Guizhou
Guizhou (en chino, 贵州; pinyin, <phonos file="Zh-Guizhou.ogg">Guìzhōo</phonos>; transcripción antigua, Kweichow) és una província sense eixida a la mar situada en la zona suroest de la República Popular China. La seua capital i ciutat de major població és Guiyang, en el centre de la província. La població de Guizhou és de 38,5 millons d'habitants, lo que la situa en el lloc 18 de les províncies de China.
El Regne Dian, que habitava l'actual zona de Guizhou, va ser anexionado per la dinastia Han en l'any 106 a. C. Guizhou es va convertir formalment en província en 1413, durant la dinastia Ming. Despuix del derrocament dels Qing en 1911 i despuix de la guerra civil chinenca, el Partit Comuniste de China es va refugiar en Guizhou durant la Llarga Marcha entre 1934 i 1935.[1] Despuix de la creació de la República Popular China, Mao Zedong va promoure el trasllat de l'indústria pesada a províncies de l'interior com Guizhou, per a protegir-les millor de possibles atacs estrangers.
Guizhou és rica en recursos naturals, culturals i migambientals. La seua indústria natural inclou la fusta i la silvicultura, i les indústries energètica i minera constituïxen una part important de la seua economia. No obstant, Guizhou es considera una província relativament poc desenrollada, en un dels PIB per càpita més baixos de China. No obstant, també és una de les economies de més ràpit creiximent de China.[2] El govern chinenc vol desenrollar Guizhou com a centre de senyes.[3][4]
Guizhou és una província montanyosa, en les seues majors altituts en l'oest i el centre. Es troba en l'extrem oriental del replanell de Yungui. Demogràficament, és una de les províncies més diverses de China. Els grups minoritaris representen més del 37 % de la població, incloent importants poblacions dels pobles miao, bouyei, dong, tujia i yi, tots els quals parlen llengües distintes del chinenc. La principal llengua parlada en Guizhou és el mandarín del suroest, una varietat del mandarín.
Història
[editar | editar còdic]Prehistòria
[editar | editar còdic]Les proves d'assentaments humans durant el Paleolític mig estan indicades pels artefactes de pedra, incloses les peces de Levallois, trobades durant les excavacions arqueològiques en la cova de Guanyindong. Estos artefactes han segut datats fa aproximadament 170 000-80 000 anys utilisant métodos de lluminiscència ópticamente estimulada.[5]
Etapa imperial
[editar | editar còdic]
Des d'aproximadament l'any 1046 a. C. fins a l'aparició del estat Qin, el noroest de Guizhou va formar part del regne Shu.[6] Durant el periodo dels Estats Combatents, l'estat chinenc de Chu va conquistar la zona, i el control va passar despuix al regne de Dian. Durant la dinastia chinenca Han (206 a. C.- 220 d. C.), de la que el Dian era tributari, Guizhou albergava el conjunt de tribus Yelang, que es autogobernaban en gran mida ans que els Han consolidaren el control en el suroest i establiren la província de Lingnan.[7] Durant el periodo dels Tres Regnes, parts de Guizhou varen ser governades pel regne de Shu Han, en sèu en Sichuan, seguit per Cao Wei (220-266) i la dinastia Jin (266-420).[8]
Durant els sigles VIII i IX, en la dinastia Tang, els soldats chinencs es varen traslladar a Guizhou (Kweichow) i es varen casar en dònes natives. Els seus descendents són coneguts com a Lǎohànrén (老汉人), en contrast en els nous chinencs que varen poblar Guizhou en époques posteriors. Encara parlaven un dialecte arcaic.[9] Molts immigrants de Guizhou descendien d'estos soldats de guarnició que es varen casar en estes dònes prechinas.[10]
Kublai Khan i Möngke Khan varen conquistar el suroest chinenc en el procés de derrota dels Song durant l'invasió mongola de China, i la recent establida dinastia Yuan (1279-1368) va vore l'importació d'administradors i colon chinencs musulmans de Bujará en Àsia Central.
Va ser durant la següent dinastia Ming, dirigida de nou per chinencs Han, quan Guizhou es va convertir formalment en província en 1413. Els Ming varen establir moltes guarnicions en Guizhou des de les que pacificar a les minories yao i miao durant les rebelions d'esta última.[11] L'agricultura d'estil chinenc va florir en l'experiència dels agricultors de Sichuan, Hunan i les seues províncies veïnes en Guizhou. Wu Sangui va ser el responsable del derrocament dels Ming en Guizhou i Yunnan durant la conquista manchú de China. Durant la governació general del noble de la dinastia Qing, Ortai, es va abolir el sistema tusi de govern indirecte del suroest, lo que va provocar rebelions de cacics privats de drets i una major centralisació del govern. Despuix de la segona guerra de l'Opi, les tríades criminals es varen establir en Guangxi i Guizhou per a vendre l'opi britànic. Durant un temps, els rebels Taiping varen prendre el control de Guizhou, pero finalment varen ser reprimits pels Qing.[12] Al mateix temps, els soldats chinencs Han es varen traslladar a la regió de Taijiang de Guizhou, es varen casar en dònes miao i els seus fills varen ser educats com miao.[13][14]
Durant la dinastia Qing es varen produir més rebelions miao sense èxit, en 1735, de 1795 a 1806[15] i de 1854 a 1873.[16]
China republicana
[editar | editar còdic]Despuix del derrocament dels Qing en 1911 i despuix de la guerra civil chinenca, els comunistes es varen refugiar en Guizhou durant la Llarga Marcha (1934-1935). Encara que la província estava formalment governada pel senyor de la guerra Wang Jialie, la Conferència de Zunyi en Guizhou va establir a Mao Zedong com a líder del Partit comuniste. Quan la segona guerra sino-japonesa va espentar al Govern Nacionaliste de China a la seua base suroccidental de Chongqing, l'infraestructura de transport va millorar en estar Guizhou unida a la carretera de Birmània.[17] Despuix del final de la guerra, la revolució de 1949 va dur al poder a Mao, que va promoure la reubicación de l'indústria pesada en províncies de l'interior, com Guizhou, per a protegir-les millor dels atacs soviètics i nortamericans. La pandèmia de grip de 1957 va començar en Guizhou i va matar a un milló de persones en tot lo món. Despuix de l'inici de la reforma econòmica chinenca en 1978, els factors geogràfics varen dur a Guizhou a convertir-se en la província més pobra de China, en una mija de creiximent de el PIB del 9% entre 1978 i 1993.[18]
Govern i política
[editar | editar còdic]Poder polític
[editar | editar còdic]El poder polític de Guizhou, com en el restant de les províncies, ho eixercixen l'Assamblea Popular de la província de Guizhou com a poder llegislatiu, i el Govern Popular de la província de Guizhou, el qual està encapçalat per un Governador de la província, com a poder eixecutiu.[19] Ademés, existix la Conferència Consultiva Política de la Província de Guizhou, la qual és la filial provincial de la Conferència Consultiva Política del Poble Chinenc, i té com a funcions la consulta política i la delliberació sobre diversos assunts estatals, des de polítiques econòmiques i socials fins a temes migambientals, proponent sugerències, investigant problemes i formulant plans futurs, servint com un fòrum de front unit per a diversos sectors de la societat.[20]
De la mateixa manera que en atres províncies i regions autònomes chinenques, el Governador del Govern Popular treballa en conjunt en el Secretari del Comité Provincial del Partit Comuniste, que és el màxim orgue del poder polític en la província, com a organisme regional del Partit.[19] Comunament, el Secretari sol ser d'una atra província diferent (per a reduir la corrupció).
Organisació territorial
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Anex:Divisions de nivell de prefectura de la República Popular ChinaGuizhou.
Guizhou està dividit en nou divisions a nivell de prefectura: sis ciutats a nivell de prefectura i tres prefectures autònomes:
| Divisions administratives de Guizhou | ||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Còdic de divisió[21] | Divisió | Àrea km2[22] | Població (cens de 2010)[23] | Sèu | Divisions[24] | |||
| Districtes | Comtats | Comtats autònoms | Ciutats-comtat | |||||
| 520000 | Província de Guizhou | 176167.00 | 34,746,468 | Ciutat de Guiyang | 17 | 51 | 11 | 9 |
| 520100 | Ciutat de Guiyang | 8,046.67 | 4,324,561 | Guanshanhu District | 6 | 3 | 1 | |
| 520200 | Ciutat de Liupanshui | 9,965.37 | 2,851,180 | Zhongshan District | 3 | 1 | ||
| 520300 | Ciutat de Zunyi | 30,780.73 | 6,127,009 | Huichuan District | 3 | 7 | 2 | 2 |
| 520400 | Ciutat d'Anshun | 9,253.06 | 2,297,339 | Xixiu District | 2 | 1 | 3 | |
| 520500 | Ciutat de Bijie | 26,844.45 | 6,536,370 | Qixingguan District | 1 | 6 | 1 | |
| 520600 | Ciutat de Tong'ren | 18,006.41 | 3,092,365 | Bijiang District | 2 | 4 | 4 | |
| 522300 | Prefectura autònoma buyei i miao de Qianxinan | 16,785.93 | 2,805,857 | Ciutat de Xingyi | 6 | 2 | ||
| 522600 | Prefectura autònoma miao i dong de Qiandongnan | 30,278.06 | 3,480,626 | Ciutat de Kaili | 15 | 1 | ||
| 522700 | Prefectura autònoma buyei i miao de Qiannan | 26,191.78 | 3,231,161 | Ciutat de Duyun | 9 | 1 | 2 | |
Àrees urbanes
[editar | editar còdic]| Població per zones urbanes de les prefectures i ciutats de comtat (cens de 2010) | ||||
|---|---|---|---|---|
| # | Ciutat | Àrea urbana[25] | Àrea distrital[25] | Ciutat
pròpiament dita[25] |
| 1 | Guiyang | 2,520,061 | 3,034,750 | 4,322,611 |
| 2 | Zunyi | 715,148 | 1,094,871 | 6,127,082 |
| (2) | Zunyi (nou districte) | 280,163 | 942,904 | vore Zunyi |
| 3 | Liupanshui | 491,438 | 616,210 | 2,851,332 |
| 4 | Bijie | 421,342 | 1,137,383 | 6,537,498 |
| 5 | Anshun | 358,920 | 765,399 | 2,297,612 |
| (5) | Anshun (nou districte) | 95,601 | 297,990 | vore Anshun |
| 6 | Xingyi | 335,243 | 783,120 | partix de Qianxinan |
| 7 | Kaili | 274,922 | 479,011 | partix de Qiandongnan |
| 8 | Tong´ren | 218,542 | 409,488 | 3,093,204 |
| 9 | Duyun | 217,091 | 443,721 | partix de Qiannan |
| (10) | Panzhou | 176,237 | 103,5345 | vore Liupanshui |
| 11 | Renhuai | 171,005 | 546,477 | vore Zunyi |
| 12 | Qingzhen | 166916 | 467790 | vore Guiyang |
| 13 | Fuquan | 158,515 | 283,904 | partix de Qiannan |
| (14) | Xingren | 113043 | 417,919 | partix de Qianxinan |
| 15 | Chishui | 80,884 | 237,052 | vore Zunyi |
Geografia
[editar | editar còdic]
Guizhou llimita en la regió autònoma de Guangxi al sur, Yunnan a l'oest, Sichuan al noroest, el municipi de Chongqing al nort i Hunan a l'est.
Ademés, és una província montanyosa, encara que les seues majors altituts es troben en l'oest i el centre. Es troba en l'extrem oriental de la replanell de Yungui.[26] En 2900 m d'altitut, Jiucaiping és el punt més alt de Guizhou.[27]
Guizhou té un clima subtropical humit. Hi ha pocs canvis estacionals. La seua temperatura mija anual és d'aproximadament 10 a 20 °C, en temperatures en giner que oscilen entre 1 i 10 °C i en juliol entre 17 i 28 °C.
De la mateixa manera que en atres províncies del suroest de China, les zones rurals de Guizhou varen sofrir una greu sequia durant la primavera de 2010. Guizhou, una de les províncies més pobres de China, sofrix greus problemes migambientals, com la desertisació i la persistent escassea d'aigua. Del 3 al 5 d'abril de 2010, el primer ministre chinenc, Wen Jiabao, va realisar una gira d'inspecció de tres dies per la província de Guizhou, afectada per la sequia, en la que es va reunir en els parracs i va demanar als científics agrícoles que desenrollaren tecnologies resistents a la sequia en la zona.[28]
Les montanyes fronterices de Guizhou, Guangxi i Hunan han segut identificades com un dels huit punts calents de diversitat vegetal de China. Els principals tipos d'ecosistemes són el bosc de full ample de full perenne i el bosc mixt de coníferes i de full ample. Entre les espècies vegetals endèmiques d'esta regió es troben Abies ziyuanensis, Cathaya argyrophylla i Keteleeria pubescens.[29]
Transport
[editar | editar còdic]
En 2017, Sun Zhigang, el exgobernador de Guizhou, va anunciar els plans per a construir 10 000 quilómetros de carreteres, 17 aeroports, 600 km de vies navegables interiors i 4000 km de llínees ferroviàries d'alta velocitat en tres anys, en un esforç per impulsar el turisme en la província.[30]
Ferrocarril
[editar | editar còdic]La ret ferroviària de Guizhou consistix principalment en un creuament format per les vies férrees Sichuan-Guizhou, Guangxi-Guizhou i Shanghái-Kunming, que es creuen en la capital provincial, Guiyang, prop del centre de la província. Els ferrocarrils Liupanshui-Baiguo, Pa County West i Weishe-Hongguo formen un corredor ferroviari a lo llarc de la frontera occidental de Guizhou en Yunnan. Este corredor conecta la via férrea Neijiang-Kunming, que s'adinsa en el noroest de Guizhou en Weining, en la via férrea Nanning-Kunming, que voreja l'extrem suroccidental de Guizhou en Xingyi.
A partir de 2018, els ferrocarrils d'alta velocitat Shanghái-Kunming i Guiyang-Guangzhou estan operatius. El ferrocarril d'alta velocitat Chengdu-Guiyang està en construcció.
Educació
[editar | editar còdic]
A continuació, una llista dels principals centres d'educació de la província:
- Guizhou University (Guiyang)
- Guizhou Normal University (Guiyang)
- Guiyang Medical University (Guiyang)
- Guizhou Nationalities University (Guiyang)
- Guizhou Institute of Technology (Guiyang)
- Zunyi Medical College (Zunyi)
- Moutai University (Zunyi)
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (2002) «Facts about South-West China - History», South-West China, 2 edició, Lonely Planet, pp. 16–20, 24.
- ↑ 董志成. «Guizhou takes the green road to growth - Chinadaily.com.cn».
- ↑ «How the trade war could impact Chinenca's big data hub Guizhou» (en en-us).
- ↑ «Huawei, Guizhou to deepen partnership in big data area--China Economic Net».
- ↑ “Clapix Middle Pleistocene Levallois stone-tool technology in southwest China” (19 de novembre 2018). Nature 565 (7737): 82–85. doi:. PMID 30455423.
- ↑ (2002) «Facts about South-West China - History», South-West China, 2 edició, Lonely Planet, pp. 16–20, 24.
- ↑ (2002) «Facts about South-West China - History», South-West China, 2 edició, Lonely Planet, pp. 16–20, 24.
- ↑ (2002) «Facts about South-West China - History», South-West China, 2 edició, Lonely Planet, pp. 16–20, 24.
- ↑ Scottish Geographical Society (1929). Scottish geographical magazine, Volumes 45-46, Royal Scottish Geographical Society., p. 70.
- ↑ Margaret Portia Mickey (1947). The Cowrie Shell Miao of Kweichow, Volume 32, Issue 1, The Museum, p. 6.
- ↑ (2002) «Facts about South-West China - History», South-West China, 2 edició, Lonely Planet, pp. 16–20, 24.
- ↑ (2002) «Facts about South-West China - History», South-West China, 2 edició, Lonely Planet, pp. 16–20, 24.
- ↑ (1988) Contributions to Southeast Asian ethnography, Issue 7, Board of Editors, Contributions to Southeast Asian Ethnography, p. 99.
- ↑ (2006) Butterfly mother: Miao (Hmong) creation epics from Guizhou, China, Hackett Publishing, p. xvii. ISBN 0-87220-849-4.
- ↑ Elleman, Bruce A. (2001). «The Miao Revolt (1795–1806)», Modern Chinese Warfare, 1795-1989, London: Routledge, pp. 7–8. ISBN 978-0-415-21474-2.
- ↑ Robert D. Jenks (1994). Insurgency and Social Disorder in Guizhou: The "Miao" Rebellion, 1854-1873, Honolulu: University of Hawaii Press, p. 2. ISBN 0-8248-1589-0.
- ↑ Hutchings, Graham (2003). «Guizhou Province», Modern China: A Guide to a Century of Change, Harvard University Press, pp. 176–177.
- ↑ Hutchings, Graham (2003). «Guizhou Province», Modern China: A Guide to a Century of Change, Harvard University Press, pp. 176–177.
- ↑ 19,0 19,1 «Decoding Chinese Politics | Àsia Society» (en en). asiasociety.org. Consultat el 2025-12-08.
- ↑ «el%20Poble%20Chinenc,la%20direcci%C3%B3n%20de el%20Partit%20Comuniste%20de%20China. CCPPC, important instituación de cooperació multipartidaria i consulta política de China CCTV-International». www.cctv.com. Consultat el 2025-12-08.
- ↑ «zh:中华人民共和国县以上行政区划代码» (en zh-hans). Ministry of Civil Affairs. Archivat des d'el original, el 2 d'abril de 2015. Consultat el 23 de giner de 2022.
- ↑ Shenzhen Bureau of Statistics. Archived copy (en zh-hans), China Statistics Print.
- ↑ zh:中国2010人口普查分乡、镇、街道资料, 1 edició, Beijing: China Statistics Print. ISBN 978-7-5037-6660-2.
- ↑ Ministry of Civil Affairs. zh:《中国民政统计年鉴2014》 (en zh-hans), China Statistics Print. ISBN 978-7-5037-7130-9.
- ↑ 25,0 25,1 25,2 国务院人口普查办公室、国家统计局人口和社会科技统计司编. zh:中国2010年人口普查分县资料, Beijing: China Statistics Print. ISBN 978-7-5037-6659-6.
- ↑ «Guizhou Province». ChinaToday.com.
- ↑ «zh:贵州最高的山——韭菜坪，千年难得一见的美景». «韭菜坪海拔2900米，是贵州最高的山峰，它位于六盘水市与赫章县的交界处，因每到8，9月份山上开满野生韭菜花故得其名。»
- ↑ «Chinenca's premier concerned about drought in SW China». Xinhua (2010-04-05).
- ↑ “Geographic distribution patterns and status assessment of threatened plants in China” (2008). Biodiversity and Conservation 17 (7): 1783–1798. doi:.
- ↑ «Guizhou, One of Chinenca's Underdeveloped Provinces, Vows to Build 10,000 km of Highway, More Than All of France» (en en).
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Guizhou Guia de viage [1] archivat en Wayback Machine.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Guizhou» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.