Xi'an (en chino, 西安; pinyin, <phonos file="Zh-Xi'an.ogg">Xī'ān</phonos>) és la capital de la província de Shaanxi ubicat en China. Conta en més de 12 millons d'habitants segons el cens de 2020. És mundialment famosa perque en les seues proximitats es varen trobar els guerrers de terracota de l'emperador Qin Shi Huang, i per ser l'extrem oriental de la Ruta de la Seda.
El nom de la ciutat 西安 significa "Pau Occidental". Durant la dinastia Zhou , l'àrea va ser anomenada Fenghao, que eren en conjunt l'antigues ciutats de Feng i Hao, després el seu nom es va canviar a Chang'an que significa "pau perpètua", durant la dinastia Han. En l'any 581 va ser cridada Daxing (大兴) durant la dinastia Sui i de nou a Chang'an en la dinastia Tang. Durant la dinastia Yuan, la ciutat va ser anomenada Fengyuan (奉元), després Anxi (安西) i més vesprada Jingzhao (京兆). Finalment es va convertir en Xi'an en l'any 1369 en l'época de la dinastia Ming. Este nom es va mantindre fins a 1928, després en 1930 va passar a cridar-se Xijing (西京), lliteralment "La capital d'occident". El nom de la ciutat va tornar a Xi'an com en l'época Ming en l'any de 1943.
Restants arqueològics trobats en la zona demostren que la regió en la que es troba Xi'an va estar habitada fa més de mig milló d'anys.cita requerida
En 1953 es va descobrir un poblat neolític de 6.500 anys d'antiguetat, Banpo, en les afores de l'est de la ciutat pròpiament dita, que conté els restants de varis assentaments neolítics ben organisats i datats en carbono fa 5.600-6.700 anys.[1][2][3][4] El jaciment alberga ara el Museu Xi'an Banpo, construït en 1957 per a conservar la colecció arqueològica.[5]
La ciutat actual va ser reconstruïda durant l'época Ming en el lloc de l'antiga Chang'an, capital de les dinasties Sui i Tang.
Chang'an, en un emplaçament llaugerament distint, havia segut capital de moltes atres dinasties anteriors, des de que Liu Bang, fundador de la dinastia Han, va establir allí la nova capital de l'imperi en 202 a. C. La ciutat va ser devastada al final de la dinastia Tang, en 904. Els residents varen ser forçats a traslladar-se a la nova capital en Luoyang.
Durant la dinastia Ming, una nova ciutat va ser construïda en 1370 que seguix intacta fins ara. La muralla medix 11.9 km en circumferència, i protegia una ciutat de 12 km2.
En 1936 va tindre lloc l'incident de Xi'an, que duria a l'aliança entre els nacionalistes i els comunistes contra l'invasió japonesa. Despuix d'anys de batalles i bombardejos japonesos, la ciutat va ser atrapada per l'Eixèrcit Popular de Lliberació el 20 de maig de 1949.
Des del descobriment dels guerrers de terracota en 1974, Xi'an s'ha convertit en un dels principals destins turístics de China.
En terminar l'any 2020, la població de l'àrea de Xi'an era de 12 millons. El districte més poblat era YanTa Qu, en 1.08 millons d'habitants.[6] L'immensa majoria dels habitants de Xi'an són de l'ètnia Han, que representa el 99.1% del total de la població. Hi ha 81.500 habitants de minories ètniques habitant en Xi'an, incloent 50.000 musulmans de l'ètnia Hui que estan concentrats en un barri propi, a on es troba també la Gran mesquita de Xi'an, construïda en l'any 1360.
La ciutat de Xi'an està en una planura fèrtil, creada per la confluència de huit rius i rieres. Alguns d'estos rius estan tan contaminats que no poden utilisar-se com a aigua potable. Xi'an, ocupa un àrea de 16 808 km², llimita al sur en les montanyes Qinling i al nort en el riu Wei.
Xi'an conta en un clima templat, influenciat pel monsó d'Àsia oriental. La vall del riu Wei es caracterisa per estius calorosos i humits i hiverns frets i secs. Xi'an rep la major part de les seues precipitacions anuals entre agost i finals d'octubre en forma de pluja. La neu cau de tant en tant en hivern, pero rara volta per molt temps. Les tormentes de pols ocorren a sovint durant març i abril. Els mesos d'estiu també experimenten freqüents tormentes, pero curtes.
La seua temperatura mija és de 14 °C, les més extremes van de -20 °C a 43 °C.
En el marc de la política de desenroll de l'oest de China, Xi'an es va convertir en un objectiu principal d'atenció accelerada. De 1997 a 2006, el valor de la producció industrial de l'indústria de servicis de Xi'an va aumentar a una taxa mija anual del 13 per cent, en comparació a les indústries de servicis tradicionals del 0,74 per cent, lo que representa un creiximent de 8.113 millons de dólars a 25.850 millons de dólars.[8] Xi'an és la major economia de la província de Shaanxi, en un PIB de 324.100 millons de yuanes en 2010. Este valor aumenta una mija del 14,5% anual, i representa aproximadament el 41,8% de el PIB total de Shaanxi.[8][9] A lo manco cincuenta y ocho països han establit més de 2.560 empreses en Xi'an, entre elles dèneu de les que figuren en la llista Fortune 500. Entre elles es troben ABB, Mitsubishi, Panasonic, Toshiba, Fujitsu, Coca-cola Company i Boeing.[10]
En 2020, Xi'an va ser classificada com a ciutat Beta (de segon nivell mundial) per la Ret d'Investigació sobre Globalisació i Ciutats del Món.[11] Xi'an és també un dels 100 principals centres financers del món, segons l'Índex de Centres Financers Globals.[12]
Entre les indústries més importants es troben la fabricació d'equips, el turisme i la subcontratación de servicis.[13] L'indústria manufacturera va tindre una producció anual de 36.500 millons de RMB, lo que va supondre el 44,5% del total de la ciutat.[9] Ademés, en ser una de les quatre capitals antigues de China,[14] els numerosos llocs culturals de Xi'an, com els Guerrers de terracota, la Muralla de la ciutat de Xi'an i el Temple Famen, fan que el turisme siga també una indústria important. En 2010, 52 millons de turistes nacionals varen visitar Xi'an, obtenint uns ingressos totals de 40.520 millons de RMB. Per terme mig, els ingressos aumenten un 36,4% a l'any, i els ingressos de divises (530 millons en 2009) aumenten entorn al 35,8%.[9]
Xi'an és també una de les primeres ciutats de externalización de servicis de China, en més de 800 empreses en el sector. El valor de la producció de la ciutat en este sector va superar els 23.000 millons de RMB en 2008. L'ocupació en el sector es va duplicar de 1997 a 2006, partint d'una base de 60.000, i la consultoria informàtica també es va duplicar, passant de 16.000 a 32.000.[8] Com a resultat de l'importància de l'indústria de la subcontratación de software, la ciutat va planificar la construcció d'una Nova Ciutat del Software, finalisada en 2019 en una inversió de 30.000 millons de RMB.[9] Atres bens d'exportació importants són els equips d'allumenament i les peces d'automòvils, mentres que els seus principals bens d'importació són els productes mecànics i elèctrics. A nivell internacional, el major soci comercial de Xi'an és Estats Units.[9]
↑(2011).«Prevalence of dental càries and tooth wear in a Neolithic population (6700-5600 years BP) from northern China».Archives of Oral Biology.56(11)
Guerrers de terracota
Muralla de la ciutat
Gran pagoda de l'oca salvage
Gran pagoda de l'oca salvage
Gran mesquita
.jpg){kind=link}
