Baden-Wurtemberg
Baden-Wurtemberg (en alemán: Baden-Württemberg, Plantilla:AFI-de) és un dels setze estats federats d'Alemània cridats Bundesländer (Bundesland en singular). S'ubica en el suroest del país, a l'est del riu Rin, les seues majors ciutats són Stuttgart, Karlsruhe, Mannheim, Friburgo de Brisgovia, Heidelberg, Ulm, Heilbronn, Pforzheim, Reutlingen i Luisburgo. És el tercer estat d'Alemània, tant en extensió (35.741 km²) com en població (10,8 millons d'habitants, equivalent a la població de tota Bèlgica).[1] La capital de l'estat i la seua ciutat més gran és Stuttgart.
Llimita al nort en l'estat d'Hesse, al noreste i a l'est en l'estat de Baviera, al sur en 334 km de Suïssa, a l'oest en França (regió del Gran Este) i al noroest en el riu Rin i en l'estat de Renania-Palatinado.
És el resultat de l'unió entre els estats federats de Baden, Wurtemberg-Baden i Wurtemberg-Hohenzollern a partir de 1952 i gràcies a una consulta popular.[2]
En 2013, Alemània va emetre una moneda commemorativa sobre este estat, per a lo que va elegir representar el monasteri de Maulbronn.
Història
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Història de Baden-Wurtemberg.
Baden-Wurtemberg està format pels territoris històrics de Baden, Hohenzollern de Prusia, Wurtemberg i parts de Suabia.[3]
En l'any 100, l'Imperi romà va invadir i va ocupar el territori que hui és Wurtemberg, construint un llimes (zona fronteriça fortificada) a lo llarc de les seues fronteres septentrionals. Durant el tercer sigle, els alamanes varen obligar als romans a retirar-se dellà els rius Rin i Danubio. En 496 els propis alamanes varen sucumbir davant l'invasió franca liderada per Clodoveo I.
Al començament de el XIX i com a conseqüència de les guerres napoleòniques, el territori que comprén este estat va passar a formar part de la Confederació del Rin, i despuix del Congrés de Viena, el Regne de Wurtemberg, el Gran Ducado de Baden i els dos principats de Hohenzollern es varen adherir a la Confederació Germànica.
Despuix de la Segona Guerra Mundial, les forces aliades varen delimitar la zona en tres estats: Wurtemberg-Baden al nort (ocupat pels Estats Units), Wurtemberg-Hohenzollern i Baden del Sur al suroest (abdós ocupats per França). En 1949 estos tres estats varen passar a formar part de la República Federal d'Alemània. L'artícul 118 de la Llei Fonamental de Bonn permetia, no obstant, l'unió d'estats. El 16 de decembre de 1951, Wurtemberg-Baden, Wurtemberg-Hohenzollern i Baden del Sur varen votar a favor de fusionar-se a través d'un referèndum.[1] Baden-Wurtemberg es va convertir en un estat en Alemània el 25 d'abril de 1952.[1]
En 1956, el Tribunal Constitucional Federal d'Alemània va determinar que el plebiscit va ser ilícit perque era desventajoso per a la població de Baden. En 1969 va tornar a celebrar-se un plebiscit en l'àrea de Baden, donant una majoria (més del 81% de vots) partidària de l'unitat.
Geografia
[editar | editar còdic]
La Selva Negra, el llac de Constanza, les valls del Rin, el Danubio i el Neckar són els seus punts geogràfics més destacats.
Algunes de les seues ciutats són: Baden-Baden, Stuttgart, Heidelberg, Friburgo de Brisgovia, Mannheim, Karlsruhe, Ulm, Heilbronn, Pforzheim, Tubinga, Balingen, Reutlingen, Constanza, Hockenheim, Walldorf i Bruchsal.
La Selva Negra («Schwarzwald» en alemà) forma el pilar geogràfic del suroest d'Alemània. Des de la ciutat de Pforzheim en el nort, fins a Waldshut en el sur, té una llongitut d'uns 160 km. En la zona nortenya, la Selva Negra té un esgambi de 20 km; en el sur de 60 km. Els cims més alts apleguen a una altitut de 1166 m (Hornisgrinde) en el nort, fins a 1493 m (Feldberg) en la Selva Negra sureño. En l'oest, la montanya baixa ràpidament a la planura del Rin en una altitut de menys de 200 m. En l'est, la baixada a les valls dels rius Danubio i Neckar (de 600 m) és més suau.
Encara que la Selva Negra és idònea per a llargues excursions a peu, també es pot recórrer en coche. Una de les recomanacions més atractives és la carretera Schwarzwald-Panoramastraßi. Va rebre eixa denominació per la multitut de vistes panoràmiques per les que passa en un recorregut de 70 km. Si el temps ho permet, un pot vore fins als Alps des d'algunes de les parades. La carretera panoràmica escomença en Waldkirch, pujant en serpentines escarpadas fins al monasteri de Sankt Peter (Sant Pedro). Alvança per la montanya Kandel i el poble de Sankt Märgen. Despuix de passar per Breitnau, la carretera termina en la població de Hinterzarten.
Clima
[editar | editar còdic]El clima és templat, en temperatures decreixents en l'altura. La vall del Rin és la regió més càlida d'Alemània, en temperatures que en estiu ronden els 20 °C (màxima promig de 26°) i en hivern els 2 °C (màxima promig de 5°), en precipitacions moderades, al voltant de 800 mm per any. Karlsruhe va ser una de les ciutats en les quals es va registrar la temperatura màxima d'Alemània, en 40,8 °C, en l'any 2003. En la Selva Negra, en canvi, la temperatura és considerablement menor: en les valls a 600 m d'altura, la temperatura de juliol alcança els 17 °C (màximes de 23°) i la de giner, -2 °C (màxima de 1°). Per lo tant, hi ha freqüents nevades que possibiliten la pràctica de deports com l'esquí. Ademés, les precipitacions són superiors, en 1000 a 1500 mm anuals. En tot l'estat hi ha pluges durant tot l'any.
En el surest es fa sentir en autumne, hivern i primavera el Foehn, vent càlit provinent dels Alps que pot elevar les temperatures fins a 15 °C per damunt de la mija
Administració
[editar | editar còdic]Baden-Wurtemberg està dividit en 4 Regierungsbezirke (regions administratives), subdivididas a la seua volta en 12 regions (Regionen), a la seua volta dividides en 35 districtes rurals (Landkreise) i 9 districtes urbans (Stadtkreise).
Regions
[editar | editar còdic]Les quatre regions administratives:
Districtes
[editar | editar còdic]Els 35 districtes rurals de Baden-Wurtemberg són:
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Districtes urbans
[editar | editar còdic]També hi ha nou districtes urbans, ciutats, que formen un districte per sí mateixes:
- Baden-Baden
- Friburgo de Brisgovia (Freiburg im Breisgau)
- Heidelberg
- Heilbronn
- Karlsruhe
- Mannheim
- Pforzheim
- Stuttgart
- Tübingen
- Ulm
Política
[editar | editar còdic]Actualment el president del Govern estatal de Baden-Württemberg és Cem Özdemir. Els que han governat a la regió des de 1952 han segut:
| N.º | Nom | Partit | Elegit en | Final |
|---|---|---|---|---|
| 1 | Reinhold Maier | FDP / DVP | 1952 | 1953 |
| 2 | Gebhard Müller | CDU | 1953 | 1958 |
| 3 | Kiesinger | CDU | 1958 | 1966 |
| 4 | Hans Filbinger | CDU | 1966 | 1978 |
| 5 | Lothar Späth | CDU | 1978 | 1991 |
| 6 | Erwin Teufel | CDU | 1991 | 2005 |
| 7 | Günther Oettinger | CDU | 2005 | 2010 |
| 8 | Stefan Mappus | CDU | 2010 | 2011 |
| 9 | Winfried Kretschmann | Aliança 90/Els Verts | 2011 | 2026 |
| 10 | Cem Özdemir | Aliança 90/Els Verts | 2026 | En el càrrec |
Economia
[editar | editar còdic]
Encara que Baden-Württemberg té relativament pocs recursos naturals en comparació a atres regions d'Alemània,[4] l'estat es troba entre les regions més pròsperes[5] i riques d'Europa, en una taxa de desocupació històricament baixa. Els resultats econòmics de l'estat es beneficien i depenen dels seus ben desenrollades infraestructures[6] A banda de les ciutats-estat de Berlín, Bremen i Hamburc, Baden-Württemberg oferix el quart trayecte més curt en tren i autobús de tots els estats alemans.[7]
És especialment conegut per la seua forta economia, en diverses indústries com la fabricació d'automòvils, l'ingenieria elèctrica, l'ingenieria mecànica i el sector dels servicis, entre unes atres.[8][9][10]
Baden-Württemberg té les majors exportacions (2019)[11] i les terceres majors importacions (2020),[12] la segona taxa de desocupació més baixa en un 4. 3% (març de 2021),[13] el major número de paleses pendents per càpita (2020),[14] el segon major número absolut i el major número relatiu d'empreses considerades "campeons amagats",[15] i la major despesa absoluta i relatiu en investigació i desenroll (2017)[16] entre tots els estats d'Alemània, aixina com el major índex d'innovació medit (2012),[[17] lo que li convertix en l'estat alemà en el tercer producte regional brut (PRB) més alt en 2019 (per darrere de Renania del Nort-Westfalia i Baviera), en 524.325 millons d'euros (uns 636. 268.000 millons).[18]
Baden-Wurtemberg i en particular la regió de Stuttgart formen part de les regions econòmicament més importants del món. Ademés és sèu d'empreses multinacionals, com Daimler, Bosch, Porsche, SAP, Hugo Boss i IBM. La taxa de desocupació es va situar en 3,9 %, front a un 6,9 % en Alemània (juny de 2011).
El Govern de l'estat s'ha propost incrementar el suministrament d'electricitat provinent d'energies renovables fins a un 20 % d'ací al 2020.[19]
Este estat, junt a uns atres és considerat com un dels "Motors d'Europa" pel seu caràcter de regions motrius dins de l'Unió Europea (UE).
Deports
[editar | editar còdic]
Hockenheimring és un autódromo construït en 1932 que ha albergat numeroses carreres internacionals d'automovilisme i motociclisme, tals com el Gran Premi d'Alemània de Fòrmula 1, Gran Premi d'Alemània del Campeonat Mundial de Motociclisme, el Campeonat Mundial de Superbikes, el Campeonat Mundial de Resistència, el Campeonat FIA GT i el Deutsche Tourenwagen Masters.
El Torneig de Stuttgart de tenis masculí es juga des de 1916. Va formar part del Grand Prix en les décades de 1970 i 1980; actualment pertany al ATP World Tour 250.
Cultura
[editar | editar còdic]Religió
[editar | editar còdic]
Iglésia catòlica 32,3 % i Iglésia Evangèlica en Alemània 27,7 %.[20]
Gastronomia
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Gastronomia de Baden.
La comarca vinícola de Baden, ubicada entorn a la ciutat homònima de Baden, és la més meridional d'Alemània i s'estén des de la ciutat d'Heidelberg, en la part septentrional, al llac de Constanza en el sur, ocupant unes 15 900 ha.
Persones notables
[editar | editar còdic]- Artícul principal → .
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Our State». Baden-Württemberg. Consultat el 18 de decembre de 2016.
- ↑ «Baden Wurtemberg» (en espanyol). Deutsche Welle 27.04.2006. Consultat el 30 de novembre de 2007.
- ↑ Andrea Schulte-Peevers (2007). Germany, Lonely Planet. ISBN 978-1-74059-988-7.
- ↑ «Our State». Baden-Württemberg.
- ↑ Andrea Schulte-Peevers (2007). Germany, Lonely Planet. ISBN 978-1-74059-988-7.
- ↑ «Infrastruktur».
- ↑ «Bundesländer im Vergleich | Bahn Manager» (en de).
- ↑ «Alles zoom Thema Baden-Württemberg» (en de).
- ↑ Drews, Eva. «50 größet Unternehmen in Baden-Württemberg: Daimler ist nicht in jeder Hinsicht Top» (en de).
- ↑ «Baden-Württemberg: Die Top-Konzerne aus dem Südwesten» (en de).
- ↑ «Exportquote in Deutschland nach Bundesländern».
- ↑ «Wert der Importe nach Deutschland nach Bundesländern 2020» (en de).
- ↑ «Arbeitslosenquote in Deutschland nach Bundesländern 2021» (en de).
- ↑ «Patentanmeldungen je 100.000 Einwohner in Deutschland nach Bundesländern 2020» (en de).
- ↑ «Hidden Champions: Die Starken aus der zweiten Reihe» (en de).
- ↑ «Forschungs- und Entwicklungsausgaben in Deutschland nach Bundesländern».
- ↑ Einwiller, Ruth (2012). «Innovationsindex 2012: Baden-Württemberg im europäischen Vergleich» (en de). Statistisches Monatsheft Baden-Württemberg 12/2012.
- ↑ «Bruttoinlandsprodukt in Deutschland nach Bundesländern 2019» (en de).
- ↑ «Aprofitant la calor de la terra germana» (en és). Deutsche Welle. Consultat el 30 de novembre de 2007.
- ↑ Evangelische Kirche in Deutschland – Kirchemitgliederzahlen Stand 31. Dezember 2019 EKD
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Baden-Württemberg» de Wikipedia en inglés, concretament de esta versió, publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
- Commons
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Baden-Wurtemberg.- Plantilla:Wikiviajes
- Sitie web oficial de Baden-Württemberg