Citrus maxima

Archiu:Citrus maxima0.jpg

Citrus maxima (Citrus maxima)

Citrus maxima, sense. C. grandis, la pamplemusa, pampelmusa, limonzón o naronja chinenca, és un arbre perennifolio de la família de les rutáceas. És originari del surest asiàtic, a on creix de forma selvada, i s'ha difòs menys que atres cítrics; és cultivat pel seu frut, un hesperidio de color groc pàlit o rosat, sabor llaugerament àcit en un menut toc de amargor i gran tamany.

Per l'influència de l'anglés, en ocasions es confon en la planta híbrida Citrus × paradisi més coneguda com a naronja. No obstant, la naronja chinenca és la mare d'atres plantes híbrides, com la taronja amarga (creuament entre la naronja chinenca i mandarina ancestral), la naronja (creuament entre naronja chinenca i taronja dolça) i la taronja dolça (creuament entre la naronja chinenca i mandarina tradicional).

Característiques

La C. maxima és un arbre de 5 a 15 metros d'altura, en el fuste retortillat i brancaje irregular i dens. A voltes espinós en els brots nous, i mostra una pilosidad distintiva. Les fulls són simples, alternades, de oblongas a ovalades, de fins a 20 centímetros de llarc, de superfície coriácea i color vert obscur pel fes i més clar i piloso pel envés. Produïx florés hermafroditas, fragants, solitàries o en arracades terminals de fins a 10 flors, de 4 a 5 pétals, en els estams blancs molt visibles i anteras color taronja.

El frut és un hesperidio perimorfo, oblongo o globoso, de fins a 30 cm de diàmetro. Està recobert d'un clafoll gros i esponjosa, de color groc o verdoso, en glándulas oleosas menudes pero ben visibles, llaugerament pubescente. Té d'11 a 18 carpelos, sucosos, dolços o #àcit segons la varietat, llaugerament amarcs. Normalment les llavors són menudes i escasses, frut de la polinisació creuada en Citrus × sinensis (el taronger dolç) o un atre cítric. Les polinizadas per un atre eixemplar de pampelmusa tendixen a contindre més llavors.

Cultiu

La pampelmusa es cultiva en el surest asiàtic, Malàsia i la Polinèsia des de temps molt antics; a China es creu que es va introduir al voltant de finals de el I, i és un dels frutales més extensament cultivats en el sur del país, aixina com en Tailàndia, Japó, la Índia, Bangladés, Vietnam i Indonèsia. S'ha introduït en èxit en Califòrnia, Israel i Sudamérica.

Híbrits cultivats

Són varis els híbrits de Citrus maxima cultivats d'importància. Segons la classificació de les espècies del gènero Citrus proposta per Mabberley en 1997 i que actualment sembla contar en el consens suficient, les seues denominacions són les següents:

• Citrus × aurantifolia, són les llimes, que són híbrits de C. maxima en atres espècies del gènero citrus, encara que hi ha autors https://www.ecured.cu/pampelmusa que pensen que inclús podrien ser atres espècies fòra d'este gènero.
• Citrus × aurantium (pampelmusa × mandarina), que són les taronges amargues. Dins d'este grup, es consideren atres quatre híbrits més.
  • Citrus × sinensis, són també híbrits de pampelmusa × mandarina pero en major proporció de mandarina, són les conegudes taronges dolces.
  • Citrus × nobilis, són els tangor.
  • Citrus × tangelo, són els tangelos

Sinònims

Pomelus pomelae = taronja en espanyol

Referències

• Mabberley D.J.,A classification for edible Citrus (Rutaceae) [1] archivat en Wayback Machine.. 1997. Telopea 7(2): 167-172.