Anar al contingut

Escultures rupestres de Dazu

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:大足石刻.JPG
Escultures rupestres de Dazu

Les escultures rupestres de Dazu, situades en el comtat de Dazu prop de la ciutat chinenca de Chongqing, formen una série d'excepcionals escultures religioses, datades principalment de el VII a el XIV. Varen ser declarades Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco en 1999.[1]

Les més antigues d'estes obres daten de l'any 650 pero les més destacades varen ser realisades entre el IX i el XII, periodo de plena expansió artística de l'escultura rupestre chinenca. En total hi ha 75 espais protegits que alberguen unes 50.000 estàtues, inscripcions i epígrafs formats per més de 100.000 caràcters chinencs.

Estes escultures destaquen especialment per la gran riquea dels subjectes representats, tant els religiosos com els seglares, que formen una síntesis entre el budisme, el taoisme i el confucianisme. Oferixen també una representació de la vida en eixa época, tant dels príncips i personages públics com de la gent modesta.

Estan repartides en els flancs de cinc montanyes escarpadas de les afores de Dazu:

  • mont Bei (Bei Shan): un penya-segat de 300 m de llongitut en més 10 000 escultures, d'elles més de la mitat representen temes vinculats al budisme tántrico;.
  • mont Baoding (Baoding Shan): este lloc, situat a la vora d'una gola en forma d'O, alberga dos grups d'escultures considerades com la apoteosis de l'escultura rupestre chinenca; destaca el Avalokitesvara dels 1.000 braços (en realitat són 1.007);
  • mont Nan (Nan Shan): el lloc alberga escultures de el XII que mostren especialment temes taoístas;
  • mont Shizhuan (Shizhuan Shan): ací es troben escultures de finals de el XI que representen de modo separat imàgens budistes, taoístas i confucionistas;
  • mont Shimen (Shimen Shan): en este lloc hi ha escultures de la primera mitat de el XII que representen temes taoístas i budistes.

Referències

[editar | editar còdic]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons

Vore també

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]