Núcleu lítico


Un núcleu lítico és una massa de roca homogénea que ha segut tallada en l'objecte d'extraure lascas per al seu us posterior. Aixina, puix, el propòsit principal d'un núcleu és proporcionar soports a una varietat indeterminada d'utensilis líticos. A mida que els núcleus líticos van sent explotats, açò és, se'ls van extraent lascas, van fent-se més menuts fins que són abandonats per no ser necessaris o per haver segut agotats. Els núcleus abandonats o agotats es convertixen en rebujos característics que solen aparéixer en major o menor abundància en els jaciments prehistòrics.
Els núcleus líticos tenen diferents formes i classificacions depenent en primer lloc, del sistema tipològic (és dir, del punt de vista de l'investigador), en segon lloc, del método (Levallois, laminar...) o tècnica de talla (percussió directa, percussió indirecta, pressió...) que haja segut amprat per a la extracció, i, en tercer lloc, del producte que s'haja obtingut d'ell (bàsicament lascas, puntes o fulls líticas).
Zones
[editar | editar còdic]Des del punt de vista de la tecnologia lítica, tots els núcleus posseïxen una o vàries zones d'explotació que, bàsicament es dividixen en els següents elements:
- Un pla de percussió (a voltes denominat també «plataforma de percussió») o varis: és dir, la zona que rep els colps o que sofrix la pressió necessària per a que la roca es trenque i puguen extraure's els productes desijats. Els plans de percussió poden ser de diversos tipos, encara que bàsicament es diferencien els plans de percussió corticales, açò és, deguts a una talla monofacial, de els no corticales, propis d'una talla bifacial i, dins d'estos, aquells que han pogut ser preparats cuidadosadament per mig de menuts lascados, per a que l'extracció siga més precisa (plans de percussió preparats). Quan s'extrau una lasca, una part del pla de percussió es va en ella, és lo que denominem taló de la lasca, el qual pot ser cortical, si el pla de percussió ho és també; també pot ser pla, o diedro, quan es tracta d'una extracció per talla bifacial, o, per últim, facetado, en el cas de que el pla de percussió haja segut preparat.
- Una cara principal d'extracció, que és la part del núcleu de la que s'extrauen les lascas o fulls. Les cares d'extracció d'un núcleu també poden ser vàries, sobretot en els núcleus de talla bifacial, encara que la tendència és per a tindre un major control sobre l'explotació del núcleu, és a reduir-les lo màxim possible. Estes es caracterisen per conservar els negatius de les lascas ya extretes, cicatrius d'anteriors extracció o de la preparació del núcleu i que, quan una lasca es desgaja del núcleu, es convertix en la cara superior o dorsal de la mateixa. L'estructura i ordenació dels negatius de lascados previs en una lasca o en la cara d'extracció d'un núcleu aporten valiosa informació sobre els sistemes de talla lítica.
Métodos
[editar | editar còdic]Des del punt de vista dels métodos i tècniques amprats en l'explotació d'un núcleu lítico, hi ha dos factors bàsics que permeten discriminar una àmplia varietat dins d'esta gran categoria d'objectes tallats:
- La posició de l'extracció: és un aspecte bàsic en la talla, no solament dels núcleus, sino també de qualsevol objecte lítico tallat. La posició pot ser monofacial o unifacial (choper), quan afecta a una sola cara del núcleu; bifacial, quan afecta a dos cares, sempre que les extracció es recolzen en negatius de lascados previs; i polifacial, quan estem davant una extracció més complexa que configura tres o més cares en el núcleu.
- La direcció de percussió en la que, d'un modo simplificat, podem distinguir tres possibilitats: els núcleus de talla desordenada, en els que no és possible establir una direcció de percussió dominant (i que és pròpia de núcleus arcaics, és dir, de periodos antics de la prehistòria, pero també de núcleus agotats o reaprovechados, per tant no és, necessàriament, un indicador cronològic o del nivell tècnic d'una cultura). Els núcleus de talla centrípeta, en els que els impactes del percutor van des de les vores cap al centre del mateix, acabant per formar una silueta discoide en la peça; este tipo de núcleus sol ser de tipo bifacial i són molt característics del Achelense i del Musteriense, encara que poden donar-se en qualsevol periodo de l'història del ser humà (són un indicador cronològic, fins a cert punt, relatiu i poc fiable). Els núcleus de talla paralela o laminar, açò és, un pla de percussió polarisa les extracció que es van fent d'un modo paralel de modo que els productes obtinguts són lascas allargades o fulls. Este tipo de núcleus, en determinades condicions, pot ser indicador d'un cert nivell tecnològic i, depenent de si apareix unit a atres factors, pot ser un bon indicador cronològic o tecnològic.
Eixemples de la talla centrípeta, utilisada per a ferramentes especialisades, són les formes apuntades, denticulados, buriles, muescas i raederas.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Núcleo lítico» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.