'utilisaran per a l'elaboració d'instruments especialisats. Açò permet l'obtenció d'elements més menuts i diversos. Esta va ser la tècnica que varen utilisar els Neandertals durant casi tota la seua existència.
Paleolític superior (Modo 4)
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Paleolític superior.
Es destaca per l'elaboració dels mànecs per als instruments. Estos ya són menuts i d'us molt concret i es fabriquen, especialment, per al seu comés.
En Europa occidental destaquen les cultures Châtelperroniense, Auriñaciense, Gravetiense, Solutrense i Magdaleniense. El Paleolític és una etapa de la prehistòria caracterisada per l'us d'útils de pedra tallada; encara que, també s'usaven atres matèries primeres orgàniques per a construir diversos utensilis: os, asta, fusta, cuiro, fibres vegetals, etc. (mal conservades i poc conegudes). És el periodo més llarc de l'història del ser humà (de fet comprén un 99 % de la mateixa), s'estén des de fa uns 2,5 millons d'anys (en Àfrica) fins a fa uns 10 000 anys. Etimológicamente significa Edat Antiga de la Pedra (παλαιός, paleos=antic, i λίθος, lithos=pedra), el terme va ser creat per l'arqueòlec John Lubbock en 1865, per oposició al Neolític (edat moderna de la pedra); constituint juntes lo que es denomina Edat de Pedra (s'insistix en l'elaboració d'utensilis de pedra per a establir l'oposició a l'Edat dels Metals). Les persones del Paleolític eren nómades, és dir, s'establia en un lloc i es quedava en ell fins a agotar els recursos naturals.
Neolític (Modo 5)
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Neolític.
_Vinelz_Jungsteinzeit_2700_caps_block_19_.jpg){kind=link}
El descobriment de l'agricultura canvia el modo de vida de les tribus humanes que deuen elaborar atres instruments per a les noves necessitats. Molins de mà (metates), astrals, azuelas polimentades, dents de hoz, etc. Les dents de hoz són chicotetes esquirlas tallants dispostes en un mànec de fusta formant una hoz per a segar els camps cultivats. En este temps els grups humans varen passar a un modo de vida sedentario. En el Neolític les pedres varen començar a polimentar-se; és dir en una pedra gran en regates es fregava una atra pedra en la que se li donava forma a l'utensili. Esta va ser la nova tècnica inventada en el Neolític en la que es fabricaven azadas, hoces i astrals.
Utilisació dels metals
[editar | editar còdic]L'utilisació dels metals donaria pas a una atra tecnologia diferent a la lítica pero, bàsicament, es pot dir que forma part d'ella ya que es tracta d'utilisar el mineral, tipos especials de pedres, que calia processar per mig de "complexos" procediments. Esta nova forma d'indústria donaria nom a tres importants periodos prehistòrics, l'Edat del Coure o Calcolítico, l'Edat del Bronze i l'Edat del Ferro.
No pel desenroll de les tecnologies metalúrgiques l'indústria lítica va decaure. El periodo Calcolítico és la fase de la Prehistòria en la que la talla de la pedra adquirix major sofisticació i mestrage.
El treball de la pedra ha vingut mantenint-se fins als nostres dies, pero l'importància que va adquirir en époques prehistòriques per al desenroll de l'home mai ha segut igualada. En obrir-se el coneiximent tècnic al domini d'atres tecnologies la dependència del desenroll humà del treball de la pedra va ser mitigant-se aplegant a quedar com una tècnica menor.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Carbonell y Pedro Rodríguez, 2005, «L'emergència del Modo tècnic I», p. 160-184.
- ↑ (2015).Nature.521(7552)
- 310–315.doi:10.1038/nature14464.
- ↑ «Archaeologists Take Wrong Turn, Find World’s Oldest Stone Tools». Scientific American. Consultat el 18 d'abril de 2015.
- ↑ Science.Consultat el 18 d'abril de 2015.
- ↑ «New Discovery Of World's Oldest Stone Tools». NPR. Consultat el 18 d'abril de 2015.
- ↑ Carbonell y Pedro Rodríguez, 2005, «Les principals seqüències pliocuaternarias», p. 135-160.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Industria lítica» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.