Taronja (fruta)
La taronja és una fruta cítrica obtinguda del taronger dolç (Citrus × sinensis), del taronger amarc (Citrus × aurantium) i de tarongers d'atres varietats o híbrits, d'orige asiàtic.[1] És un hesperidio carnoso de clafoll més o menys grossa i endurida i la seua polpa està formada típicament per onze gajos o hollejos plens de suc, el qual conté molta vitamina C, flavonoides i olis essencials. Es cultiva com un antic arbre ornamental i per a obtindre fragàncies dels seus fruts. És més menuda i dolça que el naronja o toronja i més gran, encara que menys perfumada que la mandarina.
Existixen numeroses varietats de taronges, sent la majoria híbrits produïts a partir de les espècies Citrus maxima (pamplemusa), Citrus reticulata (mandarina) i Citrus medica (cidro). Segons la FAO, en 2014 la fruticultura mundial va produir uns 71 millons de tonellades d'este cítric, una quarta part provinent de Brasil i el restant de China, Índia, Mèxic, Estats Units, Espanya, Egipte, Indonèsia, Turquia i atres països.[2]
Descripció
[editar | editar còdic]Les taronges dolces creixen en una varietat de tamanys diferents i formes que varien des d'esfèriques fins a oblongas. En l'interior i adherit a la corfa hi ha un teixit blanc poroso, el mesocarpi o albedo (mèdula), blanc i amarc.[3] La taronja conté una série de carpelos distints (gajos, botánicamente els fruts) en el seu interior, normalment uns dèu, cada u delimitat per una membrana i que conté moltes vesícules plenes de suc i generalment unes poques pepites. Quan no està madur, el frut és vert. El clafoll granulada irregular de la fruta madura pot variar de taronja lluenta a groc anaranjado, pero en freqüència conserva taques verdes o, en condicions de clima càlit, permaneix completament vert. Com totes les demés frutes cítriques, la taronja dolça no és climatérica i no madura en l'arbre. El grup Citrus sinensis es subdivide en quatre classes en característiques distintes: taronges comunes, taronges sanguinas o pigmentadas, taronges navel i taronges sense àcit.[4][5][6] El frut és un hesperidio, una baya modificada; està cobert per una corfa formada per un engrosamiento rugoso de la paret de l'ovari.[7][8]
Etimologia
[editar | editar còdic]
La paraula espanyola «taronja» prové del sánscrito narang (नारंग);[9] no obstant, no és una paraula nativa a eixa llengua, sino que s'especula que la va prendre de les llengües drávidas com el tamil a on es diu narandam (நரந்தம்) a la ‘taronja amarga’, nagarukam (நாகருகம்) a la ‘taronja dolça’, a on nari (நாரி) és ‘fragància’.[10] La paraula junt en la fruta va ser llentament duta cap a occident: del sánscrito va passar al persa (nārensh نارنج), després al àrap (naranj (نرنج), l'arbre, i naranjah نرنجة, el frut) i d'ahí al espanyol «taronger» i «taronja», respectivament.[11]
Es va difondre a atres idiomes europeus en un curiós procés: els portuguesos varen canviar la ene inicial per una ele (laranja); en passar a l'italià, per a que la ele inicial no redundara en l'artícul «la» se li va eliminar la ele inicial (arancia); en passar al francés i al llatí es va relacionar en l'lexema or (or i aurum) resultant orange i aurantium. Degut a que en l'Edat Mija l'idioma cult d'Anglaterra era el francés, en anglés va passar tal com com orange. Sempre parlem de Citrus × aurantium, de sabor amarc, única taronja coneguda en l'Edat Mija en Europa.[11]
Posteriorment va ocórrer un canvi dràstic i és que en el comerç en les Índies, Portugal va dur en el XVI la Citrus × sinensis i Citrus reticulata, de sabor dolç. Primer cridades en espanyol respectivament «taronja de China» i «taronja mandarina» o «tangerine», la Citrus sinensis va acabar per prendre el nom de «taronja» a seques, abans reservat a la aurantium, que va passar a ser cridada «taronja amarga». En algunes parts de Mèxic i el Carib se seguix cridant a la taronja (dolça) «taronja chinenca». En Puerto Rico i algunes ciutats de República Dominicana se li coneix simplement com "chinenca". Citrus reticulata va ser perdent el nom «taronja» fins a quedar-se senzillament com «mandarina», per lo que no se sol considerar com una taronja.[12]
Varietats
[editar | editar còdic].jpg){kind=link}
Taronja dolça
[editar | editar còdic]Existixen quatre tipos bàsics de taronja dolça, en diferents varietats cada u d'ells: navel, blanques (Salustiana, Parson Brown, Pineapple, Cadenera, Hamlin, Pera, taronja Valéncia, Midnight, Delta Seedless, o Clapix Frost, Don Jöao, Barberina i Folha Murcha), sanc (Moro, Sanguinelli, Tarocco Rosso) i sucreñas (Lima, Succari i Sucreña).[13]
Taronja pèrsica
[editar | editar còdic]La taronja persa, cultivada extensament en el sur d'Europa despuix de la seua introducció en Itàlia en el XI, era amarga. La taronja dolça va ser duta de la China en el XV per comerciants portuguesos, ràpidament va substituir a l'amarga, i en l'actualitat és la varietat més comunament cultivada. La taronja dolça creix en diferents tamanys segons les condicions locals, i comunament posseïx dèu gajos, hollejos o segments, en el seu interior.
Marins portuguesos, espanyols, àraps, i neerlandesos varen plantar arbres de cítrics a lo llarc de les rutes comercials per a previndre el escorbuto. En el seu segon viage en 1493, Cristóbal Colón va dur llavors de taronja, i llimes a Haití i el Carib. Varen ser introduïts en Florida (junt en les llimes) en 1513 per l'explorador espanyol Juan Ponce de León, en Califòrnia pels franciscanos a lo llarc del Camí Real de Califòrnia en la segona mitat de el XVIII i en Hawái en 1792.
Taronja de melic o «navel»
[editar | editar còdic]Una singular mutació ocorreguda en 1820 en un hort de taronges dolces d'un monasteri de Brasil va dur a la «taronja de melic», també coneguda com a «taronja de vora» o «el melic de Bahie». La mutació va causar que en la base del frut es desenrolle una segona taronja, menuda i atrofiada, que li conferix l'aspecte d'un melic. D'esta varietat, identificada en térmens comercials en la paraula anglesa navel (‘melic’), s'han derivat unes atres, com la «navelina», híbrit de corfa fàcil de pelar, i la «navelate» o navel tardana. També se li sol cridar «taronja california». cal destacar que la varietat «navelate» és considerada per professionals i consumidors com la millor varietat de taronja del món per les seues propietats organolépticas.[14] Esta varietat de taronja tendix a ser poc sucosa, per lo que també la coneixen vulgarmente com "taronja de polpa".
Taronja Valéncia
[editar | editar còdic]La taronja Valéncia (en anglés Valéncia clapix: ‘Valéncia tardana’), té el seu orige en la Califòrnia de el XIX, és una de les varietats dolces usades en Espanya per a l'extracció de suc. Per tindre la seua temporada despuix que atres taronges, el seu consum és popular després de passada l'época de les de melic. Pese al seu nom, esta varietat no guarda cap relació d'orige en la Comunitat Valenciana si be és una de les varietats que més es cultiven en ella, junt a la navel i navelina.[15] Té un tamany característic, i una gran cantitat de suc que en ocasions pot ser llaugerament àcit. Forma part de les taronges de la varietat blanca, cridada aixina perque el seu color no és tan intens.
-
Una taronja en la seua taronger
.jpg){kind=link}
Tampoc guarda relació alguna en la ciutat de Valéncia en Veneçola, a pesar de que en este país el estat Carabobo es caracterisa per la seua producció de taronges.
Taronja Salustiana
[editar | editar còdic]La taronja Salustiana és una varietat de la taronja blanca i es va produir per una mutació espontànea en la província de Valéncia pel seu clima i condicions de cultiu. És una taronja que sorgix per una mutació espontànea de la varietat Comuna, en un camp de la població valenciana d'Énova, en 1950 pertanyent a Salustiano Pallás.[16]
De la mateixa forma que la Valéncia, no té el color tan taronja tirant a rojós que tenen les navelinas. La seua forma també és alguna cosa diferent, ya que solen tindre una forma més achatada. La seua pell també és més fina que atres varietats, i el seu tamany sol ser mijà. El seu punt fort és la seua gran cantitat de suc. Açò, unit al seu intens sabor dolç, les fa perfectes per a consumir en forma de suc. La taronja Salustiana és molt sensible a la fredor, per això el seu periodo òptim és des de febrer fins a mediats o finals de març, que és quan la temperatura en la província de Valéncia escomença a pujar i les nits ya no són tan fredes.
Taronja Cadenera
[editar | editar còdic]El frut de la taronja Cadenera és gran, de forma esfèrica llaugerament achatada, i la seua polpa té un alt contingut en suc de sabor molt dolç. Procedix de la fèrtil vega de Palma del Riu, en la província de Còrdova. Esta zona presenta unes excelents condicions climàtiques, i té una llarga tradició de cultius de cítrics.
Taronja de sanc
[editar | editar còdic]La taronja de sanc o sanguina té ralles roges en la pell, i el suc és a sovint de color borgoña. La fruta s'ha fet un lloc com una variació d'ingredient interessant sobre la melada de Sevilla tradicional, en les seues ralles sorprenents roges i el seu sabor distint. El «melic escarlata» és una varietat en la mateixa mutació diploide que la taronja de melic.
Producció
[editar | editar còdic]Les taronges destinades a la producció comercial es cultiven en naranjales repartits per tot lo món, encara que els tres majors productors són Brasil, Estats Units i Mèxic. Les taronges són molt sensibles a les geladas. Un tractament comú quan es preveuen temperatures baix zero és regar els arbres en aigua per a que mentres l'aigua es transforma en gèl en les branques dels arbres, el gèl recent format es quede en el seu punt de congelació (i absorbixca el fret ambient per la congelació) i protegixca d'esta manera per si la temperatura de l'aire aplega a baixar molt més avall de zero graus.[17]
| Països | 2000 | 2005 | 2009 | |||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Brasil | 21 330 300 | 17 853 400 | 17 618 500 | |||
| Estats Units | 11 790 700 | 8 393 270 | 8 280 780 | |||
| Índia | 2 674 700 | 3 314 000 | 5 201 350 | |||
| China | 1 180 631 | 2 740 927 | 4 864 959 | |||
| Mèxic | 3 812 680 | 4 112 710 | 4 193 480 | |||
| Iran | 1 843 560 | 2 253 210 | 2 713 240 | |||
| Espanya | 2 616 220 | 2 376 230 | 2 617 700 | |||
| Itàlia | 1 876 180 | 2 261 400 | 2 359 400 | |||
| Egipte | 1 610 520 | 1 789 000 | 2 200 000 | |||
| Indonèsia | 644 052 | 2 214 020 | 2 102 560 | |||
| Turquia | 1 070 000 | 1 445 000 | 1 689 920 | |||
| Pakistan | 1 328 000 | 1 721 000 | 1 492 400 | |||
| Suràfrica | 1 169 810 | 1 246 450 | 1 445 300 | |||
| Marroc | 870 000 | 835 000 | 1 200 000 | |||
| Total Mundial | 63 793 124 | 62 832 014 | 68 475 267 | |||
| Font:[18] Organisació de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura. | ||||||
Informació nutricional
[editar | editar còdic]
Com totes les frutes cítriques, la taronja és àcida, en un pH entre 3,1 i 4,1 segons la madurea, tamany i varietat de la peça. Encara que açò no és, de mija, tan forta com la llima, seguix sent un valor fort en l'escala de pH, tant com el vinagre. Gràcies al seu contingut en sucres simples no destaca tant el sabor àcit com puga passar en la naronja. El component que més ha ya que parlar de la taronja és la seua vitamina C, ya que 100 g de producte contenen fins al 90 % de les necessitats diàries, no obstant, també conté substàncies no-nutritives entre les que cal destacar la presència de fitoquímicos, tals com flavonoides (en efectes antioxidant, antiinflamatorio i antitumoral) i limonoides (anticancerígeno).
Referències culturals
[editar | editar còdic]Una taronja va ser triada com mascota de la Copa Mundial de Fútbol de 1982, realisada en Espanya. El personage es va cridar «Naranjito», i vestia l'uniforme de l'equip de fútbol amfitrió.
Naranjito és també un poble de Puerto Rico, ubicat en el centre de l'illa.
En la saga cinematogràfica El Padrí, de Francis Ford Coppola, les taronges són símbol de mort i traïció.[19]
Vore també
[editar | editar còdic]- Fortunella (kumquat)
- Citrus × sinensis
- Suc de taronja
- Naranjillo
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (2000).TAG Theoretical and Applied Genetics.100
- 1155.ISSN 0040-5752.doi:10.1007/s001220051419.
- ↑ «Top Production of Oranges, 2014 – choose "Production, Crops, World" in the left margin and picklist». United Nations, Food and Agricultural Organization, FAO Statistics. Consultat el 1 d'abril de 2017.
- ↑ «Pith dictionary definition – pith defined» (en anglés).
- ↑ Kimball, Donen A.. Citrus processing: a complete guide, 2d edició, New York: Springer, p. 450. ISBN 978-0-8342-1258-9.
- ↑ «The Citrus Industry» (en anglés). Riverside, Califòrnia: University of Califòrnia Division of Agricultural Sciences (1967–1989, 1903).
- ↑ Sauls, Julian W.. «Home Fruit Production – Oranges» (en anglés). Texas A&M University.
- ↑ Bailey, H. and Bailey, E. (1976). Hortus Third. Cornell University MacMillan. N.Y. p. 275.
- ↑ «Seed and Fruits» (en anglés).
- ↑ «orange». Online Etymology Dictionary.
- ↑ Gernot Katzer (etimologia de la paraula «taronja» en varis idiomes).
- ↑ 11,0 11,1 Etimologias.DeChile.net (etimologia de «taronja»).
- ↑ «Parent Navel Orange Tree in Riverside, CA». The Blogging Nurseryman. Archivat des d'el original, el 7 de juliol de 2009. Consultat el 16 d'abril de 2009.
- ↑ Hervalejo, Salguero y Arenes, 2010, pp. 62-66.
- ↑ «▷ Taronja Navelate la MEJOR Taronja del Món» (en és). Frutamare. Consultat el 17 de setembre de 2019.
- ↑ «[1]». Consultat el 10 de juny de 2011 (en és-ES).
- ↑ «Salustiana – Todolicitrus Fundació» (en és-es). Consultat el 2023-06-16.
- ↑ «How Cold Ca Water Get?». Newton.dep.anl.gov. Consultat el 16 d'abril de 2009.
- ↑ «Organisació de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura.». Archivat des d'el original, el 4 d'octubre de 2016. Consultat el 9 d'octubre de 2011.
- ↑ «EL PADRINO I LAS NARANJAS». Archivat des d'el original, el 29 de giner de 2021. Consultat el 7 de setembre de 2020. «Durant les tres películes van apareixent taronges (o formes d'ella) que advertixen d'una traïció o mort.»
Bibliografia
[editar | editar còdic]- (2010).Vida Rural.(317)
- 62-66.ISSN 1133-8938.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Taronja (fruta).
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Naranja (fruta)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.