Anar al contingut

Homo

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Comparison of skull features of Homo naledi and other early human species.jpg
Homo
Per a atres usos d'este terme vore Homo (desambiguación).


Homo (del llatí homo, 'home', 'humà') és un gènero[1] de primats homínits de la tribu Hominini[2] que es caracterisa per ser bípedo i plantígrat, en peus no prensils en primer dit alineat en els restants, hipercefalización i una verticalización completa del cràneu.[1] El terme agrupa a les espècies considerades humanes o que duen l'apelatiu de «home», per lo que inclou en ser humà modern (Homo sapiens) i als seus més propencs parents. L'antiguetat del gènero s'estima en 2,8 millons d'anys (Homo habilis/Homo rudolfensis). Totes les espècies, a excepció de Homo sapiens, estan extintes. Els supervivents més recents han segut Homo neanderthalensis en Europa, que es va extinguir fa menys de 30 000 anys, Homo floresiensis en Indonèsia, que va sobreviure fins fa poc més de 50 000 anys,[3] i el cridat home de la cova dels cérvols en China, desaparegut fa prop de 11 000 anys.

Entre les característiques que varen dur a separar Homo habilis del gènero Australopithecus destaquen el tamany del cràneu i, més important encara, la capacitat de crear ferramentes i conservar-les per a un futur us.[4]

Evolució biològica del gènero Homo

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Evolució humana.
Archiu:Hominoid taxonomy 6 es.svg

El recorregut per la variabilitat de les primeres formes de Homo ilustra be la complexitat de fixar un orige de l'aspecte humà i dibuixar un arbre evolutiu, puix hi ha un gran buit en el registre fòssil dins del periodo de 2-3 millons d'anys que trenca el plantejament llineal perque les datacions indiquen camins evolutius molt diferents i, per tant, l'evolució de la morfologia humana és en mosaic.[5] L'aparició del gènero Homo està somesa a vàries interpretacions. Les teories oferides pels experts coloquen a les diferents espècies Homo en una mateixa época. Per un atre costat, estes interpretacions són temporals i depenen de les investigacions sobre les troballes fòssils trobats fins ara, per la qual cosa, els nous descobriments produiran, inevitablement, canvis en les teories sobre l'evolució humana desenrollades successivament. Aixina i tot, s'expon a continuació una versió més o menys acceptada per la majoria de la comunitat acadèmica.[6]

Archiu:Homo-erectus Turkana-Boy (Ausschnitt) Fundort Nariokotome, Kenia, Rekonstruktion im Neanderthal Museum.jpg
Homo erectus.
Archiu:Tautavel - Mannequin 02.jpg
Homo heidelbergensis.
Archiu:Old Neanderthal woman figure.jpg
Homo neanderthalensis.
Archiu:Homo sapiens - Neolithic - reconstruction - MUSE.jpg
Homo sapiens.

Fins ara, les ferramentes olduvayenses més antigues atribuïdes a Homo, varen ser trobades en Gona (Etiopia) i daten de 2,6 a 2,5 millons d'anys.[7] En Hadar (Etiopia) va ser trobat en 1994 un maxilar (AL 666-1), que les seues característiques indiquen que podria haver pertanygut a un Homo i que data de fa 2,33 millons d'anys.[8]

Una de les teories que explicarien el desenroll del cervell de Homo, unit a l'utilisació de ferramentes, és la teoria del teixit costós,[9] que sosté que per una disminució de superfície de selva, els primers Homo serien carroñeros i menjarien el tuétano dels ossos, ajudant-se de ferramentes de pedra. Hi ha una relació inversa entre el grau de encefalización i el tamany de l'aparat digestiu, per lo que este en acurtar-se, per una dieta més carnívora, va poder facilitar l'aument del tamany del cervell.

Cronològicament, Homo habilis podria ser el primer dels nostres antepassats Homo. Els restants més antics que en certea pertanyen a esta espècie, daten de fa uns 1,8 millons d'anys i el seu nom, "home hàbil", es deu a que se li adjudica cert maneig en l'elaboració d'útils de pedra.[10] Es creu que va conviure en els diferents tipos de Australopithecus i que va anar precisament la pressió eixercida pel gènero Homo lo que va fer desaparéixer als australopithecinos.[4] No obstant, a pesar de l'aparent superioritat tecnològica del Homo habilis sobre els seus antecessors, les diferències anatòmiques eren relativament escasses, encara que posseïen un cervell llaugerament més gran que els homininos anteriors.

Segons les hipòtesis tradicionals, el H. habilis va evolucionar fa uns 1,5 millons d'anys cap al Homo erectus, espècie que va aplegar a habitar gran part del Vell Món, des d'Àfrica fins a China i Indonèsia.[11] No obstant es creu que tres espècies de Homo haurien convixcut entre fa 1,78 i 2,03 millons d'anys, Homo erectus, H. habilis i H. rudolfensis.[12]

H. erectus va començar a ser remplazado per formes arcaiques de Homo sapiens entre fa 400 i 250 mil anys en distintes zones geogràfiques. Este Homo sapiens arcaic, posseïa un cervell més gran encara que encara mantenia similituts físiques en el Homo erectus.


Pels descobriments en l'Alvenc dels Ossos en Atapuerca, en 1994, apareixen dos llínees evolutives[6] i als estudis genètics,[13] hui es té la perspectiva de dos llínees evolutives. La primera desenrollada en l'occident d'Àsia i Europa va desembocar en el Homo heidelbergensis i despuix d'est en el Homo neanderthalensis;[13] i la segona, desenrollada originalment en l'interior d'Àfrica, va devindre en el Homo rhodesiensis o el Homo helmei i posteriorment en el Homo sapiens.[6] Esta teoria deixa obert el debat[14] sobre el lloc d'orige del Homo erectus i la seua relació en les espècies Homo ergaster i Homo georgicus.

L'hipòtesis de si les dos llínees són dos evolutives és coherent en els estudis genètics[15] que sustenten la teoria de l'orige únic en Àfrica del Homo sapiens, i en canvi s'opon a l'hipòtesis de l'orige multirregional, que supon l'aparició simultànea del H. sapiens en Àsia i Àfrica.[16]

Despuix de l'estudi del ADN mitocondrial i del genoma del homínit de Denisova, ha quedat clar ademés, que una tercera espècie, diferent de H. neandertalis i de H. sapiens, va sobreviure en Àsia fins a fa 40 000 anys.[17][18] No se sap encara quin va ser la relació d'esta espècie en H. erectus ni en fòssils de China i Java que abans es consideraven sapiens arcaics. Sobre l'espècie Homo floresiensis, que va sobreviure fins a fa uns 50 000 anys, es considerava inicialment resultat d'una adaptació especialisada de H. erectus en un hàbitat llimitat,[19] pero l'estudi de les seues extremitats va induir a pensar que no procedia de Homo erectus, sino d'algun atre homínit anterior, la dispersió del qual en el surest d'Àsia encara no està documentada,[20] o directament de Homo georgicus o d'una branca de Homo habilis. També s'ha documentat en Àsia la presència dels cridats Hòmens de la cova dels cérvols.

Espècies

[editar | editar còdic]

No totes les espècies estan plenament acceptades per la comunitat científica. Aixina H. ergaster és considerat per alguns autors com H. erectus;[21] els escassos restants de H. cepranensis plantegen numerosos interrogants; H. tsaichangensis és el tàxon assignat a una mandíbula fòssil trobada en Taiwan; es qüestiona si H. georgicus és una espècie diferent o deu classificar-se com H. erectus;[22] varis experts consideren que H. rhodesiensis és una variant africana de heidelbergensis;[23] H. helmei és una espècie hipotètica, a la que pertanydria un grup de fòssils de transició cap a H. sapiens;[24] es discutix si H. floresiensis és una branca insular tardana de H. habilis o formes patològiques de H. sapiens.[25] Homo heildelbergensis i H. neanderthalensis estan molt emparentats i han segut considerats en freqüència com subespecies de H. sapiens, pero anàlisis d'ADN mitocondrial dels fòssils del H. neanderthalensis sugerixen que la diferència existent és suficient per a denominar-los com dos espècies diferents. I sobre el homínit de Denísova i els hòmens de la cova dels cérvols, és possible que es tracten d'híbrits o subespecies de H. sapiens. Cal afegir, ademés, l'espècie descrita l'any 2021 Homo longi.cita requerida


Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 Wood, B. (1992): "Origin and evolution of the genus Homo". Nature, 355: 783-790
  2. ↑ Mann, A. i Weiss, M. (1996): "Hominoid Phylogeny and Taxonomy : a consideration of the molecular and Fossil Evidence in an Historical Perspective". Molecular Phylogenetics and Evolution, 5(1): 169-181
  3. ↑ Nature.532(7599)
    366–369.ISSN 0028-0836.doi:10.1038/nature17179.Consultat el 8 de decembre de 2016.
  4. ↑ 4,0 4,1 Leakey, R.E. (1981): "The Making of Mankind". New York: E.P. Dutton, p.p. 65-66. ISBN 0-525-15055-2
  5. ↑ SÁEZ, Roberto (2019). Evolució Humana: Prehistòria i orige de la compassió (en Espanyol), Espanya: Almuzara, p. 51.
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 Arsuaga, J.L. i equip: Claus de l'evolució humana
  7. ↑ Semaw, S.; P. Renne; W. K. J Harris; C. S. Feibel; R. L. Bernor; N. Fesseha & K. Mowbray (1997) "2.5-million-year-old stone tools from Gona, Ethiopia"; Nature 385 (6614): 333-336.
  8. ↑ Kimbel, William H.; Donald C. Johanson & Yoel Rak (1998) "Systematic assessment of a maxilla of Homo from Hadar, Ethiopia"; American Journal of Physical Anthropology 103 (2): 235–262.
  9. ↑ Ciutat Universitària Virtual de Sant Isidoro. «La teoria del teixit costós». Consultat el 22 d'octubre de 2016.
  10. ↑ Leakey, L.S.B.; Tobias, P.V. i Napier, J.R. (1964) "A New Species of Genus Homo from Olduvai Gorge» (en anglés"; Nature 202 (4927): 7-9.
  11. ↑ Rightmire, G.P. (1990): The Evolution of Homo erectus. Comparative Anatomical Studies of an Extinct Human Species. Cambridge: Cambridge University Press.
  12. ↑ conviure-fa-dos-millons-de-anos_a12789.html Tres espècies de Homo distintes varen conviure fa dos millons d'anys Tendències científiques, agost de 2012
  13. ↑ 13,0 13,1 Serre et al. (2004): "No evidence of Neandertal mtDNA contribution to early modern humans". PLoS Biology, 2(3): 313–7
  14. ↑ Rightmire, G.P. (1992): "Homo erectus: ancestor or evolutionary side branch?". Evolutionary Anthropology, 1: 43-49
  15. ↑ Maca-Meyer, N., González, A.M., Larruga, J.M., Flores, C. i Cabrera, V.M. (2001): "Linajes majors del genoma mitocondrial tracen antigues expansions humanes". BMC Genetics, 2: 13
  16. ↑ Ruiz, H. (2007): "L'orige dels humans moderns". Eureka, 11: 36-41
  17. ↑ Krause, Johannes; Fu, Qiaomei; Good, Jeffrey M.; Viola, Bence; Shunkov, Michael V.; Derevianko, Anatoli P. & Pääbo, Svante (2010), "The complete mitochondrial DNA genome of an unknown hominin from southern Siberia"; Nature 464 (7290): 894–897.
  18. ↑ Reich, David; Richard E. Green, et.al. (22 December, 2010) "Genetic history of an archaic hominin group from Denisova Cave in Siberia"; Nature 468 (1012): 1053–1060.
  19. ↑ Brown, P. et al. (2004): "A new small-bodied hominin from the Clapix Pleistocene of Flores, Indonèsia". Nature, 431: 1055-1061
  20. ↑ Jungers, William L.; W. E. H. Harcourt-Smith; R. E. Wunderlich; M. W. Tocheri; S. G. Larson; T. Sutikna; Rhokus Awe Due & M. J. Morwood (2009) "The foot of Homo floresiensis"; Nature 459: 81-84.
  21. ↑ Homo ergaster [1] archivat en Wayback Machine.; Archaelogiy.info.
  22. ↑ Spoor, F.; Leakey, M. G.; Gathogo, P. N.; Brown, F. H.; Antón, S. C.; McDougal, I.; Kiarie, C.; Manthi, F. K. i Leakey, L. N. (2007) «Implications of new early Homo fossils from Ileret, east of Lake Turkana, Kenya». Nature, 448: 688-691.
  23. ↑ Rightmire, G. Philip (1998). "Human evolution in the Middle Pleistocene: The role of Homo heidelbergensis"; Evolutionary Anthropology 6: 218-227.
  24. ↑ G. Philip Rightmire (2009) Middle and later Pleistocene hominins in Africa and Southwest Àsia; PNAS.
  25. ↑ (2007).American Journal of Physical Anthropology.
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Homo&oldid=839929»