Tokugawa Ieyasu

Archiu:Tokugawa Ieyasu2.JPG

Tokugawa Ieyasu

Tokugawa Ieyasu (Plantilla:Linktext, Tokugawa Ieyasu^? 31 de giner de 1543 – 1 de juny de 1616; naixcut com Matsudaira Takechiyo) va ser el fundador i primer shōgun del shogunato Tokugawa, el règim feudal que va governar Japó des de la batalla de Sekigahara, en 1600, fins a la Restauració Meiji en 1868. Està considerat com un dels tres «grans unificadores» de Japó, junt a Oda Nobunaga i Toyotomi Hideyoshi. Fill d'un daimyō (senyor feudal), Ieyasu va aplegar a viure durant una temporada com a rehé del daimyō Imagawa Yoshimoto en nom del seu pare. Més alvance, despuix de la mort del seu pare, ell mateixa aplegaria a eixercir com a senyor feudal, servint també com a vassall i general baixe les órdens d'Oda Nobunaga.

Despuix de la mort d'Oda Nobunaga, Ieyasu es va convertir breument en rival de Toyotomi Hideyoshi, si be acabaria declarant la seua llealtat a est. Açò no va evitar que Toyotomi ho destinara a les planures de Kantō, en la part oriental de Japó, llunt de la base de poder en Osaka. Ieyasu va alçar el seu propi castell en lo que llavors constituïa un menut poblat peixquer, Edo. En el pas dels anys Ieyasu es va convertir en el daimyō més poderós i en el militar de major ranc baix el règim de Toyotomi. Ademés, va conseguir preservar les seues forces militars durant l'intent fallanc de Toyotomi per conquistar Corea. En l'any 1600, despuix de la batalla de Sekigahara, Ieyasu es va fer virtualment en el poder. En 1603 va rebre el nomenament de shōgun, abdicant voluntàriament del seu càrrec dos anys més vesprada. No obstant, va seguir governant en l'ombra fins a la seua mort en 1616. Va implementar un conjunt de normes a les que es va conéixer com el sistema bakuhan, dissenyades per a mantindre als daimyō i els samuráis baix control del shogunato Tokugawa.

Biografia

Infància (1543-1556)

Tokugawa Ieyasu va nàixer el 31 de giner de 1543 en la província de Mikawa. El seu nom original era Matsudaira Takechiyo. Era fill de Matsudaira Hirotada (1526-1549), un daimyō de Mikawa que passava la majoria del seu temps en guerra contra el clan Oda i el clan Imagawa. La família Matsudaira estava dividida en dos faccions: un costat volia ser vassall del clan Imagawa, mentres que l'atre, preferia el clan Oda. Esta baralla familiar va ser la raó de l'assessinat del pare de Hirotada (yayo de Takechiyo), Matsudaira Kiyoyasu (¿?-1536). A diferència del seu pare i la majoria de la seua família, Hirotada va trobar al clan Imagawa com el menor de dos mals. La llealtat de Hirotada cap als Imagawa va causar que el restant de la seua família recolzara al clan Oda en més força que abans. En 1548, quan el clan Oda va invadir Mikawa, Hirotada es va dirigir en Imagawa Yoshimoto, cap del clan Imagawa, en demanda d'ajuda per a combatre als invasores. Yoshimoto va accedir a ajudar en la condició de que Hirotada enviara al seu fill Takechiyo a Sumpu com un rehé en exili. Hirotada va acceptar, a pesar de la pressió els membres de la família Matsudaira. Takechiyo i un grup de sirvientes varen ser enviats cap a Sunpu com a rehens.

Oda Nobuhide, el líder dels Oda, es va enterar de l'apany de Hirotada i Imagawa i va atacar la caravana en la que viajava Takechiyo. Va ser capturat i dut al castell Kowatari en Owari. Nobuhide va amenaçar en assessinar a Takechiyo a menos que Hirotada trencara tots els vínculs que tenia en el clan Imagawa. Hirotada va dir que el sacrificar al seu propi fill mostraria la serietat del pacte en el clan Imagawa.

Takechiyo, no obstant, no va sofrir cap dany. En 1549, Hirotada va morir de causes naturals; poc temps despuix, Nobuhide també va morir. Les morts varen fer un gran dany a un ya debilitat clan Oda i varen deixar a la família Matsudaira sense líder. En Imagawa en una posició forta, Yoshimoto va enviar un eixèrcit a càrrec del germà menor del seu pare, Imagawa Sessai, per a atacar un castell Oda a on vivia Oda Nobuhiro, el fill major de Nobuhide, i nou cap dels Oda.

Sessai va prendre el castell i va capturar a Nobuhiro com a rehé. Negociant en el segon fill de Nobuhide, Oda Nobunaga, li va oferir tornar el castell als Oda i perdonar la vida de Nobuhiro a canvi de que es permetera a Takechiyo retornar en els Imagawa. Nobunaga va acceptar, Nobuhiro i el castell varen ser tornats als Oda. Sessai va retornar a Sunpu en Takechiyo. Takechiyo va créixer en Sunpu, pero els seus familiars en Mikawa, estaven temerosos sobre el futur dels Matsudaira ara que el clan Oda estava debilitat i que els Matsudaira eren vassalls dels Imagawa.

L'escalada cap al poder (1556-1584)

En 1556, quan contava 13 anys, Takechiyo, va canviar el seu nom pel de Matsudaira Motoyasu. A canvi de la seua tornada a Mikawa, els Imagawa li varen ordenar barallar contra el clan Oda en una série de batalles. Motoyasu va guanyar la seua primera batalla en Terabe, alcançant gran renom. Per llavors, Oda Nobuhiro havia mort, i el liderage del clan Oda havia passat a mans d'Oda Nobunaga. Despuix d'eixes batalles, els Matsudaira i els soldats de Mikawa varen començar a demandar una major autonomia als Imagawa. En 1560, Yoshimoto va juntar 20 000 hòmens (molts d'ells de Mikawa), en els que va marchar cap a Kyoto: va ser el primer daimyō en fer açò des de 1538. Motoyasu va ser enviat de Mikawa en els seus hòmens per a atacar el fort Marune. En capturar el fort, Motoyasu i els seus hòmens es varen quedar en el lloc per a defendre-ho. Per açò, Motoyasu i els seus hòmens, varen evitar la sanguinosa batalla de Okehazama, que va tindre lloc prop de Nagoya, a on el clan Imagawa va ser derrotat per l'eixèrcit d'Oda, i Imagawa Yoshimoto assessinat. Motoyasu es va retirar junt en els seus hòmens a Mikawa, i finalment, en la mort de Yoshimoto, va decidir lliurar-se de l'influència dels Imagawa.

Motoyasu va decidir aliar-se en els Oda, pactant un tracte secret en Oda Nobunaga. Este secretisme era necessari degut a que molts membres de la família Matsudaira (incloent l'esposa de Motoyasu i el seu fill, Hideyasu) encara eren rehens en Sunpu del nou líder dels Imagawa, Imagawa Ujizane, fill de Yoshimoto. En 1561, Motoyasu i els seus hòmens varen marchar i varen capturar el fort Kaminojo, pertanyent als Imagawa, #lo que va indicar a Nobunaga que Motoyasu ya no li era lleal als Imagawa. Motoyasu va matar al comandant del castell, Udono Nagamochi, i va prendre a la seua esposa i als seus dos fills com a rehens. Ujizane, donant-se conte de que els Udono eren més importants que els Matsudaira, va lliberar a la família Matsudaira a canvi de l'esposa i els fills de Udono.

Ara, tenint llibertat d'acció en la tornada de la seua família, Motoyasu va començar a reformar el clan Matsudaira despuix d'anys de decadència, i pacificar Mikawa. També va consolidar i va fer més poderosos als seus vassalls regalant-los terres i distribuint els castells de Mikawa als més importants (incloent Fonda Tadakatsu, Ishikawa Kazumasa, Koriki Kiyonaga, Sakai Tadatsugu, i Sakikabara Yasumasa) en 1566.

En 1564, Motoyasu va derrotar al Mikawa Monte, un grup militar anti Matsudaira, casi perdent la seua vida en el procés quan va ser colpejat per una bala que no va penetrar en la seua armadura. En 1565, va atacar les defenses de Imagawa en Totomi. En 1567, va demanar a l'Emperador Ogimachi canviar el seu llinage per Tokugawa, prenent el nom Tokugawa Ieyasu. Despuix d'açò, va començar a demandar ascendència de part del clan Minamoto a través del clan Nitta, i al final, va demandar tindre ascendència de la Família Imperial. Al mateix temps, va dissenyar un arbre familiar que prenia ascendència del clan Fujiwara. Historiadors moderns usen açò com a prova que els reclams de Ieyasu d'herència imperial varen ser fabricats per a llegitimar-se a sí mateixa.

Aun cuando la família Tokugawa era simbòlicament independent, encara no podien sobreviure sense el clan Oda, i sense el mateix Nobunaga. Quan Nobunaga va prendre Kyoto en 1568 i es va convertir de facto en el dirigent de Japó, moltes de les tropes victorioses pertanyien a Tokugawa. Al mateix temps, Ieayasu estava impacient per començar a expandir els seus propis territoris. Ell i Takeda Shingen, qui estava al cap del clan Takeda en Kai, varen convindre un pacte per mig del qual abdós es farien en el restant del territori de Imagawa. En 1570 les tropes de Ieayasu finalment es varen apropiar de Totomi, i despuix Shingen va ocupar Suruga i Sumpu, la capital dels Imagawa. No obstant, per a este llavors, l'aliança entre els Takeda i els Tokugawa anava en descens, inclús Ieyasu es va unir en el seu enemic Imagawa Ujizane prometent-li que li retornaria Totomi i Suruga. Al mateix temps, Ieyasu va fer un atre pacte, esta volta en Uesugi Kenshin, el cap del clan Uesugi i archienemigo del clan Takeda. Tenint assegurat el respal dels Uesugi, Ieyasu va moure la seua capital de Okazaki en Mikawa a Hamamatsu en Totomi.

En les terres dels Imagawa completament absorbides per l'influència Tokugawa, els membres del clan Imagawa es varen convertir en vassalls dels Tokugawa, en els Uesugi com els seus aliats més forts. Els Tokugawa i els Takeda estaven llests per a la guerra. Ieayasu encara tenia el respal de Nobunaga, pero est pensava que algunes coses en les que Ieyasu s'estava ficant no eren del tot segures. En 1570, Ieyasu va conduir a 5000 dels seus hòmens per a ajudar a Nobunaga en la batalla de Anegawa en contra dels Azai i els Asakura, açò va consolidar l'aliança Tokugawa-Oda. No obstant, Ieyasu no va ser capaç de tornar a ajudar a Nobunaga en dos anys, la guerra en els Takeda va començar en 1571.

En 1572, els Takeda varen prendre el castell Futamata pertanyent a Ieyasu, i Shingen va derrotar a Ieyasu en la batalla de Mikatagahara, a on Ieyasu casi pert la seua vida conduint a les seues tropes. Takeda Shingen va morir en 1573, i va ser succeït pel seu fill Takeda Katsuyori, qui va capturar el castell Taketenjin en 1574. No obstant, a pesar de la captura d'este important port per Tokugawa, la predominancia dels Takeda s'acostava al seu fi. En 1575, Katsuyori va atacar el castell Nagashino en Mikawa, i Ieyasu va demanar ajuda a Nobunaga. Quan Nobunaga va mostrar una miqueta d'aprehensió en atacar a Takeda, Ieyasu va amenaçar fer les paus en els Takeda i atacar al clan Oda en Owari i en Mine. Nobunaga va canviar de semblar i va enviar el seu eixèrcit cap a Mikawa. Les forces Oda-Tokugawa de 38 000 hòmens varen devastar als Takeda el 28 de juny de 1575, encara que pels pròxims anys, Takeda Katsuyori va continuar atacant els territoris dels Oda i els Tokugawa.

En 1579, l'esposa de Ieyasu i el seu fill major, Tokugawa Hideyasu, varen ser acusats de conspirar en Takeda Katsuyori per a assessinar a Nobunaga. L'esposa de Ieyasu va ser decapitada, i Hideyasu va ser forçat a fer seppuku. Llavors, Ieyasu va nomenar al seu tercer fill (i el seu favorit) Tokugawa Hidetada com a hereu, puix el seu segon fill va ser adoptat per Toyotomi Hideyoshi, un gran samurái.

En 1582, un atre atac combinat entre els Oda i els Tokugawa va destruir als Takeda. Takeda Katsuyori, aixina com el seu fill major i hereu, Takeda Nobukatsu, varen cometre seppuku. Ara que els Takeda ya no figuraven en el mapa, Ieyasu va poder ajudar a Nobunaga en la seua campanya per a reunificar Japó. Per la seua ajuda, Ieyasu va rebre el control de la província de Suruga (incloent Sumpu) i les àrees que es delimitaven en el clan Hōjō. Els Tokugawa i els Hōjō es varen aliar, puix Ieyasu es duya be en Hōjō Ujinori, germà menor del cap dels Hōjō, Hōjō Ujimasa.

En 1582, Ieyasu estava quedant-se en Sakai, en la provincial de Settsu, quan va rebre la notícia de que Oda Nobunaga havia segut assessinat per Akechi Mitsuhide, cap del clan Akechi. Ieyasu es va dirigir cap a Mikawa, temerós de poder ser assessinat també. Ieyasu no desijava atacar al clan Akechi, pero els Tokugawa varen prendre ventaja de la situació prenent Kai i Shinano. Despuix d'una decisiva victòria en la batalla de Yamazaki. Hōjō Ujimasa, sentint-se amenaçat, va enviar tropes cap a Kai. No obstant, no va haver batalles, els Hōjō i els Tokugawa farien pronte les paus. Per a quedar en bons térmens, Ieyasu li va donar als Hojo terres en Kai i en Shinano. Ieayasu va començar a modificar la seua administració, basant-se en el model dels Takeda, integrant l'eixèrcit Takeda en el Tokugawa. En 1583, els principals candidats a prendre el mando de Japó eren Toyotomi Hideyoshi (pare adoptiu del segon fill de Ieyasu) i Shibata Katsuie. Ieyasu es va mantindre al marge en este conflicte, i Hideyoshi va derrotar a Katsuie en la batalla de Shizugatake en 1583. En acabant de que Shibata Katsuie va cometre seppuku, Toyotomi Hideyoshi i el clan Toyotomi, es varen convertir en els governants del Japó.

Ieyasu i Hideyoshi (1584-1598)

Artícul principal → Batalla de Komaki i Nagakute.

En 1584, Ieyasu va decidir recolzar a Oda Nobukatsu, el fill major i hereu d'Oda Nobunaga, en contra de Hideyoshi.

Les tropes de Tokugawa varen prendre el castell tradicional dels Oda, el castell Owari, per #lo que Hideyoshi va dirigir ahí partix de les seues tropes. La Campanya de Komaki va ser l'únic episodi en que els grans unificadores de Japó varen barallar un contra l'atre. Durant esta batalla, Ieyasu va obtindre la victòria durant la Campanya de Nagakute. Despuix de mesos de marches infructuoses i regateos, la guerra va terminar per mig de diverses negociacions; primer va fer la pau en Oda Nobuo i despuix li va oferir una treua a Ieyasu. El pacte es va celebrar a finals d'eixe mateix any i un dels térmens va ser que el segon fill de Ieyasu, OGi Maru es convertira en fill adoptiu de Hideyoshi.

En 1590 Hideyoshi va atacar a l'últim daimyō independent de Japó, Hōjō Ujimasa. El clan Hōjō governava en eixe llavors huit províncies en la regió de Kantō. Hideyoshi li va ordenar que es rendira a la seua autoritat pero els membres del clan es varen refusar. Ieyasu es va unir en els seus 30,000 hòmens a les tropes de Hideyoshi, les quals varen atacar diversos castells ubicats en les fronteres dels dominis del clan, sent el més notable el sege al castell Odawara, el qual va caure despuix de sis mesos. Hideyoshi li va oferir els dominis que acabaven de prendre dels Hōjō a canvi de les 5 províncies que havia controlat fins a eixe moment en la regió de Kantō i est va acceptar. Finalment els principals líders del clan Hōjō varen cometre seppuku i Ieyasu va prendre el control de la regió.

Despuix de traslladar a tot el seu eixèrcit i vassalls al seu nou domini, Ieyasu es va establir en el castell Edo. Despuix de pocs anys, Ieyasu es va convertir en el segon més poderós daimyō de tot el país.

En 1592, Hideyoshi va invadir Coreja com a preludi en el seu pla per a atacar China, pero les tropes de Tokugawa es varen abstindre de participar en l'invasió. Al començament de 1593, Ieyasu va ser nomenat per Hideyoshi com a conseller militar per a la seua cort en Nagoya, a on va passar cinc anys en el lloc.

En 1598, Hideyoshi va cridar a una reunió per a establir el «Consell dels Cinc Regentes», un orgue que s'encarregaria de governar el país despuix de la seua mort fins que el seu fill Hideyori tinguera l'edat suficient. Els cinc elegits varen ser Maeda Toshiie, Mōri Terumoto, Ukita Hideie, Uesugi Kagekatsu i el mateix Tokugawa Ieyasu.

La campanya de Sekigahara

Artícul principal → Batalla de Sekigahara.

Hideyoshi, despuix de tres mesos de convalescència va morir finalment el 18 de setembre de 1598. Ya que Hideyori contava en tan sol cinc anys d'edat, el «Consell dels Cinc Regentes» va prendre les regnes del país. Des d'eixe moment, Ieyasu es va dedicar a establir aliances en distints daimyō. En 1599, el més vell i respectat dels regentes, Toshiie, va fallir per lo que Ieyasu va dirigir al seu eixèrcit cap a Fushimi i va prendre el castell Osaka, residència de Hideyori. Esta acció va enfurir als tres regentes restants, per #lo que en abdós bandos es varen fer preparatius per a la guerra.

L'oposició cap a Ieyasu se centrava en la figura d'Ishida Mitsunari, un poderós daimyō que gojava del respal dels tres regentes i d'alguns daimyō de l'est de Honshū, mentres que Ieyasu es va aliar en els clans Dona't, Mogami, Satake i Maeda.

En juny de 1600, Ieyasu i els seus aliats es varen dirigir en contra del clan Uesugi, acusats de voler causar un tumult en contra de l'administració Toyotomi, pero abans d'aplegar als seus dominis Ieyasu va rebre l'informació de que l'eixèrcit encapçalat per Mitsunari es dirigia en contra seua, per #lo que es varen desplaçar cap a Kyoto. A finals de l'estiu d'eixe mateix any, les forces de Mitsunari varen capturar el castell Fushimi.

Mentres que l'eixèrcit principal de Ieyasu va marchar per Tōkaidō, el seu fill Hidetada va marchar en 38 000 soldats per Nakasendō. Una batalla que va sostindre en contra de Sanada Masayuki ho va retardar, per #lo que no va poder alcançar al seu pare en la batalla decisiva.

La batalla de Sekigahara va començar el 21 d'octubre de 1600 en un total de 160.000 soldats en abdós bandos i va terminar en una victòria definitiva per al bando de Tokugawa. El «Eixèrcit de l'Oest» va ser completament esclafat i en pocs dies els principals líders varen ser capturats i assessinats. A partir d'este moment, Tokugawa Ieyasu es va convertir en el governant de facto de tot Japó.

Immediatament despuix de la victòria en Sekigahara, Ieyasu va redistribuir la terra entre els seus vassalls que ho havien recolzat. Ieyasu no va prendre represàlies en contra d'alguns daimyō de l'oest com en el cas del clan Shimazu, mentres que uns atres varen anar completament destruïts. Toyotomi Hideyori va perdre casi tots els seus dominis i va ser degradat a un daimyō comú, ya no com a governant del país. Anys despuix, els daimyō que li havien mostrat llealtat abans de Sekigahara varen ser coneguts com fudai daimyō, mentres que els que ho varen fer despuix varen ser coneguts com tozama daimyō.

Shōgun Ieyasu (1603-1605)

Artícul principal → Shogunato Tokugawa.

En 1603, Tokugawa Ieyasu va rebre el títul oficial de shōgun a mans del emperador Go-Iōzei als seus 60 anys d'edat. Ieyasu va poder superar a tots els grans hòmens de la seua época: Oda Nobunaga, Toyotomi Hideyoshi, Takeda Shingen, Uesugi Kenshin. Ieyasu va amprar els seus anys restants en crear i assegurar el shogunato Tokugawa (que es coneix com Periodo Edo) i el qual perduraria més de 250 anys, sent el tercer shogunato existent despuix del shogunato Kamakura i el shogunato Ashikaga

Despuix d'establir les bases del seu govern, Ieyasu va abdicar a la seua posició oficial com shōgun en 1605, nomenant com el seu successor al seu fill Tokugawa Hidetada, encara que en la realitat el mateix va continuar assumint el centre del poder.

Ōgosho Ieyasu (1605-1616)

Encara en el títul de Ōgosho (大御所, shōgun enclaustrado^?), Ieyasu va seguir mantenint el poder polític del país. Va ordenar el trasllat de la capital del país de Kyoto a Edo, a l'hora que va supervisar la reconstrucció del Castell Edo. Est acabaria convertint-se en el castell més gran de tot Japó, construcció en la que els daimyō de tot el país es varen vore obligats a participar. Ieyasu també va supervisar les relacions diplomàtiques en Espanya, Portugal i els Països Baixos, encara que des de 1609 va preferir mantindre distàncies en estos països. Posteriorment als Països Baixos li seria aprovat un permís per a comerciar de manera llimitada en 1611 en la ciutat d'Hirado. Des de 1605 fins a la seua mort va rebre l'assessoria del pilot anglés al servici dels holandesos William Adams, el qual va eixercir com a conseller en les relacions en Espanya i la Iglésia catòlica.

En 1611 va encapçalar una delegació a Kyoto de 50 000 persones per a ser testic de la coronació del emperador Go-Mizunō, i va ordenar la remodelació de la Cort Imperial, i va forçar als daimyō del bloc occidental a firmar un jurament de llealtat a la seua persona. En 1613, va promulgar el Kuge Shohatto, a on posa als daimyō baix estricta supervisió, deixant-los com a títaros ceremoniales. En 1614 va promulgar un edicte per a l'Expulsió dels Cristians, prohibint la religió completament en el país.

En 1615, va preparar el Buke Shohatto, un document que establiria el futur del règim Tokugawa.

Sege d'Osaka

Artícul principal → Sitie d'Osaka.

L'última amenaça existent per al seu govern era Hideyori, llegítim hereu de Hideyoshi, qui ara era un jove daimyō que ocupava el Castell d'Osaka. Molts samurái que s'oponien a Ieyasu, es varen unir entorn a Hideyori alegant que ell era el llegítim governador del país. Ieyasu li va ordenar que abandonara el castell, per #lo que va començar a reclutar simpatisants. Els Tokugawa, baixe el liderage del Ōgosho Ieyasu i del shōgun Hidetada (fill de Ieyasu) varen dirigir un numerós eixèrcit al castell en lo que es coneix com «el sege d'hivern d'Osaka». En algun moment, Tokugawa va fer un tracte en la mare de Hideyori, Yodogimi, i les tropes de Tokugawa varen començar a omplir el fos en arena, per #lo que Ieyasu va retornar a Sunpu. En acabant de que Hideyori es negara novament a abandonar el castell, la fortalea va ser somesa a un sege. Finalment, a finals de 1615 el castell va caure baix el control de l'eixèrcit dels Tokugawa i els defensors varen ser morts, incloent a Hideyori, la seua mare Yodogimi i el fill de Hideyori. L'esposa de Hideyori, Senhime (neta de Ieyasu), va ser tornada en la seua família fòra de perill. En els Toyotomi eliminats ya no existien amenaces per al domini de Japó pels Tokugawa.

Mort de Ieyasu

Ieyasu va fallir l'1 de juny de 1616, a l'edat de 73 anys. El primer shōgun Tokugawa va ser deificado póstumamente com Gongen o Gongen-sama. El nom gongen es deriva del títul diví Tōshō Dai-Gongen (東照大権現, Tōshō Dai-Gongen^?), que significa un buda que es va aparéixer baix la forma d'un Kami. Durant la seua vida, Ieyasu va expressar el seu desig de ser deificado despuix de la seua mort en l'objecte de «protegir als seus descendents del mal». En el Mausoleu Gongen en el Temple Nikkō es conserven els seus restants i el seu testament.

Cultura popular

En el videojoc d'estratègia en temps real Age of Empires III: The Asian Dynasties desenrollat per Ensemble Studios i distribuït per Microsoft en l'any 2007, Tokugawa Ieyasu és el líder dels japonesos, no és un aliat molt generós, ni tampoc és un enemic compassiu.

També contem en ell en els jocs basats en l'era Sengoku, Sengoku basara (Capcom) & Samurai Warriors de Koei.

En la série d'anime Saber Marionette Ieyasu Tokugawa és el nom d'un dels sis hòmens que queden varats en el fictici planeta Terra II despuix de l'explosió de la nau Mesopotamia que buscava nous assentaments per als humans per la sobrepoblación de la Terra. Ell és el governant del país de Japanes durant 300 anys gràcies a la clonació de sí mateixa.

En l'anime Sengoku Chōjū Giga Ieyasu Tokugawa és satirizado en un aspecte zoomorfo.

Tokugawa Ieyasu apareix en la série de comèdia Nobunaga no Shinobi.

En la novela Shogun de James Clavell (igual com en les películes i séries epónimas), el personage del senyor Toranaga Yoshi representa a Tokugawa.

En Dino Rei, Tokugawa Ieyasu apareix en l'episodi 63 de la segona temporada.

Referències

• Bolitho, Harold (1974). Treasures Among Men: The Fudai Daimyo in Tokugawa Japan. New Haven: Yale University Press. ISBN 978-0-300-01655-0.

• McClain, James (1991). The Cambridge History of Japan Volume 4. Cambridge: Cambridge University Press.
• McLynn, Frank (2008). The Greatest Shogun, BBC History Magazine, Vol. 9, No. 1, pp 52–53.
• <cite style="font-style:normal" id="CITAREFPerez2013">Perez, Louis G. (2013). Japan at War: An Encyclopedia: An Encyclopedia, ABC-CLIO. ISBN 978-1-59884-742-0.
• Sansom, George (1961). A History of Japan, 1334–1615. Stanford: Stanford University Press. ISBN 0-8047-0525-9.
• Totman, Conrad D. (1967). Politics in the Tokugawa Bakufu, 1600–1843. Cambridge: Harvard University Press. ISBN 978-0-674-68800-1

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Tokugawa Ieyasu.
• Xogum i Samurai, contes sobre Nobunaga, Hideyoshi i Ieyasu [anglés]
• (anglés) El seculo cristià en Japó, Charles Boxer