Citrus × sinensis

El taronger, naranjero o taronger dolç (Citrus × sinensis), és un arbre frutal del gènero Citrus, que forma part de la família de les rutáceas. Es tracta d'un arbre de porte mijà –encara que en òptimes condicions de cultiu aplega fins als 13 m d'altura–, perenne, de copa gran, redona o piramidal, en fulls ovales d'entre 7 a 10 cm de marge sancer i freqüentment estipulades, i branques en ocasions en grans espines (més de 10 cm). Els seus florés blanques, cridades azahar, naixen aïllades o en arracades i són sumament fragants. El seu frut és la taronja dolça.

El taronger és un arbre de tamany mijà, de tres a cinc metros d'altura, en copa redonejada i branques regulars. Un sol tronc, dret i cilíndric, verdoso primer i gris despuix. Les branques apareixen a un metro del sol, poc més o menys. Els fulls són perennes, mijanes i allargades, en base redonejada i terminades en punta. Les flors apareixen en les aixelles dels fulls, solitàries o en arracades.

El taronger pot reproduir-se per germinació d'una llavor, per transplant d'una estaca o per acodo, és dir, partint d'una raïl. En qualsevol cas ha de transcórrer un cert temps en el viver o planter abans de passar a l'hort o naranjal.

És susceptible a les gelades, les quals poden acabar en el frut i inclús en el propi arbre. Per això es desaconsella el seu cultiu per damunt de 250 metros sobre el nivell de la mar en l'interior o dels 400 metros en la costa. És també important la calitat de la terra; la millor és la d'arena silícea en una miqueta d'argila i calç. Influïx molt també l'orientació, que a ser possible serà mirant cap a l'equador, és dir, donant-li l'esquena al pol més propenc, per a estar preservat dels frets vents d'eixe sector, aixina com rebre més hores de sol. També és preferible que el sol estiga inclinat per a que l'inestabilitat de l'aire evite #gebre i gelades, ya que les capes d'aire en gelar-se tendixen sempre a desplaçar-se cap a avall, i estos canvis eviten que els fruts es gelen, com ocorreria si les temperatures baixes foren estables. Alguna cosa decisiu és que el terreny puga ser abundantment regat, encara que sense formar tolls.

Sistemàtica

Es va assignar tradicionalment el nom de taronger a l'espècie Citrus × sinensis, del gènero Citrus.

A este mateix gènero pertanyen el llima, la llima i la taronja amarga (Citrus × aurantium). Investigacions genètiques recents han demostrat que la majoria d'estos frutales són en realitat híbrits interespecíficos naturals produïts a partir de la pamplemusa (Citrus maxima), la mandarina (Citrus reticulata) i el cidro (Citrus medica), i la seua nomenclatura científica correcta és Citrus × sinensis. L'antic nom, sense indicació d'híbrit, continua usant-se extensament. El taronger, com els demés agres —el limonero, la llima, la cidra, la naronja, el mandarino, etc.—, pertany a la família de les rutáceas, segons la classificació botànica, família verdaderament numerosa, puix comprén unes 1600 espècies, que s'agrupen en subfamílies, tribus, subtribus, gèneros, subgéneros, espècies, grups i varietats.

En este artícul es parla solament del Citrus × sinensis Osbeck , que és la denominació tècnica del taronger dolç, i del Citrus × aurantium, que és la del taronger amarc.

Orige

Els tarongers tenen el seu orige en Índia, Pakistan, Vietnam i el surest de China i varen ser duts a occident pels àraps.

El taronger és en realitat un híbrit entre els arbres de limonzón (Citrus maxima) i mandarina (Citrus reticulata).

Etimologia

En sánscrito es dia nâranga (provablement d'orige dravídico, no ari; en tamil naru significa 'fragant'). D'Índia va passar a Aràbia, a on es va cridar naranj i després al sur de França, a on en provençal antic es va cridar naurange (pronunciat noránsh).

En anglés i francés norange es va convertir en orange. Degut a que l'artícul anglés a (o an davant de vocal) i el francés unix que apareixen en "a norange" i "unix norange" varen passar de manera errònea a "an orange" i "unix orange" respectivament. Este efecte es va produir també en atres paraules que escomençaven per "n". No obstant, en espanyol s'ha conservat la forma taronja. No tots els idiomes utilisen esta paraula per a designar la fruta: per eixemple, el neerlandés flama sinaasappel ("poma chinenca") a la fruta i oranje al color; un atre tant ocorre en alemà, que els crida respectivament Apfelsine i Orange.

Cultiu

Es dona en regions de clima templat i humit. El cultiu d'esta espècie forma una part important de l'economia de molts països, com Estats Units (Florida i Califòrnia), la major part dels països mediterràneus, Brasil, Mèxic, Argentina, Equador, Perú, Colòmbia, Belize, Cuba, Pakistan, China, Índia, Iran, Egipte, Turquia, Uruguay i Suràfrica.

En Espanya es cultiva sobretot en el sur de Catalunya, Comunitat Valenciana, Andalusia, Extremadura, en la Regió de Múrcia i en Gran Canària, a on se solen cultivar en regadiu.

Producció

Segons la FAOSTAT els principals productors de taronges (tonellades) en 2018 varen ser:

12 principals països en la major producció de taronges en 2018 (tonellades)
Rank	País	Producció	Rank	País	Producció
1	Brasil	16 713 534	7	Plantilla:EGY	3 246 483
2	ChinaArchiu:Flag of China.png	9 103 908	8	Plantilla:IDN	2 510 442
3	Archiu:Flag of India.png	8 367 000	9	TurquíaArchiu:Flag of Turquía.png	1 900 000
4	[[Image:Flag_of_Estados Unidos .png|20px]]|| style="text-align:right;"| 4 833 480 ||align=center| 10 ||Plantilla:IRI|| style="text-align:right;"| 1 889 252
5	Plantilla:MEX	4 737 990	11	Plantilla:RSA	1 775 760
6	Archiu:Flag of Spain.svg Espanya	style="text-align:right;"| 3 639 853	12	Plantilla:PAK	1 589 856

Varietats comestibles

Hi ha gran cantitat de varietats diferents, fonamentalment per la calitat del frut i el sabor, que varia del dolç a l'àcit. L'espècie Citrus aurantium produïx taronges amargues utilisades per a l'elaboració d'alguns licors, melades i confits.

Grup Navel

Caracterisades per un frut gran i sense llavors en madurea precoç, en melic (navel en anglés, d'a on procedix el nom del grup) en la zona oposta al pedúncul. No és recomanable per a elaborar sucs.

Varietats

• Bahianinha Baianina piracicaba. Arbre menut, provablement per mutació espontànea de navel Baïa. Varietat brasilera. Bona adaptació a regions caloroses.
• Fishe
• Gillemberg. Es desconeix l'orige, va ser descoberta per Gillemberg en 1985. Estupent sabor.
• Navel Lane Clapix. Detectada en 1950 per mutació espontànea de navel Washington en la propietat de L. Lane, en Austràlia. Pràcticament el 50 % de la producció de navel és Lane Clapix.
• Leng
• Navel Clapix
• Navelina
• Newhall
• Huando
• Palmer
• Skaggs Bonança
• Thompson
• Baïa o Washington
• Powell

Grup Blanques

Varietats

• Ambersweet
• Belladonna
• Verna
• Cadenera
• Castellana
• Delta Seedless
• Hamlin
• Marrs
• Midknight
• Natal
• Ovale
• Parson Brown
• Pera
• Pineapple
• Salustiana
• Shamouti
• Trovita
• Valéncia
• Westin

• Barberina
• Valéncia cúter

Grup Sagne

Varietats

• Doble fina
• Maltaise sanguine
• Moro
• Sanguinelli
• Sanguinello
• Torocco
• Tomango
• Washington sanguina

Grup Sucreñas

Varietats

• Succari
• Sucreña
• Llima
• Mosambi

Bibliografia

• Font de Mora i Llorens, R., El taronger, el seu cultiu, explotació i comerç, Editorial ESPASA-CALP, 1954.
• Saunt, James (citricultor), Varietats de cítrics del món, Editorial Sinclair, Valéncia (Espanya), 1992.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Citrus sinensis.
• Receptes en taronges
• Contes i poda del taronger