Dinastia Qin

Archiu:Qin empire 210 BCE.png

Dinastia Qin

La dinastia Qin (en chino, 秦朝; pinyin, Qín cháo; pronunciat: Plantilla:AFI; chinenc antic: *dzin traw) va ser la primera dinastia imperial de China, des de l'any 221 a. C. fins al 206 a. C. El nom Qín, que té una pronunciació similar en espanyol a «chin», és un dels possibles orígens de la paraula China, encara que açò continua sent objecte de debat.

A diferència d'atres dinasties, Qin va ser una de molt curta duració, de sol quinze anys. L'imperi va nàixer de les conquistes del Estat Qin, que va destruir a l'antiga dinastia Zhou i va véncer en la seua lluita contra el restant de Regnes combatents. L'unificació de China baix Qin Shi Huang, el primer Emperador, va marcar els començos de la China imperial, periodo que va durar (en certes interrupcions) fins a la caiguda de la dinastia Qing en 1912.

El rei de Qin, Ying Zheng, es autoproclamó com a «Primer Emperador» (始皇帝), una fòrmula de títuls reservada anteriorment per a les deidades i #gobernant mitològics de China. És conegut pels historiadors com Qin Shi Huang (秦始皇, «Primer Emperador de Qin»). El seu desig era que els seus successors governaren en els títuls de «Segon Emperador», «Tercer Emperador», etc. No obstant, el seu imperi es desmoronó ràpidament despuix de la seua mort. Pero, a pesar d'açò, la dinastia Qin va deixar com llegat un estat centralisat i burocràtic que seria continuat per les dinasties successives.

Història

Orígens i desenroll

Els orígens de la dinastia es remonten a la segona mitat de el IX, durant la dinastia Zhou Occidental. Segons la tradició chinenca, el Estat Qin va ser creat en l'any 897 a. C. pel Rei Xiao de Zhou, qui li va entregar la seua sobirania al noble Feizi. Dit territori (ubicat en l'actual Tianshu), va nàixer com una menuda dependència encarregada de la crío i reproducció de cavalls. No obstant, est va ser llentament expandint-se a través dels sigles. En l'any 672 a. C. va llançar la seua primera expedició militar al centre de China, encara que no va ser fins a el IV —en totes les tribus veïnes conquistades— que l'escenari va estar llest per a l'inici de l'expansionisme Qin.

Poder

Shang Yang, un burócrata de Qin en el Periodo dels Regnes Combatents, va advocar per la filosofia del legalisme, el qual va favorir l'introducció d'una série de reformes militarment ventajoses des de l'any 361 a. C. fins a la seua mort en el 338 a. C. Yang també va ajudar a construir la nova capital de Qin, Xianyang. El legalisme va influir notablement en el método de fer la guerra per part de Qin, tornant-se pràctic i desapiadat. Durant el Periodo de les Primaveres i els Autumnes, la filosofia prevaleciente dictava que la guerra era l'activitat d'un cavaller i per lo tant devia realisar-se com a tal; els comandants militars varen ser instruïts per a respectar lo que ells percebien com les lleis del Cel en la batalla.

L'Estat de Qin va fer cas omís a esta tradició militar, aprofitant les debilitats dels seus enemics. Va ser el pensament legalista sumat a un fort liderage per part dels governants, l'ocupació d'hòmens talentosos d'atres estats, i la poca oposició interna el que va donar als Qin una forta base geopolítica. També tenien la ventaja de tindre un enorme i eficient eixèrcit liderat per generals capaços. Varen utilisar els últims desenrolls en armament i transport que varen fer front als #armament desactualizados dels seus enemics. Estos últims desenrolls varen permetre una major movilitat en varis tipos de terreny que varen servir per a contrarrestar la diversitat de relleu de les regions de China. D'esta manera, tant ideològicament com en la pràctica, els Qin eren superiors militarment al restant d'Estats chinencs. Per últim, el regne de Qin tenia una ventaja geogràfica per la seua fertilitat i la seua posició estratègica, protegida per vàries cadenes montanyoses que proporcionaven a l'estat una defensa natural. L'expansió de la producció ajudava a sostindre al gran eixèrcit de Qin.

Conquista dels Regnes Combatents

Durant el periodo dels Regnes Combatents anterior a la dinastia Qin, els principals estats que competien per la supremacia regional eren Yan, Zhao, Qi, Chu, Han, Wei i Qin. Els governants d'estos estats es autoproclamaban a sí mateixos com a reis, en lloc d'utilisar els títuls de baixa noblea que havien posseït en anterioritat. No obstant, cap va reclamar el tro dels governants Zhou com una entitat unificada ni el «Mandat del Cel» i per lo tant no posseïen el dret d'oferir els sacrificis sagrats que els governants Zhou realisaven.

Abans de la seua conquista en el IV i III, la dinastia Qin va sofrir varis revessos. Shang Yang va ser eixecutat en 338 a. C. pel rei Huiwen per una rencor personal albergada des de la seua joventut. També va haver lluites internes per la successió de Qin en el 307 a. C., que va descentralisar en certa mida l'autoritat Qin. Qin va ser derrotat per una aliança dels atres estats en l'any 295 a. C., i poc despuix va sofrir una atra derrota per l'estat de Zhao, degut a que la major part del seu eixèrcit es trobava defenent contra Qi. L'estadiste agressiu Fan Sui (范雎), va assumir el càrrec de primer ministre a penes es va resoldre la crisis successòria, va començar una política expansionista basada en els métodos aplicats pels estats de Jin i Qi, #lo que va dur al regne de Qin a recuperar-se i a començar la conquista definitiva dels regnes veïns.

Els Qin no es varen fer esperar en el seu assalt als atres estats. Primer varen atacar als Han, directament en l'est, i varen prendre la ciutat de Xinzheng en l'any 230 a. C. Després varen arrasar el nort; l'estat de Zhao es va rendir en el 228 a. C. i l'estat més septentrional de Yan va seguir a esta llista de conquistes, caent en el 226 a. C.. A continuació, els eixèrcits Qin varen llançar atacs a l'est, i més vesprada al sur, aixina; varen prendre la ciutat de Wei en Daliang (actualment coneguda com Kaifeng) en 225 a. C. i varen obligar a l'estat de Chu a rendir-se en l'any 223 a. C.. Per últim, varen depondre al restant de la dinastia Zhou en Luoyang i varen conquistar a l'estat de Qi, prenent la ciutat de Linzi en l'any 221 a. C.. Quan les conquistes es varen completar en l'any 221 a. C., el rei Zheng —que tenia 9 anys en assumir el tro de Qin— es va convertir en el governant efectiu de tota China. Ell va consolidar la seua posició com a únic governant en l'abdicació del seu primer ministre, Lü Buwei. Després va combinar els títuls dels anteriors Tres Augusts i Cinc Emperadors en el seu nou nom: Shi Huangdi (始 皇帝) o «Primer Emperador». L'emperador recent declarat va ordenar que totes les armes que no estigueren baix possessió de la dinastia Qin foren confiscades i foses. El metal resultant va ser suficient per a construir dotze grans estàtues ornamentals en la recent declarada capital de la dinastia Qin, Xianyang. En l'objectiu de prevore el resorgiment dels senyors feudals, també va destruir els murs i fortificacions que havien separat prèviament als sis estats. Es va idear un servici militar nacional: tot varó entre les edats de dèsset i xixanta anys era forçat a servir un any en l'eixèrcit.

Expansió cap al sur

En 214 a. C., Qin Shi Huang va assegurar les seues fronteres al nort en una fracció (cent mil hòmens) del seu gran eixèrcit, i va enviar a la majoria (cinccents mil hòmens) del seu eixèrcit al sur per a conquistar el territori de les tribus del sur. Abans dels acontenyiments que varen conduir al domini Qin sobre China, ells havien guanyat la possessió de gran part de Sichuan, al suroest. L'eixèrcit Qin no estava familiarizado en el terreny de la selva, i va ser derrotat per tàctiques de guerra de guerrilles de les tribus meridionals, resultant en la mort de més de cent mil hòmens. A pesar de la derrota, Qin va tindre èxit en la construcció d'un canal en el sur, que es va utilisar en gran mida per al suministrament i replegamiento de les seues tropes durant el seu segon atac al sur. Sobre la base d'estos guanys, els eixèrcits Qin varen conquistar les terres costeres que rodegen Guangzhou, i es va conquistar les províncies de Fuzhou i Guilin. L'influència Qin va aplegar tan al sur com Hanói. Despuix d'estes victòries en el sur, Qin Shihuang va moure més de cent mil presos i exiliats a colonisar les zones recent conquistades. Sobre l'ampliació de les fronteres del seu imperi, el Primer Emperador va tindre un gran èxit en la consolidació de les seues conquistes en el sur.

Les campanyes contra els Xiongnu

A pesar de que l'Imperi Qin va conseguir expandir-se cap al nort rara volta conseguia mantindre els territoris conquistats per molt temps. Les tribus d'estos llocs, colectivamente cridades Hu per Qin, varen estar lliures de la dominació chinenca durant la major part de la dinastia. Davant la negativa de negociar en els llauradors de la dinastia Qin, la tribu dels Xiongnu, que habitava la regió de Ordos en el noroest de China, a sovint els assaltaven i produïen grans saquejos, #lo que va provocar les represàlies de Qin. Despuix d'una campanya militar dirigida pel general Meng Tian, la regió va ser conquistada en 215 a. C.. i l'agricultura es va establir; els llauradors, no obstant, estaven descontents en els alts imposts i més vesprada es varen rebelar. El successor de Qin, la dinastia Han també va tindre èxit en expandir-se cap a la regió de Ordos, per la sobrepoblación, pero va terminar agotant els seus recursos en el procés. Owen Lattimore parlava sobre els intents d'abdós dinasties per conquistar i consolidar el seu domini en la regió de Ordos, «La conquista i expansió eren ilusorias. No hi havia cap tipo d'èxit que no crearà la seua pròpia reacció». De fet, est va ser el cas de les fronteres de la dinastia en múltiples direccions; els actuals Xinjiang, Tibet, Manchuria, Mongòlia Interior, i les regions al surest eren alienes als Qin, i inclús en les zones sobre les que tenien control militar eren culturalment distintes.

Decadència

El engrandecimiento de Qin va ser recolzat per les freqüents expedicions militars que alvançaven per les fronteres del nort i del sur. Per a repelir l'intrusió dels pobles nómades, les muralles de les fortificacions construïdes pels Regnes Combatents es varen unir per a convertir-les en una sola; açò va ser el primer precursor de la Gran Muralla China de 5000 km de llarc construïda posteriorment durant la dinastia Ming. Varis proyectes d'obres públiques, incloent canals i ponts, es varen mamprendre per a consolidar i reforçar el mandat imperial. Una extravagant tomba per a l'emperador, completada en els guerrers de terracota, es va construir prop de la capital Xiangyang, una ciutat a mija hora de la moderna Xi'an. Estes activitats requerien d'enormes desplaçaments de mà d'obra i recursos, per no mencionar les mides repressives necessàries. El treball sense fi en els últims anys del regnat de Qin Shi Huang va començar a provocar un descontent estés. No obstant, l'emperador va ser capaç de mantindre l'estabilitat gràcies al seu ferm control en cada aspecte de vida dels chinencs.

Tres intents fallancs d'assessinat contra Qin Shihuang ho varen dur a obsessionar-se en l'immortalitat. Durant el seu regnat, Qin Shi Huang va fer cinc viages en l'esperança de trobar el elixir de la vida. En l'any 210 a. C., durant el seu últim viage als confines orientals del seu imperi, Qin Shi Huang va morir sobtadament en la prefectura de Shaqiu. Havia segut acompanyat pel seu segon fill, Huhai (胡亥). Seguint el consell de dos alts oficials —el secretari imperial Li Si (李斯) i el cap eunuc Zhao Ghao (趙高)— va falsificar el testament de l'emperador. El fals decret ordenava que el primer fill de Qin Shi Huang, l'hereu Fusu (扶蘇), se suïcidara, nomenant en el seu lloc a Huhai com a nou emperador. El decret també arrebatava la direcció de les tropes del militar Meng Tian (蒙恬), un fidel partidari de Fusu, i sentenciava a la família de Meng a mort. Pas a pas, Zhao Ghao es va apoderar del poder, fent de Huhai, en efecte, en un emperador títaro.

Als tres anys de la mort de Qin Shi Huang, els estesos tumults dels llauradors, presos, soldats i descendents dels nobles dels sèt Regnes Combatents varen sorgir per tota China. Cheng Sheng (陳勝) i Wu Guang (吳廣), dos d'un grup de noucents soldats assignats per a la defensa contra els Xiongnu, es varen convertir en els líders de la primera revolució de plebeus.

Al començament d'octubre del 207 a. C., Zhao Ghao va obligar a Huhai a suïcidar-se i li va reemplaçar en el fill de Fusu, Ziying (吳廣). Cal fer notar que el títul de Ziying era «rei de Qin» per a reflectir el fet de que Qin ya no controlava China. La lluita Chu-Han va ser la conseqüència d'allò. Ziying va matar a Zhao Ghao i es va rendir a Liu Bang en novembre o decembre del 207 a. C. Liu Bang li va perdonar la vida i va decidir no saquejar Xianyang, pero el seu superior Xiang Yu tenia atres plans. A inicis del 206 a. C., Xiang Yu va assessinar a Ziying i va destruir la capital de Qin, saquejant els palaus i destruint una important cantitat de material lliterari que es va perdre per a sempre. Este event sol ser considerat com el final de la dinastia Qin, el regne de la qual va desaparéixer despuix de casi setcents anys d'existència. Liu Bang traïcionaria i derrotaria Xiang Yu, declarant-se com a nou emperador i fundant la dinastia Han el 28 de febrer del 202 a. C. Encara que la dinastia Qin va ser de curta vida, el seu govern legalista va tindre un profunt impacte en les posteriors dinasties chinenques. El sistema imperial que es va iniciar durant la dinastia Qin va crear un esquema que es va desenrollar durant els següents dos milenis.

Les tropes

Organisació de les tropes i armament

L'eixèrcit que va permetre efectivament l'unificació de China utilisava la tecnologia més alvançada del moment. Les diferents divisions es troben notablement representats en el mausoleu del primer emperador. L'infanteria constituïa la gran majoria de les tropes i provablement la componien centenars de mils de persones. El seu descens va ser imparable baixe l'era dels estats combatents a on els carros de guerra ya no eren decisius i la cavalleria s'havia desenrollat recentment en les regions del nort de China que estaven en contacte en els pobles dels ginets de la estepa, no obstant esta no jugava un paper encara major L'armament era molt variat, fabricat en ferro o bronze. L'arma d'us comú era la llança (pi) en un full de bronze d'uns 35 cm, junt en la alabarda (ge) que era molt comuna en els temps antics junt en les llances de major majors (Mao), també els soldats estaven equipats en dagas (bishou), gavinets (dao) o una espècie d'espasa curta (el «gancho Wu», Wu gu), pero l'espasa s'amprava cada volta més en el III en la millora dels processos de fabricació que s'utilisaven per a allargar els metals (fins a 80 centímetros). L'arma més devastadora era la ballesta (nu) les fleches punchants de la qual podien alcançar objectius a més de trescents metros. Per a protegir-se, els soldats havien fabricat corazas de plaquetes enredrades, que eren més robustes i sofisticades per als oficials d'alt ranc.

L'eficàcia de l'eixèrcit Qin s'explica provablement per l'organisació militarisada de l'Estat, perque en térmens de tecnologia militar en realitat no es diferenciava molt en les tropes dels regnes que va conquistar. El sistema legista basava el poder econòmic i militar en el sector agrari, o siga els llauradors Qin, tant als productors de la riquea com als proveïdors dels soldats. El legalisme inclús va vore la guerra com un dels fins de l'Estat, segons el llibre del Príncip Shang, que ajudava a enfocar les fortalees i talents de tot el regne permetent que les riquees i energies de la naturalea es consumiren immediatament, #lo que impedia que s'acumularen en les mans de les persones interessades que podrien beneficiar-se abans que l'Estat. Feya recalcament en el manteniment d'un estat de permanent guerra.

Les persones que s'organisaven en menudes unitats locals de solidaritat constituïen la base de la conscripción militar. El mal comportament en combat d'un membre de la classe podia tindre conseqüències per a tots els membres de la mateixa i, pel contrari, els seus èxits militars podien beneficiar-los a tots (els soldats eren recompensats segons el número de caps enemigues). Esta solidaritat, afegit als llaços de sanc que unixen a sovint els soldats de la mateixa localitat, enfortix la cohesió de les tropes. Es movilisaven Els hòmens de 17 a 60 anys; devien fer un servici militar regular i podien ser movilisats novament en cada nova campanya militar. Les estructures militars dels Regnes Combatents es poden apreciar en el famós llibre L'art de la guerra de Sun Zi: la planificació de campanyes, l'organisació de les tropes i la llogística, els elements clau de la victòria; els soldats devien ser de calitat, per a aixina poder eixecutar les órdens per a l'èxit del seu general veent en ell una figura paterna.

La Gran Muralla

El sistema de muralles defensives creat pel primer emperador, la «Gran Muralla», també ha contribuït en gran mida a la seua llegenda. Açò no és una innovació, ya que els anteriors Estats Combatents ya havien construït eixos murs per a protegir-se dels atres regnes i els pobles nómades del nort. Qin Shi Huang va fer desmantellar les muralles internes, pero va conservar, va aumentar i va reforçar les que custodiaven la frontera nort del seu imperi. La realisació d'este gran proyecte es va confiar al general Meng Tian despuix de les campanyes contra els Xiongnu en 215 a. C. a 214 a. C. que varen demostrar l'amenaça que es cernía sobre l'imperi. La tradició ha conservat la magnitut de l'obra que hauria movilisat a més de trescents mil hòmens que treballen en condicions a sovint deplorables. Durant la construcció del mur, es va aprofitar la topografia a lo llarc del seu recorregut, sobre la base dels penya-segats, en materials disponibles localment. Torres quadrades i refugis es colocaven en intervals regulars, en els punts estratègics es proporcionaven guarnicions més grans. Part de la muralla seguix estant en peu perque els seus murs varen ser afectats per les restauracions de les dinasties posteriors.

Cultura i societat

A través dels seus aspectes socials, econòmics i intelectuals, l'efímera dinastia Qin no va presentar gran originalitat en relació en el ya finalisat periodo dels Regnes Combatents. Era una societat la riquea de la qual es basava en la producció agrícola sostinguda per un gran campesinado, no obstant en el pla urbà, en l'artesania i el comerç, va escomençar a ocupar un rol cada volta més important. El dinamisme de la vida intelectual i religiosa té el seu orige en les múltiples corrents filosòfiques que es varen desenrollar en el seu moment. La especificidad d'este periodo cau principalment en la voluntat de l'Estat de Qin per a controlar millor la societat i el pensament. Els seus èxits varen ser oblidats i varen tindre la desgràcia de no perdurar en el temps com els respalats pels Han.

Aspectes socials

L'aristocràcia dels Qin eren molt similars en la seua cultura i vida quotidiana. Les variacions regionals en la cultura es considera un símbol de les classes baixes. Açò es deriva dels Zhou i va ser aprofitat pels Qin, ya que tals variacions es consideraven contràries a l'unificació que el govern es va esforçar per conseguir.

En el seu enfocament legista i militariste, els Qin varen establir en l'época de Shang Yang una societat jeràrquica de vint rancs d'avall cap a dalt. En eixe sistema es podia ascendir socialment per mig de mèrits en la guerra o en l'administració pública; pel contrari, un podia ser despullat del seu ranc per mal comportament. Esta organisació estava destinada a substituir a l'antiga estratificació social que es basava completament en #jerarquia hereditàries, que garantisava l'accés de linajes aristocràtics en l'administració pública.

L'autoritat imperial va fer recalcament en la consolidació de les famílies nuclears (de quatre a sis individus en general), a costa de les estructures més complexes en la finalitat de fomentar el trasllat de persones cap a les regions més remotes de l'imperi. Dins de la família, l'autoritat domèstica sobre els integrants de la família la té indiscutidamente el pare les normes del qual eren acatades pels seus fills, els quals li devien gran respecte, inclús en l'edat adulta. La pietat filial és un principi el compliment del qual no resultava perillós per al nou règim. Segons la concepció de l'época, el linaje familiar es perpetuava exclusivament en els hòmens, mentres que les dònes es dedicaven a viure la totalitat de la seua vida dins núcleu familiar patern o en el marital sense potestat alguna. La llealtat de les dònes cap a la família del seu marit era un deure i si no es complia era socialment condenable, com en una inscripció de Qin Shi Huang, que proclamava que si una viuda es tornava a casar automàticament cometia adulteri contra el seu difunt marit.

Els plebeus i els pobladors rurals, que constituïen més del 90 % de la població, molt rara volta deixaven els pobles o caserius a on naixien. El periodo de la dinastia Qin es troba en una llarga fase de creiximent de la producció agrícola, en part pels alvanços tecnològics (com l'aument de l'us de ferramentes de ferro i els alvanços en les tècniques de fertilisació). Açò va captar l'interés dels governants que veen a la agricultura com una enorme font de riquees per a l'estat. L'campesinado representava la major part dels ingressos provinents dels dos imposts principals, que prenien una part de la collita (1/15 a principis de l'era Han) i per la cantitat d'hòmens adults hòmens adults (els chiquets pagaven solament la mitat de l'impost), que incloïa també tasques en nom de l'Estat (una volta per més).

L'atra raó de l'interés dels governants pels llauradors radica en el fet de que proporcionaven la major part de les tropes, #lo que explica l'organisació de les unitats de l'eixèrcit sobre la base de la solidaritat per al reclutament militar com un procediment ben vist. Varis documents llegals i administratius desenterrados en les tombes com les que es trobaven en Shuihudi varen resaltar certs aspectes de la vida del poble i de la seua organisació. El treball agrícola era supervisat per funcionaris locals, com el cap de la llogaret (likui), que en cas de bones collites i un bon desenroll ganader, rebia premis (en bens o en exencions serviciales a l'Estat). En cas contrari era castigat en assots o servicis extra.

Les formes comunes d'ocupació diferixen segons la regió, encara que l'agricultura era casi universalment comuna. Les professions eren de caràcter hereditari; l'ocupació d'un pare es passava el seu fill major en acabant de que este moria. El Lüshi Chunqiu va donar eixemples de cóm els plebeus en lloc de seguir el idealisme d'un home que «fa que les coses servixquen», varen ser «reduïts al servici de les coses» en obsessionar-se en la riquea material.

Llauradors rara volta figuraven en la lliteratura durant la dinastia Qin i despuix; acadèmics i uns atres d'estatus major preferien l'emoció de les ciutats i l'atractiu de la política. Una notable excepció a açò va ser Shen Nong, el cridat «Pare Diví», que ensenya que les llars deuen cultivar els seus propis aliments. «Si en un primer lloc el deixa de llaurar, algú en el món patirà fam. Si en un primer lloc ella deixa de teixir, algú en el món va a patir el fret». Els Qin promocionaven açò; un ritual es va portar a terme una volta cada pocs anys que consistia en funcionaris importants del govern, que per tandes utilisava el llaurat en un camp especial, per a demostrar l'interés del govern per l'activitat agrícola.

L'arquitectura de l'época dels regnes combatents tenia varis aspectes característics. Les muralles al voltant de les creixents ciutats, que s'utilisaven principalment per a la defensa, es varen fer més llargues, i es varen construir vàries parets secundàries per a separar els diferents districtes. Es va emfatisar la versatilitat en estructures federals, per a crear un sentit d'autoritat i poder absolut. Els elements arquitectònics tals com a torres defensives imponents, portes de reixes, terrats i edificis de gran envergadura àmpliament varen transmetre açò.

Govern i força militar

En el procés de consolidació del seu poder, Qin Shi Huang va impondre el sistema burocràtic no hereditari i centralisat de l'estat de Qin sobre el seu nou imperi en lloc del sistema feudal de l'anterior dinastia Zhou. L'imperi de Qin es recolzava en la filosofia del legalisme (en hàbils consellers com Han Fei o Li Si). La centralisació, obtinguda a través de métodos desapiadats, s'enfocava en estandardisar els còdics llegals i els procediments burocràtics, la moneda, el sistema d'escritura i els patrons de pensament i estudis. Els caràcters utilisats en l'antic estat de Qin es varen convertir en l'estàndart per a tot l'imperi. La llongitut de l'eix de les rodes dels carros també es va unificar i les vies per a vehículs (馳道) es varen estandardisar per a facilitar el transport a lo llarc del país. Per a silenciar les crítiques contra el mandat imperial, l'emperador va expulsar o va condenar a mort a molts estudiosos confucianos que disentían, i va confiscar i va cremar els seus llibres (焚書坑儒).

Baixe este sistema, tant els militars i el govern varen prosperar, com a individus talentosos podrien identificar-se més fàcilment en la societat transformada. Les dinasties chinenques posteriors varen emular el govern Qin per la seua eficiència, a pesar de ser condenats per la filosofia confuciana. Va haver casos d'abús per part de les forces militars, alguns varen ser immortalisats en els «registres dels oficials». Un comandant cridat Hu va ordenar als seus hòmens atacar als llauradors en un intent d'aumentar el número de «bandits» que havia matat; els seus superiors, provablement en ganes de inflar els seus registres ho varen permetre.

Els lletrats

Formes d'escritura

Durant el Periodo dels Estats Combatents, l'escritura chinenca tenia moltes variacions regionals, semblades una de l'atra, ya que tots els estats eren hereus de la Derrocada dinastia Zhou. Les categories tradicionals de la caligrafia chinenca es varen determinar despuix de l'época Han, pero poden ser atribuïdes des de l'época de l'imperi Qin. Açò té dos variants principals els antecedents de les quals ya apareixen en els texts anteriors a l'unificació: una per als documents de la vida quotidiana, dibuixats en un pinzell sobre materials de fusta o bambú i programats per a escriure més ràpidament el qual s'anava a cridar posteriorment «d'escrigues» (Lishu); l'atre cridat «silabario» (zhuanshu), dels quals hi ha dos formes, el gran silabario (Dazhuan) i el menut silabario (Xiaozhuan), que tenen una funció més formal i s'utilisen per a l'escritura de les entrades oficials, i a les més arcaiques. La tradició atribuïx el desenroll del primer tipo formal d'escritura a Cheng Miao, un erudit que va ser encarcerat per decisió de l'emperador.

Açò està en contrast en una iniciativa formal que el primer ministre Li Si va posar en pràctica que consistia en una política de normalisació i unificació del sistema d'escritura de caràcter únic que donaria pas al menut silabario. Esta escritura el propòsit de la qual era incrementar la centralisació imperial, va eliminar diferents variants regionals, que es va vore facilitada pel fet de que no eren molt diferents. Varen desaparéixer molts caràcters considerats obsolets o redundantes, alguns es varen simplificar i varen regularisar a l'us corrent. Pero la reforma no va poder normalisar completament els caràcters. El seu us es va estendre ràpidament entre els funcionaris imperials que es varen posar al corrent en els documents oficials, i provablement es varen encarregar de la formació de tots els escrigues. Per una atra part, l'estil caligràfic que es coneix actualment com el més important es considera un triumfo de la dinastia Han (el registre actual i oficial) i a partir de la contínua evolució emergiria sigles despuix el sistema d'escritura actual (kaishu).

El control i la repressió dels lliterats

El govern de Qin va dur a l'unificació de la política chinenca de les corrents intolerants de pensament que s'oponien al legalisme i en primer lloc al confucianisme. El desenroll intelectual en els Regnes Combatents va donar als pensadors influència política significativa. Les idees que es desenrollen per lo general tenien un propòsit polític i no dubtaven en criticar al govern, si ho consideraven necessari. Despuix de la victòria de Qin sobre el restant de China, apareix una ona de persecucions en el lema «cremar llibres i eixecutar els lliterats» (Fenshu kengru). D'acort en els informes d'Alvenc Qian, la porga es va iniciar en 213 a. C. en un convit de la cort imperial junt a varis estudiosos. Un confuciano va parlar per a desafiar la política centralizadora de l'emperador; la seua crítica se centra en el fet de que no li dona importància als membres de la seua família propenca, a diferència de lo que ho varen fer els antics reis Zhou, idealizada pels confucianos. Li Si respon llavors per mig del desenroll d'una teoria que justifica el rebuig dels models anteriors. Per això per a fer una agranada neta de les velles ideologies, ordena la crema de llibres (Fenshu) de les diferents corrents de pensament que s'oponien legalisme i podrien mantindre viva la memòria de les antigues dinasties tals com el lliure dels documents i el llibre de les odes que afirmaven la tradició Zhou. A la gent que llegia en públic se li castiga en la mort. Només els texts per a la seua aplicació pràctica es mantenen, els relatius a l'agricultura, la adivinación o la medicina. L'importància de la destrucció de llibres té un caràcter simbòlic i prou discriminada va ser la selecció de material: molts varen sobreviure a estes mides i és possible que atres events - la crema de la biblioteca imperial despuix de la caiguda de la dinastia- hagen contribuït a la desaparició de material valiós. L'eixecució dels estudiosos (kengru) va ocórrer en l'any 212 a. C., quan l'emperador va ordenar la matança de 460 estudiosos sospitosos de criticar la seua crueltat i excés. En general s'accepta que varen ser enterrats vius (que és un dels significats de Keng i un castic comú en l'antiga China), pero pot ser només una deducció de forma retrospectiva informada per Alvenc Qian o afegida en el seu llibre despuix de la seua mort, per a unir-se al registre de #crueltat del primer emperador. De tots modos, es conserva a lo manco el fet com a part de la política d'estat d'Li Si, a raïl dels pensaments d'Han Fei, una gran figura del legalisme que va tractar de disciplinar al grup d'intelectuals, per a integrar-los en l'administració estatal i traure profit de les seues habilitats pel ben de l'Estat.

La coexistència entre les escoles de pensament

En qualsevol cas, estes mides eren massa llimitades per a unificar a les moltes corrents de pensament heretades dels Regnes Combatents. Tal política demostra que totes estes corrents es consideraven lo suficientment importants com per a ser considerades una amenaça cap a l'autoritat governamental, en especial a Li Si .

En la cort imperial es va mantindre una acadèmia d'estudiosos de les diferents regions de l'imperi, sent la continuïtat de la Acadèmia Jixia que existia en l'antic regne de Qi o les #compilació de Lü Buwei abans de l'unificació. El treball d'estos estudiosos va generar el Lushi Chunqiu, llibre enciclopèdic els vínculs del qual en els desijos unificadores de Qin són evidents, incloent la d'unificar pensaments i convenciment de la necessitat d'un ser sobirà era la situació ideal

El propi emperador consultava erudits confucianos en les seues visites al Mont Tai en Qi i examinava els rituals realisats en el lloc. Les seues inscripcions monumentals, encara que marcades pel legalisme, contenen passages referents a l'ètica confuciana. El escola cosmológica també era molt popular i tenia el beneplàcit de l'emperador; Estava interessada particularment en les transformacions dels elements (terra, metal, fusta, fòc i aigua), que es va inspirar en la simbologia de la dinastia Qin (en l'adopció de l'aigua com a element de la dinastia en contraposició a l'element fòc de la dinastia Zhou). Els defensors de les corrents naturalistes (incloent els precursors del taoisme), la màgia i la adivinación varen ser molt actius i també varen interactuar en l'emperador que en realitat no podia ser considerat com un partidari del pensament unificador del legalisme a causa de la seua naturalea curiosa, influenciada per l'adulació.

Religió

Plantilla:Quote box És possible reconstruir la religió dels temps de la dinastia Qin gràcies sobretot a fonts anteriors, que daten del periodo dels Regnes Combatents. Els antics chinencs veneraven una série de «esperits» (shen) als quals oferien sacrificis (animals, productes agrícoles, begudes, etc.). Els ritos funeraris, particularment importants, tenen dos objectius: garantisar el recorregut i permanència del mort en l'atre món i que este varen rebre la bendició del regne dels esperits. Els rituals religiosos se solien celebrar en els temples i llocs sagrats en els que s'alçaven altars de sacrifici. Durant la celebració de l'Any Nou descrit per Han Feizi, la gent de Qin realisava ritos de purificació (oferia aigua fresca a amics i veïns), sacrificis als antepassats, esperits domèstics i atres esperits durant tres dies.

L'art de la adivinación era una atra pràctica religiosa que s'utilisava per a predir el futur. Una antiga tradició consistix en passar ossos o closques de tortuga sobre fòc per a causar la formació de clavills l'interpretació dels quals podria predir events futurs. Són múltiples les formes de adivinación utilisades en l'antiga Chinenca imperial, basada principalment en l'observació dels fenomens naturals: els cometas, eclipses i sequias eren considerades presagios del futur pervindre. La religió «popular» del periodo Qin està documentada en els texts de adivinación exhumats de les tombes, incloent coleccions de presagios i almanacs. Estos detalladament mostren els dies de sòrt i mala sort de l'any segons les activitats de la vida diària: viages, rituals de sacrifici, un ensaig, matrimoni, i inclús la netea dels cavalls.

La documentació relativa a la religió de l'imperi Qin també fa referència al seu primer governant. Alvenc Qian conta que Qin Shi Huang va ordenar la presència d'especialistes en rituals per a reunir els noms dels centenars de deidades els cults dels quals se celebraven per tot l'imperi, en la finalitat de consolidar el seu domini sobre el territori imperial. Les inscripcions deixades per l'emperador despuix dels seus viages per les províncies mostren la seua participació en els grans sacrificis als deus locals, com en Feng a on es varen realisar ofrenes rituals als peus d'una montanya sagrada per a que posteriorment s'enterrara un mensage per als deus que habitaven damunt d'ella. Qin Shi Huang va mantindre molts llocs de cult i esteles erigides en les montanyes sagrades, continuant la tradició imposta pel llegendari rei Mu de Zhou. La seua voluntat era llegitimar-se per mig de les tradicions antigues ya arraïlades, inclús si açò comportava en la posada marcha de nous cults i rituals. En la seua capital, Qin Shi Huang va realisar varis sacrificis, que a la seua volta reflectixen les seues ambicions centralistes i universalistas; el ritual més gran, se celebrava cada tres anys durant una nit primerenca, estava destinat a una deidad el nom de la qual és desconegut.

Etimologia del nom China

El nom «Qin» (pronunciat com «Chin») es creu que és l'antepassat etimològic del nom asiàtic modern del país, China. La paraula provablement es va obrir camí en les llengües indo-àries per primera volta com 'Cina' o 'Sina' i després en el grec i llatí com «Sinaí» o «Thinai». Llavors va ser transcrito en anglés i francés com «China» i «Chine». Esta etimologia és refutada per alguns estudiosos, els qui sugerixen que 'Sina' en sánscrito va evolucionar molt abans de l'establiment de la dinastia Qin. Jin (pronunciat com «Zhin»), un estat controlat per la dinastia Zhou en el VII, és un atre possible orige

Sobirans de la dinastia Qin

Qin Shi Huang va ser el primer sobirà chinenc en proclamar-se «Emperador», despuix d'unificar a China en 221 a. C. Eixe any és generalment pres per historiadors occidentals per a ser el començ de la «dinastia de Qin» que va durar solament quinze anys, fins al 206 a. C. quan va ser destruïda per guerres civils.

Nom pòstum		Nom personal		Inici	Fi de regnat
Shi Huangdi	始皇帝	Ying Zheng	嬴政	221 a. C.	10 de setembre 210 a. C.
Er Shi Huangdi	二世皇帝	Ying Huhai	嬴胡亥	Setembre 210 a. C.	Octubre 207 a. C.
Cap		Ying Ziying	嬴子嬰	Octubre 207 a. C.	Novembre / decembre 207 a. C.

Vore també

• Història de China
• Anex:Emperadors de China
• Qin Shi Huang
• Mausoleu de Qin Shi Huang
• Xi'an
• Guerrers de terracota
• Estat Qin
• Muralla chinenca

Bibliografia

• Bodde, Derk (1986). The State and Empire of Ch'in. En Twitchett, Dennis; Loewe, Michael (eds.). The Cambridge History of China, Volume 1: The Ch'in and Han Empires, 221 BC–AD 220. Cambridge: Cambridge University Press.ISBN 978-0-521-24327-8.
• Desroches, André i Wei (2001). Chine : li siècle du premier empereur, Arles et Monaco, Actes Sud et Grimaldi Forum.. ISBN ISBN 2-7427-3300-0.
• (2007) World and Its Peoples: Eastern and Southern Àsia, Marshall Cavendish. ISBN 978-0-7614-7631-3.
• (2005) Readings in Classical Chinese Philosophy, Hackett Publishing. ISBN 978-0-87220-780-6.
• Breslin, Thomas A. (2001). Beyond Pain: The Role of Pleasure and Culture in the Making of Foreign Affairs, Greenwood Publishing Group. ISBN 978-0-275-97430-5.
• Bedini, Silvio (1994). The Trail of Clave: Shih-chien Tu Tsu-chi : Clave Measurement with Incense in East Àsia, Cambridge University Press. ISBN 978-0-521-37482-8.
• (1986) «The State and Empire of Ch'in», Denis Twitchett & John K. Fairbank (ed.). The Cambridge History of China: Volume 1, The Ch'in and Han Empires, 221 BC–AD 220, Cambridge University Press. ISBN 9780521243278.
• ^{[enllaç trencat]}
• Kinney, Anne Behnke (2005). The Establishment of the Han Empire and Imperial China, Westport, Connecticut: Greenwood Press. ISBN 978-0-313-32588-5.
• Keay, John (2009). China A History, Harper Press. ISBN 9780007221783.
• von Falkenhausen (2005). Els Soldats de l'Eternité : L'armée de Xi'an, Pinacothèque de Paris. ISBN 978-2-9530-5466-8.
• Lewis, Mark Edward (2007). The Early Chinese Empires: Qin and Han, London: Belknap Press. ISBN 978-0-674-02477-9.
• (2007) Will the Boat Sink the Water?: The Life of Chinenca's Peasants, PublicAffairs. ISBN 978-1-58648-441-5.

• Morton, W. Scott (1995). China: Its History and Culture, 3rd edició, McGraw-Hill. ISBN 978-0-07-043424-0.
• Tanner, Harold (2010). China: A History, Hackett Publishing Company. ISBN 978-1-60384-203-7.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Dinastia Qin.
• Breu cronologia històrica de China
• Un atre quadro cronològic de l'història de China
• Chinenca Imperial en el Museu Nacional d'Antropologia (Mèxic).