Anar al contingut

Chongqing

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Chongqing montage newest 2013.png
Chongqing

Chongqing (en chino, 重庆; pinyin, Archivo de audio "Chongqing.ogg" no encontrado; en sichuanés, Cong² qin⁴) és un dels quatre municipis baix jurisdicció central (els atres tres són Pequín, Shanghái i Tianjin) de la República Popular China. Es va crear com a municipi, el 14 de març de 1997, per a potenciar la zona i controlar l'assut de les Tres Goles.[1] Fins a abans de crear-se com a municipi formava part de la província de Sichuan.

Chongqing és l'únic dels quatre municipis baix jurisdicció central que no està prop de l'mar.[2] Té una extensió de 82 000 km² i una població estimada de 30 millons d'habitants (2015), en una població urbana de 18,38 millons i gran part dels habitants vivint en granges alluntades de la zona urbana. El municipi va ser creat el 14 de març de 1997, succeint a l'administració subprovincial de la ciutat que era part de la província de Sichuan.[3]

De la seua població urbana, aproximadament 8,5 millons de persones viuen en la ciutat de Chongqing en sí, mentres que el districte de Fuling, el districte de Wanzhou i el districte de Qianjiang són de fet ciutats per dret propi.[4] Segons el cens de 2010, Chongqing és el municipi més poblat de China[5] i també el municipi de control directe més gran de China, comprenent 21 districtes, 13 comtats i quatre comtats autònoms.

Com una de les sis ciutats centrals nacionals en China, Chongqing té una història i una cultura significatives i servix com a important centre econòmic, de fabricació i centre de transport de la conca ascendent del Yangtsé. Un informe de juliol de 2012 de l'Economist Intelligence Unit ho va descriure com una de les "13 megaciudades emergents" de China.[6] Chongqing va anar també un municipi de l'administració de la República de China i va servir com la seua capital de guerra durant la segona guerra sino-japonesa (1937-1945).


Història

[editar | editar còdic]

La ciutat de Chongqing va ser la capital del Estat Ba, antic poble que va desaparéixer fa aproximadament uns vinticinc sigles. Va ser fundada com Jiangzhou (江州) en el 316 a. C.;[7] no obstant, l'estat Ba va ser conquistat pel Estat Qin. En el periodo de les Dinasties Meridionals i Septentrionals a la ciutat se li va conéixer com a Prefectura Chu (楚州); en la dinastia Sui, se li va cridar Prefectura Yue (渝州) en el 518; en la dinastia Song norteño, se li va cridar Prefectura Gong (恭州) en 1102.[8]

El nom Yu va sobreviure com a abreviatura per a Chongqing; va rebre el seu nom actual en 1189, en honor al príncip Zhao Dun (宋光宗) de la dinastia Song sureño, que va descriure la seua coronació de príncip a rei i de rei a emperador com a doble celebració (双重喜庆) Shuāngchóng xǐqìng.

En estar alluntada de la Ruta de la Seda, va perdre tota la seua importància fins a el XIX, quan les potències estrangeres en interessos en China varen solicitar que s'obrira la ciutat als estrangers. En 1901, es va crear una concessió japonesa en la ciutat.

En 1938, durant la segona guerra sino-japonesa, Chongqing es va convertir en la capital de la República de China de Chiang Kai-shek, qui fugia de l'invasió japonesa. La ciutat va ser greument bombardejada per les tropes japoneses en este conflicte que es va estendre fins a 1945, al punt de convertir-se en la ciutat més bombardejada de la Segona Guerra Mundial. La capitalitat de la China nacionalista va potenciar el ràpit desenroll de la ciutat que, en uns anys, va passar dels Plantilla:Nts habitants a més d'un milló.

En 1949, va tornar a ser breument la capital nacionalista, fins a la seua pren el 29 de novembre, pel Eixèrcit Popular de Lliberació.[9]

El 14 de març de 1997, l'Assamblea Popular Nacional de China va decidir fusionar la ciutat subprovincial en les prefectures veïnes de Fuling, Wanxian i Qianjiang que havia governat en nom de la província des de setembre de 1996. La divisió resultant va ser la municipalitat de Chongqing, contenint Plantilla:Nts persones en quarantatrés comtats (sense nivells polítics intermijos).


El municipi es va convertir en la punta de llança de l'esforç de China per a desenrollar les seues regions occidentals i punt d'immigració de mils dels residents del proyecte de la Represa de les Tres Goles. Chongqing s'ha convertit en un dels mercats centrals nacionals junt Beijing, Shanghái i Tianjin.[10] El 18 de juny de 2010, es va establir la Nova àrea de Liangjiang en Chongqing, que és el tercer a nivell estatal en el moment del seu establiment.[11]

Dates destacades
  • 1890: Es va obrir el consulat del Regne Unit.[12]
  • 1891: Es va convertir en el primer port interior de comerç obert als estrangers.
  • 1896: Es varen obrir els consulats de França,[13] Japó i els Estats Units.
  • 1904: Es va obrir el consulat d'Alemània.[14]

Divisió administrativa

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Divisió administrativa de Chongqing.

El municipi de Chongqing es dividix en 19 districtes, 17 comtats i 4 comtats autònoms.

-L'unió dels districtes Jiangbei, Yubei i Beibei forma la Nova Àrea de Liangjiáng.

Geografia

[editar | editar còdic]
Archiu:Yangtze River Map.png
Chongqing en el marge del riu Yangtsé.

Chongqing està situada en una península sobre el riu Yangtsé, en el centre del país, rodejada d'altes montanyes. Llimita en les províncies d'Hubei, Hunan, Guizhou, Shaanxi i Sichuan.

La ciutat està situada en una zona en molts tossals. Per això, és una de les ciutats chinenques en menor número de bicicletes per habitant. La temperatura en estiu és extrema, superant en moltes ocasions els 40 °C i li la considera un dels "forns" de China. És habitual que la ciutat estiga rodejada d'una espessa boira.

El clima de la ciutat és monsònic, influenciat pel clima subtropical humit i la major part de l'any la humitat és alta. Els estius són calents i els hiverns són molt frets, i abdós estacions humides. La ciutat es localisa en la conca de Sichuan i té menys hores de sol de tot el país, inclús conta en el major número de dies nuvolats, la qual cosa la va fer malnomenar "la ciutat Boira" (雾都).

La temperatura anual és de 18 °C, sent giner el més més fret en 8 °C i agost el més calent en 29 °C. Les temperatures extremes van de −3 °C a 44 °C. Les hores total de sol són de 1055 i la pluja és de 1140 milímetros a l'any.


Demografia

[editar | editar còdic]

Llengües

[editar | editar còdic]

El parla local de la regió és el mandarín sichuanés (四川官话), una ramificació d'un idioma més gran conegut com el mandarín del sur occidental (西南官话), i est pertany al chinenc mandarín. Els principals dialectes són el dialecte chengdu-chongqing (成渝话) en prop de 90 millons de parlants que s'estenen per Sichuan, Chongqing, Hubei i Shaanxi, i el dialecte minjiang (岷江话), en 30 millons de parlants. Atres idiomes són el xiang i el hakka. Per l'arribada d'atres ètnia a la zona, ara s'han sumat el tujia i el miao als idiomes que es parlen en Chongqing, en especial en els comtats de Shizhu Tujia i Pengshui Miao i Tujia.[15]

Religió

[editar | editar còdic]

Arhat és un temple budiste a on habiten monges permanentment. Les escultures rupestres de Dazu mostren figures budistes, taoístas i confucianas. El cristianisme representa una minoria i el catolicisme té l'archidiòcesis de Chongqing.

Economia

[editar | editar còdic]

Recursos

[editar | editar còdic]

Chongqing posseïx numerosos manantiales d'aigua mineral. Té també depòsits importants de carbó, gas natural, alumini, estronci, marbre i mercuri. Entre les indústries de la municipalitat destaquen les dedicades a la maquinària, química, petroquímica, farmacèutica i metalúrgica. Existixen numeroses explotacions agrícoles de tipo familiar. Els principals productes són el grane, taronges, tabac i mandarinas. És un important centre d'crío de cucs de seda.

Zones de desenroll

[editar | editar còdic]

En la ciutat existixen zones especials per al desenroll i la tecnologia:

  • Chongqing Chemical Industrial Park[16]
  • Chongqing Economic & Technological Development Zone[17]
  • Chongqing Hi-Tech Industry Development Zone[18]
  • Chongqing New North Zone (CNNZ)[19]
  • Chongqing Export Processing Zone[20]
  • Jianqiao Industrial Park[21]

Transport

[editar | editar còdic]

La ciutat es conecta entre sí i en les seues veïnes per mig de tots els mijos de transport:

Archiu:重庆市沙坪坝区杨公桥立交桥.jpg
Accés al districte de Shapingba en Chongqing.

El primer aeroport construït en la ciutat va ser l'aeroport de Sanhupa, base de la Corporació Nacional d'Aviació de China (中國 航空公司).[22] A 21 quilómetros al nort del centre de la ciutat es troba l'actual Aeroport Internacional de Chongqing-Jiangbei (重庆江北国际机场) inaugurat el 22 de giner de 1990, substituint a l'antic aeroport Baishiyi. Mou 19 millons de passagers i 234 000 tonellades de càrrega aérea, i ocupa el lloc 11 entre els més utilisats i de major càrrega en el país.

El port és un dels de major importància terra adins. Els barcos duen mercaderies i passagers a lo llarc de grans rius com el Yangtsé a Yichang, Wuhan, Nankín o Shanghái.

Terrestre

[editar | editar còdic]

Varis trens conecten la ciutat en tota China d'una forma ràpida i barata. Conta en dos estacions ferroviàries, l'Estació de Chongqing i l'Estació de Chongqing Nort. Abdós conecten la ciutat a llínees com la via férrea Chengdu–Chongqing, de 500 km, inaugurada en 1952, i que travessa ciutats com Jianyang, Ziyang, Zizhong, Neijiang i Longchang. Ademés conta en la llínea de ferrocarril Yuxinou que és una ruta de càrrega que unix Chongqing en Duisburgo, Alemània.

Per una atra part cal citar els numerosos ponts que posseïx la ciutat sobre el Yangtsé, destacant-se el pont Chaotianmen, el pont en arc més llarc del món.

Metro de Chongqing

[editar | editar còdic]

El trànsit ferroviari de Chongqing —CRT, per les seues sigles en anglés— (en chinenc:重庆轨道交通) És un sistema de metro que servix per a la ciutadania i està en servici des de 2005. És un dels grans sistemes de metro a l'oest del país junt en el de Chengdu i Xi'an oberts en 2010 i 2011, respectivament.

Consta de tres llínees férrees en 55 estacions: la primera, de 14 estacions i 16.5 km de llarc; la segona, de 15 estacions i 16,4 km de llarc; i la tercera, de 29 estacions i 39 km de llarc.

El CRT és part d'un proyecte del govern central per al desenroll de les regions occidentals del país i el Banc Japonés de Cooperació Internacional.[23] Dos empreses varen estar a càrrec de la realisació del sistema, Changchun Railway Vehicles (长春轨道客车) local i la Hitachi Monorailla japonesa. Va començar la seua construcció en 1999 i es va obrir al públic en 2005. Estan en construcció i/o en millora les llínees 1, 2, 3, i 6 i es planeja obrir la 0, 4, 5 i de la 7 a la 17.[24] El sistema del metro està tecnològicament alvançat i per l'àrea de montanya fa difícil la seua construcció, per lo que cal construir túnels i ponts. El CRT és un transport ordenat per la gran cantitat d'usuaris, la llínea 2 servix solament per a càrrega i les atres, per a viagers.

Artícul principal → Cultura Ba-Shu.

Educació

[editar | editar còdic]

l'Universitat de Chongqing conta en 28 escoles, entre les que destaca l'Acadèmia de Cine Meishi.[25]

Gastronomia

[editar | editar còdic]

La gastronomia de Chongqing forma en conjunt en el restant de la regió de Sichuan una important àrea per a la cuina de China, és en especial conegut l'platillo conegut com hot pot (火锅 pinyin: huǒguō) el qual és ademés un dels majors atractius turístics de la ciutat en ser un plat reconegut en tot el país.

Archiu:Cqk01.jpg
Zona antiga i tradicional de Chongqing.
Archiu:Slow Life in A Tea House 01 edited.jpg
Vida apacible en la casa de té Jiaotong, emblemàtica del llent ritme de vida de la ciutat

La ciutat oferix grans atraccions per als visitants com:

  • El Museu Chongqing: és el primer museu chinenc baix l'aigua.[26]

El Museu d'Art de Chongqing: creat per a l'exposició de l'art i escultures de tot el país, ubicat en el centre de la ciutat.

L'equip de fútbol local és el Chongqing Dangdai Lifan (重庆力帆足球俱乐部) fundat el 19 d'agost de 2000, el seu antic nom era el Qianwei (前卫武汉) fundat en 1995 com a part del sistema del govern per al desenroll del deport, ha canviat 9 voltes de nom.

Estadis en Chongqing:

  • El Centre de Deports Olímpics de Chongqing (重庆市 奥林匹克体育中心) va ser inaugurat en 2004 i té 58.000 cadires.
  • L'estadi Yanghe (洋河体育场) en capacitat per a 33.000 persones.
  • L'estadi Datianwan (大田湾体育场) en capacitat per a 30 000 persones.

Ciutats germanes

[editar | editar còdic]

Chongqing està hermanada en:

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Chongqing's Official Abbreviation». English.cri.cn. Archivat des d'el original, el 3 de març de 2016. Consultat el 10 de decembre de 2013.
  2. «Geography of Chongqing, China» (en anglés). Thought co. Archivat des d'el original, el 23 de juliol de 2012. Consultat el 27 de novembre de 2017.
  3. «La ciutat montanyosa de Chongqing». China today. Consultat el 27 de novembre de 2017.
  4. «2015年重庆常住人口3016.55万人 继续保持增长态势-今日重庆-华龙网». Archivat des d'el original, el 20 d'agost de 2016. Consultat el 13 de febrer de 2016.
  5. «最新中国城市人口数量排名(根据2010年第六次人口普查)». www.elivecity.cn. Archivat des d'el original, el 3 de març de 2015. Consultat el 28 de maig de 2014.
  6. «EIU Report». Eiu.com. Archivat des d'el original, el 17 de decembre de 2015.
  7. Hunter, Kim (2012). Kim Hunter Gordon (ed.). Chongqing & The Three Gorges (en anglés), pp. 38. ISBN 7502252150.
  8. «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 30 de juny de 2012. Consultat el 11 de decembre de 2013.
  9. AVOMO, JAVIER CLEMENTE ENGONGA. LIDER SUPREMO, DENG XIAO PING (en és), DelRei.
  10. «Chongqing becomes 5th National Central city». English.peopledaily.com.cn. Consultat el 10 de decembre de 2013.
  11. «Establishment of the Liangjiang New Area». Gochina.scmp.com. Archivat des d'el original, el 25 de febrer de 2021. Consultat el 10 de decembre de 2013.
  12. «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 23 d'agost de 2013. Consultat el 10 de decembre de 2013.
  13. «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 23 d'agost de 2013. Consultat el 10 de decembre de 2013.
  14. «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 23 d'agost de 2013. Consultat el 10 de decembre de 2013.
  15. https://web.archive.org/web/20110707121221/http://www.aluzhou.com/custom/detail.asp?ID=127
  16. http://www.chinaknowledge.com/manufacturing/industrialpark.aspx?province=4&city=91&content=223 Industrial Park
  17. «National Economic and Technological Development Zones» (en anglés). Chinenca Internet Information Center. Consultat el 27 de novembre de 2017.
  18. http://en.cq.gov.cn/chongqingguide/business/1908.htm [1] archivat en Wayback Machine. CHTIDT
  19. https://web.archive.org/web/20130512135911/http://english.cq.gov.cn/services/investment/1909.htm CNNZ
  20. http://rightsite.asia/en/company/chongqing-export-processing-zone CEPZ
  21. http://www.hktdc.com/info/mi/a/mpcn/en/1X07253I/1/profiles-Of-China-Provinces-Cities-%20%20And-Industrial-Parks/Chongqing-Jianqiao-Industrial-Park.htm Jianqiao Industrial Park Profile
  22. «Incredible Then-And-Now Pictures Of Chinese Airports» (en en-us). Business Insider. Consultat el 2022-07-11.
  23. «Chongqíng». Universitat Pilot de Colòmbia. Consultat el 28 de novembre de 2017.
  24. https://web.archive.org/web/20120815055101/http://www.cqmetro.cn/crtweb/
  25. «Informació sobre el centre educatiu» (en anglés). Archivat des d'el original, el 28 de setembre de 2007. Consultat el 23 de novembre de 2014.
  26. «Chongqing: The First Underwater Museum in China has Been Built and Opened» (en anglés). China Hush. Archivat des d'el original, el 28 de juliol de 2012. Consultat el 28 de novembre de 2017.
  27. «Luohan Temple (Luóhàn sì)» (en anglés). Fodors. Consultat el 28 de novembre de 2017.
  28. «Chongqing Grand Theatre» (en en). China Services Info. Consultat el 8 de febrer de 2025.
  29. https://www.20minutos.es/noticia/5169482/0/sevilla-es-germana-en-ciutat-industrial-mes-important-chinenca-chongqing-per a-atraure-empreses-inversions-ciutat/
  30. «Twin Towns». www.amazingdusseldorf.com. Archivat des d'el original, el 17 d'octubre de 2014. Consultat el 29 d'octubre de 2009.


Referències

[editar | editar còdic]