Talla lítica
(reconstrucció hipotètica).
La talla lítica es referix a trossejat intencional de la pedra, per mig de la percussió (directa o indirecta) o de la pressió, a diferència de la tècnica, posterior en el temps, del polimentat. La matèria primera es esculpe i se li dona forma, aprofitant la fractura concoidea, en l'objecte de fabricar útils nuclears, o per a extraure lascas. Estes podien ser usades en bruto, o servir de soport per a ferramentes, retocant-les despuix de la seua extracció. El terme talla no té implicacions ni connotativas ni denotativas sobre la seua finalitat, lo únic que indica és que és intencional i que busca l'elaboració d'un artefacte lítico. Dins de la talla, no obstant, podem usar térmens més restrictius (la hechura, el lascado i el retoc) que s'expliquen més alvance.
La talla lítica és el procés de fabricació de manufacturas més conegut de l'Edat de Pedra, pero va seguir sent molt important durant l'Edat dels Metals, i inclús seguix practicant-se en temps històrics. Els objectes de pedra tallada intencionalmente pels humàs es diferencien dels trencaments naturals o accidentals, gràcies a que són localisats en contexts arqueològics ben definits, i a que els colps de la talla deixen negatius de lascado que seguixen certa tendència, cert orde impossible d'atribuir a la naturalea. El repertori de gests de talla organisada es va coneixent cada volta millor i permet establir diagnòstic cada volta més segurs, aixina com un repertori de pautes morfològiques, tècniques i funcionals que són les que permeten establir la tipologia lítica, és dir, la classificació, anàlisis i comparació dels artefactes de pedra tallada.
La talla lítica no és, en qualsevol cas, més que una de les fases de la vida d'un artefacte lítico o, per expressar-ho en térmens científics més precisos, solament és una porció relativament talla de la cadena operativa. Esta naix en la necessitat o l'idea que estimula al ser humà a iniciar la seua activitat productiva, seguix en la busca de la matèria primera pétrea, la seua transformació per mig de la talla, fins a conseguir el, o els útils necessaris. Despuix està el seu utilisació, incloent vàries fases de manteniment de la funcionalitat per mig de reafilados i, quan la ferramenta és ya inservible, el seu abandó. A voltes, la peça és reciclada i torna a entrar, per un temps, en la cadena operativa, pero indefectiblemente serà desdonada i oblidada fins que, tal volta, en molta sòrt, algun arqueòlec l'arreplegue per al seu estudi.
La matèria primera
[editar | editar còdic]La matèria primera que s'elegia per a fabricar utensilis de pedra tallada són les roques dures de fractura concoidea, puix este tipo de trossejat és fàcilment controlable. Les roques més apreciades són les més homogénees, sent el sílex el més prolífic. També s'usaven unes atres, casi totes silíceas, com la quarsita de gra fi, el chert, el basalt, el cuarzo i atres roques molt més rares pero tan apreciades que varen aplegar a constituir-se verdaderes rutes comercials des dels llocs d'explotació, fins als llocs de demanda, eixe és el cas de l'obsidiana, la calcedonia, el jaspi, etc.
-
Sílex -
Quarsita -
Basalt -
Cuarzo rosa
Ademés de la varietat, conta la calitat, puix les experiències de talla de mostren que calia seleccionar la matèria primera per la seua frescura (si estava prop de la pedrera), per l'homogeneïtat de gra, pel seu color, pel seu sò o, en últim cas, provant-la per mig d'un lascado que evidenciara el seu estat intern. Si la lasca extreta s'ascló, demostra que el tros que s'està valorant no servix, té fissures internes o irregularitats que impedixen el correcte control del trossejat. Si pel contrari, ix sancera, en concoide homogéneu, en una cara inferior suau al tacte i uns brots tallants i regulars, és possible que el tros de pedra servixca.
-
Cuarzo lechoso -
Obsidiana -
Calcedonia -
Jaspi
L'economia de la matèria primera és un dels elements que millor deuen estudiar-se quan s'analisen les característiques d'un conjunt lítico: quantes classes de matèries primeres es varen usar, d'on procedixen, cóm es varen elegir, cóm es varen transportar (si tal cosa va aplegar a fer-se) i cóm es varen aprofitar (intentant apreciar diferents estratègies d'aprofitament en les diferents matèries primeres que componen el conjunt lítico). La possible influència de la matèria primera en la personalitat d'un conjunt lítico és essencial.[1] De fet, és possible averiguar moltes coses sobre l'economia de grup humà que està darrere de la pedra («l'homme derrière li caillou», com diria Leroi Gourhan).
Tècniques de talla
[editar | editar còdic]
Les tècniques essencials de la talla lítica es basen que la fractura concoidea és previsible i controlable per l'artesà en funció dels gests que porta a terme en el percutor. Hi ha dos modos fonamentals de tallar la pedra, la pressió i la percussió, pero podem distinguir algunes subtilea, podent enumerar una curta llista de tècniques de talla:
- La percussió inversa, és dir, colpejant el tros de roca contra un percutor passiu o durmiente, a modo d'enclusa, que és una atra pedra sólidamente ancorada en el sol.
- La percussió directa en percutor dur: En un tros de roca, es colpeja la pedra que es desija tallar extraent d'ella vàries lascas.
- La percussió directa en percutor bla: en un tros de fusta o, millor, de cuerna, es colpeja la peça a tallar, obtenint una série de lascas.
- La percussió indirecta en peça intermija: El percutor és un pesat tros de cuerna de cérvido que colpeja una peça intermija o busca, transmetent la força del colp a la peça a tallar. Esta tècnica només s'usa per a operacions d'extracció o de lascado
- La talla per pressió (és la més complexa i evolucionada), consistix en aplicar una forta tensió sobre la peça a tallar en una peça anomenada compressor (que substituïx al percutor). La compressió aplega a ser tan forta que acaba trossejant la roca a tallar.
- La flexión, consistix en combar un producte de lascado, especialment un full, recolzat contra un eixint (fent palanca), fins a fracturar-ho pel lloc desijat. A voltes la flexión produïx per tensions laterals i rotatòries al mateix temps. La flexión pot ser, també, un accident de talla o una chafada d'us; en qualsevol cas és molt difícil distinguir una flexión intencional d'una accidental, a no ser que vaja acompanyada d'atres elements secundaris repetits.
En tots els casos estem parlant de lascas en sentit ampli (és dir, lascas, lasquitas, fulls i hojitas) i hem enumerat les tècniques des de la més simple a la més complexa, des de la que menys control oferix a la que permet més domini del trossejat.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (Pàgines 32-34)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Talla lítica» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.