Hiroshima
Hiroshima (広島 Archivo de audio "Ja-Hiroshima.ogg" no encontrado?) és la capital de la prefectura d'Hiroshima, en la regió de Chūgoku, a l'oest de Japó.
Està localisada sobre el delta del curt riu Ota (que naix en els propencs monts Chugoku), el qual té sèt braços que dividixen la ciutat en sis illes que es proyecten cap a la baïa d'Hiroshima (la qual és una entrada del Mar Interior de Bardiça). La ciutat és casi totalment plana i es troba lleument elevada sobre el nivell de l'mar.
Hiroshima va ser la primera ciutat de l'història que va sofrir un bombardeig nuclear. El 6 d'agost de 1945, l'eixèrcit dels Estats Units d'Amèrica va llançar sobre la ciutat una bomba atòmica, destruint-la totalment i matant a aproximadament 144 000 persones.
En 2026 la ciutat conta en una població estimada d'1 170 583 persones i una densitat de població de 1291 persones per km². La seua superfície total és de 906,62km².
Història
[editar | editar còdic]Hiroshima va ser fundada en 1589 sobre la costa del mar Interior de Bardiça pel senyor feudal Mōri Terumoto, convertint-la en capital despuix de marchar-se del castell de Koriyama en la província de Aki.[1] construint ràpidament el Castell d'Hiroshima traslladant-se Terumoto al mateix en 1593. Terumoto estava en el bando perdedor en la batalla de Sekigahara. El guanyador, Tokugawa Ieyasu, va privar a Mori Terumoto de la majoria dels seus feus, inclós Hiroshima, cedint la província de Aki a Fukushima Masanori un daimio que havia recolzat a Tokugawa.[2] El castell va passar a Asano Nagaakira en 1619 sent nomenat daimio d'esta zona. Baixe la seua administració la ciutat va prosperar, es va desenrollar i va ampliar en pocs conflictes i disturbis.[2] Els seus descendents varen continuar governant la ciutat fins a la restauració Meiji en el XIX.[3]
Es va convertir en un centre urbà durant l'Era Meiji. Va adquirir estatut de ciutat l'1 d'abril de 1889.
El 6 d'agost de 1945, en el transcurs del periodo final de la Segona Guerra Mundial, ya havent-se rendit Itàlia i Alemània, l'eixèrcit dels Estats Units d'Amèrica va llançar sobre la ciutat una bomba atòmica, sent la primera volta que s'usava un arma nuclear en un episodi bèlic i, en especial, contra la població civil a on es va alcançar el major pico de temperatura registrat en la zona. Tres dies despuix, el 9 d'agost, varen llançar una atra bomba atòmica sobre la ciutat de Nagasaki, sent esta la segona i última volta que s'usava este tipo d'armament. Estos fets són coneguts com els Bombardejos atòmics sobre Hiroshima i Nagasaki.
La bomba atòmica tirada sobre la ciutat, a la que se li va batejar com Little Boy, era una bomba d'urani d'uns 4400 quilograms de pes, tenia tres metros de llongitut i setenta y uno centímetros de diàmetro en un poder destructiu de 15 kt. Va ser tirada des del bombarder nortamericà Boeing B-29 Superfortress cridat Enola Gai, pilotat pel coronel Paul Tibbets, el qual va batejar a l'avió en el nom de la seua mare. La Little Boy va ser llançada des de 10 450 m d'altitut. La bomba va explotar a les 8:15:45 a. m., aproximadament a una altitut de 600 m sobre la ciutat japonesa, matant aproximadament a 140 000 persones. Els bombardejos de Hirosima i Nagasaki varen ser ordenats pel president dels EE. UU. Harry S. Truman.
Un més despuix de la destrucció nuclear, Hiroshima es va vore assotada per un tifó, que va completar la destrucció realisada pel bombardeig. La ciutat va ser reconstruïda despuix de la guerra, en la reconstrucció es varen mantindre les ruïnes de l'edifici construït per l'arquitecte chec Jan Letzel per a la Exposició Comercial de la Prefectura d'Hiroshima (HMI) que es va reconvertir en el Monument de la Pau d'Hiroshima i servix hui com un monument commemoratiu de la devastación nuclear i un símbol d'esperança en la pau mundial i l'eliminació de totes les armes nuclears.
- Galeria
-
Hiroshima agost de 1945
-
Hiroshima en octubre de 1945, dos mesos despuix del bombardeig.
-
Antiga sucursal del Mitsui Bank en Hiroshima (1945.
Geografia
[editar | editar còdic]Geografia urbana
[editar | editar còdic]Hiroshima posseïx huit barris:
| Barri | Població | Àrea (km²) | Densitat (per km²) | |
|---|---|---|---|---|
| Aki-ku | 安芸区 | 79.115 | 94,08 | 841 |
| Torra-kita-ku | 安佐北区 | 142.733 | 353,33 | 404 |
| Torra-minami-ku | 安佐南区 | 244.789 | 117,03 | 2.092 |
| Higashi-ku | 東区 | 120.233 | 39,42 | 3.050 |
| Minami-ku | 南区 | 142.724 | 26,46 | 5.394 |
| Naka-ku | 中区 | 136.021 | 15,32 | 8.879 |
| Nishi-ku | 西区 | 189.217 | 35,61 | 5.314 |
| Saeki-ku | 佐伯区 | 140.427 | 225,43 | 623 |
| Total | 1.195.259 | 906,69 | 1.318 | |
| Font[4]: Població al 31 de setembre de 2020 / Àrea a l'1 d'octubre de 2020 | ||||
Sèt barris, llevat Saeki-ku, varen ser creats en l'any 1980, quan Hiroshima va ser designat com Seirei-shitei Toshi (政令指定都市).
El centre de la ciutat consta de tres barris: Naka-ku (中区) o el barri central, a on se situa l'ajuntament, Minami-ku (南区) o el barri del sur, i Nishi-ku (西区) o el barri de l'oest. En estos tres barris s'opera Hiroden, o les tramvies urbanes. En Naka-ku es troba l'àrea més comercialment desenrollat de la ciutat, com Hondōri (本通り), la galeria comercial, o Hatchōbori (八丁堀). Allí també estan el Parc de la Pau (平和公園 Heiwa-koen) i la Cúpula de la Bomba Atòmica. l'Estació d'Hiroshima es troba en la frontera d'entre Minami-ku i Higashi-ku (東区), este significa el barri de l'est.
Torra-kita-ku (安佐北区) i Torra-minami-ku (安佐南区) formen la part nortenya de la ciutat, a on se situen més montanyes que els barris del centre. Torra és el nom d'esta àrea, que, abans de fusionar-se en la ciutat d'Hiroshima formava un districte d'este nom. Aki-ku (安芸区) està en el més de l'est de la ciutat, a on es troben, com Nishi-ku i Saeki-ku, numerosos conjunts de vivendes per a les famílies que treballen en el centre. Aki és el nom de l'antiga província que equival a la mitat occidental de l'actual prefectura d'Hiroshima.
Saeki-ku (佐伯区) és l'únic barri que es va instalar despuix de la designació de Seirei-shitei Toshi, concretament en 1985, quan el poble cridat Itsukaichi-chō (五日市町) es va fusionar en la ciutat. El territori de Saeki-ku era idèntic al d'este poble, abans de l'unió en un atre poble, Yuki-chō (湯来町), que actualment forma part del barri.
Clima
[editar | editar còdic]Climatologia en la ciutat d'Hiroshima entre els anys 1971-2000
Demografia
[editar | editar còdic]En 2006 s'estimava que la població de la ciutat era d'1.154.391 habitants, mentres el total d'habitants de l'àrea metropolitana en l'any 2000 s'estimava en 2.043.788.[5] L'àrea total de la ciutat és de 905,08km², en una densitat d'1.275,4 persones per km².[6]
La població en 1910 era d'al voltant de 143.000 habitants,[3] abans de la Segona Guerra Mundial la població havia creixcut a 360.000 habitants, alcançant el seu punt màxim en 1942[6] en 419.182 habitants. Despuix del bombardeig atòmic en 1945 la població va descendir a 137.197.[6] Cap a 1955, la població de la ciutat havia tornat a nivells d'abans de la guerra.[7]
Infraestructura
[editar | editar còdic]Transportes
[editar | editar còdic]El transport públic local en Hiroshima està proporcionat per un sistema de tramvias, operat per Hiroshima Electric Railway conegut pel nom de"Hiroden" (広電?) pel fet de ser més curt. Hiroden també s'ocupa de l'operativa dels busos públics dins i fòra de la Prefectura d'Hiroshima. Hiroshima Electric Railway va ser fundada el 18 de juny de 1910, en Hiroshima. Mentres que moltes atres ciutats japoneses varen abandonar el sistema de tramvies en la década dels huitanta, Hiroshima ho va mantindre degut a que la construcció d'un sistema de metro era massa car per a la ciutat com per a afrontar-ho, en estar localisada en una delta. Durant els xixanta, Hiroshima Electric Railway, o Hiroden, varen comprar tramvies adicionals d'atres ciutats japoneses. Encara que els tramvies en Hiroshima estan actualment sent reemplaçats per models nous, molts mantenen la seua apariència original, per la qual cosa el sistema de tramvies és a sovint cridat "Museu en moviment" pels fanàtics dels trens. Dels quatre tramvies que varen sobreviure a la guerra, dos permaneixen en operació (Trens de série 650 de Hiroden). Hi ha huit llínees de tramvia, la majoria de les quals conclouen en una o més de les estacions de JR Oest, Estació d'Hiroshima, de Yokogawa, o de Nishi-Hiroshima.
La Llínea Astram oberta en Hiroshima per als Jocs Asiàtics de 1994, en una llínea des del centre d'Hiroshima a Seifu Shinto i el Gran Arc d'Hiroshima, el principal estadi dels Jocs Asiàtics. Astram utilisa coches tramvia en rodes neumàtiques, i proporciona servicis a tots els suburbis que no conten en un servici de tramvies de Hiroden.[8] La Llínea de telefèrics Midorizaka és un monorail que opera entre Midoriguchi i Midori-ChūōLlínea, efectuant tres parades.
L'estació d'Hiroshima de JR Oest oferix servicis entre ciutats a través del ferrocarril, incloent servicis com el Sanyō Shinkansen que proporciona servicis d'alta velocitat entre Shin-Ōsaka i Fukuoka. El Sanyō Shinkansen va començar els seus servicis a Hiroshima en 1975, quan va ser inaugurada l'ampliació Osaka-Hakata.[9] Atres servicis de ferrocarril inclouen la Llínea a Sanyō, la Llínea a Kabe, la Llínea a Geibi, i la Llínea a Kure.
Els servicis de ferries estan proporcionats per JR Miyajima Ferry i Miyajima Matsudai Kisen en destí a Miyajima. Hiroden proporciona un mig de transport a l'Estació de Miyajima-guchi, que es troba prop de la terminal de ferry d'a on partixen els barcos rumbo a Miyajima. El port d'Hiroshima és la principal terminal de ferries de passagers d'Hiroshima, en servicis a Etajima, Matsuyama, i atres destins. També hi ha una terminal de ferries internacionals a on es poden prendre barcos en destí a Busan i Ulsan en Corea del Sur, Shanghái, Dalian, Qingdao i Ningbo en China, Keelung i Kaohsiung en Taiwan, aixina com servicis a Hong Kong.[10] També es poden trobar servicis de taxi marítim que circulen pels canals ota-gawa en el centre de la ciutat.
l'Aeroport d'Hiroshima, que es troba en les proximitats de Mihara, proporciona servicis aéreu en vols per l'interior de Japó a Tòquio, Sapporo, Okinawa, i Sendai. Sobre vols internacionals es referix, en l'aeroport s'oferixen vols a Seül, Guam, Bangkok, Taipéi, Shanghái, Pequín, i Dalian. També es conta en vols d'alimentació regionals en l'Aeroport d'Hiroshima-Nishi.
Economia
[editar | editar còdic]Hiroshima és el centre de l'indústria de la regió de Chugoku - Shikoku. És una ciutat portuària i la seua aeroport és utilisat per al transport de mercaderies.
La seua principal font és l'indústria de transformació, en les indústries bàsiques que és la producció d'automòvils Mazda, peces d'automòvils i equip industrial. Mazda Motor Corporation és, de llunt, l'empresa dominant d'Hiroshima. Les vendes de Mazda són el 32% de el PIB d'Hiroshima. Mazda fa molts models en Hiroshima per a exportar a tot lo món, incloent el popular MX-5/Miata, Mazda Demio (Mazda2 ), Mazda CX-9 i Mazda RX-8. El Mazda CX-7 ha segut construït allí des de principis de 2006.
Degut a que estes indústries deuen dispondre de capacitat d'investigació i disseny, també hi ha en Hiroshima numeroses empreses innovadores que han participat activament en els camps de creiximent (per eixemple, la Companyia d'Ingenieria de Vehículs d'Hiroshima (HIVEC).[11]) Un atre resultat de la concentració de l'indústria és una acumulació de personal calificat i tecnologies fonamentals. Açò és considerat per les empreses a ser una raó important per a l'ubicació en Hiroshima. Els costs de preparació de negoci són també molt menors que en atres grans ciutats en el país i existix un ampli sistema d'incentius fiscals que s'oferixen a les empreses que s'instalen en Hiroshima. Açò és especialment evident en dos proyectes: el de l'Estació Hiroshima de Desenroll Urbà del Districte i la Seifu sintoísta la zona que oferixen quotes de capital (fins a 501 millons de yens en 5 anys), exencions fiscals i subsidis dels empleats.[12] Seifu sintoísta New Town és el major proyecte de construcció en la regió i és un intent de construir "una ciutat dins d'una ciutat". S'està tractant de dissenyar des del principi un lloc per a treballar, jugar, relaixar-se i viure.
Hiroshima ha segut recentment inclosa en la llista de Lonely Planet de les principals ciutats del món.
Cultura
[editar | editar còdic]Hiroshima té una orquesta simfònica professional, que realisa a cada any des de 1963 el Wel Ciutat d'Hiroshima. Hi ha també molts museus, incloent el Museu Commemoratiu de la Pau d'Hiroshima, també conta en el Museu d'Art d'Hiroshima, que posseïx una extensa colecció de francesos, este museu va ser inaugurat en 1978. Ademés conta en el Museu d'Art de la Prefectura d'Hiroshima i el Museu d'Art Contemporàneu, inaugurats en 1968 i 1989 respectivament.
Gastronomia
[editar | editar còdic]Hiroshima és famosa per les tortilles anomenades Okonomiyaki, un plat preparat a la plancha. També es conseguix la Salsa Okonomi, utilisada per a acompanyar la tortilla.
Patrimoni de la Humanitat en Hiroshima
[editar | editar còdic]Hiroshima conta en dos llocs classificats per l'Unesco com Patrimoni de la Humanitat:
- El Santuari Itsukushima en l'illa de Miyajima.
Deports
[editar | editar còdic]L'equip de fútbol Sanfrecce Hiroshima ha guanyat la J1 League en 2012, 2013 i 2015.
Ciutats germanes
[editar | editar còdic]La ciutat d'Hiroshima està hermanada en les següents ciutats:[13]
- Honolulú ([[Image:Flag_of_Estados Unidos
.png|20px]]), des de 1959
- Volgogrado (Archiu:Flag of Rússia.png),[14] des de 1972
- Hanóver (class=notpageimage noviewer|border|link=|20px Alemania),[15] des de 1983
- Chongqing (
), des de 1986 - Daegu (Plantilla:KOR), des de 1997
- Montreal (class=notpageimage noviewer|border|Bandera de Canadá|link=|20px Canadá), des de 1998
.jpg){kind=link}
Galeria d'imàgens
[editar | editar còdic]-
Castell d'Hiroshima
-
Font d'Hiroshima
-
Cúpula Genbaku, símbol de la ciutat
-
Carrer d'Hiroshima
-
Estadi de béisbol d'Hiroshima
Notes
[editar | editar còdic]- ↑ «The Origin of Hiroshima». Hiroshima Peace Culture Foundation. Archivat des d'el original, el 30 de giner de 2008. Consultat el 17 d'agost de 2007.
- ↑ 2,0 2,1 Kosaikai, Yoshiteru (2007). «History of Hiroshima», Hiroshima Peace Reader, Hiroshima Peace Culture Foundation.
- ↑ 3,0 3,1 Terry, Thomas Philip (1914). Terry's Japanese Empire, Houghton Mifflin Co, p. 640.
- ↑ «統計プロフィール - 広島市公式ホームページ». www.city.hiroshima.lg.jp. Consultat el 2021-08-13.
- ↑ «Population of Japan, Table 92». Statistics Bureau. Consultat el 14 d'agost de 2007.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 «2006 Statistical Profile». The City of Hiroshima. Archivat des d'el original, el 6 de febrer de 2008. Consultat el 14 d'agost de 2007.
- ↑ de Rham-Azimi, Nassrine, Matt Fuller, and Hiroko Nakayama (2003). Post-conflict Reconstruction in Japan, Republic of Korea, Vietnam, Cambodia, East Timor-Leste, United Nations Publications, p. 69.
- ↑ «Llínea Astram». Archivat des d'el original, el 7 de juliol de 2007. Consultat el 14 d'agost de 2007.
- ↑ «Shinkansen». Consultat el 17 d'agost de 2007.
- ↑ «Transporte marítim». Japan Chugoku Region Site. Departament d'economia, comerç i indústria de Chugoku. Archivat des d'el original, el 6 de giner de 2006. Consultat el 14 d'agost de 2007.
- ↑ «Hiroshima Companyia d'Ingenieria de Vehículs». HIVEC.
- ↑ «広 島 市: ひろしま 西風 新都». Seifu-shinto.jp. Archivat des d'el original, el 28 d'abril de 2010. Consultat el 19 de giner de 2010.
- ↑ «Our Sister/Friendship Cities - 広島市公式ホームページ｜国際平和文化都市» (en en). www.city.hiroshima.lg.jp.
- ↑ Friendly relationship at Official website of Volgograd [1] archivat en Wayback Machine.
- ↑ «Hanover - Twin Towns» (en alemà). © 2007-2009 HANNOVER.de - Offizielles Portal der Landeshauptstadt und der Region Hannover in Zusammenarbeit mit hier.de. Archivat des d'el original, el 27 de juny de 2009. Consultat el 17 de juliol de 2009.
Vore també
[editar | editar còdic]- Organisació territorial de Japó
- Bombardejos atòmics sobre Hiroshima i Nagasaki
- Història de Japó
- Bomba atòmica
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Hiroshima.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Hiroshima» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.