Full lítica

Archiu:Neolithic blade, Flint blade (FindID 562367).jpg

Full lítica

Archiu:Hoja de sílex.png

Full de sílex

Un full lítica és un producte de lascado allargat.

Descripció

Es caracterisa per tres atributs bàsics. En primer lloc deu tindre les vores paraleles o subparalelos i en abdós eixos tipològics (el tècnic i el morfològic) en perfecta correspondència. En segon lloc, el full deu ser extremadament allargada, el mòdul d'allargament d'un full lítica es troba establint la relació llongitut/esgambi de la peça d'acort a l'eix tècnic, generalment s'accepta un mínim de dos a un. Ya que el mòdul d'allargament és un convencionalisme, existixen variants entre els tipólogos per a la definició dels fulls líticas. Este atribut també depén de l'época prehistòrica o nivell tècnic d'una cultura. Aixina, per al Paleolític Inferior i Mig, François Brodes propon que la llongitut deu ser com a mínim el doble de l'esgambi. Per al Paleolític Superior i époques posteriors, en les que la tecnologia lítica millora considerablement, es posen uns llindars més exigents, per eixemple, para Leroi-Gourhan una «lasca laminar» (llarga pero que no aplega a la consideració de full), té el doble de llongitut que d'esgambi; mentres que un full pròpiament dit tindria, com a mínim la llongitut el triple que l'esgambi i un full allargat tindria un llongitut quatre voltes superior. Per una atra part, el tamany, en sentit general, separa els fulls pròpiament dits de les hojitas, encara que esta té llindars igualment convencionals i variables (des de menys de tres a menys d'un centímetro, segons autors), es justifica purque les hojitas són una traça característica de les indústries microliticas de fulls, és dir, «Microlaminares».

En tercer lloc, resulta essencial ademés que estes hagen segut predeterminades abans de l'extracció. És dir, per a obtindre un full d'un núcleu és necessària una preparació concreta destinada a dirigir la fractura pétrea de modo que el producte obtingut tinga unes dimensions i una forma determinada. Açò fa que els fulls, a pesar de tindre els mateixos elements bàsics d'una lasca (taló, concoide, cara inferior...), posseïxca uns estigmes molt característics en la seua cara superior que delaten la preparació especial del núcleu i, de la mateixa manera, els núcleus per a fulls siguen el producte d'uns procediments molt concrets: els métodos d'extracció laminar.

Archiu:Uljane flint knife.jpg

Història

L'extracció laminar va començar, com s'ha sugerit, en el Paleolític Inferior, encara que es desenrolla més eficaçment en el Paleolític Mig, dins d'una de les variants del método Levallois, cridada «per a fulls». En el Paleolític Superior l'extracció de fulls s'estandardisa, fins al punt de parlar-se d'indústries caracterisades per la presència d'este tipo particular de productes de lascado, per lo que l'especialiste francés Georges Laplace parlava de «Complexos Leptolíticos» (de leptos, λεπτός ή όν, en grec, fi, prim...). Pero és durant el Calcolítico quan l'extracció de fulls adquirix la seua culminació, en una série d'innovacions tecnològiques tan especialisades que requerien un artesà en una formació específica, ferramentes pròpies, aixina com fonts d'abastiment de matèries primeres i mercats de venda dels seus productes.

Els fulls varen ser usats tals cuales, com a gavinets, o transformades en diversos utensilis, be per mig del retoc (raspadorés, buriles, puntes, punyalés, gavinets d'esquena etc.), o trencant-les per mig de la tècnica del microburil per a fabricar microlitos o dents d'hoz. Els fulls són més difícils de fabricar que les lascas, lo que implica invertir més energia, no obstant, a canvi oferixen numeroses ventages, per eixemple la seua forma allargada s'adapta millor en agarrar-ho manualment o és més fàcil afegir un mànec. Igualment, permet revivats més numerosos, fabricar útils dobles o composts i sobretot, permeten aprofitar molt millor la massa del núcleu del que procedixen. En lo que la seua explotació resulta més rendable.