Heidelberg
Heidelberg (ocasionalment cridada Heidelburgo[1] en espanyol) és una ciutat situada en la vall del riu Neckar en el noroest de Baden-Wurtemberg (Alemània). És famosa pel seu centre històric en el castell de Heidelberg i per tindre l'universitat més antiga del país (i una de les més prestigioses d'Europa),[2] per lo que és un important centre cultural i destí turístic.
Heidelberg té 150 000 habitants. És una «ciutat-districte» (Stadtkreis) i al mateix temps sede del districte de Rin-Neckar que la rodeja (Rhein-Neckar-Kreis) en la densament poblada regió de Rin-Neckar-Dreieck que inclou les ciutats de Mannheim i Ludwigshafen situades a menys de 30 km.
Geografia
[editar | editar còdic]
Heidelberg es troba en la vall del riu Neckar, en la vora esquerra de la part més baixa del riu Neckar en una vall escarpado en Odenwald. Està llimitat pels tossals del Königstuhl (568 m) i el Gaisberg (375 m). El riu Necker fluïx en una direcció este-oest. En la vora dreta del riu, la montanya Heiligenberg s'alça a una altitut de (445 m). El riu Neckar desemboca en el riu Rin aproximadament 22 quilómetros al noroest de Mannheim. Llogarets incorporats durant el XX s'estenen de la vall Neckar a lo llarc del Bergstraßi, una carretera que travessa els tossals del Odenwald.
Heidelberg està en la Ruta senderista europea E1 (Suècia-Umbría).
Flora i fauna
[editar | editar còdic]Heidelberg està en una de les regions més càlides d'Alemània, lo que explica que en alguns jardins apleguen a florir plantes atípiques del clima centreeuropeu, com l'armeler (Prunus dulcis) i inclús sobreviuen algunes higueras (Ficus carica); hi ha també un arbre d'olivera (Olea europaea) en un carrer. Una atra curiositat és que en l'any 2000 es va recomençar en la tradició de plantar vinyes baix del Philosophenweg (camí dels filòsofs) en l'ala de la vall del Neckar oposta a la Ciutat vella.[3]
Atres curiositats són les poblacions asilvestradas de cotorres de Kramer (Psittacula krameri),[4] i de Cisne siberiano, els quals poden ser vists en el riu Neckar prop del barri de Bergheim.
Estructura administrativa
[editar | editar còdic]Heidelberg és una ciutat-districte (Stadtkreis) dins del Regierungsbezirk Karlsruhe. El districte de Rhein-Neckar rodeja i té la seua sèu en la ciutat, encara que la ciutat no és part del districte. Heidelberg és una part de la regió metropolitana de Rhein-Neckar, a sovint referida com el triàngul de Rhein-Neckar. Esta regió consistix de la partix sur del estat federat d'Hesse, la partix sur de l'estat de Renania-Palatinado (Vorderpfalz o Palatinado Anterior), el districte administratiu de Mannheim i Heidelberg, i els municipis del sur del Rhein-Neckar-Kreis. El triàngul de Rhein-Neckar es va convertir en un àrea metropolitana europea en 2005.
Heidelberg consta de 15 districtes distribuïts en 6 sectors de la ciutat. En el centre estan Altstadt (la ciutat vella), Bergheim i Weststadt; en el nort, Neuenheim i Handschuhsheim; en l'est, Ziegelhausen i Schlierbach; en el sur, Südstadt, Rohrbach, Emmertsgrund i Boxberg; en el surest, Kirchheim; en l'oest, Pfaffengrund, Wieblingen i un nou districte, cridat Bahnstadt, construït en un terreny en Weststadt i Wieblingen. El nou districte tindrà entre 5.000-6.000 residents i uns 7.000 empleats.
Comunitats veïnes
[editar | editar còdic]Les següents ciutats i comunas rodegen la ciutat de Heidelberg, escomençant en l'oest i en el sentit de les agulles del rellonge: Edingen-Neckarhausen, Dossenheim, Schriesheim, Wilhelmsfeld, Schönau, Neckargemünd, Bammental, Gaiberg, Leimen, Sandhausen, Oftersheim, Plankstadt, Eppelheim (totes part del Rhein-Neckar-Kreis) i Mannheim.
Clima
[editar | editar còdic]Heidelberg té un clima oceànic (Classificació del clima de Köppen Cfb), definit per la vall protegida entre els boscs del Palatinado i l'Odenwald. Durant tot l'any, les temperatures miges estan determinades per les masses d'aire marítim procedents de l'oest. En contrast en la propenca planura Rin Superior, la posició de Heidelberg en la vall conduïx a vents de l'est més freqüents que el promig. Les ales del Odenwald favorixen la nuvolositat i la precipitació. El més més calorós és juliol, el més fret, giner. Les temperatures s'eleven constantment més allà dels 30 °C en ple estiu (Solstici d'estiu). D'acort en el servici meteorològic alemà, Heidelberg va ser el lloc més càlit en Alemània en 2009.[5][6][7]
Història
[editar | editar còdic]
La mandíbula del cridat «Home de Heidelberg», descoberta en 1907, constituïx una de les primeres proves de la vida humana en Europa fa uns 600.000 anys.[8]
En el V, existia una fortalea celta i un lloc de cult en la Heiligenberg, o «Montanya dels Sants».
En l'any 40 d. C. l'eixèrcit romà va ocupar un fort i va construir allí campaments permanents, una torre de senyalisació en la ribera del Neckar, aixina com un pont de fusta sobre el riu. Els primers assentaments civils es varen desenrollar baix la protecció del campament. Els romans varen permanéixer fins a 260 d. C., quan el campament va ser conquistat per pobles germànics.
Els orígens de la moderna Heidelberg es remonten a el V, quan el llogaret Bergheim és mencionada per primera volta en documents datats en l'any 769. Bergheim es va establir en mig de Heidelberg.
Cronologia
[editar | editar còdic]- 863, es va fundar el monasteri de Sant Miguel en el Heiligenberg, en l'interior de la doble muralla de la fortalea celta.
- 1155, el castell de Heidelberg és assumit per la casa d'Hohenstaufen.
- 1195, el Palatinado es va unir a la Casa de Welf per matrimoni.
- 1225, Luis I, Duc de Baviera va obtindre el Palatinado i per lo tant també el castell.
- 1356, els comtes palatinos es concedixen drets de gran alcanç en la famosa «Bula d'Or», ademés de convertir-se en electors.
- 1386, l'Universitat de Heidelberg és fundada per Ruperto I, Elector del Palatinado. L'universitat eixercita un paper fonamental en l'época del humanisme i la Reforma i el conflicte entre el luteranismo i el calvinismo en els sigles XV i XVI. La biblioteca de Heidelberg, creada en 1421, és la biblioteca pública més antiga d'Alemània que encara es manté intacta. Uns mesos despuix de la proclamació de les noventa y cinco tesis, en abril de 1518, Martín Lutero va ser rebut en Heidelberg per al seu defensa.
- 1620, la corona real de Bohemio va ser oferida a l'Elector Federico V del Palatinado (casat en Isabel, filla major de Jacobo VI d'Escòcia). Va aplegar a ser conegut com el «rei d'hivern», ya que només va regnar durant un hivern fins que la Casa de Habsburgo va recuperar la corona per la força. Açò va marcar l'inici de la guerra dels Trenta Anys.
- 1622, despuix d'un sege de dos mesos, els eixèrcits de la Lliga Catòlica, al mando del comte de Tilly, varen conquistar Heidelberg. Tilly va regalar al Papa la Biblioteca Palatina de l'Iglésia de l'Esperit Sant. La branca bavara de la casa de Wittelsbach es va fer en el Palatinado i va prendre el títul de Príncip Elector. En 1648, al final de la guerra, el fill de Federico V, Carlos Luis, pot recuperar els seus títuls i territoris.
- En la finalitat d'enfortir el seu poder dinàstic, Carlos Luis va casar a la seua filla en Felipe I, duc d'Orleans, germà de Luis XIV, rei de França. En 1685, a la mort de Carlos Luis, Luis XIV va reclamar el dret de successió, que va ser rebujada, desnugant aixina la guerra. En 1689, la ciutat i el castell palatí varen ser conquistats per les tropes franceses, duent a la seua destrucció casi total en 1693.
- 1815, l'emperador d'Àustria, l'emperador de Rússia i el rei de Prusia varen formar la «Santa Aliança» en Heidelberg.
- 1848, es va decidir celebrar una Assamblea Nacional Alemana en Heidelberg. En 1849, durant la rebelió en el Palatinado i Baden, Heidelberg va ser el quarter general d'un eixèrcit revolucionari que va ser derrotat pels prusianos prop de Waghaeusel. La ciutat va estar ocupada per les tropes de Prusia fins a 1850.
- 1920-1933, l'Universitat de Heidelberg i la seua reputació es varen vore favorides per una série de notables meges (Czerny) i humanistes (Rohde, Weber).
Durant el Tercer Reich
[editar | editar còdic]1933-1945, durant el règim nazi, Heidelberg va ser una de les places fortes del Partit Nacionalsocialiste Alemà dels Treballadors, que era el més votat en les eleccions abans de 1933. Entre 1934 i 1935, el règim nazi va construir un enorme amfiteatre en Heiligenberg, al nort de la part antiga de Heidelberg, per a celebrar els acontenyiments de les SS. El teatre es diu Thingstätte i encara s'utilisa per a concerts i events ocasionals.
Acabada la lluita, el general George Patton va fallir en Heidelberg el 21 de decembre de 1945 en accident de tràfic.
S'ha especulat que Heidelberg no va ser bombardejada en la Segona Guerra Mundial pel Eixèrcit dels Estats Units, perque este volia que Heidelberg servira com a guarnició despuix de la guerra. De fet, com Heidelberg no era ni un centre industrial ni de transport, els atacs aéreus es varen centrar en les ciutats industrials de Mannheim i Ludwigshafen. En 1945, l'Universitat va tornar a obrir gràcies al cirugià Karl Heinrich Bauer i el filòsof Karl Jaspers.
Educació
[editar | editar còdic]Universitats
[editar | editar còdic]
Heidelberg és coneguda per les seues institucions d'educació superior. La més famosa d'elles és la Universitat de Heidelberg. Fundada en 1386, és una de les institucions més antigues i prestigioses en Europa. De fet, Heidelberg és la ciutat universitària més antiga d'Alemània. Entre els pensadors prominents associats a l'institució figuren Georg Wilhelm Friedrich Hegel, Karl Jaspers, Hans-Georg Gadamer, Jürgen Habermas, Karl-Otto Apel i Hannah Arendt. El campus es troba en dos àrees urbanes en varis edificis. Numerosos edificis històrics de la ciutat alberguen les facultats d'humanitats, de ciències socials i la facultat de Dret. L'escola de ciències aplicades es troba en la Torre de la Ciència en Wieblingen. Les Facultats de Medicina i de ciències naturals estan assentades en el Campus Neuenheimer Feld.
Des de 1904 existix l'Escola Superior de Ciències de l'Educació, Pädagogische Hochschule Heidelberg, i de 1979 data l'Escola Superior d'estudis judeus, Hochschule für Jüdische Studien Heidelberg. Esta última es compon de nou branques especialisades en la religió i la cultura judeua. La Schiller International University, una universitat privada americana, també està representada per un campus en Heidelberg, la qual oferix varis programes de pregrado i postgrado en les àrees de Comerç Internacional, Relacions Internacionals i Diplomàcia.
| Universitat | Fundació | Acrònim | Tipo | |
|---|---|---|---|---|
| Archiu:Alte Universitaet.XV | Universitat de Heidelberg | 1386 | RKUH | Universitat pública |
El programa alemà per al foment de l'investigació científica i les activitats acadèmiques d'alt nivell, finançat en recursos federals i regionals, va portar a terme en 2007 un «concurs d'excelència» entre els centres d'estudis superiors del país. Varen resultar guanyadores sis universitats de tot el país, entre les que es trobava la de Heidelberg, sent distinguida en l'etiqueta de Universitat d'èlit.[9] Este reconeiximent va ser confirmat en la segona ronda de l'iniciativa d'excelència i en la posterior estratègia d'excelència del govern alemà.
En 2006 u de cada cinc habitants de la ciutat era un estudiant universitari.[10]
Centres d'investigació
[editar | editar còdic]Ademés dels centres d'investigació i instituts de l'universitat, existixen numeroses institucions d'investigació situades en la ciutat de Heidelberg. Entre elles estan el Laboratori Europeu de Biologia Molecular (EMBL), l'Organisació Europea de Biologia Molecular (EMBO), el Centre Alemà d'Investigació del Càncer (DKFZ (Centre Alemà d'Investigació Oncològica)), l'Institut Max Planck per a l'Investigació Mèdica, l'Institut Max Planck d'Astronomia, l'Institut Max Planck de Física Nuclear, l'Institut Max Planck de Dret Públic Comparat i Dret Internacional.
Escoles primàries i instituts d'ensenyança secundària
[editar | editar còdic]Heidelberg conta en un total de 23 escoles primàries. Existixen numeroses institucions d'educació secundària, tant públiques com a privades, que representen a tots els nivells del sistema educatiu alemà. Hi ha 14 Gymnasiums, sis dels quals són privats. El 52% dels estudiants de secundària assistixen a un Gymnasium. Heidelberg figura per damunt de la mija alemana, tal volta pel gran número d'universitaris que hui en dia estan vivint en Heidelberg i en les seues afores. Entre els instituts de segona ensenyança Gymnasiums es conten el Kurfürst-Friedrich, el Bunsen-Gymnasium, el Helmholtz, el Hölderlin-Gymnasium i l'Elisabeth-von-Thadden-Schule. Hi ha sèt Realschule, dèu Hauptschule i nou escoles vocacionals (les cridades Berufsschule). També hi ha vàries escoles d'Educació per a adults en diferents especialisació.[11]
Cultura
[editar | editar còdic]Events
[editar | editar còdic]
Durant tot l'any hi ha diferents festivals i events patrocinats i organisats en Heidelberg, en el més de febrer, inclosos el Ball der Vampire (Ball dels Vampirs)[12] i el Fasching, l'equivalent de Mardis Gras o el Carnestoltes en alguna regió alemana, en una jaganta festa de disfrassos en la temàtica de vampirs en el castell local o l'ajuntament. En març o abril el Heidelberger Frühling (Primavera de Heidelberg), el Festival de Música Clàssica i el mercat internacional d'ous de Pasqua es porten a terme. Durant l'última fi de semana d'abril hi ha un mig marató que és organisat anualment. En estiu està la Frühlingsmesse en la Messeplatz (maig) i l'allumenament del castell i el pont en llums i fòcs artificials es porten a terme. En setembre, cada últim dissabte el Festival d'Autumne de la Ciutat Vella és celebrat.[13] Inclou un mercat medieval, un mercat de les arts i artesania, un mercat de puces, i música de Samba Roc. Durant octubre i novembre estan els Dies de Cine Heidelberger i un festival de jazz. Cada any en novembre el Festival Internacional de Cine de Mannheim-Heidelberg pren lloc en la ciutat. El festival presenta películes d'art de nous directors internacionals i es porta a terme conjuntament per abdós ciutats.[14] Durant Nadal hi ha un mercat de Nadal en tota la part antiga de la ciutat. Un regal famós és el chocolate cridat Heidelberger Studentenkuß (bes d'estudiant).
Cines
[editar | editar còdic]El Karlstorkino oferix un programa d'art, clàssics rars i llarcmetrages. Ací, la majoria de les películes són mostrades en la versió original. El Harmonie Lux ha tingut una volta el programa convencional d'Hollywood abans del seu tancament en 2014, mentres que els menuts cines independents Gloria i Gloriette aixina com Kamera també mostren películes d'art, sobretot en les versions alemanes. Existixen plans per a un cine més gran en el nou districte de Bahnstadt, que va a oferir tant èxits de taquilla com a películes d'art, este cine ha estat en procés de construcció des de 2013.
Museu i exposicions
[editar | editar còdic]Entre els museus més prominents de Heidelberg, són per eixemple el Museu Carl Bosch, el qual mostra la vida i el treball del químic i guanyador del premi Nobel Carl Bosch. Després està el Centre de Documentació i Cultura Alemà Sinti i Roma (Dokumentations und Kulturzentrum Deutscher Sini und Roma) que descriu el genocidi nazi dels pobles Sinti i Roma. El Museu de l'Embalage Alemà (Deutsches Verpackungsmuseum) oferix una visió general sobre l'història d'embalage i productes d'embalage, mentres que el Museu de la Farmàcia Alemana (Deutsches Apothekenmuseum) el qual està localisat en el castell ilustra l'història de la Farmàcia en Alemània. El Museu Kurpfälzisches (Museu Palatinado) oferix una gran colecció d'art i alguns artefactes arqueològics romans de la regió. En honor de Friedrich Ebert varen establir el monument commemoratiu del President Friedrich Ebert el qual recorda la vida del primer cap democràtic d'Alemània. Ademés, hi ha visites guiades en la majoria dels monuments històrics de Heidelberg, també com a visites turístiques a través de la ciutat disponible en varis idiomes.
El Romanticisme de Heidelberg
[editar | editar còdic]
Heidelberg va ser el centre de l'época del Romanticisme en Alemània. Va haver un famós círcul de poetes tals com Joseph von Eichendorff, Johann Joseph von Görres, Ludwig Achim von Arnim i Clemens Brentano. Una relíquia del Romanticisme és la Passejada dels Filòsofs (en alemán: Philosophenweg), una pintoresca sendera per a caminar en el propenc Heiligenberg, en vistes a Heidelberg.
L'época romàntica de la filosofia i la lliteratura alemana ha segut descrita com un moviment en contra de les teories clàssiques i realistes de la lliteratura, un contrast en el racionalisme de l'Época de l'Ilustració. Es va elevar el medievalismo i elements de l'art i la narrativa percebuts com de l'época medieval. També va emfatisar en l'art popular, la naturalea i una epistemologia basada en la naturalea, la qual incloïa l'activitat humana condicionada per la naturalea en la forma del llenguage, usos i costums.
Llocs d'interés
[editar | editar còdic]
Segons un informe de l'Escola Superior de Medicina d'Hannover publicat en 2007, és la tercera «ciutat més saludable» d'Alemània, solament superada per Ulm i Erlangen. L'anàlisis va prendre en conte valores com la calitat de l'aire, el servici mèdic i la cantitat d'espais verts i deportius entre atres factors.[15]
Com és característic en la majoria de les ciutats alemanes, el transport públic està ben organisat i és fàcil desplaçar-se per la ciutat en calitat de turiste.
La ruta del vi pansa per la ciutat de Neustadt an der Weinstraßi, prop de Heidelberg.[16]
Castell de Heidelberg
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Castell de Heidelberg.
El castell de Heidelberg no solament és el lloc més destacat de la ciutat, sino la ruïna més famosa d'Alemània. Consta de varis edificis, inclosa la Dicker Turm («torre grossa») que va ser dinamitada i el jardí des d'a on es té una magnífica vista sobre la vall i l'urbs. En el seu interior alberga el Museu Alemà de Farmàcia i el barril gran del castell de Heidelberg. Cada any hi ha espectàculs populars, com els Schlossfestspiele (festivals teatrals en el castell-palau) i balls com el Ball der Vampire («ball dels vampirs»).
Centre històric
[editar | editar còdic]El centre històric de Heidelberg està ben conservat i consistix principalment en una gran zona peatonal en a on es troben vàries iglésies, com la Heiliggeistkirche («iglésia de l'Esperit Sant»), i molts edificis d'estil barroc. Ací també es troba el centre de l'Universitat de Heidelberg en la seua biblioteca i el Studentenkarzer («presó d'estudiants»), aixina com tendes i bars.
Iglésies importants
[editar | editar còdic]
L'iglésia de l'Esperit Sant és la més coneguda de Heidelberg. Es troba en el centre de la ciutat, no llunt del castell de Heidelberg. En el passat va albergar la famosa Bibliotheca Palatina, pero durant la guerra dels Trenta Anys varen furtar la colecció de manuscrits i impresos antics del príncip del Palatinado Maximiliano I i li la varen regalar al papa. En poc de temps es començarà a restaurar esta iglésia. L'entrada oest tornarà a ser l'entrada principal.
L'iglésia de Sant Pedro és l'iglésia més antiga de Heidelberg. És provable que esta iglésia haja segut construïda abans de la mateixa fundació de Heidelberg. Es calcula la seua antiguetat en 900 anys. En l'Edat Mija tardana va ser convertida en capella universitària.
És el lloc de sepultura d'uns cent cinquanta professors i nobles del Palatinado. Entre uns atres, allí està enterrat Marsilio de Inghen, el rector fundador de l'Universitat de Heidelberg. En 1883 es va plantar el pi de Lutero en la part oriental per a celebrar el cuatricentenario del naiximent de Martín Lutero.
L'iglésia dels Jesuïtes es troba més prop de la plaça de Bismarck. Va ser construïda en 1749 i està considerada com una mostra de la contrarreforma en Heidelberg; va ser un centre del barri dels jesuïtes.
En esta ciutat Federico III del Palatinado va demanar als jóvens teòlecs Zacarías Ursino i Gaspar Oleviano redactar el Catecisme de Heidelberg com un document pedagògic en conseguir l'unitat de doctrina al vore el príncip un desacort mentres es portava a terme la Sant Sopar i d'eixa manera conseguir que les iglésies ensenyen les doctrines Bíbliques sense cap diferenciació entre una iglésia i una atra del Palatinado.
Pont antic
[editar | editar còdic]El seu verdader nom és Carl-Theodor-Brücke («pont de Carlos Teodoro»), denominat aixina en honor al Príncip Elector Carlos Teodoro, qui ho va manar construir abans de 1786 en el mateix lloc a on hi havia hagut atres ponts des de 1248, per lo que li'l coneix com «el pont antic» de Heidelberg.
Events regulars
[editar | editar còdic]Els següents acontenyiments se celebren cada any:
- Abril: Media marató l'última fi de semana d'abril
- Maig: Regata de rem en el riu Neckar
- Juliol/agost: Heidelberger Schlossfestspiele, en el pati del castell.
- Juny i setembre: El primer dissabte de juny i setembre i el segon de juliol té lloc la Schlossbeleuchtung en fòcs artificials des del pont antic.
- Setembre: "Herbstfest", se celebra el començ de l'autumne en concerts i mercats en la ciutat
- Octubre/novembre: Enjoy Jazz, un festival internacional de jazz
- Novembre/decembre: Mercat nadalenc
Persones destacades
[editar | editar còdic]- Artícul principal → .
Vore també
[editar | editar còdic]- Bertha Benz Memorial Route (Mannheim-Heidelberg-Pforzheim-Mannheim).
- George Patton
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Topònims d'Alemània - Wikilengua». www.wikilengua.org. Consultat el 2021-06-28.
- ↑ «Estudiar en Heidelberg». Deutsche Welle. Archivat des d'el original, el 24 de novembre de 2007. Consultat el 2 de decembre de 2007.
- ↑ «Heidelberg-Rohrbach: Wein, Reben und Winzer». Hilfe-hd.de. Consultat el 8 de novembre de 2012.
- ↑ Stefanie Wegener: Verbreitung und Arealnutzung der Halsbandsittiche (Psittacula krameri) em Heidelberg, published by: Ornithologische Gesellschaft Baden-Württemberg i. V. Ornithol. Jh. Bad.-Württ. 23: 39–55 (2007)
- ↑ Mechthild Henneke: Wetterextreme in Deutschland 2009. In: Südkurier, 28. April 2010
- ↑ Kreisbeschreibung Bd. 1, S. 54ff
- ↑ www.klimadiagramme.de
- ↑ Cornelius (2015). abcverlag GmbH (ed.). Heidelberg Compacte, Heidelberg: abcverlag GmbH, p. 6. ISBN 9783939933.
- ↑ «La elite de les universitats». Deutsche Welle. Consultat el 2 de decembre de 2007.
- ↑ «Heidelberg: romanticisme a la vora del Néckar». Deutsche Welle. Consultat el 2 de decembre de 2007.
- ↑ Übersicht der Heidelberger Schulen (alemà)
- ↑ Der Ball der Vampire - Nichts ist kultiger (alemà)
- ↑ «Veranstaltungen in Heidelberg: Heidelberg aktuell - Home». Heidelberg-aktuell.de. Archivat des d'el original, el 10 de novembre de 2012. Consultat el 8 de novembre de 2012.
- ↑ «Internationales Film Festival Mannheim-Heidelberg». Mannheim-filmfestival.com. Consultat el 8 de novembre de 2012.
- ↑ «Per a viure, el sur d'Alemània». Deutsche Welle. Consultat el 2 de decembre de 2007.
- ↑ «La ruta del vi: l'Alemània romàntica». Deutsche Welle. Consultat el 2 de decembre de 2007.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Heidelberg.- Oficina de Turisme (en espanyol)
- Castell de Heidelberg
- Heidelberg and the Palatine Informació detallada sobre història i arquitectura, ilustrada en moltes imàgens
- Panorama Heidelberg - Vistes panoràmiques de Heidelberg
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Heidelberg» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.