Yunnan

Yunnan

Yunnan (en chino, 云南; pinyin, <phonos file="zh-Yunnan.ogg">Yúnnán</phonos>) és una província de la República Popular China, situada en l'extrem suroest del país. Té un àrea de 394 000 km² i una població de 48 millons (senyes de 2018). La capital de la província és Kunming, anteriorment també coneguda com Yunnan-Fu en l'época quan França va colonisar la península indochina. La província llimita en les províncies chinenques de Guangxi, Guizhou, Sichuan i la Regió Autònoma del Tibet, i en els països de Vietnam, Laos i Myanmar.

Yunnan està situat en una zona montanyosa, en elevació altes en el noroest i elevació baixes en el surest. La majoria de la població viu en la part oriental de la província. En l'oest, l'altitut pot variar des dels picos de les montanyes fins a les valls dels rius fins a 3000 metros. Yunnan és ric en recursos naturals i té la major diversitat de plantes en China. De les aproximadament 30 000 espècies de plantes superiors en China, Yunnan té potser 17 000 o més. Les reserves de Yunnan d'alumini, plom, zinc i estany són les més grans de China, i també hi ha importants reserves de coure i níquel.

l'Imperi Han primer va registrar relacions diplomàtiques en la província a fins de el II Es va convertir en la sèu del regne de Nanzhao, que parlava sino-tibetano, en el VIII. Nanzhao era multiétnico, pero l'èlit més provablement parlava un dialecte del nort de yi. Els mongoles varen conquistar la regió en el XIII, en el control local eixercit pels senyors de la guerra fins a la década de 1930. Des de la dinastia Yuan en avant, l'àrea va ser part d'un moviment de població patrocinat pel Govern central cap a la frontera suroest, en dos ones principals d'immigrants que varen aplegar des d'àrees en majoria han en el nort i surest de China. De la mateixa manera que en atres parts del suroest de China, la dominació de la dinastia Ming va obligar a una atra migració de la majoria han a la regió. Estes dos ones de migració varen contribuir a que Yunnan fora una de les províncies ètnicament més diverses de China, en minories ètniques que representen al voltant del 34 per cent de la seua població total. Els principals grups ètnics inclouen als yi, bai, hani, zhuang, hui, dai i miao.

Té més de 48 millons d'habitants (2018). El seu territori ocupa una superfície de 394 100 km², situat en el sur del país i té passos fronteriços en Laos, Birmània i Vietnam.

L'emperador Qin Shi Huang va incloure a Yunnan en la China unificada en 221 a. C. La dinastia Han la va promocionar com a centre comercial en Birmània i l'Índia. Durant els sigles XVIII i XIX es varen produir diversos alçament de les minories que veen amenaçades les seues costums per la gran arribada de colon chinencs.

Numerosos indicis apunten a esta regió com l'orige de la pesta negra, que propagarien els mongoles fins a Europa, devastant el continent.^{cita requerida}

La seua geografia és molt variada: montanyosa en la zona fronteriça en el Tibet i en grans valls en les terres baixes. El punt més alt de la província és el pico Kagebo, de 6740 metros d'altitut, mentres que el més baix se situa en la vall del riu Honghe a una altitut de 76,4 metros sobre el nivell de l'mar.

La seua població està formada per més de 25 ètnia diferents, entre les que destaquen els miao, bai, yi i hani. Cada u d'estos grups està format com a mínim per 8000 persones. Algunes d'estes minories viuen en comunitats pròpies, cada una d'elles en més de 5000 habitants.

Els punts forts de l'economia de Yunnan són les indústries del tabac, la mineria i el turisme. La província té jaciments de més de 150 minerals diferents. És la major extractora de zinc, indi, titani i cadmi de tota China.

Història

L'Home de Yuanmou, un fòssil d'Homo erectus descobert per ingeniers de ferrocarrils en la década de 1960, s'ha determinat que és el fòssil més antic conegut dels homínits en China. Durant el Neolític, va haver assentaments humans en la zona del llac Dian. Estes persones utilisaven ferramentes de pedra i varen construir estructures de fusta simple.

Al voltant de el III abans de Crist, l'àrea central de Yunnan, al voltant de l'actual Kunming, era coneguda com Dian. El general Chu Zhuang Qiao (庄礄) va entrar en la regió des de la part alta del riu Yangtze i es va coronar com "rei de Dian". Ell i els seus seguidors varen iniciar en Yunnan una afluència d'influència chinenca, l'inici d'una llarga història de la migració i l'expansió cultural.

En l'any 221 a. C., Qin Shi Huang va unificar China i va estendre la seua autoritat al sur. Encomanes i comtats varen ser establits en Yunnan. Un vial existent en Sichuan —el "Camí dels Cinc Peus"— es va estendre cap al sur fins a al voltant de l'actual Qujing, en l'est de Yunnan. Les guerres Han-Dian varen començar baix l'emperador Wu. Ell va dirigir una série de campanyes militars contra Dian durant l'expansió cap al sur de la dinastia Han. En 109 a. C., l'emperador Wu va enviar al general Guo Chang (郭昌) al sur de Yunnan, establint l'encomana de Yizhou i 24 comtats subordinats. La sèu de l'encomana es va situar en el comtat de Dianchi en l'actual Jinning. Un atre comtat va ser cridat "Yunnan", provablement el primer us del nom. Per a ampliar el floreciente comerç en Birmània i l'Índia, l'emperador Wu també va enviar a Tang Meng per a mantindre i ampliar les rutes vials en el cridat "Bàrbar Sur". Per este temps, la tecnologia agrícola en Yunnan havia millorat notablement. Els habitants locals utilisaven ferramentes de bronze, llaurats i varen mantindre una varietat de ganado, incloent vaques, cavalls, ovelles, cabres, porcs i gossos. Alguns antropòlecs han determinat que estes persones estaven relacionades en les persones ara conegudes com tai. Vivien en congregació tribals, a voltes dirigides per chinencs exiliats.

Durant els Tres Regnes (220-280 d. C.), el territori de l'actual Yunnan, Guizhou occidental i el sur de Sichuan es denominen colectivamente Nanzhong. La dissolució de l'autoritat central de China va dur a una major autonomia de Yunnan i més poder per a les estructures tribals locals. En 225, el famós estadiste Zhuge Liang va dur tres columnes a Yunnan per a pacificar a les tribus. Els seus sèt captures de Meng Huo, un magnat local és molt celebrat en el folclore chinenc.

En el IV el nort de China va ser invadida en gran mida per les tribus nómades del nort. Al voltant del 320, el clan Cuan (爨) va emigrar a Yunnan. Cuan Chen (爨 琛) es va nomenar a sí mateix rei i va mantindre l'autoritat entorn al llac Dian, llavors conegut com Kunchuan. A partir de llavors el clan Cuan va governar Yunnan durant més de quatrecents anys. En 738, el regne de Nanzhao va ser establit en Yunnan per Piluoge o Khun Borong —progenitor llegendari del poble tai—, que va ser confirmat per la cort imperial de la dinastia Tang com a rei de Yunnan. Governant des de Dali, els tretze reis de Nanzhao varen governar durant més de dos sigles i varen jugar un paper destacat en la relació entre l'Imperi Tang i el Tibet. En 937, Duan Siping va derrocar al monarca de Nanzhao i va establir el Regne de Dali. El regne va ser conquistat pel Imperi mongol en 1253, en la seua antiga dinastia dels Duans incorporats en el domini dels mongoles com els governadors generals de la nova província. El príncip mongol enviat per a administrar la regió en ells va ser assessinat. En 1273, Kublai Khan va reformar la província i va nomenar a Sayid Ajall com el seu governador. La província de Yunnan, durant la dinastia Yuan incloïa també una part significativa de l'Alta Birmània despuix de les campanyes de Birmània en les décades de 1270 i 1280. Pero en la caiguda de la dinastia Yuan en 1368, la dinastia Ming va destruir als lleals als Yuan liderats per Basalawarmi en la conquista Ming de Yunnan a principis de 1380.

Durant les dinasties Ming i Qing, grans àrees de Yunnan varen ser administrats baix el sistema caciquil natiu. Una guerra en Birmània també es va produir en la década de 1760 per l'intent de consolidació de les zones fronterices per part dels caps locals de China i Birmània.

Encara que en gran part oblidat, la sanguinosa Rebelió de Panthay del poble musulmà hui i atres minories locals contra els gobernant manchúes de la dinastia Qing va causar la mort de fins a un milló de persones en Yunnan. Una política de neteja ètnica va ser adoptada pels Qing baix el títul de "la neteja dels musulmans".

Govern i política

Poder polític

El poder polític de Yunnan, com en el restant de les províncies, ho eixercixen l'Assamblea Popular com a poder llegislatiu i el Govern Popular, el qual està encapçalat per un governador, com a poder eixecutiu. Ademés, existix la Conferència Consultiva Política de la Província de Yunnan, la qual és la filial provincial de la Conferència Consultiva Política del Poble Chinenc, i té com a funcions la consulta política i la delliberació sobre diversos assunts estatals, des de polítiques econòmiques i socials fins a temes migambientals, proponent sugerències, investigant problemes i formulant plans futurs, servint com un fòrum de front unit per a diversos sectors de la societat.

De la mateixa manera que en atres províncies i regions autònomes chinenques, el governador del Govern Popular treballa en conjunt en el secretari del Comité Provincial del Partit Comuniste, que és el màxim orgue del poder polític en la província, com a organisme provincial del Partit. Comunament, el secretari sol ser d'una atra província diferent (per a reduir la corrupció).

Organisació territorial

Artícul principal → Anex:Divisions de nivell de prefectura de la República Popular ChinaYunnan.

Mapa	#	Nom	Hanzi	Hanyu Pinyin	Tipo
	1	Kunming	昆明市	Kūnmíng Shì	Ciutat en nivell de prefectura
	2	Qujing	曲靖市	Qǔjìng Shì	Ciutat en nivell de prefectura
	3	Yuxi	玉溪市	Yùxī Shì	Ciutat en nivell de prefectura
	4	Baoshan	保山市	Bǎoshān Shì	Ciutat en nivell de prefectura
	5	Zhaotong	昭通市	Zhāotōng Shì	Ciutat en nivell de prefectura
	6	Lijiang	丽江市	Lìjiāng Shì	Ciutat en nivell de prefectura
	7	Pu'er	普洱市	Qǔjìng Shì	Ciutat en nivell de prefectura
	8	Lincang	临沧市	Líncāng Shì	Ciutat en nivell de prefectura
	9	Dehong	德宏傣族景颇族自治州	Déhóng Dǎizú Jǐngpōzú Zìzhìzhōo	Prefectura Autònoma
	10	Nujiang	怒江傈僳族自治州	Nùjiāng Lìsùzú Zìzhìzhōo	Prefectura Autònoma
	11	Dêqên	迪庆藏族自治州	Díqìng Zàngzú Zìzhìzhōo	Prefectura Autònoma
	12	Dali	大理白族自治州	Dàlǐ Báizú Zìzhìzhōo	Prefectura Autònoma
	13	Chuxiong	楚雄彝族自治州	Chǔxióng Yízú Zìzhìzhōo	Prefectura Autònoma
	14	Honghe	红河哈尼族彝族自治州	Hónghé Hānízú Yízú Zìzhìzhōo	Prefectura Autònoma
	15	Wenshan	文山壮族苗族自治州	Wénshān Zhuàngzú Miáozú Zìzhìzhōo	Prefectura Autònoma
	16	Xishuangbanna	西双版纳傣族自治州	Xīshuāngbǎnnà Dǎizú Zìzhìzhōo	Prefectura Autònoma

Demografia

Yunnan és la província de la China on habiten més ètnia minoritàries. Entre 56 ètnia oficials del país, Yunnan té 26. Estes ètnia minoritàries representen uns 38 % de la població provincial de 48 millons d'habitants. Totes les seues 24 ètnia minoritàries tenen una població superior a 8000 persones.

La distribució de les ètnia minoritàries és molt dispareja.

Geografia

Yunnan, cridada breu en ''Yun'' o ''Dian'', està situada en la regió suroest de la China, i el tròpic de Càncer travessa el sur de la província. Té una superfície total de 394 100 km², ocupant 4,1 % del territori nacional. Per l'est colindar en la région autònoma de l'ètnia Zhuang de Guangxi i la província de Guizhou, pel nort mira la província Sichuan a través del riu de Jinsha, pel noroest llimita en la région autònoma de Tibet, per l'oest llimita en Birmània i pel sur i surest llimita en Laos i Vietnam, respectivament. En total, Yunnan té 4,060 quilómetros de fronteres terrestres.

Topográficamente, Yunnan descendix de nort a sur. La seua elevació sobre el nivell de la mar és de 1500-2200 metros en la partix sur i 3000-4000 metros en el nort. El pico Kegebo de la Montanya nevada de Meili té una altitut de 6740 metros i és el més elevat de la província. En l'est es troba el replanell Yunnan-Guizhou en una elevació mija de 1000 metros sobre el nivell de l'mar. En el sur de la província es troben les zones tropicals, de topografia més plana i en una elevació mija de 76,4 metros sobre el nivell de l'mar.

Cultura

La vida cultural de Yunnan és de notable diversitat. Les troballes arqueològiques han desenterrado estructures funeràries sagrades en elegants bronzes en Jinning, al sur de Kunming. En Zhaotong, en el noreste de Yunnan, s'han descobert fresca de la dinastia Jin (265-420). Moltes relíquies culturals chinenques s'han descobert en periodos posteriors. El linaje del modo de vida tribal dels pobles indígenes va persistir sense influència de la modernitat fins a mediats de el XX. Les tradicions tribals, com l'esclavitut dels yi i la caça de caps dels wa, han segut abolides des de llavors. Despuix de la Revolució Cultural (1966-76), quan moltes cultures minoritàries i pràctiques religioses varen ser reprimides, Yunnan ha vingut a celebrar la seua diversitat cultural i, posteriorment, han florit moltes costums i festivals locals.

Gastronomia

La cuina de Yunnan, també coneguda com a cuina Dian, és una amalgama de les cuines dels chinencs han i atres grups ètnics minoritaris en la província de Yunnan en el suroest de China. Com la província en el major número de grups ètnics minoritaris, la cuina de Yunnan és molt variada, i és difícil fer generalisacions. Molts plats de Yunnan són prou picantes, i destaquen els champiñones.

Yunnan també té vàries regions diferents de cultiu de té. Un dels productes més coneguts de Yunnan és el té Pu-erh (o Puer), que du el nom de l'antiga ciutat comercial de té anomenada Pu-erh (Puer). La província també és coneguda per la seua Yunnan Gold i atres tés dianhong, desenrollats en el XX.

Turisme

Ubicada als peus del Himalaya, breçol de quatre grans rius d'Àsia i llar de centenars de ètnia culturals, la région de Yunnan encarna la China menys coneguda, un oasis de paisages i tradicions. La província conta en recursos turístics molt atractius, climes agradables, paisages pintorescs i poètics i costums ètniques colorides, els que són com un maravellós roll de pintura. Gràcia al seu alt nivell sobre la mar, la llum solar és de bona qualitat i l'aire és molt pur.

Alguns punts turístics

Arrossars en terrats en la província de Yunnan, China.

• Kunmíng, la capital de la província es diu la ciutat de la primavera gràcies a la seua climat agradable de tot any. El temple de Yuantong, en el sector nort de la capital privicial, és un de complexos budistes més grans de Yunnan.

Bosc de Pedra, els camins que s'adinsen en este conjunt càrstic de 400 quilómetros quadrats discorren entre agulles de formes curioses i grutas en rius subterràneus.

• Yangtzé, és un de quatre cursos que circulen en paralel durant el seu tram alt a través de la regió . Els atres són el Mékong, el Salween i el Irawady.
• Dali, centre dels històrics regnes de Nanzhao i Dali. Les Tres Pagodes són el símbol i l'emblema de la ciutat, es varen erigir per a assossegar als deus. La més alta és d'aproximadament 70 metros i 16 pisos i també la més antiga de l'any 800. Els escassos 4 quilómetros quadrats del caixco antic alberguen comerços cases de té i velles mansions. Durant la Festa de l'Endoblegava la ciutat viu el seu millor moment.
• Jinghong, la capital de la Prefectura autònoma d'ètnia de Dai de Xishuang Banna es troba les zones tropicals i és també el centre de la minoria dai.
• Lijiang, patrimoni de la Humanitat de UNESCO, habitat per la minoria naxi. En el llac de Dragó negre, la montanya Nevada del Dragó de Jade s'eleva a l'esquena del pabelló de la Lluna i l'estany del Dragó Negre

• Yuanyang, una menuda ciutat situada en la Prefectura autònoma d'ètnia de Hani i Yi de Riu roig, assentament de la minoria hani. Açò és un llaberint d'estanys escalonats tapiza les ales. La frontera entre Yunnan i Laos és una successió de montanya habitades per pobles yi i han que, a lo llarc dels sigles han domesticat el relleu excavant terrats inundares a on cultiven arròs.
• Shangri-La, la capital de la Prefectura autònoma d'ètnia tibetana de Diqin, és una ciutat de l'ètnia tibetana. En la ciutat el gran monasteri tibetà de Sumtseling, menuda potasa de Yunnan, és a sovint comparat en el palau de Lhasa. Va ser reobert en 1981.