Anar al contingut

Hòmens de la cova dels cérvols

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Hòmens de la cova dels cérvols

El home de la cova del cérvol roig (també cridat home de la cova dels cérvols o més breument home del cérvol roig) és el nom donat als individus de la població prehistòrica més recent que no s'assembla als humans moderns. Els fòssils daten d'entre els 14 500 i els 11 500 anys d'antiguetat i varen ser trobats en la cova del cérvol roig en China. Tenen una mescla de característiques arcaiques i modernes i actualment li la considera com una espècie separada dels humans actuals que es va extinguir sense haver contribuït a la genètica dels humans moderns de l'est d'Àsia.[1]

Els restants indiquen que cuinaven cérvols grans en la cova, i és açò lo que dona nom a la cova i a la població d'homínits.[2]

Descobriment

[editar | editar còdic]
Mandíbules de l'home de la cova dels cérvols.

En 1979, es va trobar un fragment de cràneu en una cova de la localitat de Longlin, en la Regió Autònoma Zhuang de Guangxi, en el sur de China. Es varen trobar més restants humans en excavacions entorn a Maludong (cova del cérvol roig) en la província de Yunnan.[3]


Els fòssils de la cova varen ser datats per radiocarbono com de fa entre 14 500 i 11 500 anys. Açò els convertix en l'espècie humana de desaparició més recent, donada la data de desaparició del Neanderthal (fa c. 28 000 anys en el sur de la península ibèrica).[4][5] Sobre Homo floresiensis, en l'Illa de Flores, segons les datacions de 2016 s'hauria extinguit fa entre 60 000 i 100 000 anys,[6] i no als 18 000 anys inicials daus pels descobridors.[7]

Anatomia

[editar | editar còdic]

A pesar de la seua edat relativament recent, els fòssils tenen característiques dels sers humans més primitius. Els habitants de la cova del cérvol roig tenien les següents característiques distintives que diferixen dels humans moderns: cara plana, nas ample, que descolla de la mandíbula sense barbeta, grans molar, celles prominents, cràneu d'ossos grossos, i de tamany cerebral moderat.[7]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Scientists stumped by prehistoric human whose face doesn't fit (en anglés). Brisbane Claves. 2012.
  2. «Chinese human fossils unlike any known species». New Scientist. Consultat el 15 de març de 2012.
  3. Curnoe, D.; Xueping, J.; Herries, A. I. R.; Kanning, B.; Taçon, P. S. C.; Zhende, B.; Fink, D.; Yunsheng, Z.; Hellstrom, J.; Yun, L.; Cassis, G.; Bing, S.; Wroe, S.; Shi, H.; Parr, W. C.; Shengmin, H.; Rogers, N. (2012). "Human remains from the Pleistocene-Holocene transition of southwest China Suggest a complex evolutionary history for East Asians". En Caramelli, David. PLoS ONE 7 (3): i31918. doi:10.1371/journal.posa.0031918. PMC [1]. PMID 22431968.
  4. Roses, Antonio (2010). Els neandertal, Consell Superior d'Investigacions Científiques i Els Llibres de la Catarata, pp. 135. ISBN 978-84-8319-489-8.
  5. Proceedings of the National Academy of Sciences.110(8)
    2781–2786.doi:10.1073/pnas.1207656110.
  6. (2016).Nature.532
    366–369.ISSN 0028-0836.doi:10.1038/nature17179.
  7. 7,0 7,1 James Owen. «[2]».