Miao

Els miao (chinenc: 苗族; pinyin: Miáo zú; vietnamita: Mèo o H'Mông; tailandés: แม้ว Maew o ม้ง Mong; birmà: mun lu-myo; hmong: Hmoob), també coneguts més popularment com hmong, són un grup ètnic internacional que viu principalment en les zones montanyoses del suroest de la República Popular China. És una de les nacionalitatés reconegudes de forma oficial en este país. Uns atres viuen en Vietnam i en Tailàndia. Hi ha una chicoteta comunitat miao en el territori suramericà de Guayana Francesa, a on varen ser traslladats en 1977 des de Laos pel govern francés en la finalitat de poblar eixe poc habitat territori.

Idioma

Els miao tenen la seua pròpia llengua, una variant de les llengües hmong-mien, que es parlen en tot el surest asiàtic. Esta llengua tenia el seu propi alfabet escrit que s'ha anat perdent a lo llarc del temps. En l'actualitat, la majoria dels miao parlen el chinenc com a llengua quotidiana.

Història

Les primeres senyes de la presència dels miao en China es remonten a la tribu Chiyou que va habitar les planures centrals en temps remots. El terme miao es va utilisar per primera volta abans de la dinastia Qin. El nom servia per a designar als grups de persones d'orige no chinenc.

Durant les dinasties Shang i Zhou, els miao es varen establir en les vores del riu Yangzi. Posteriorment es varen ser desplaçant cap a les zones més al sur de China, instalant-se també en els veïns Vietnam i Laos.

Els hmong vivien al nort de Laos en relativa pau i tranquilitat, fins que en la década dels cinquanta i en la promesa d'un bon sòu, formació militar i un futur lluent, més de 9000 hmong (que aplegarien a ser 18 000) varen passar a formar part d'un proyecte secret de la CIA que pocs anys despuix acabaria en la seua participació en la guerra de Vietnam del costat nortamericà, a on varen eixecutar centenars de missions d'alt risc.

Despuix de la retirada nortamericana, Vietnam va intervindre en Laos en apoyo de el Pathet Lao, i els hmong locals que havien colaborat en Estats Units varen ser declarats "enemics prioritaris" i aniquilats. Més de 100 000 varen tractar de fugir cap a Tailàndia, pero solament 40 000 varen conseguir aplegar allí, a on varen passar a formar part de camps de refugiats i eren humiliats. Cent mil més varen morir durant el transcurs de la guerra, pero aixina i tot no va ser fins a finals de 1975 quan el Govern nortamericà va decidir donar estatus de "refugiats polítics" als hmong que ho solicitaren.

Segons va escriure en 1996 el veterà de Vietnam Jack Austin Smith, dels tres millons de hmong que es calcula vivien en eixa zona en els anys cinquanta, solament 200 000 varen conseguir salvar-se. Varis mills varen acceptar l'oferta del Govern nortamericà i actualment es creu que uns 180 .000 hmong viuen en els EE. UU.

Tot açò, encara sent una història relativament desconeguda, ha adquirit una dimensió absolutament diferent despuix de l'estrena de Gran Torino. El seu guioniste, Nick Schenk, va prendre bona nota de lo que els seus colegues de treball li varen explicar i va decidir que els veïns del exmarine cabrejat que interpreta Clint Eastwood en el film tenien que ser hmong. Este detall, que en una atra película haguera segut simplement un matís sense importància, ha recordat la tragèdia d'esta ètnia i ha fet rebrotar una campanya que busca que el Govern nortamericà es preocupe per fi de recompensar al poble hmong. Roger Warner, per eixemple, escrivia en Àsia Claves que "Obama deuria fer d'açò un tema prioritari" i periòdics com Los Angeles Claves, agències com Reuters, televisions de tot lo món i, especialment, una infinitat de periòdics locals de Sacrament, Minnesota o Indiana s'han sumat a la reivindicació en tota classe de reportages sobre la seua situació actual, a on molts simplement sobreviuen, sense conseguir adaptar-se a un ritme que no té res a vore en la seua filosofia de vida.

Molts cronistes hmong han agraït a Eastwood el respecte en el que els ha tractat i encara que alguns, com l'escritora de Nova York Sharon Her, han criticat alguns aspectes del film per ser poc veraços, hi ha hagut consens en que, moltes décades despuix, i gràcies a Gran Torino, els hmong estan finalment en el mapa.

Archiu:Flower hmong women bac ha vietnam 1999.jpg

Dònes miao de Vietnam

Cultura

En les zones montanyoses, les vivendes dels miao solen estar construïdes sobre pilars, destinant la part inferior per als animals. En atres zones com en Yunnan, les cases es construïxen en branques teixides i enllaçades o en bambú unit per mig de fanc.

Els hòmens miao que habiten en la zona de Guizhou solen vestir jaquetes en dibuixos de vius colors acompanyades de mantes en dibuixos geomètrics que coloquen sobre els seus muscles. La vestimenta femenina canvia entre els diferents poblats. En Hunan i Guizhou, utilisen jaquetes de colors abotonades als costats. Complementen la seua vestimenta en joyeria d'argent.

El etnólogo franc-vietnamita Georges Condominas va realisar vàries expedicions etnogràfiques entre els hmong de Sar Luk, en les terres altes del centre de Vietnam. De la seua experiència va donar conte en els llibres Nous avons mangé la forêt (1957) i L'exotique est quotidien (1965).

Religió

Hui en dia la majoria dels miao pertanyen a l'Iglésia catòlica a la que s'han convertit des de la tradició religiosa prèvia d'adorar als antepassats, aixina com a diversos Deus i Dragons tal com en la religió tradicional chinenca.

Vore també

• Iglésia catòlica en Sichuan

Enllaços externs

Commons

• Archiu:Commons-logo.svg Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Miao.
• Imàgens de ètnia en China
• Àlbum de la minoria Miao