Invasions japoneses de Corea (1592-1598)

Invasions japoneses de Corea (1592-1598)

   

Les invasions japoneses de Corea varen ser un conflicte bèlic desenrollat entre 1592 i 1598 en el que es varen vore envolts tres països asiàtics: Japó, China i Coreja. El regente japonés Toyotomi Hideyoshi, un dels «grans pacificadores de Japó», va decidir conquistar China, per lo que va solicitar l'assistència de la dinastia Joseon, aixina com lliure trànsit a través de la península de Corea. Degut a que Corea era un país vassall de la dinastia Ming, la petició va ser rebujada. Com a resposta, Hideyoshi va preparar les seues tropes i va convocar als distints daimio (senyors feudals) per a l'invasió del país.

Despuix d'un ràpit i eficaç alvanç de les tropes japoneses pel territori coreà, la lluenta campanya naval del almirant Yi va tallar el suministrament de recursos per als invasores, #lo que els va obligar a detindre el seu alvanç. Tota la milícia coreana, junt en l'intervenció de l'eixèrcit chinenc, va obligar al govern japonés a entaular negociacions de pau en China en 1593. En acabant de que les peticions de Hideyoshi varen ser denegades, la guerra va entrar en una nova fase en 1597, quan es varen recomençar les hostilitats. El conflicte va culminar en 1598 en el retir total de les tropes invasoras despuix de la mort de Hideyoshi.

Encara que generalment li les considera com dos invasions aïllades, en realitat va haver presència japonesa durant el lapsus entre eixes dos invasions massives, per lo que alguns historiadors consideren el conflicte com una sola guerra.

Este acontenyiment va ser el primer en Àsia en involucrar eixèrcits en un número elevat de soldats portant armes modernes i va representar un sever dany per a Corea. Este país va sofrir la pèrdua del 66 % de les seues terres cultivables i l'extracció d'artesàs i acadèmics que varen ser duts en contra de la seua voluntat a Japó, mermant el desenroll de la ciència en aquell país. Una atra pèrdua important va tindre lloc en l'aspecte històric i cultural, ya que molts registres varen ser cremats junt en varis palaus imperials en Seül. China va vore mermades les seues finances i, com a conseqüència, la dinastia Ming va quedar significativament debilitada. Açò facilitaria l'ascens al poder de la dinastia Qing.

Este conflicte armat és conegut per varis noms, entre ells: «invasió de Hideyoshi a Corea», «guerra dels Sèt Anys», «guerra Renchen per a defendre a la Nació» o «guerra Imjin». L'enfrontament rep estos dos últims noms degut a que es va desenrollar durant l'any conegut com renchen o imjin del cicle sexagesimal, en China i en Coreja respectivament.

Orige del nom

Nomene coreà
Hangul	임진왜란 / 정유재란
Hanja	壬辰倭亂 / 丁酉再亂
Romanización revisada	Imjin waeran / Jeong(-)yu jaeran
McCune-Reischauer	Imjin waeran / Chŏng'yu chaeran
Nomene japonés
Kanji	文禄の役 / 慶長の役
Hepburn	Bunroku no Eki / Keichō no Eki
Nomene chinenc
Chinenc tradicional	萬曆朝鮮之役
Chinenc simplificat	万历朝鲜之役
Pinyin	Rénchén Wèiguó Zhànzhēng (Wànlì Cháoxiǎn Zhīyì)

En coreà, la primera invasió va ser coneguda com a «Rebelió de pirates japonesos de Imjin» (Imjin Waeran) —degut a que 1592 va ser l'any Imjin (임진), d'acort al cicle sexagesimal—. L'invasió mai va ser etiquetada pels historiadors coreans de l'época com «guerra» degut a que consideraven al seu país un poble superior a Japó. La segona invasió va ser coneguda com a «Segona guerra de Jeong-yu».

En el bando japonés, la primera invasió va ser coneguda com «Guerra de Bunroku» (文禄の役, Bunroku no eki^?) degut a que va anar precisament durant la era japonesa de Bunroku (1592-1596) quan es va portar a terme. La segona invasió va ser coneguda com «Guerra de Keichō» (慶長の役, Keichō no eki^?).

En chinenc, la guerra és coneguda com a «Guerra Renchen per a defendre a la Nació» —pel mateix motiu que en Corea; el nom de l'any corresponent a 1592 en el cicle sexagesimal és conegut en aquell país com Renchen— o com a «Campanya de Wanli en Corea», en honor al emperador reinante.

Història

Vore també: Anex:Cronologia de les invasions japoneses a Corea (1592 - 1598)

Context

Artícul principal → Dinastia Joseon.

Artícul principal → Periodo Azuchi-Momoyama.

Artícul principal → Dinastia Ming.

Coreja i China abans de la guerra

En 1388, el general coreà Yi Seong-gye va liderar un colp d'Estat per a derrocar al rei O de la dinastia Goryeo, establint aixina la dinastia Joseon. Esta dinastia va rebre el reconeiximent de China i la va integrar al seu sistema tributari baix el precepte conegut com «Mandat del Cel», filosofia per mig de la qual justificaven la llegitimitat o illegitimitat d'un govern.

Tant la dinastia coreana de Joseon com la Ming de China compartien molts aspectes: abdós varen emergir durant el XIV a la caiguda del govern mongol, abdós varen establir els principis del confucionismo com un ideal de societat i govern, ademés de que lluitaven en contra de similars amenaces estrangeres (com els pirates Yurchen o els pirates wakō japonesos). Internament, tant China com Corea sofrien de disputes entre les diverses faccions polítiques. Este factor tindria una influència considerable en les decisions preses pel govern coreà abans de la guerra i les preses pel govern chinenc durant ella. La mútua dependència econòmica d'abdós països, aixina com el tindre enemics en comú va resultar en una relació amistosa i pròspera entre ells.

Els preparatius de Hideyoshi

Vore també: Toyotomi Hideyoshi

Cap a finals de el XVI, Toyotomi Hideyoshi, seguint els passos del seu antic senyor, Oda Nobunaga, havia conseguit unificar Japó momentàneament, #lo que va significar un breu periodo de pau. Degut a que Hideyoshi no tenia una ascendència real ni procedia de cap dels clans japonesos històrics, mai li va ser otorgat el títul de shōgun (将軍, 'shōgun'^?); a canvi, va rebre un títul menor: el de kanpaku (関白, regente^?). Per esta raó va buscar llegitimar el seu govern a través del poder militar i al mateix temps disminuir la dependència cap al emperador de Japó. Algunes fonts asseguren que Hideyoshi va planejar l'invasió a China per a complir la missió de Nobunaga, aixina com per a disminuir el risc d'una possible rebelió interna per l'excés de guerrers samurái i soldats en el país. Una atra de les possibles motivacions de Hideyoshi va ser la de subyugar els estats menors veïns (per eixemple Ryūkyū, Luzón, Taiwan i Coreja).

La derrota del clan Hōjō tardà en 1590 va dur finalment al país a una segona etapa de «pacificació», per lo que Hideyoshi va començar els preparatius per a la següent batalla. Al començament de març de 1591, el daimyō de Kyūshū va construir el Castell Nagoya, el qual estava planejat per a ser el centre de movilisació de les tropes invasoras. En 1592 Hideyoshi va enviar una carta a Filipines demandant-li tribut i assegurant que Japó ya ho rebia de Corea i del Regne de Ryukyu.

Com a preparatiu per a la guerra, des de començos de 1586 s'havia començat la construcció de 2000 barcos. Per a donar-se una idea de la força militar coreana, Hideyoshi va enviar una força d'atac de 26 barcos a la costa del sur de Corea en 1587. D'este atac va concloure que l'armada coreana era incompetent. En el camp diplomàtic, Hideyoshi va tractar de favorir relacions amistoses en China i va ajudar a vigilar les rutes de comerç en contra dels pirates wakō.

Relacions diplomàtiques entre Japó i Corea

En 1587, durant el regnat del rei Seonjo, Hideyoshi va enviar a Tachibana Yasuhiro a Corea en l'objectiu de restablir les relacions diplomàtiques trencades des de 1555 per un gran atac pirata japonés. En el restabliment d'aquelles, Hideyoshi esperava poder induir a la Cort Yi a unir-se a Japó en una guerra contra China. Yasuhiro —un samurái en una actitut desafiant cap als oficials coreans i les seues costums, a les que considerava com a afeminades— no va tindre èxit en rebre la promesa de futures missions diplomàtiques de part de Corea. Al voltant de 1589, una segona embaixada de part de Hideyoshi encapçalada per Sō Yoshitoshi (o Yoshitomo) va aplegar a Corea i va obtindre garanties per a ser rebuts a canvi dels rebels coreans que s'havien refugiat en Japó.

En abril de 1590, els embaixadors coreans Hwang Yun-gil i Kim Saung-il, entre uns atres, varen eixir rumbo a Kyoto, a on varen tindre que esperar per prop de dos mesos a que Hideyoshi concloguera la campanya de Odawara en contra dels Hōjō. A la seua tornada varen intercanviar regals ceremoniales i li varen entregar una carta del rei Seonjo. Hideyoshi havia supost que els embaixadors havien arribat per a pagar vassallage, per #lo que no els varen brindar el tractament oficial requerit en assunts diplomàtics. Al final, els embaixadors coreans li varen solicitar a Hideyoshi que responguera la carta del rei de Corea, per #lo que varen tindre que esperar 20 dies a la porta de Sakai. En la carta, Hideyoshi va comunicar formalment la seua intenció de que Coreja se sometera a Japó i ho recolzara en la seua guerra contra China.

A la tornada dels embaixadors, la cort Yi va mantindre una série de discussions concernents a l'invitació japonesa. Mentres que Hwang Yun-gil va entregar a la Cort els seus càlculs referents a la força militar que realment posseïa Japó, Kim Saung-il va assegurar que l'amenaça de Hideyoshi no era real. Més encara, molts varen considerar que Japó no tenia la força suficient com per a iniciar una guerra. Encara que el rei Seonjo va argumentar inicialment que els Ming devien ser informats de les intencions japoneses, per a evitar suspicàcies que pogueren comprometre al país com a aliat de Japó, al final varen decidir esperar el curs dels acontenyiments.

En una tercera missió diplomàtica, els enviats del rei Seonjo reprendieron a Hideyoshi per atentar contra el sistema tributari chinenc. Hideyoshi va respondre en una carta forta i irrespectuosa, la qual va ser ignorada en Corea degut a que no havia segut entregada en persona, segons les seues costums. Davant la segona negativa, Hideyoshi en 1592, va decidir armar les seues tropes per a lluitar en contra de Corea. Este últim país, per la seua banda, considerava que l'intent d'invasió de Hideyoshi no seria més sério que els atacs pirates que havia enfrontat en anterioritat.

Primera invasió (1592-1593)

Elements en la primera invasió
1.ª div.	Konishi Yukinaga	7000
	Sō Yoshitoshi	5000
	Matsuura Shigenobu	3000
	Arima Harunobu	2000
	Ōmura Yoshiaki	1000
	Gotō Sumiharu	700	18 700
2.ª div.	Katō Kiyomasa	10 000
	Nabeshima Naoshige	12 000
	Sagara Nagatsune	800	22 800
3.ª div.	Kuroda Nagamasa	5000
	Ōtom Yoshimune	6000	11 000
4.ª div.	Shimazu Yoshihiro	10 000
	Mōri Yoshinari	2000
	Takahashi Mototane, Akizuki Tanenaga, Itō Iūbei, Shimazu Tadatsune	2000	14 000
5.ª div.	Fukushima Masanori	4800
	Tota Katsutaka	3900
	Chōsokabe Motochika	3000
	Ikoma Chikamasa	5500
	Ikushima (Kurushima Michiyuki)	700
	Hachisuka Iemasa	7200	25 000 (sic)
6.ª div.	Kobayakawa Takakage	10 000
	Mōri Hidekane, Tachibana Muneshige, Takahashi Munemasu, Chikushi Hirokado, Ankokuji Ekei	5700	15 700
7.ª div.	Mōri Terumoto	30 000	30 000
Subtotal			137 200
Reserves (8.ª div.)	Ukita Hideie (illa Tsushima)	10 000
9.ª div.	Hashiba Hidekatsu i Hosokawa Tadaoki (illa Iki)	11 500	22 500
Subtotal			158 700
Força naval	Kuki Yoshitaka, Wakizaka Yasuharu, Katō Yoshiaki, Ōtani Yoshitsugu		9000
Subtotal			167 700
Forces estacionades en Nagoya	Tokugawa Ieyasu, Uesugi Kagekatsu, Gamō Ujisato, atres	75 000
Total			234 700

Atacs inicials

Busán i Dadaejin

Artícul principal → Sitie de Busán.

En el matí del 23 de maig de 1592, la primera divisió de 7000 soldats liderats per Agustín Konishi Yukinaga va eixir de Tsushima, aplegant al port de la ciutat de Busán per la vesprada. La sura coreana havia detectat en anterioritat la flota japonesa, pero Won Gyun, comandant de Gyeongsang, va desestimar la flota en considerar-la com a navío mercants en una missió. Un reporte posterior en el que es notificaven 100 barcos més va alçar sospites de la mateixa manera, pero novament el general no va actuar davant l'amenaça. Sō Yoshitoshi va desembarcar en la vora de Busán i va preguntar novament als habitants per un passage segur cap a China i, davant la negativa de resposta, va decidir esperar al matí següent per a sitiar la ciutat, mentres que Konishi Yukinaga va atacar el fort de Dadaejin.

Mentres que en el bando japonés s'assegurava que s'havien ocasionat entre 8500 i 30 000 morts, cròniques coreanes asseguraven que el mateix eixèrcit japonés havia sofrit considerables baixes abans de prendre la ciutat.

Dongnae

Durant el matí del 25 de maig, la primera divisió va arribar a la fortalea de Dongnae. La batalla va durar al voltant de dotze hores i, despuix de donar mort a 3000 i capturar a 500 soldats del bando contrari, els japonesos es varen alçar en la victòria. Per un atre costat, els japonesos varen sofrir 500 baixes, entre elles 100 morts i 400 ferits. Existix una llegenda popular que relata part de lo ocorregut en el governador a càrrec, Song Sang-hyeon, com a protagoniste. Quan Konishi Yukinaga va exigir novament que els coreans permeteren a les tropes japoneses el pas per la península, el governador va contestar: «És molt fàcil per a mi morir, pero difícil permetre'ls el pas». Aun cuando els samuráis japonesos es varen acostar al seu lloc de comando, Song va permanéixer assentat i mostrant absoluta dignitat. Es diu que quan un soldat japonés li va tallar el braç dret en el que sostenia el seu ceptre de comando, Song va arreplegar el ceptre en el braç esquerre, per #lo que també li va ser tallat. Segons la llegenda, va procedir immediatament a arreplegar-ho de nou, ara en la boca, sent finalment assessinat. Els invasores, impressionats per l'actitut del governador, varen donar al seu cos un sepeli ceremonial digne.

Ocupació de la Província de Gyeongsang

La segona divisió de Katō Kiyomasa va desembarcar en Busán el 27 de maig, mentres que la tercera divisió de Kuroda Nagamasa va arribar a l'est de Nakdong el 28. La segona divisió va prendre la ciutat abandonada de Tongdo al següent dia de la seua arribada a terres coreanes i per al 30 de maig ya havien capturat Kyongju. La tercera divisió va capturar el castell Kimhae, en a on varen mantindre als defensors baix dispars d'arma de fòc, mentres construïen rampes per mig de bales de cultius per a introduir-se en la fortificació. El 3 de juny la tercera divisió va capturar Unsan, Changnyong, Hyonpung, i Songju. Mentrestant, la primera divisió de Yukinaga prenia la fortalea de Yangsan en acabant de que els seus defensors fugiren despuix dels primers dispars d'arcabuz fets per l'alvançada japonesa. Posteriorment, el dia 26 de maig, varen prendre el castell Miryang. La primera divisió va assegurar la fortalea de Cheongdo els següents dies, destruint aixina mateix la ciutat de Daegu. Per al 3 de juny, la primera divisió va creuar el riu Nakdong i va fer una escala en la montanya Sonsan. En un determini de 5 dies les tropes japoneses varen ser capaces de conquistar completament la província en menudes escaramuzas al no permetre la reorganisació de l'eixèrcit coreà.

Resposta de Joseon

Despuix de rebre la notícia dels atacs japonesos, el govern Joseon va nomenar al general Yi Il com a comandant de les fronteres. Este últim es va dirigir cap a Myongyong, situat estratègicament en el passage Choryong per a juntar les seues tropes, pero va tindre que viajar fins a la ciutat de Daegu per a reunir a tot el seu eixèrcit. Una volta que les tropes varen estar completes, estes varen retornar a Sangju, en excepció dels sobreviviente de la batalla de Dongnae, els qui varen permanéixer en la retaguàrdia del passage Choryong. Mentrestant, es va instaurar el servici militar obligatori, es va depondre als generals que no posseïen de la suficient experiència i es va reorganisar la sura restant en el port de Yosu per a ser entrenats pel almirant Yi Sun-Sense.

Batalla de Sangju

El 4 de juny, el general Yi comandó una tropa de menys de 1000 soldats i es va situar en els alts dels tossals menuts en l'objectiu d'enfrontar a la primera divisió que alvançava cap a ells. En visualisar una columna de fum, Yi va supondre que es tractava d'algun incendi provocat per les forces invasoras, per ho va decidir enviar un explorador per a cerciorar-se. L'explorador, en acostar-se a un pont propenc, va ser emboscat i decapitat per soldats japonesos, #lo que desmoralizó en gran manera als soldats coreans. Moments despuix, va començar lo que és conegut com a batalla de Sangju, en l'atac en armes de fòc per part dels japonesos, a lo que les tropes coreanes varen respondre llançant fleches que es quedaven curtes de distància. Les forces japoneses es varen dividir en tres: una per a atacar el front, mentres que les atres dos varen atacar els flancs. La batalla va finalisar quan el general Yi va decidir fugir, contabilisant-se 300 morts i 600 desercions per al bando coreà.

Batalla de Chungju

Despuix de replegar-se, el general Yi va planejar utilisar el passage Choryong per a vigilar l'alvanç enemic. No obstant, el comandant Sense Rip va arribar a l'àrea en una divisió de cavalleria, per #lo que les tropes, estimades en 8000 elements, es varen desplaçar cap a la fortalea Chungju, la qual es trobava per damunt del passage. El general Sense Rip va decidir llavors enfrontar-se en camp obert en l'eixèrcit invasor, en la finalitat d'aprofitar la seua cavalleria, per #lo que les tropes varen ser reunides i organisades en els camps de Tangeumdae. Degut a que la majoria dels seus elements eren reclutes recent entrenats, Sense va témer que pogueren fugir en començar la batalla, per lo que va ordenar que es presentaren en la convergència dels rius Talcheon i Han, la qual tenia la forma d'una «I». El lloc estava ple de camps d'arròs inundats, la qual cosa no era ideal per a realisar maniobres en la cavalleria.

El 5 de juny, la primera divisió, integrada per 18 000 elements, va eixir de Sangju i de nit va aplegar a la fortalea abandonada de Mungyong. Al matí següent, la primera divisió va arribar a Tangumdae, a on es va enfrontar a la cavalleria coreana durant la batalla de Chungju. Konishi va dividir les seues tropes en tres seccions, les quals varen atacar el front i abdós flancs en dispars de arcabuz. Novament els arqueros coreans no varen poder fer front a l'enemic en els seus arcs pel seu curt alcanç front als mosquetes japonesos. Per un atre costat, dos atacs de cavalleria coreana varen fallar en el seu intent d'atacar les llínees enemigues. Per açò, el general Sense i el restant d'oficials varen decidir suïcidar-se en el riu i els soldats restants varen morir, ya siga ofegant-se en el seu intent de creuar-ho o decapitats per les tropes japoneses. El resultat final de la batalla va supondre la cantitat de 8000 baixes entre 3000 morts i 5000 presoners per part de l'Eixèrcit coreà, aixina com l'aniquilació de l'Estat Major. Els japonesos varen sofrir 3500 baixes.

Captura de Seül

La segona divisió, liderada per Katō Kiyomasa, va arribar a Chungju, seguida de prop per la tercera divisió. Kiyomasa va expressar la seua molèstia davant l'actitut de Konishi, qui no va esperar en Busán com s'havia planejat, sino que hi havia intentant dur-se tota la glòria. Nabeshima Naoshige va propondre llavors que les tropes japoneses es dividiren en dos grups, i que cada u seguira una ruta distinta cap a Hanseong —la capital, hui cridada Seül—. Els dos grups varen començar la carrera per la conquista de Hanseong el 8 de juny. Mentres Katō va prendre el camí més curt a través del riu Han, Konishi va seguir riu dalt, a on l'altura de l'aigua era menor i, per lo tant, més senzill de creuar. Konishi va aplegar primer, el 10 de juny, trobant el castell abandonat i les seues portes fermament tancades, degut a que el rei Seonjo havia fugit un dia abans. El grup encapçalat per Kiyomasa va aplegar al següent dia, despuix d'haver tingut que prendre el mateix camí que el primer grup, mentres que la tercera i quarta divisions varen aplegar dos dies despuix, el 12 de juny. La quinta, sexta, sèptima i octava divisions varen desembarcar en Busán i una novena va permanéixer estacionada en l'illa d'Iki com a reserva.

Algunes parts de Hanseong havien segut ya saquejades, incendiades —com els registres dels esclaus i armes— i abandonades pels habitants. Açò havia ocorregut en acabant de que el general Kim Myong-won, encarregat de la defensa a lo llarc del riu Han, havia fugit, de la mateixa manera que el propi rei. Algunes zones de la costa sur del riu Imjin varen ser incendiades per a evitar que les tropes japoneses tingueren accés a materials que pogueren utilisar per a creuar-ho. Ademés d'açò, el general Kim Myong-won va desplegar 12 000 elements en cinc punts distints del riu.

Campanyes japoneses en el nort

El creuament del riu Imjin

Mentres que la primera divisió descansava en Hanseong, la segona divisió va començar a encaminar-se cap al nort. Estacionades per dos semanes en el riu Imjin, degut a que no contaven en pots per a creuar-ho, les tropes japoneses varen enviar un mensage al General Kim Muong-won, que es trobava de l'atre costat del riu, solicitant-li el pas cap a China. Davant la nova negativa, varen decidir dirigir-se parcialment cap a la fortalea de Paju per a intentar que les tropes coreanes prengueren l'iniciativa del combat, abandonaren les seues posicions fortificadas i travessaren el riu. Les tropes coreanes, al voltant de 13.000 tropes, varen vore açò com una retirada i el general Sense Kil va propondre perseguir a l'enemic. El general Yu Kuk-Ryang va entendre el moviment enemic com una trampa i va preferir no movilisar les tropes. Sense Kil li va acusar de covart davant del restant de tropes i va decidir passar a l'atac. En amanecer del següent dia varen llançar un atac contra les tropes que s'havien quedat a la vora del Imjin. Per l'atac, el principal eixèrcit japonés de la segona divisió va prendre represàlies en contra de les aïllades tropes enemigues en les seues mosquetes, fent que les tropes coreanes intentaren fugir a desbandada cap al riu i capturant els seus pots. En este incident, tant el general Sense Kil com Yu Kuk-Ryang varen morir en combat. Davant tal situació, el General Kim Muong-won va decidir replegar-se cap a la fortalea de Kaesong, seguit per la primera i la segona divisió. Les tropes japoneses, en els nous botes coreans capturats, despuix de varen passar el riu a penes defés per escassos reductes. Els japonesos a penes varen sofrir baixes front a les 10.000 baixes coreanes.

Distribució de les forces japoneses en 1592

Hideyoshi, des del començ de l'invasió, havia tingut l'idea d'anar a dirigir les seues tropes en territori enemic, una volta que s'haguera conseguit un passage segur, la pren de Seül va semblar garantisar-li-ho. Les súpliques tant de la seua mare com del mateix emperador de Japó varen evitar que ixquera del país, per lo que Ukita Hideie va prendre el control de les tropes en ser nomenat «Comandant suprem». En la seua llabor ho acompanyarien tres bugyō (comissionats): Mashita Nagamori, Ishida Mitsunari i Ōtani Yoshitsugu i els «Quatre Generals»: Hasegawa Hidekazu, Kimura Shigekore, Katō Mitsuyasu i Maeno Nagayasu.

La primera decisió de Hideie va ser distribuir les divisions a lo llarc del territori coreà, buscant comprendre les huit províncies: La primera divisió perseguiria al rei en Pyongan, la segona atacaria la província d'Hamgyong en la part noreste de la península, la sexta divisió atacaria la província de Jeolla al sur, la quarta asseguraria la província de Gangwon, mentres que la tercera, quinta, sèptima i octava estabilisarien les províncies d'Hwanghae, Chungcheong, Gyeongsang i Gyeonggi respectivament.

Captura de Pyeongyang

La primera divisió de Konishi Yukinaga es va dirigir cap al nort, saquejant en el trayecte Pyongsan, Sohung, Pungsan, Hwangju i Chunghwa. En este últim lloc es va trobar en les tropes de la tercera divisió de Kuroda Nagamasa, per #lo que juntes varen continuar el seu camí cap a la ciutat de Pyeongyang, localisada darrere del riu Taedong. En el castell de dita ciutat, 10 000 elements de les tropes coreanes aguardaven l'arribe de 30 000 soldats japonesos, mentres que el Rei Seonjo fugia fins a Uiji, un poble al sur del riu Yalu, llímit del país en China.

La nit del 22 de juliol, els coreans varen creuar el riu sigilosamente i varen llançar un atac sorpresa en contra del campament enemic de Sō Yoshitomo. Per açò, el restant de la tropa invasora es va motivar i va atacar la retaguàrdia de les posiciones coreanes, acabant en els reforços que creuaven el Taedong. El restant dels soldats de Corea es varen replegar de regrés cap a Pyeongyang i les tropes nipones varen desistir en el seu intent per seguir-los, per a observar el modo en que els enemics havien creuat el riu. Al sendemà, seguint el método amprat pels coreans per a creuar el riu, les tropes invasoras varen començar a enviar elements a l'atre costat del mateix, per #lo que l'eixèrcit coreà va abandonar la ciutat en anochecer. En açò varen rebujar completament el camí per als samuráis, els qui varen entrar a la ciutat abandonada el 24 de juliol.

Campanyes en la Província de Gangwon

En juliol, la quarta divisió liderada per Mōri Yoshinari va eixir de la ciutat capital de Hanseong en rumbo a l'est, capturant les fortificacions de la costa oriental, des d'Anbyon fins a Samcheok. D'ahí varen proseguir la seua marcha cap a l'interior de la península per a capturar Jeongseon, Yeongwol i Pieonchang, en l'objectiu final d'assentar-se en la capital provincial de Wonju. En esta ciutat, Mōri Yoshinari va establir una administració civil en un sistema social de castes d'acort al model japonés. Shimazu Yoshihiro, un dels generals de la quarta divisió, va aplegar demorat a Gangwon per la rebelió Umekita, i va terminar la campanya assegurant Chunchon.

Campanyes de la Província de Hamgyong i Manchuria

Katō Kiyomasa, al mando de 20 000 hòmens, va creuar la península cap a Anbyon, en una marcha de dèu dies, i va atacar els castells que va trobar al seu pas per la costa este en el seu trayecte cap al nort. Entre els castells capturats estava el d'Hamhung, pertanyent a la ciutat capital de la província de Hamgyong. En este lloc, part de la tropa va permanéixer per a establir una administració civil i de defensa.

El restant de la divisió, composta per 10 000 hòmens, va continuar alvançant cap al nort. El 23 d'agost, en Songjin (hui Kimchaek), es va enfrontar als eixèrcits del nort i sur de Hamgyong, comandados per Yi Yong. La cavalleria coreana va prendre ventaja de la lluita a camp obert i va replegar a les tropes invasoras fins a un celler de grans. En eixe lloc, els japonesos varen poder posar barricades en pacas d'arròs i finalment varen poder repelir a la cavalleria en dispars de arcabuz. Mentres l'eixèrcit local planejava renovar l'atac al matí següent, Kiyomasa els va emboscar durant la nit i els va rodejar completament, deixant tan sol una eixida cap a un pantà. Aquells que varen intentar escapar varen ser capturats i assessinats. Els pocs coreans que varen poder escapar varen donar la senyal d'alarma a les atres fortificacions, permetent que els japonesos prengueren en facilitat Kilchu, Myongchon i Kyongsong.

La segona divisió es va dirigir llavors cap a Hoeryong. En eixe lloc, dos príncips coreans havien buscat refugi, i havien segut capturats pels mateixos habitants del lloc. Poc temps despuix, una banda de guerrers coreans va tallar el cap d'un general coreà desconegut, mentres que el general Han Kuk-ham havia segut capturat i nugat pel mateix grup. Esta banda va entregar també al governador de la província, Yu Yoeng-nip, als soldats japonesos. Al començament de setembre, els dos príncips capturats varen ser enviats a Kyoensong, custodiats per 1000 soldats.

Katō Kiyomasa va decidir llavors atacar un castell custodiat pels Yurchen. Dit castell es trobava de l'atre costat del riu Tumen, en Manchuria. Este atac va ser utilisat per a provar la força de les tropes en contra dels Yurchen —o els «bàrbars», com els cridaven els coreans—. Pels continus atacs dels Yurchen cap a la gent de Hamgyong, esta última va incorporar 3000 elements a l'eixèrcit de Kiyomasa (que contabilisava 8000) i inclús varen servir com a guies. Les forces combinades varen saquejar el castell i varen acampar prop de la frontera. En acabant de que les tropes coreanes es varen retirar del lloc, els japonesos varen ser atacats sobtadament. Aun cuando tenia la ventaja, Kiyomasa, va decidir retirar-se per a evitar baixes significatives. Esta incursió va representar la primera ocasió en que un general japonés chafava territori chinenc.

Per este atac al castell i a l'antic linaje coreà dels fundadors de la dinastia Jin de Yurchen, esta va oferir assistència militar tant als Joseon com als Ming. No obstant, abdós varen declinar l'oferta, especialment els Joseon, els qui varen assegurar que seria una desgràcia per a ells acceptar ajuda dels «bàrbars del nort».

La segona divisió va continuar cap a l'oest, capturant les fortificacions de Jongseong, Onsong, Kyongwon i Kyonghung, arribant finalment a Sosupo, en el estuari del riu Tumen. En este lloc les tropes varen poder descansar abans de continuar els esforços per burocratizar i administrar la província. Inclús varen permetre que alguns quarters anaren manejats pels mateixos coreans.

Batalles navals de l'almirant Yi

Vore també: Anex:Batalles navals durant les invasions japoneses a Corea (1592 - 1598)

Despuix d'assegurar Pyeongyang, els japonesos varen planejar creuar el riu Yalu cap a territori Yurchen, en l'objectiu d'utilisar les costes de l'oest de la península per a rebre suministraments. No obstant, l'almirant Yi Sun Sense, qui tenia el seu lloc en la província de Jeolla, va destruir els barcos japonesos que transportaven des de Japó suministraments i més tropes. Per tal motiu, les tropes invasoras, sense les armes i tropes suficients per a atacar als yurchens, varen canviar el seu objectiu al d'ocupar completament Coreja.

Quan els japonesos varen desembarcar en el port de Busán, Bak Hong, almirant en la província de Gyeongsang, va destruir la seua pròpia flota completa i la seua base, junt en totes les seues armes i recaptes i va fugir. Won Gyun, un atre almirant coreà també va destruir i va abandonar la seua base, fugint cap a Konyang en només quatre barcos. Per esta raó no hi havia barcos disponibles a lo llarc de la província de Gyeongsang, i les dos embarcacions supervivents solament estaven actives en el costat oriente de la península. L'almirant Won li havia enviat una carta a l'almirant Yi assegurant-li que havia tingut que fugir a Konyang despuix d'una baralla marejant en les forces invasoras. Quan es va enviar un mensager de regrés en l'objectiu d'ordenar-li que s'allistara per al combat, este va trobar que el poblat estava abandonat i els soldats havien fugit, per #lo que l'almirant Yi va ordenar que els fugitius anaren capturats. Dos d'ells varen ser decapitats i els seus caps exhibits.

La participació de l'almirant Yi en la batalla va influir en el curs de la mateixa de manera important, degut a que les seues accions varen afectar severament les llínees d'abast de l'eixèrcit enemic.

Batalla de Okpo

L'almirant Yi va utilisar una série de conexions entre diversos peixcadors locals i barcos d'exploració per a rebre reportes d'inteligència, de tal manera que poguera conéixer l'ubicació i moviments dels barcos enemics. En amanecer del 13 de juny, els almirants Yi i Yi Eok-gi varen eixir en 24 barcos panokseon, 15 barcos menuts de guerra i 46 pots, arribant a costes de la província de Gyeongsang a la vespradeta. Al matí següent, la flota de Jeolla va partir en rumbo al lloc acordat en l'almirant Won per a unir forces, #lo que va succeir el dia 15 d'eixe mateix més. La flota va aumentar llavors a 91 barcos, per lo que varen començar a circunnavegar la illa Geoje. Barcos d'exploració varen reportar que 50 navío japonesos es trobaven en el port d'Okpo i, en aplegar al lloc, els barcos japonesos varen intentar fugir, pero varen ser rodejats. Per mig de dispars d'artilleria, totes les embarcacions invasoras varen ser destruïdes. Durant la nit, es varen localisar cinc navío més, dels quals quatre varen ser destruïts. Al sendemà, tal i com havien indicat els reportes d'inteligència, es varen trobar 13 barcos en Jeokinpo, dels quals 11 varen ser destruïts. En finalisar la batalla de Okpo, la sura coreana estava intacta i sense cap barco afonat (solament varen aplegar a tindre 3 mariners ferits pel combat) i varen conseguir afonar en total 43 barcos de transport i 5 bucs de guerra japonesos. Despuix de 48 hores des de que varen eixir del port Yosu, la sura coreana va conseguir la seua primera victòria militar des de que va iniciar el conflicte i Yi Sun-Sense va ser considerat héroe nacional.

Batalla de Sacheon i el barco tortuga

Al voltant de tres semanes despuix de la batalla de Okpo, els almirants Yi i Won varen salpar en un total de 27 barcos (23 baix el mando de Yi) rumbo a la baïa de Sacheon, despuix de rebre un informe que indicava presencia enemiga. Yi havia pres la decisió de deixar la majoria dels barcos usats en batalles anteriors (molts d'ells barcos peixquers), per l'introducció d'un nou barco de guerra: el «Barco Tortuga». Esta embarcació es basava en el disseny del panokseon, en la diferència de que contava en un sostre cobert de púas metàliques. El barco tortuga contava ademés en 36 llocs per a canons. Este barco va ser dissenyat en la finalitat d'evitar que poguera ser abordat des d'un barco enemic. Per un atre costat, esta nau es va convertir en la més veloç d'Àsia Oriental. L'embarcació era impulsada per 16 grans rems manejats per 80 tripulants.

El 8 de juliol, la sura coreana va arribar a la baïa de Sacheon, pero la marea va evitar que pogueren entrar. Per açò, l'almirant Yi va ordenar que fingiren una retirada, davant la qual cosa, els 13 barcos japonesos varen decidir perseguir a la sura coreana. La flota de l'almirant Yi contraatacó i els 13 barcos enemics varen ser destruïts en la seua totalitat. A pesar de l'èxit, l'almirant Yi va ser ferit en el muscle a causa d'un dispar; no obstant, va sobreviure.

Batalla de Dangpo i batalla de Danghangpo

El 10 de juliol, la sura coreana va trobar i va atacar 21 barcos japonesos ancorats en Dangpo. Estes naus havien servit de transport per als guerrers samurái dirigits per Kurushima Michifusa, que en eixos moments es trobaven atacant un poblat de la costa. L'acorazar Panokson en el que anava Yi Sun-Sense va conseguir envestir al buc insígnia dirigit per Kurushima en el que, acte seguit, arqueros coreans impactarien dos fleches a Kurushima (en el cap i en el pit) fins que li varen decapitar en una espasa de barco a barco. La batalla va supondre una atra victòria per al Regne de Corea, habíendo afonat 20 barcos i capturat un sense haver perdut cap.

La flota de l'almirant Yi Eok-gi es va unir a la dels almirants Yi Sun-sense i Won Gyun, començant la busca d'embarcacions enemigues en aigües de Gyonsang. El 13 de juliol, despuix de confirmar l'informe de la presencia enemiga en la baïa de Danghangpo, varen atacar 26 embarcacions invasoras, després de passar a través d'un golf estret. El barco tortuga va ser utilisat per a penetrar la formació enemiga i atacar directament el barco insígnia, mentres que els demés barcos varen fingir novament una retirada, evitant aixina que els tripulants dels barcos enemics desembarcaren en la costa i fugiren. Novament, els barcos japonesos els varen perseguir i quan estaven a una distància considerable de la vora, els barcos coreans varen retornar i els varen atacar. Solament una nau va poder escapar, pero va ser trobada i destruïda al matí següent. De nou la sura coreana va eixir victoriosa sense cap pèrdua, mentres que els japonesos varen perdre 26 navío. En les batalles de Sacheon, Dangpo i Danghangpo, els coreans varen conseguir afonar un total de 107 barcos a costa d'11 mariners morts i 29 ferits i cap barco afonat. Les notícies de les victòries navals varen supondre un increment de moral per a les tropes en terra que estaven sent derrotades contínuament en terra.

Batalla de Yulpo

El 15 de juliol, durant la seua tornada cap a l'illa de Gadok, la sura coreana va interceptar i va destruir exitosamente sèt barcos japonesos. Dites naus eixien en eixe moment de la baïa de Yulpo.

Batalla de Hansando

En resposta a l'èxit naval del que gojava la sura coreana, Toyotomi Hideyoshi va convocar als tres principals almirants del país: Wakizaka Yasuharu, Katō Yoshiaki i Kuki Yoshitaka. Nou dies en acabant de que Hideyoshi havia fet la convocatòria, les flotes dels respectius almirants varen arribar a Busán en l'objecte de preparar-se per a l'enfrontament contra les tropes coreanes. L'almirant Wakizaka, volent tindre l'honor de ser qui vencera a la sura enemiga, va decidir no esperar als atres almirants i es va llançar a l'atac.

Una flota combinada de 70 barcos baixe les órdens dels almirants Yi Sun-sense i Yi Ok-gi es trobava en la busca de més barcos enemics, degut a que l'eixèrcit japonés en terra alvançava cap a la Província de Jeolla. Esta província era l'únic territori coreà que no havia sofrit un atac major, per #lo que els comandants locals varen tractar d'evitar que els japonesos reberen respal naval.

El 13 d'agost, la sura coreana que navegava des de la illa de Miruk a Dangpo va rebre el reporte de que una flota invasora es trobava prop del lloc, i al matí següent varen localisar els 82 barcos de la sura enemiga ancorats en Gyeonnaeryang. L'almirant Yi va enviar sis naus com a enza i quan 63 de les naus japoneses varen haver eixit a mar oberta, es varen trobar en la sura coreana en una formació semicircular cridada «ales de grulla». Tres barcos tortuga —dos dels quals acabaven de ser fabricats— varen començar l'atac contra la sura enemiga, seguit d'un atac circular en els canons disparant cap a la flota invasora. La batalla va finalisar en una indiscutible victòria coreana, a on els japonesos varen perdre 59 barcos (47 destruïts i 12 capturats) i els coreans cap, ademés de que varis presoners de guerra varen ser rescatats. L'almirant Wakizaka va conseguir escapar sense ser capturat i quan Hideyoshi va rebre l'informe de la batalla va ordenar que cessaren totes les operacions navals.

Batalla de Angolpo

El 16 d'agost Yi Sun-Sense va dur a la seua flota cap al port de Angolpo, a on 42 embarcacions japoneses estaven ancorades. Una volta més, l'almirant Yi va intentar fingir una retirada. No obstant, en esta ocasió els japonesos no varen caure en la trampa, per #lo que Yi va ordenar que els barcos coreans es turnaran per a atacar les embarcacions enemigues. Tement que les tropes japoneses prengueren posteriors represàlies contra la població local, l'almirant Yi va ordenar una cessació al fòc i es va retirar. Seguidament, els japonesos varen saber que la sura coreana constava de 73 bucs de llínea que no podrien derrotar, per #lo que varen llançar els seus bucs menors en un acte suïcida per a tindre temps de desembarcar totes les tropes i retirar-se a la montanya. La sura coreana no va tindre dificultats per a derrotar els 42 bucs japonesos, entre els que es trobava el buc insígnia de la nació Nihon Maru. Junt a la batalla de Hansando, els japonesos varen perdre 101 bucs, mentres que els coreans seguien sense perdre cap des de que varen ser posats al mando de Yi Sun-Sense a l'inici del conflicte.

Milícia coreana

Des del començ de la guerra, els coreans varen formar tropes irregulars o milícias conegudes com a «Eixèrcit Justificat» (en coreà: Uibyeong, hangul: 의병, hanja: 義兵) per a lluitar en contra dels invasores japonesos. Estos grups varen ser formats a lo llarc del país i varen participar en distintes batalles, guerres de guerrilles i seges.

Varen existir tres tipos principals de milícies durant la guerra. El primer tipo estava conformat pels soldats regulars sobreviviente que s'havien quedat sense un líder. El segon tipo va ser el cridat «Eixèrcit Justificat», el qual consistia en aristócrates patriotes i plebeus. El tercer i últim tipo estava conformat per monges budistes.

Durant la primera invasió, la província de Jeolla va ser l'única en tot el país en a on no es varen portar a terme conflictes bèlics. Ademés de l'exitosa llabor en les mars portada a terme per l'almirant Yi, un fort activisme civil va pressionar per a que els japonesos evitaren dita província, obligant-los a establir atres prioritats.

Campanyes de Gwak Jae-o en el riu Nakdong

Gwak Jae-o va ser un famós líder dins de la milícia coreana i inclús és reconegut com el primer en formar un grup de resistència en contra de les tropes enemigues. Gwak Jae-o habitava i posseïa terres en el poble de Uiryong, situat en el riu Nam, en la província de Gyeongsang. En acabant de que l'eixèrcit coreà va abandonar el poble i era imminent un atac enemic, Gwak va organisar a cinquanta pobladors per a un possible enfrontament, pero la tercera divisió japonesa va ser directe cap a Songju. Quan Gwak i els seus hòmens varen utilisar els almagasens governamentals abandonats per a obtindre les armes necessàries, el governador de la província els va considerar com un grup de rebels, per #lo que els va ordenar que desintegraren el grup i inclús va manar tropes en contra seua. No obstant, per una orde directa de la capital que ordenava que es reclutaren elements en la província, els irregulars no varen ser atacats.

Gwak Jae-o i les seues tropes varen utilisar un sistema de guerrilles baixe el covil dels grans juncs que es trobaven en l'unió dels rius Nakdong i Nam. Açò va evitar que les tropes invasoras tingueren un accés fàcil cap a la província de Jeolla, a on l'almirant Yi i la seua flota tenien la seua base d'operacions.

Batalla de Uiryong/Chongjin

La sexta divisió baixe el mando de Kobayakawa Takakage estava a càrrec de conquistar la província de Jeolla. Per esta raó va marchar cap a Songju per la ruta establida, la mateixa per la que havien passat les tropes de la tercera divisió, i va alvançar posteriorment cap a Geumsan en Chungcheong. Kobayakawa havia assegurat este lloc en la finalitat d'establir-ho com la seua base d'operacions abans de començar l'invasió a la província.

Ankokuji Ekei, un antic monge budiste que havia conseguit ascendir fins al lloc de general per la seua mediació entre Mōri Terumoto i Toyotomi Hideyoshi, comandaba algunes tropes de la sexta divisió i es dirigia cap a Uiryong, per #lo que es vea obligat a creuar el riu Nam. Els exploradors de Ankokuji havien realisat una série de medicions per a determinar les zones a on el riu era menys profunt, de tal forma que les tropes pogueren passar en facilitat. No obstant, un grup de milicians varen moure les marques durant la nit, ubicant-les en les parts més profundes. Al moment en que les tropes japoneses varen intentar passar, els reclutes de Gwak els varen emboscar, causant grans baixes en el bando enemic. Despuix de varis intents fallancs, Ankokuji va decidir provar una atra ruta més al nort, a on la llínea de fortalees assegurades li proveïa de major seguritat en el seu flanc dret. Esta menuda batalla, casi desconeguda, va representar la primera victòria en terra del bando coreà. Per açò, la concepció del governe coreà va canviar sobre Gwak, qui, inclús, va ser nomenat cap de les forces en la regió de Uiryong i Samga.

Alguns dies despuix, mentres que Ankokuji viajava rumbo a Gochang, en l'ajuda de Kobayakawa Takakage, els soldats japonesos varen ser emboscats novament per guerrillers que els disparaven fleches des de posicions amagades en la montanya, per #lo que no varen poder respondre l'atac. Despuix d'este incident, Ankokuji va desistir dels seus intents d'alvançar i va retornar cap a on es trobava Mōri.

La coalició Jeolla i la batalla de Yong-in

Quan les tropes invasoras es dirigien cap a Hanseong (hui Seül), Yi Kwang, el governador de la província de Jeolla, va intentar detindre l'alvanç de l'enemic enviant les seues tropes cap a la ciutat capital. No obstant, despuix de rebre les notícies de que esta havia segut saquejada, va decidir mantindre-les en la seua posició. L'eixèrcit coreà havia alcançat la cantitat de 5000 elements, degut a que se'ls havien unit diversos grups de voluntaris de tota la província. Per esta raó, Yi Kwang i els líders dels irregulars varen decidir reprendre Hanseong. Per a açò, es varen dirigir cap a Suwon, aproximadament a 42 quilómetros al sur de dita ciutat. El 4 de juny una alvançada de 1900 hòmens va intentar prendre la fortalea de Yong-in, custodiada per 600 soldats japonesos baix les órdens de Wakizaka Yashuharu. Abdós bandos es varen enfrontar fins al 5 de juny, quan va acodir un eixèrcit major per part dels japonesos per a alçar el sege. Les tropes japoneses varen poder contraatacar la coalició Jeolla, obligant als coreans a abandonar l'enfrontament i fugir.

Primera campanya de Geumsan

Aproximadament al mateix temps en que el general Kwak va movilisar al seu eixèrcit de voluntaris en la província de Gyeongsang, Go Gyeong-myeong va formar una força de voluntaris composta de 6000 hòmens. Go va intentar juntar els seus elements en els de una atra milícia en la província de Chungcheong, pero, despuix de creuar la frontera de la província, va tindre notícies de que Kobayakawa Takakage, de la sexta divisió, havia llançat un atac en Jeonju (la capital de la província de Jeolla) des de la fortalea de Geumsan. Go va decidir retornar al seu territori i, despuix d'unir forces en el general Gwak Yong, va liderar els seus hòmens cap a Geumsan. El 10 de juliol la milícia es va enfrontar en les tropes japoneses en retirada despuix de la derrota en la batalla de Ichi, ocorreguda dos dies abans.

Sege de Jinju

Jinju era un castell coreà construït en la finalitat de protegir la província de Jeolla. Per açò, els comandants japonesos Ukita Hideie i Hosokawa Tadaoki varen decidir atacar-ho, sabent que si conseguien controlar-ho, el castell resultaria un punt estratègic per a continuar la conquista de la província. Jinju estava custodiat per 3800 elements comandados pel general Kim Si-min. Estos elements varen resistir els embats de 30 000 soldats japonesos per mig de l'us de 170 arcabuces —que recentment havien segut adquirits i eren similars als utilisats per les tropes invasoras—, canons, morters i grans pedres.

Despuix de tres dies d'intensos combats en els que les tropes invasoras lluitaven per entrar en el castell, un menut grup guerriller liderat per Gwak Jae-o va aplegar al lloc per a atestar el combat. Degut a que les seues forces eren insuficients com per a lliberar el sege, Jae-o va intentar enganyar a l'eixèrcit enemic per mig de l'us d'antorches enceses i fent sonar caragols de guerra. En esta acció buscava aparentar un eixèrcit molt més numerós. Els japonesos, concentrats en el sege, no varen prestar atenció i varen intensificar els atacs. Eixe mateix dia (12 de novembre), el general Si-min va ser ferit de mort en la part esquerra de la #front per un dispar i va caure inconscient al sol. No obstant, per la feroç defensa dels ocupants coreans, els comandants japonesos varen prendre la decisió d'alçar el sege i reagrupar el seu eixèrcit. Mentres es reagrupaven, al voltant de 500 milicians coreans els varen atacar per la retaguàrdia produint el caos entre les files. Al següent dia es varen unir 2.500 milicians més al combat. Despuix d'un intent fallanc més de conquistar el castell, Tadaoki va ordenar la retirada cap a Seül. El sege de Jinju va ser la major derrota que va sofrir l'Eixèrcit Japonés en terra des de l'inici del conflicte. Varen sofrir al voltant de 10.000 baixes, front als 1.000 coreans. Esta batalla va supondre la paralisació de les operacions en Corea per part dels japonesos (que ya havien conseguit la conquista del 80% del territori enemic) i va permetre als coreans reprendre l'iniciativa en el conflicte.

Lloc de Joenan

Per a finals d'autumne la situació per a les tropes invasoras va començar a tornar-se més difícil, ya que l'única zona que tenien realment assegurada corresponia a una série de castells entre Busán i Pionyang. Kuroda Nagamasa, qui s'havia establit en Hwanghae, va obligar a la població a pagar imposts, so pena de mort. La població va decidir alçar-se en armes a finals de setembre, unint-se'ls milicians i soldats que havien fugit quan els seus eixèrcits havien segut derrotats. El tumult, integrada per tan sol 500 soldats i 2000 civils, va prendre el castell Joenan, per #lo que Nagamasa i una divisió de 3000 elements varen decidir atacar el castell. El sege va durar quatre dies, despuix dels quals varen desistir del seu intent per recuperar-ho. Nagamasa es va dirigir cap a Paecheon, buscant un lloc més segur per a les seues tropes. Esta situació es va tornar típica a lo llarc de tot el territori coreà. Llentament, la milícia va començar a recobrar els castells ocupats pels japonesos o aquells que es trobaven a mans dels coreans traïdors al govern.

Intervenció de la dinastia Ming de China

El emperador Wanli de la dinastia Ming i els seus consellers varen respondre inicialment la petició d'ajuda del rei Seonjo enviant una força inicial sumament menuda, consistent en 1.000 efectius coneguts com la Força Expedicionaria China dirigides pel general Tai Zhaobian. Estos es varen dedicar exclusivament a llabors de llogística. Posteriorment varen enviar 5000 soldats dirigits pel general Zhao Chengxun per a combatre. Confiat, i baixe el covil d'una gran tormenta, l'eixèrcit chinenc va decidir atacar Pionyang el 23 d'agost prenent a la guàrdia completament desprevenida. Despuix de la sorpresa inicial, les tropes japoneses es varen sobrepondre i varen causar grans baixes en l'eixèrcit chinenc, que va deure mamprendre la fugida. Quan varen terminar en el tumult de Ningxia, que amenaçava l'existència de la pròpia dinastia Ming, varen decidir enviar un eixèrcit major davant el temor de l'alvanç japonés per territori chinenc.

En giner de 1593, l'emperador Ming va enviar una força molt major baixe el mando dels generals Song Yingchang i Li Rusong. En estos es contabilisaven 43.000 elements, dels quals 40 000 provenien dels districtes del nort de China, mentres que atres 3000 havien segut adestrats en l'us d'armes de fòc en el sur del país. Estos es varen sumar als 15.000 soldats coreans, entre els que es dividien en 10.000 tropes regulars i 5.000 milicians dirigits els primers pel general Yi Il i els segons pel monge de l'Eixèrcit de la Veritat Hyujong. Ademés varen contar en 200 canons.

Lloc de Pyeongyang

En eixe mateix més, les tropes chinenques varen arribar a Pyeongyang i es varen unir als 15 000 guerrers coreans. Este últim grup estava compost per soldats, milícia o voluntaris i 5000 monges guerrers. Per decret del rei Seonjo, el general Li Rusong va ser nomenat comandant suprem de les forces armades en Corea. El 5 de febrer Li va considerar oportuna la conquista del Mont Morabong per a facilitar el lloc. Per a això va enviar als 5.000 guerrillers al mando del monge Hyojong. La tasca no va ser fàcil perque el mont estava defés per 1.000 tropes japoneses liderades per Matsura Shigenobu, els qui varen repelir els atacs infligiendo elevades baixes al bando coreà durant dos dies. Els japonesos varen aprofitar la situació per a fer un menut atac contra els campaments enemics, pero va ser la columna chinenca dirigida per Wu Weichong la que va flanquejar la montanya i va destruir la totalitat de la guarnició japonesa. Esta batalla prèvia al lloc va supondre una victòria pírrica, ya que els sino-coreans varen sofrir 6.000 baixes front a les 900 dels japonesos. Despuix de capturar el Mont Morabong, Li comandó les forces contra els invasores durant el lloc de Pyeongyang (1593) en la matinada del 8 de febrer. Per a això, inicialment va bombardejar en els canons els murs i va incendiar els edificis del seu interior en fleches llameantes. Acte seguit, va carregar en 39.000 tropes directament cap a les muralles. Inicialment varen ser repelits pels arcabuceros japonesos, pero el general Li va prometre que el primer que traspassara el mur seria recompensat en 4 lingots d'argent. Despuix d'açò, la moral va aumentar i varen carregar en èxit. Ademés, un dels canons va terminar produint una brecha lo suficientment gran com per a que poguera entrar el restant de l'eixèrcit. De totes formes, la 1.ª Divisió Japonesa de Yukinaga ya hi havia previst que això es podria aplegar a produir, per #lo que ya s'hi havia fortificado l'interior de la ciutat per a combatre casa per casa. Les baixes chinenques varen ser aumentant considerablement i el general Li va decidir detindre l'atac per a conseguir conquistar la ciutat en menys baixes. Per a això, va decidir negociar en Yukinaga i varen aplegar a l'acort de deixar-los retirar-se fins a Seül sense ser atacats. Els japonesos liderats per Konishi Yukinaga es varen replegar abandonat la ciutat el 9 i aplegant a Seül el 19 de febrer. Els soldats de l'eixèrcit Ming varen esperar a que estiguera buida la ciutat per a entrar en ella.

Batalla de Pyeokye

Despuix de la conquista de Pyeongyang, el general Li va decidir enviar un grup de 3000 hòmens com avanzadilla per a vore la situació en Seül. A menys de 15 quilómetros, la avanzadilla es va trobar en una columna enemiga de 600 hòmens que varen anar ràpidament derrotats. Confiat pel seu èxit recent, Rusong, en 20 000 elements, va liderar personalment la persecució de les tropes que fugien i el 26 de febrer va ser emboscat prop de Pyokye per un eixèrcit de 40 000 hòmens. Abdós eixèrcits varen protagonisar una dura batalla de poc més de dos hores i inclús Rusong va estar a punt morir en combat. El seu segon al mando es va interpondre en el camí entre ell i varis guerrers japonesos, per #lo que Rusong va poder escapar. En més de 6000 caps tallats als enemics, els japonesos es varen alçar en la victòria sofrint únicament 120 baixes.

Batalla de Haengju

La majoria de les tropes invasoras varen començar a concentrar-se en la capital, despuix de reconéixer que no tenien ni els hòmens ni els recursos necessaris per a continuar en busca de la conquista de China. L'última amenaça que tenien en la zona era el castell de Haengju, el qual estava controlat per monges guerrers i la milícia local. El general Gwon Yul i els seus 2300 elements es varen unir a les forces defensores del castell esperant que se'ls uniren les tropes chinenques per a recuperar la capital. Ukita Hideie va decidir atacar el castell el 14 de març de 1593 en 30 000 soldats. Katō va creure que la superioritat numèrica de la que gojava seria suficient per a eixir en la victòria per lo que simplement va ordenar alvançar per les escales de la fortificació sense cap tipo d'estratègia. Els ocupants del castell varen atacar llavors utilisant Hwachas —una espècie d'arma antipersonal a pur de pólvora—, pedres, fleches i mosquetes. Despuix de 9 assalts, i quan semblava que els faltava poc per a penetrar les defenses coreanes, varen aparéixer dos bucs de la Marina Coreana que va escomençar a bombardejar la retaguàrdia japonesa. Açò va fer que les tropes entraren en pànic i decidiren retirar-se cap a Seül. A pesar de la superioritat numèrica en la que contaven, els japonesos no varen poder prendre el castell, despuix de nou intents i més de 10 000 baixes. Quan el general Rusong es va enterar de la victòria en Haengju, va decidir retornar a la batalla i marchar cap a Seül a enfrontar novament a les tropes invasoras.

La batalla de Haengju va ser una victòria de suma importància en el bando coreà. Inclús actualment és celebrada com una de les tres més decisives, junt en el sege de Jinju i la batalla de Hansando.

Evacuació de Seül

Despuix de la derrota en Haengju, els principals comandants japonesos es varen reunir per a determinar les accions a seguir i varen fer un reconte de les tropes. Dels més de 150 000 elements que havien desembarcat originalment, solament contabilisaven 53 000 en eixe moment. Hambruna, malalties i les baixes de la batalla mateixa havien reduït sériament a les tropes i la salut de les unitats restants es deteriorava ràpidament. Per estes raons varen decidir evacuar Seül i replegar-se en els castells de la província de Gyeongsang. Per a cobrir la seua retirada, el bando japonés va enviar una carta dirigida al primer ministre coreà solicitant-li una conferència de pau. El primer ministre va acceptar la reunió, en la condició de que Seül fora evacuada, les tropes es retiraren a la província de Gyeongsang i es lliberara als dos príncips capturats. Cap a començos de juny, totes les tropes invasoras es trobaven ya en el perímetro de Busán.

Seül va ser lliberada oficialment per l'eixèrcit chinenc el 19 de maig. Durant la seua retirada, els japonesos havien incendiat un gran número d'edificis per a cobrir aquella. Solament un dels palaus imperials es mantenia en peu: el Palau Deoksugung.

Segon sege de Jinju

L'intent fallanc de prendre el castell de Jinju en novembre de 1592 va ser una de les derrotes més doloroses sofrides pels japonesos a lo llarc de tota la guerra. Ukita Hideie, pensant en l'ira de Hideyoshi, va convocar a un eixèrcit de 90 000 soldats, integrat en la seua majoria per reforços nouvinguts, per a atacar el castell novament ans que l'eixèrcit Ming poguera intervindre. El general Kim Cheon-il, preveent el possible atac, va prendre el liderage de les defenses del castell. Els defensors d'esta fortificació varen aumentar de 4000 a aproximadament 60 000 elements, ent els que s'incloïen soldats, milícia i voluntaris.

Els atacs varen començar el 21 de juliol i per a això es va tindre que desviar el riu Nam que vorejava la fortalea. El primer assalt va ser un fracàs, encara que varen conseguir acabar en el general coreà Hwang Jin. Despuix d'açò, varen detindre els atacs durant 4 dies per a poder construir armes de sege. Varen construir uns vagons en rodes protegits en un sostre de fusta que permetia usar-se com un ariet. Estes noves armes varen ser destruïdes per mig de l'us de fleches llameantes i, per això, el general Kato Kiyomasa se li va ocórrer cobrir-los en un sostre de pedra. L'invent conegut com "Vagó Tortuga" va permetre derrocar els murs del castell, que va ser pres finalment el 27 de juliol, despuix de la mort de 60 000 coreans, entre combatents i civils, aixina com el general Kim Cheon-il. El segon lloc de Jinju va ser l'últim enfrontament de la «primera invasió», aixina com el més violent i en el que es varen movilisar més tropes. Tots els soldats i població civil varen ser eixecutats, els animals sacrificats, els edificis, llibres i monuments també varen ser destruïts. És considerat el major crim de guerra realisat pels japonesos des de l'inici del conflicte.

Ocupació entre 1593 i 1597

Des de l'evacuació de Seül, les tropes invasoras havien començat a eixir del país. No obstant, a lo llarc dels quatre anys entre l'últim enfrontament de la primera invasió i el començ de la segona invasió, les tropes japoneses varen permanéixer en Corea controlant els castells wakō a lo llarc de la llínea costera de Kyeongsang. Prop de 43 000 soldats varen custodiar estos castells en eixe lapsus.

Durant este periodo, les tropes estacionades en Corea varen dedicar el seu temps a construir nous castells i millorar les defenses dels existents, aixina com realisar activitats d'entreteniment, tals com la cerimònia del té, balls i exhibicions de sarugaku (teatre de porritos). Una atra activitat desenrollada va ser la cacera de tigres. Primer va sorgir com una verdadera activitat defensiva, degut a que en 1592 un tigre va matar a un cavall i a un samurái japonés. Katō Kiyomasa també es va topar en un d'estos felinos, trobada que va servir per a l'elaboració de gravats i representacions gràfiques. Aixina mateix, Hideyoshi va solicitar que li anaren enviats fins a Japó els tigres caçats, ya que creïa que la seua carn ajudaria a la seua deteriorada salut.

Batalla de Tanghangpo

L'almirant Yi va seguir atacant les menudes embarcacions que trobaven a lo llarc de les costes sudoccidentales de la península. La batalla més important va ser la que es va suscitar el 23 d'abril de 1594 en les costes de Tanghangpo, a on la sura coreana va destruir sis embarcacions nipones. A raïl d'este enfrontament, l'almirant Yi va rebre una carta escrita per Donen Zongren, comandant en cap de les forces armades chinenques, solicitant-li que detinguera els atacs degut a que entorpien les negociacions de pau.

Reorganisació militar coreana

Proposta de reformes militars

Durant el periodo entre la primera i segona invasió, el govern coreà va tindre l'oportunitat d'examinar les raons per les quals l'atac de l'eixèrcit japonés en terra havia segut tan marejant front a l'eixèrcit coreà. A este respecto, el primer ministre Yu Seong-ryong va assegurar que les defenses dels castells eren sumament dèbils, ademés de que els seus murs eren prou fàcils d'escalar. Yu va propondre la construcció de torres en la capacitat d'albergar canons, aixina com una série de llínees defensives a lo llarc del territori. Sobre l'organisació de l'eixèrcit, Yu va assegurar que les tàctiques dels invasores eren molt superiors a les del seu eixèrcit. Els japonesos es movien en formacions complexes i organisades, mentres que els coreans alvançaven en un sol bloc en un liderage dèbil.

Agència d'entrenament militar

El rei Seonjo i la talle coreana finalment varen començar en les reformes militars quan en setembre de 1593 es va establir la «Agència d'Entrenament Militar». Es va dividir a l'eixèrcit en unitats i companyies, i a les companyies en esquadrons de arqueros, arcabuceros i unitats en armes de tall tallant. L'agència ademés va establir les seues posicions en Corea en batallons i castells. L'organisme, que en un inici va contar en 72 elements, pronte va contabilisar més de 10 000 soldats.

Un dels canvis més importants que va sofrir la societat coreana durant este temps va ser que, des dels membres de la classe alta fins als esclaus podien ser requerits per al servici militar. Tals accions es varen realisar en l'afany de que estigueren familiarizados i capacitats en el maneig d'armes.

Negociacions de pau entre China i Japó (1594-1596)

Hideyoshi, per mig de Konishi —qui va portar a terme les conversacions de pau casi en la seua totalitat—, va propondre a la cort Chinenca la divisió de Corea: la partix nort s'establiria com un satèlit chinenc auto-governat, mentres que la partix sur permaneixeria en mans japoneses. Hideyoshi va demandar també que una princesa chinenca (una de les 7 filles de l'emperador Wanli) fora enviada com el seu concubina i que un príncip coreà i dos ministres anaren enviats com a rehens.

En 1594 un enviat de Hideyoshi va arribar a Pequín. La cort imperial, mentrestant, se sentia complaguda pels acostaments per part del regente japonés. Degut a que en Busán encara es mantenia una menuda guarnició, una embaixada provinent de China li va oferir a Hideyoshi donar-li oficialment el títul de «Rei de Japó» si totes les tropes eren retirades del territori coreà, aixina com el ser considerat per a China una nació amiga i la possibilitat de tindre una posició privilegiada a nivell comercial.

En octubre de 1596 l'embaixador Ming es va reunir personalment en Hideyoshi, qui va portar robes i una corona tradicional chinenca. Hideyoshi va oferir un convit per als invitats rodejat dels principals generals que havien lluitat en Corea. Durant la cerimònia, li va demanar a un dels seus assessors que llegira el document procedent de China. En donar-se conte de que no es mencionava ni una de les clàusules que havia propost, va esclatar en ira i va tirar tant la corona com les vestidures al sol. Les negociacions de pau, per lo tant, varen ser interrompudes.

La guerra va entrar en una segona fase quan Hideyoshi va enviar una atra força d'ocupació. Al començament de 1597, abdós bandos varen continuar en les hostilitats.

Segona invasió (1597-1598)

Forces de la segona invasió japonesa
Comandant en cap	Kobayakawa Hideaki
Eixèrcit de la dreta
Inspectors	Kobayakawa Nagamasa, Kakami Nazunao, Kumagai Naomori
	Mōri Hidemoto	30 000
	Katō Kiyomasa	10 000
	Kuroda Nagamasa	5000
	Nabeshima Naoshige	12 000
	Ikeda Hideuji	2800
	Chōsokabe Motochika	3000
	Nakagawa Hidenari	2500
Subtotal		65 300
Eixèrcit de l'esquerra
Inspectors	Ōta Kazutoshi, Takenaka Shigetoshi
	Ukita Hideie	10 000
	Konishi Yukinaga	7000
	Sō Yoshitoshi	1000
	Matsuura Shigenobu	3000
	Arima Harunobu	2000
	Ōmura Yoshiaki	1000
	Gotō Sumiharu	700
	Hachisuka Iemasa	7200
	Mōri Yoshinari	2000
	Ikoma Kazumasa	2700
	Shimazu Yoshihiro	10 000
	Shimazu Tadatsune	800
	Akizuki Tanenaga	300
	Takahashi Mototane	600
	Itō Yubei	500
	Sagara Yoriyasu	800
Subtotal		49 600
Força naval
	Tōdō Takatora	2800
	Katō Yoshiaki	2400
	Wakizaka Yasuharu	1200
	Kurushima Michifusa	600
	Mitaira Saemon	200
Subtotal		7200
Total		122 100

Hideyoshi, qui no havia quedat satisfet en els resultats de la primera campanya, va ordenar un nou atac. No obstant, en esta ocasió, l'intenció d'invadir China va ser rebujada totalment i els esforços es varen enfocar en conquistar solament Coreja. A diferència de les nou divisions que s'havien utilisat en l'invasió anterior, l'eixèrcit es va dividir en dos grans faccions: el «Eixèrcit de la dreta» i el «Eixèrcit de l'esquerra», constituïdes per aproximadament 30 000 i 49 600 hòmens respectivament.

Immediatament en acabant de que els embaixadors chinencs varen arribar al seu país fòra de perill en 1597, Hideyoshi va enviar 200 barcos. Els eixèrcits de la dreta i de l'esquerra i els soldats que estaven en Corea varen sumar aproximadament 141 100 hòmens baixe les órdens de Kobayakawa Hideaki. En arribar les tropes invasoras a la costa sur de la província de Gyeongsang, estes pronte es varen donar conte de que l'eixèrcit coreà estava millor equipat i efectivament preparat per a enfrontar-los. Adicionalment, en quant la cort imperial de China va rebre les notícies de l'arribada de les tropes enemigues, Yang Hao va ser nomenat com a «comandant suprem» d'un eixèrcit de 55 000 hòmens, provinents de distintes províncies del seu territori com Sichuan, Zhejiang, Huguang, Fujian i Guangdong. Ademés d'açò, una força naval de 21 000 elements es va sumar a la defensa de Corea. Rei Huang, un historiador chinenc, va estimar que la força conjunta naval i terrestre de l'eixèrcit chinenc va aplegar a alcançar els 75 000 elements en el seu punt més alt. Rubén Villamor, historiador espanyol, per un atre costat va considerar que les forces chinenques equivalien a un total de 101.000 unitats, entre les que es trobaven 50.000 soldats d'infanteria d'ètnia han, 30.000 ginets de cavalleria manchú i 21.000 mariners. Les forces coreanes varen contabilisar prop de 30 000 efectius, contant l'eixèrcit del general Gwon Yul, situat en la Montanya Gong en Daegu, el del general Gwon Eung en Gyeongju, els soldats de Gwak Jae-o en Changnyeong, els de Yi Bok-nam en Naju i les de Yi Si-yun en Chungpungnyeong.

Ofensiva inicial

Des del començ, les tropes nipones varen tindre poc èxit i es varen mantindre confinades exclusivament en la província de Gyeongsang, tractant de repelir un eixèrcit combinat molt més numerós. Encara que la segona invasió va ser principalment defensiva i en Gyeongsang com a escenari, les tropes japoneses varen planejar ocupar Jeonju, la capital de la província. Per esta raó, les dos faccions de l'eixèrcit invasor, baixe les órdens de Mōri Hidemoto i Ukita Hideie, varen començar l'assalt a Busán i varen marchar cap a la capital, prenent Sacheon i Changpyong durant el seu recorregut l'11 de setembre de 1597 en 50.000 unitats del Ejérctio de l'Esquerra i junt a l'ajuda de desembarcs amfibios.

Sege de Namwon

La ciutat fortificada de Namwon, habitada per 5.000 civils, estava localisat aproximadament a 48 quilómetros al surest de Jeonju. Esta contava en trincheres de 6 metros de profunditat precedides de estacas i un mur de 4 metros junt a vàries torres. Preveent un atac, un eixèrcit combinat de 10.000 soldats dirigits per Yi Bok-Nam, havent entre ells 3.000 soldats chinencs i voluntaris civils dirigits per Yang Yuan, es trobaven preparats per a la batalla.

El 23 de setembre, els japonesos varen enviar una avanzadilla de 100 arcabuceros per a debilitar la primera llínea de defensa. Al sendemà varen conseguir que abandonaren les posicions, pero una tormenta va fer que s'interromperen els combats. En açò, els defensors varen aprofitar per a reorganisar-se. El nort i el centre de Namwon va ser defenidido pels coreans, mentres que el sur, est i oest va ser realisat pels chinencs. La nit del 26 de setembre les tropes japoneses varen sitiar els murs de la fortificació en escales i torres; abdós bandos varen intercanviar dispars de arcabuz i fleches. Mentres, els japonesos varen fer una rampa en palla, pedres i arròs que, una volta construïda, les tropes la varen utilisar per a invadir la ciutat i entaular la lluita per mig del cos a cos. D'acort al reconte del comandant japonés Ōkōchi Hidemoto, autor del Chōsen Ki (Crònica coreana), el Sege de Namwon va resultar en 3726 baixes per al bando defensor incloent la del magistrat de Kwangju Yi Chun-weon. Dit reconte es va obtindre per mig del conteo dels nassos tallats als soldats coreans. Atres fonts afirmen que totes les persones que es trobaven en la ciutat, tant civils com a soldats, varen ser assessinades. Solament varen conseguir escapar 400 chinencs junt al seu general Yang Yuan, que varen ser perseguits fins a solament quedar el general junt a 100 soldats. Els supervivents varen aplegar a Seül, pero el general Yuan va ser eixecutat per covardia pel propi emperador Wanli.

Degut a que la notícia de la batalla es va dispersar ràpidament per la zona, quan les tropes invasoras varen arribar a la capital de la província, Jeoju, la varen trobar abandonada.

Batalla de Hwangseoksan

La fortificació de Hwangseoksan consistia en una série de grans muralles circumscrites a la montanya Hwangseok i custodiada per les tropes comandadas pels generals Jo Jong-do i Gwak Jun. Quan Katō Kiyomasa va sitiar la montanya en un vast eixèrcit, els defensors es desmoralizaron i es varen retirar en tan sol 350 baixes. Encara en esta victòria, les tropes japoneses no varen poder obtindre el control de la província i varen anar novament forçats a assumir una postura defensiva.

Emboscada de l'Eixèrcit Ming en Chiksan

Mentres les tropes de l'Eixèrcit de la dreta realisava alvanços sense oposició, l'eixèrcit chinenc es va posicionar en un poble cobert per dos tossals per a impedir el seu alvanç. Els chinencs contaven en 4.000 soldats liderats per Ma Gui, entre els que contaven en 2000 ginets que quedarien amagats en la retaguàrdia. El 16 d'octubre, 5.000 soldats dirigits per Kuroda Nagamasa varen aplegar al poble i es varen dur la sorpresa al vore les fortificacions del poble. Acte seguit, varen rebre una pluja de fleches, proyectils de arcabuces i proyectils de fum. Pese a l'emboscada, les tropes japonesos varen carregar i varen entaular un combat cos a cos que es va prolongar durant tot el dia. Els defensors varen ser debilitant-se, pero la cavalleria chinenca va fer càrregues per la retaguàrdia i va fer que els japonesos mamprengueren la retirada. La batalla de Chiksan va supondre una derrota per a l'eixèrcit japonés i la detenció dels seus alvanços, aixina com la pèrdua de 600 soldats (front als 200 de l'eixèrcit dels Ming).

Operacions navals coreanes (1597-1598)

La armada coreana va jugar un paper crucial durant la segona invasió, de la mateixa manera que en la primera. Els alvanços invasores es varen detindre per la falta de reforços i suministraments, resultat de les victòries navals coreanes que varen evitar que embarcacions provinents de Japó arribaren a la costa sur-occidental de la península coreana. De la mateixa manera que durant la primera invasió, China va enviar un gran número de barcos que es varen sumar a la defensa del país.

Complot en contra de l'almirant Yi

Per les habilitats estratègiques i militars de l'almirant Yi, els japonesos varen aprofitar les lleis militars coreanes i les varen usar en contra seua per a llevar-ho d'en mig. El doble agent encobert Yojiro, que treballava en Corea, va reportar que el general Katō Kiyomasa arribaria en un lloc determinat de la costa en un gran número de tropes, i va insistir que el mateix almirant Yi devia presentar-se per a emboscar-los. Yi sabia que en l'àrea existien roques de grans proporcions en el fondo que perjudicarien greument a les embarcacions i es va negar a anar al lloc. Debido a ello, va ser degradat i encarcerat pel rei Seonjo per desacato. El seu lloc va ser ocupat ràpidament per l'almirant Won Gyun, qui havia acusat a Yi de borracho i holgazán.

El gran historial de Yi va ser factor per a que no fora condenat a la pena de mort, encara que va ser degradat i obligat a servir baix el mando de Won Gyun com un soldat comú i corrent.

Batalla de Chilchonnyang

Despuix d'haver remplazado a l'almirant Yi, Won Gyun va reunir a tota la sura coreana —la qual contava en més de 100 barcos per a estos moments— a les afores de Yosu per a anar despuix dels japonesos. Sense una planificació o preparació anterior, Won Gyun i la seua flota varen eixir en rumbo a Busán segons les indicacions de l'espia Yojiro. Despuix d'un dia de camí, Won Gyun va ser informat de la presència d'una gran sura enemiga prop del lloc. Per esta raó va decidir anar a la seua trobada ràpidament, a pesar dels reclams dels seus capitans els qui es queixaven del cansanci dels seus hòmens.

Durant la batalla de Chilcheollyang, el 28 d'agost de 1597, Won Gyun va rebre l'atac sorpresa de la flota invasora d'al voltant de 500 barcos, la qual va utilisar el fòc de arcabuces i les tècniques d'abordage tradicional front a 169 barcos coreans. Despuix de mamprendre la fugida, els 139 barcos supervivents es varen refugiar en l'Estret de Chilchonnyang. Allí es varen resguardar fins que es varen quedar sense suministraments i varen tindre que intentar escapar per l'única eixida que tenia. Allí varen ser afonant un a un cada barco que eixia de l'estret. Afortunadament per al bando coreà, l'oficial Bae Soel havia fugit de l'escena en 13 panokseon. Estes últimes naus constituirien el total dels barcos coreans durant varis mesos. Won Gyun va morir durant un enfrontament posterior a la batalla principal en tropes enemigues en la vora d'una illa. La batalla de Chilcheollyang va ser l'única victòria naval japonesa durant tota la guerra i en la que varen conseguir l'afonament de 157 barcos coreans sense haver perdut cap. Despuix d'este incident, el Rei Joseon va entendre que la destitució de l'almirant Yi va ser un error i li va restituir el càrrec.

Batalla de Myeongyang

Despuix de la severa derrota en Chilcheollyang, el rei Seonjo va decidir reinstalar a l'almirant Yi en el seu lloc. Quan Yi va haver retornat a Yeosu, va trobar que la seua flota havia segut destruïda casi en la seua totalitat i ara solament contava en 12 embarcacions i 200 hòmens. Açò no va mermar els ànims de l'almirant. Pel contrari, el 16 de setembre de 1597 va decidir eixir a enfrontar-se a 130 barcos enemics en el estret de Myeongyang.

El resultat d'este enfrontament naval, ocorregut el 26 d'octubre, va ser una victòria per a l'eixèrcit coreà, el qual va afonar a lo manco 31 embarcacions enemigues, entre les que es trobava el buc insígnia de la Marina Japonesa, i va supondre la mort de l'almirant Kurishima Michifusa. Pel dispar número de barcos, esta batalla és considerada com la victòria més important de l'almirant Yi i coneguda en Corea com «el milacre de Myeongyang» i va fer que els japonesos no seguiren atacant perque pensaven que la sura coreana era molt superior en número.

Degut novament a l'escassea de recaptes i la falta de reforços, l'eixèrcit invasor va decidir retornar a la zona de seguritat de la seua llínea defensiva en les costes de Gyeongsang.

Sege de Ulsan

Katō Kiyomasa, despuix de ser informat de la derrota en Myeongnyang, va decidir destruir Gyeongju, l'antiga capital del regne de Cadira. Les tropes japoneses varen atacar i varen saquejar la ciutat. Molts objectes de valor i temples varen ser destruïts, incloent el temple de Bulguksa. Encara que a estes altures l'aliança China-Corea havia replegat les tropes enemigues fins al sur de Ulsan, els japonesos encara contaven en un port important que Kiyomasa havia designat com a punt estratègic per a les seues operacions. En este lloc mantenien el control una fortalea coneguda com wajō. A diferència del restant dels castells d'este tipo utilisats pels japonesos, este últim encara no havia segut terminat.

Preveent un atac, la guàrdia japonesa, composta per prop de 7000 hòmens, va començar els preparatius per a reforçar les defenses. Kiyomasa va assignar al seu defensa a Katō Yasumasa, Kuki Hirotaka, Asano Nagayoshi, entre els principals. L'assalt per part de la coalició va començar el 29 de giner de 1598. Este atac va sorprendre a les tropes enemigues encara acampant fòra de la fortalea i sense haver conclós encara la construcció de les defenses.

Un total de 50 000 soldats aliats comandados per Ma Gui casi varen conseguir completar la tasca de prendre la fortalea, pero Mōri Hidemoto va acodir a auxiliar a alçar el sege duent tropes i suministraments per mar, en lo que es varen prolongar les hostilitats. Novament, quan semblava que els defensors caurien davant l'enemic per la falta de recaptes i menjar, més reforços varen arribar al castell. Esta situació va ocórrer al voltant de 5 ocasions, en les que els tropes del general Li Rumei no conseguien impedir l'accés a la fortalea de les noves tropes. L'eixèrcit Ming va decidir retirar-se en lo que es considera una victòria japonesa encara que el seu eixèrcit va ser severament debilitat. L'eixèrcit sino-coreà va sofrir 20.000 baixes front a les 10.000 dels japonesos.

Batalla de Sacheon

Des d'autumne de 1597, la coalició havia evitat que els japonesos alcançaren Jiksan (hui Cheonan). Ya sense esperances de conquistar Corea, els comandants samurái varen començar a preparar la retirada. Per a començos de la primavera de 1598, l'eixèrcit coreà, junt en 100 000 combatents chinencs varen començar a reprendre el control de les fortalees en l'àrea de la costa. En maig de 1598, el emperador Wanli va enviar una flota al mando de Chen Lin composta per 500 navío, tant de guerra com de transport, junt a 16.000 mariners. En juny del mateix any, despuix del reporte de Konishi Yukinaga sobre les precàries condicions en les que es trobaven, es va donar l'orde de que 70 000 soldats retornaren a Japó, mentres que 60 000 varen permanéixer en Corea, principalment aquells baix les órdens del clan Shimazu, que tenia per líders a Shimazu Yoshihiro i el seu fill Tadatsune. Els soldats japonesos restants varen barallar desesperadament contra la coalició en Suncheon i Sacheon.

L'eixèrcit chinenc pensava que Sacheon era crucial per a reprendre la totalitat dels castells, per #lo que es va dispondre a atacar als invasores el 30 d'octubre. Encara que a l'inici de la lluita els combatents chinencs prenien la ventaja, la situació va canviar quan reforços varen atacar la seua retaguàrdia i els soldats japonesos, dins de la fortalea, contraatacaron. L'eixèrcit Ming va decidir retirar-se en una pèrdua de 30 000 elements. Despuix de varis atacs consecutius, els japonesos varen decidir replegar-se i abandonar les fortalees de les costes.

Mort de Hideyoshi

El 18 de setembre de 1598, Hideyoshi, en el seu llit de mort, va ordenar el retir de totes les tropes en Corea. El «Consell dels Cinc Regentes», un organisme creat per Hideyoshi abans de la seua mort i integrat pels cinc principals daimyō del país, va decidir mantindre en secret la mort del regente per a evitar que la moral de les tropes decaiguera. Va ser fins a octubre quan varen enviar el decret als comandants japonesos.

Batalla de Noryang

La batalla de Noryang va ser l'última gran batalla de la guerra. La flota de l'Almirant Yi s'havia repost de les pèrdues sofrides i ara estaven auxiliats per la flota procedent de China, baixe les órdens de Chen Lin i un ala menor per Deng Zilong. Reportes d'inteligència varen assegurar que 500 barcos japonesos estaven ancorats en els estrets de Noryang en l'objectiu de retirar definitivament a les tropes restants. En un principi, els generals japonesos varen pactar en l'eixèrcit de terra chinenc el poder escapar sense ser atacats a Japó, pero els almirants no compartien eixa visió. Aprofitant les característiques geogràfiques, Yi i Chen Li varen ordenar atacar els barcos en la matinada del 16 de decembre de 1598 (83 acorazar coreans i 63 bucs chinencs de menor tamany). En este imprevist, 20.000 soldats japonesos es varen quedar atrapats en la base naval junt als 500 barcos japonesos. Els japonesos varen intentar negociar en els dos almirants. Chen Lin estava d'acort d'acceptar en una série de condicions, pero Yi Sun-Sense s'oponia radicalment. L'única opció per als japonesos era combatre i primerament es varen trobar en els barcos de Chen Lin bloquejant la seua ruta. Despuix de mantindre un combat a distància, abdós flotes varen envestir i varen passar al cos a cos. La flota de Chen va escomençar a debilitar-se i el grup de Deng Zilong va ser a socórrer-ho. Per una confusió, l'acorazar insígnia de Zilong va ser cañoneado per un aliat i la brecha va permetre l'entrada de mariners japonesos i terminarien eixecutant a Deng Zilong. Al poc temps va aparéixer la flota d'acorazar de Yi Sun-Sense, que varen poder afonar a la flota japonesa en facilitat. Per a l'amanecer, prop de 300 dels barcos japonesos havien segut destruïts; el restant va iniciar la fugida (150 a la costa coreana i els 50 restants varen conseguir escapar a Japó). L'últim barco es va retirar el 24 de decembre, marcant el fi de la guerra.

Davant la retirada dels barcos nipons, Yi va ordenar un atac final a on va rebre un dispar en el pit que li va ferir de mort. Yi va solicitar als seus capitans que mantingueren en secret la seua mort per a evitar que la moral de les tropes decaiguera, per #lo que el seu cos va ser cobert en un escut. Tan sol tres dels seus més propencs capitans, incloent al seu cosí, varen ser testics de la seua mort. La batalla naval va supondre la major derrota de la Marina Japonesa, en la que es varen perdre 300 barcos i 13.000 mariners. Per un atre costat, la flota sino-coreana va perdre un acorazar i 500 mariners, aparte dels dos almirants Yi Sun-Sense i Deng Zilong.

Negociacions posteriors

Tsushima va vore decaure grandemente els seus ingressos, degut a que el comerç en Corea es va paralisar. Des de 1599, Yoshitoshi, del clan Sō, governant de la província, va enviar quatre missions de pau a Corea. Les primeres tres varen ser capturades i els seus integrants varen ser duts fins a Pequín com a presoners. L'última missió, enviada en 1601, va poder aplegar en èxit i, com a part de les negociacions de pau, va obtindre la promesa de que als capturats se'ls permetria retornar al seu país. El principal incentiu per part de Corea per a normalisar les relacions en Japó era la retirada dels soldats chinencs del seu territori, ya que estos estaven cometent les mateixes destrosses i abusos que l'eixèrcit japonés havia ocasionat. Yoshitoshi va lliberar a la seua volta a centenars de presoners coreans i, entre 1603 i 1604, va ajudar en les negociacions que es varen portar a terme en Kyoto en Tokugawa Ieyasu, qui fungía ya com shōgun. Dels acorts conseguits es va conseguir la repatriació de prop de 3000 ciutadans coreans.

En 1606 Corea va demanar una carta escrita pel shōgun en a on formalment solicitava la pau entre abdós països. Ademés, demanava que s'extraditara a Seül als soldats samuráis que havien profanat les tombes reals. Yoshitoshi va enviar a un grup de criminals en el seu lloc, i a pesar de que el govern coreà sabia que aquells no eren els verdaders culpables, els desijos de vore l'eixèrcit chinenc fòra del seu territori els orillaron a enviar embaixadors novament en 1608. En esta última visita, centenars de ciutadans coreans varen ser lliberats i es varen normalisar les relacions entre abdós països.

Conseqüències

Ademés de la gran cantitat de pèrdues humanes, Corea va sofrir un trement dany cultural, econòmic i a la seua infraestructura. Açò va incloure una considerable reducció de la seua terra cultivable, aixina com la destrucció i confisc d'importants obres d'art, artefactes i documents històrics, aünat al seqüestre de tècnics i artesans cap a terres japoneses. Durant esta época, els palaus principals, Gyeongbokgung, Changdeokgung i Changgyeonggung, varen ser incendiats, per #lo que el palau Deoksugung va ser utilisat de manera temporal. Per un atre costat, la gran càrrega econòmica que va supondre la guerra per a China va afectar severament la seua capacitat militar, #lo que va contribuir a la caiguda de la dinastia Ming i l'ascens de la Dinastia Qing, la qual va restablir el sistema tributari. Posteriorment, esta mateixa dinastia va conseguir que les relacions comercials entre Japó i Corea tornaren a entaular-se.

Este acontenyiment va ser el primer en Àsia en el que es varen vore involucrats eixèrcits en numeroses tropes dotades en armes modernes. Japó va adquirir nova tecnologia de Corea i nous métodos en alfarería, maquila de seda, aixina com el forjat d'acer a través d'artesans, acadèmics, farmacèutics que varen ser duts al país.

Despuix de la mort de Hideyoshi, el seu fill Hideyori es va convertir en el líder del clan Toyotomi. El conflicte contra Corea va debilitar grandemente el poder i el prestigi del clan en qüestió de mesos, per #lo que Japó es va dividir novament en dos bandos. Tokugawa Ieyasu, despuix de guanyar la decisiva batalla de Sekigahara, es va fer en el poder, i en 1603 va ser nomenat shōgun.

Sobre Corea, qui va sofrir el major dany entre els tres països involucrats, va vore disminuïda la seua terra cultivable en un 66 % sobre la que contava abans del conflicte. Este fet va deteriorar severament la seua economia. Este país va sofrir ademés la pèrdua d'importants archius històrics, artefactes científics i culturals (com el rellonge d'aigua Ja-gyuk-rosegue). L'extracció d'artesans, ademés, va marcar el decliu de l'alvanç de la ciència en esta nació.

El total de les pèrdues civils i militars va ser estimada en el XIX per l'historiador Geo H. Jones en un milló de vides humanes. Ademés, s'estima que entre 50 000 i 60 000 ciutadans coreans varen ser duts a Japó durant la guerra, i tan sol al voltant de 7500 varen retornar al seu país a través de les negociacions diplomàtiques. Una gran cantitat de presoners varen ser venuts a comerciants europeus, principalment portuguesos, els qui els varen revendre en el sur d'Àsia.

Crueltat i crims contra la població civil

S'estima que un milló de civils varen ser assessinats durant la campanya militar, aixina com que 1/3 de tota la població del sur va ser esclavizada. Fins a eixes dates, no s'havia alcançat tals nivells de terror per a la població civil en tota la Edat Moderna, solament sent equiparables les guerres de religió. D'acort a narracions d'historiadors contemporàneus, durant la guerra, les tropes japoneses varen cometre greus crims en contra de la població civil i inclús solien matar als animals de granja. Els japonesos tenien una antiga tradició de tallar els caps dels rivals caiguts, pero, per qüestions llogístiques, esta pràctica va ser canviada a tallar solament el nas. Estes varen ser cobertes en sal i enviades en barrils de fusta. Estos barrils varen ser enterrats en un túmulo prop del «Gran Buda» de Hideyoshi, a on permaneixen al dia de hui baixe el nom equivocat de Mimizuka o «túmulo d'orelles». Les poblacions civils varen sofrir matances massives, saquejos, tortures, violacions i decapitacions a lo llarc de 1592 i 1598. Estos ocorrien tant en les zones sitiades com els pobles que no oponien resistència. La destrucció de cases, monuments, llibres i els camps i collites també eren freqüents. Estes pràctiques varen dur a passar hambruna als propis civils i varen ser intensificades en l'última fase del conflicte, en la que existia un programa de despoblació coreana. Varen aplegar a existir competicions entre les diferents divisions militars per a vore com d'elles conseguia conseguir més orelles i nassos de les víctimes de la repressió i varen enviar com a trofeu a Toyotomi Hideyoshi 38.000 membres humans. Un atre dels crims comesos contra els civils va ser l'esclavitut, per la que decenes de mils de coreans varen ser enviats com a esclaus a Japó per a treballar de manera forçosa com a obrers, grangers o, en el cas de les dònes, com sirvientas o prostitutes. Tots estos successos són part de l'ideari colectiu de la població coreana fins a l'actualitat, i varen ser intensificats en la ocupació de Corea per part de Japó de 1910 a 1945.

Tant l'eixèrcit chinenc com el coreà varen cometre també una série d'atrocitats equiparables a les dels japonesos. Segons l'historiador Turnbull, els chinencs inclús atacaven a les tropes coreanes i a la població civil que consideraven que eren colaboradors dels japonesos. Al final de la guerra, la competència entre abdós eixèrcits defensors va donar com resultat una matança de civils en Namhae, per órdens del general Chen Lin, qui va acusar als pobladors de colaborar en l'eixèrcit enemic. El propòsit d'açò era el d'aumentar la quota d'enemics morts. Les dònes varen ser un dels principals objectius de les tropes japoneses, pero també varen aplegar a ser víctimes de l'eixèrcit chinenc (que en la seua majoria eren mercenaris) i el propi eixèrcit coreà.

Ademés, diversos bandits i assaltants coreans varen aprofitar la situació imperant durant la guerra per a saquejar i furtar als seus conciutadans.

L'orde de la batalla

Capacitat militar

La principal amenaça de China i Coreja abans del conflicte ho representaven per un costat els yurchen, els qui atacaven a lo llarc de la frontera nort, i per l'atre els pirates japonesos wakō, els qui atacaven els pobles costers i barcos mercants. Per a respondre als yurchen, els coreans varen desenrollar una flota poderosa, varen construir una llínea defensiva de castells a lo llarc del riu Tumen i varen prendre el control de l'illa de Tsushima. El sistema defensiu utilisat durant este periodo de relativa pau va fer que els coreans depengueren de l'artilleria pesada, de fortificacions i de barcos de guerra. En l'introducció de la pólvora durant el regnat de la dinastia Goryeo, Corea va desenrollar canons molt alvançats que eren utilisats en efectivitat en combats en alta mar. Encara que China era el seu principal proveïdor de nova tecnologia militar, Corea sobrepassava la calitat de la fabricació tant de canons com de barcos de l'época.

Japó, per un atre costat, hi havia estat sumit en un llarc periodo de conflictes civils per més de cent anys. Este periodo és conegut com «Sengoku» o «periodo d'estats en guerra». Per estos conflictes, la seua orientació militar s'havia enfocat en l'us d'arcabuces, que havien adoptat dels portuguesos.

Les diferències geopolítiques d'estos països varen contribuir a que els japonesos tingueren gran èxit en els combats en terra i els coreans en alta mar. Degut a que Japó havia vixcut conflictes bèlics contínuament des de mediats de el XV, Hideyoshi tenia mig milló de soldats entrenats a la seua disposició. Estos, ademés, són considerats com l'eixèrcit més professional en Àsia de l'época. La percepció que tenia Coreja de Japó era el d'un poble caòtic que no suponia cap amenaça real per a la seua seguritat. Inclús creïen que una invasió per part d'este país no supondria major dificultat que els pirates wakō que havien combatut i derrotat en anterioritat.

Sobre la situació militar en Corea, l'oficial Yu Seong-ryong assegurava que «no hi havia un general coreà entre cent que sabera els métodos d'instrucció de soldats». Els soldats estaven desorganisats i pobremente capacitats i equipats, i eren utilisats principalment en proyectes de construcció, tals com els de els murs dels castells.

Problemes en la política de defensa en Corea

Existien varis problemes en l'organisació de l'eixèrcit coreà. Un eixemple d'açò era el fet de que els oficials locals no podien respondre pel seu propi conte a una invasió estrangera, a menos que un general, nomenat directament per la cort, aplegara al lloc en un eixèrcit recent movilisat. Esta política tenia moltes desventages, ya que les forces de l'àrea permaneixien detingudes fins que aplegara a l'escena el comandant assignat en el seu propi eixèrcit i prenguera el control. Per un atre costat, els generals enviats procedien, en la majoria de les ocasions, d'una atra regió, per #lo que no estaven familiarizados en les condicions topogràfiques, la tecnologia disponible o la mà d'obra existent en la regió invadida.

Sobre els edificis fortificados, el principal tipo de construcció en la península era el cridat Sanseong o castells de montanya. Este tipo de fortificacions generalment consistia de murs de pedra de poca altura construïts al voltant de les montanyes en forma de serpentina.

Força de les tropes

Hideyoshi va movilisar al seu eixèrcit cap al Castell Nagoya en Kyūshū, el qual acaba de ser construït en l'únic objectiu de servir d'estage a les forces invasoras i a les reserves. La primera invasió va consistir de nou divisions que contabilisaven en total 158 800 elements. D'ells, 21 500 permaneixien en les illes de Tsushima i Iki com a reserves.

Per un atre costat, la dinastia Joseon solament posseïa poques unitats militars i el seu defensa depenia en gran mida de la movilisació de ciutadans-soldats en casos d'emergència. Durant la primera invasió, el govern coreà va contar en 84 500 tropes regulars, als quals se'ls varen unir 22 000 voluntaris irregulars. El govern chinenc mai va mantindre més de 60 000 elements en Corea durant tot el conflicte, mentres que els japonesos varen utilisar al voltant de 500 000 soldats a lo llarc de tota la guerra.

Armes

Des de la seua introducció en 1534 per part dels comerciants portuguesos en l'illa de Tanegashima, l'us del arcabuz va ser ràpidament adoptat a lo llarc de tot Japó. Tant en Corea com en China s'havien utilisat en anterioritat armes de fòc similars als arcabuces portuguesos, pero en models més antics. Estes velles armes pronte varen entrar en desús i en Corea es va centrar l'atenció en armes de pólvora, principalment per a artilleria i tir en arc. Quan els diplomàtics japonesos varen oferir com a regal a la cort Yi alguns arcabuces, l'arma va ser desestimada per la cort, a pesar de les observacions de l'oficial Yu Seong-ryong, qui advocava per la seua utilisació.

L'infanteria coreana estava equipada en espasas, llanças, fitoras, arcs i flechas. L'arc que utilisaven les tropes coreanes és considerat com un dels millors del continent en la seua época. Estes armes tenien un alcanç d'uns 460 metros, comparats en els 270 que alcançava el arc japonés. Desafortunadament, la llabor de capacitar a un soldat en l'us efectiu de l'arc era molt complex i tardat, al contrari de la capacitació en el maneig del arcabuz.

L'infanteria chinenca utilisava una gran varietat d'armes, per la gran diversitat de situacions a les que s'enfrontava en el territori de tot l'imperi. Entre les principals armes que s'ampraven estaven l'arc, la ballesta, l'espasa (inclús per a la cavalleria), mosquetes, bombes de fum i granades de mà.

Al començ de la guerra els japonesos varen prendre una significativa ventaja pel gran número d'armes de fòc en que contaven. Estes últimes tenien un alcanç de més de 550 metros i un poder de penetració superior al de les fleches. A mida que el conflicte va ser alvançant, tant coreans com a chinencs varen adoptar i varen incrementar l'us de mosquetes. Inclús s'assegura que els chinencs varen desenrollar una armadura a prova de beles, la qual va ser utilisada durant la segona invasió.

Corea va desplegar les seues divisions de cavalleria durant la guerra, encara que el resultat va ser molt negatiu. El mig montanyós de Corea, aünat a la falta tant de grans planicies a on desplegar el seu atac com de pasturages per a alimentar als cavalls, ademés de l'us d'armes de fòc de llarc alcanç per part dels invasores, va supondre una gran desventaja. Els membres de la cavalleria estaven equipats en mayal i llances para combat cos a cos, i arcs i fleches per al combat a llarga distància. La major part de l'acció que va tindre la cavalleria coreana va ocórrer durant la batalla de Chungju, al començ de la primera invasió. En esta batalla varen ser sobrepassats i vençuts per l'infanteria enemiga.

Les divisions japoneses també incloïen cavalleria, algunes voltes equipades en armes de fòc. No obstant, la gran majoria estava equipada en yari, les llances japoneses. Els japonesos no varen contar en un gran número de guerrers a cavall, degut a que estos havien segut dràsticament reduïts durant les batalles internes per l'us d'armes de dispars circulares, tal com en la batalla de Nagashino.

Poder naval

A diferència d'atres àrees dins del eixèrcit coreà, el seu flota naval era de destacar. El liderage en la tecnologia de fabricació de barcos i artilleria li varen donar a les seues naus una enorme ventaja. Per la necessitat que tenien de combatre als pirates japonesos en alta mar, la construcció i millora dels barcos es va fomentar durant el periodo Goryeo i va tindre grans alvanços durant la dinastia Joseon. Durant la guerra en Japó, el panokseon va ser la «espina dorsal» del poder naval coreà.

Per l'absència total de canons en els barcos japonesos, principalment durant la primera fase de la guerra, la sura coreana podia bombardejar les naus enemigues i mantindre's fora de l'alcanç dels arcabuces, fleches i catapultes enemigues. Inclús quan els japonesos varen intentar afegir canons a la seua flota, lo llauger de les seues embarcacions ocasionava que el tamany d'estes armes no poguera ser massa gran i que la cantitat de les mateixes tinguera que ser reduïda.

Les embarcacions japoneses tenien fallos bàsics de disseny. Primer que res, la majoria dels barcos havien segut embarcacions mercants modificades per al transport de tropes. En segon lloc, els barcos nipons solament tenien una vés-la quadrada (efectiva solament en vents favorables), mentres que les embarcacions coreanes podien ser impulsats per veles o per rems. Un atre factor important era que els barcos invasores tenien un fondo en forma de «V», ideal per a obtindre més velocitat, pero en una capacitat de maniobra menor que la que es conseguia en el fondo pla utilisat en els panokseon. Per últim, els barcos japonesos depenien dels taches per a mantindre les taules unides, mentres que en Corea s'utilisaven estacas de fusta; mentres que les taches es corroían i afluixaven en alta mar, les estacas de fusta s'expandien endurint les unions.

Molt de l'èxit naval coreà és acreditat al liderage de l'almirant Yi i a les seues estratègies de guerra, en les que va guanyar totes les seues batalles en la mar, afectant severament les rutes d'abastiment enemic.

Llegat

La guerra va deixar un important llegat en els tres països. Corea va guanyar varis héroes nacionals. L'almirant Yi va ser i encara és objecte de reverència en Japó. Com a eixemple d'açò, l'almirant Tōgō Heihachirō, famós per la seua victòria en la batalla de Tsushima, durant la guerra rus-japonesa, va cridar a l'almirant Yi «el comandant naval més gran de tota l'història». En reconeiximent a l'ajuda de China, el poble coreà va construir un altar a l'emperador Wanli, en el que es varen realisar rituals en el seu honor.

En China, els historiadors coloquen esta guerra com una de les «tres grans campanyes punitivas» de l'emperador Wanli. Actualment és utilisada com un eixemple de fraternitat entre China i Corea.

Líders japonesos contemporàneus varen justificar la guerra en una incursió anterior liderada per la emperatriu Jingū al voltant de l'any 400, assegurant que eren beneïts i recolzats per Hachiman, el deu de la guerra. Esta ocupació parcial i temporal del territori coreà, encara que basat en la mitologia japonesa, es va utilisar per a argumentar que Corea havia segut sempre partix de Japó. Alguns líders durant finals de el XIX i principis de el XX varen utilisar el conflicte com una excusa per a la ocupació japonesa de Corea. El sentiment antijaponés en el país amfitrió pot traçar-se fins a 1592.

En els anys 1930, l'antic castell de Hideyoshi, el Castell Osaka, va ser reconstruït com a museu per a commemorar l'història militar de Japó. En el context del imperialisme japonés, la guerra és considerada com el primer intent del país de convertir-se en una potència mundial. Tant en China com en Corea, la guerra va ser la font d'inspiració en contra de l'imperialisme japonés de el XX.

El conflicte en l'actualitat

A pesar del gran interés en les guerres de l'est d'Àsia, les invasions japoneses a Corea no són molt conegudes en Occident. L'historiador britànic Stephen Turnbull atribuïx esta ignorança al fet de que se li han posat títuls al conflicte com a «Invasions de Hideyoshi a Corea», tractant el tema simplement com una extensió de la biografia de dit personage, sense donar-li la distinció de guerra en tota l'extensió de la paraula. Alguns llibres tracten el conflicte en tan sol algunes llínees, havent pocs llibres especialisats en el tema que afonden en dita història.

En els mijos

El conflicte ha servit de tema central d'algunes séries televisives, casi exclusivament en Corea. Una de les més importants séries de televisió és Bulmyeolui Lee Soon-shin (Immortal Admiral Yi Sun-shin en anglés, Immortal Almirant Yi Sun-shin), que se centrava en la figura de dit héroe nacional. La série va ser televisada en eixe país i en Estats Units en 2004 i va ser produïda per la Korean Broadcasting System, els qui asseguren que l'audiència en Estats Units va alcançar el milló de televidents a lo llarc del país.

En 2007 es va estrenar la película de terror 그림자 Resurrection of the Butterfly (La resurrecció de la palometa), que centra l'història en la vida de Senar Gae, una kisaeng que va decidir tirar-se al riu Nam abraçada a un general japonés despuix de la victòria japonesa en Jinju, morint abdós ofegats. Un festival se celebra en Corea des de 1965 en la seua memòria.

Bibliografia

• Alagappa, Muthiah. "Asian Security Order: Instrumental and Normative Features", Stanford University Press, 2003. ISBN 0-8047-4629-X
• Arano, Yasunori. "The Formation of a Japanocentric World Order." International Journal of Asian Studies 2:2 (2005).
• Brown, Delmer M. "The Impact of Firearms on Japanese Warfare, 1543-1598", The Far Eastern Quarterly maig de 1948 (Volum 7, número 3: pags. 236-253), Association for Asian Studies.
• Eikenberry, Karl W. "The Imjin War." Military Review 68:2 (febrer de 1988), pags. 74–82.
• Gaskin, Carol; Vince Hawkins, Juan Antonio Cebrian (2005). Breu història dels samuráis. Nowtilus S.L.. ISBN 84-9763-140-4.
• Ha, Tae-hung, tr., and Sohn Pow-key, ed. Nanjung Ilgi: War Diary of Admiral Yi Sun-sense. Seoul: Yonsei University Press, 1977, ISBN 89-7141-018-3.
• (2005) The Imjin War: Japan's Sixteenth-Century Invasion of Korea and Attempt to Conquer China (PDFPDF), Universitat de Michigan: Royal Asiatic Society. ISBN 9788995442425.
• Jang, Pyun-soon. Noon-eu-ro Bo-nen Han-gook-yauk-sa 5: Gor-yeo Si-dae (눈으로 보는 한국역사 5: 고려시대), Park Doo-ui, Bae Keum-ram, Yi Sang-el meu, Kim Ho-hyun, Kim Pyung-sook, et al., Joog-ang Gyo-yook-yaun-goo-won. 30-octubre-1998. Seoul, Korea.
• Jones, Geo H. "The Japanese Invasion of Korea - 1592", The China Review, or notes & queries on the Far East, 1899 (Volum 23, Números 4-5: pags. 215-219, pp. 239-254), Chinenca Mail Office.
• Kim, Ki-chung. "Resistance, Abduction, and Survival: The Documentary Literature of the Imjin War (1592–1598)." Korean Culture 20:3 (Autumne 1999), pags. 20–29.
• Kim, Yung-sik. "Problems and Possibilities in the Study of the History of Korean Science". Osiris, 2nd Séries, Vol. 13, Beyond Joseph Needham: Science, Technology, and Medicine in East and Southeast Àsia. (1998), pags. 48-79. JSTOR
• 桑田忠親 [Kuwata, Tadachika], ed. 舊參謀本部編纂, [Kyu Sanbo Honbu], 朝鮮の役 [Chousen no Eki]　(日本の戰史 [Nihon no Senshi] Vol. 5), 1965.
• Lee, Sook-In (2009). "The Imjin War and the Official Discourse of Chastity". Seoul Journal of Coregen Studies.
• Neves, Jaime Ramalhete. "The Portuguese in the Im-Jim War?" Review of Culture 18 (1994), pags. 20–24.
• Niderost, Eric. “Turtleboat Destiny: The Imjin War and Yi Sun Shin.” Military Heritage 2:6 (juny de 2001), pags. 50–59 & 89.
• Niderost, Eric. "The Miracle at Myongnyang, 1597." Osprey Military Journal 4:1 (giner de 2002), pags. 44–50.
• Park, Yune-hee. Admiral Yi Sun-shin and His Turtleboat Armada: A Comprehensive Account of the Resistance of Korea to the 16th Century Japanese Invasion. Seoul: Shinsaeng Press, 1973.
• Pratt, Keith, Richard Rutt, James Hoare. "Korea: A Historical and Cultural Dictionary". Routledge, 1999. ISBN 0-7007-0464-7.
• Rockstein, Edward D., Ph.D. Strategic And Operational Aspects of Japan's Invasions of Korea 1592-1598, 10-juny-1993. Naval War College, Newport, R.I.
• Sadler, A.L. "The Naval Campaign in the Korean War of Hideyoshi (1592–1598)." Transactions of the Asiatic Society of Japan Second Séries, 14 (juny de 1937), pags. 179–208.
• Sansom, George. A History of Japan 1334-1615, Stanford University Press. (1961) ISBN 0-8047-0525-9.

• Sohn, Pow-key. "Early Korean Painting", Journal of American Oriental Society, Vol. 79, No. 2. (abril - juny de 1959), pags. 96-103. JSTOR.
• 曽根田憲三 [Soneda Kenzō], ed. ベレ出版 [Beret Co.], シンプルな英語で日本を紹介する [Introducing Japan in simple english], 2006.ISBN 4-86064-137-X.
• Stramigioli, Giuliana. "Hideyoshi's Expansionist Policy on the Asiatic Mainland." Transactions of the Asiatic Society of Japan Third Séries, 3 (decembre de 1954), pags. 74–116.
• Strauss, Barry. "Korea's Legendary General", MHQ: The Quarterly Journal of Military History Summer 2005 (Volum 17, número 4: pags. 52-61).
• Swope, Kenneth M. "Beyond Turtleboats: Siege Accounts from Hideyoshi's Second Invasion of Korea, 1597-1598", Sungkyun Journal of East Asian Studies (Vol. 6, No. 2. 2006 Academy of East Asian Studies. pags. 177-206)
• Swope, Kenneth M. "Crouching Tigers, Secret Weapons: Military Technology Employed During the Sino-Japanese-Korean War, 1592-1598", The Journal of Military History pag. 69 (giner de 2005): pags. 11-42. (C) Societat d'Història Militar.
• Swope, Kenneth M. "Deceit, Disguise, and Dependence: China, Japan, and the Future of the Tributary System, 1592-1596". The International History Review, XXIV. 4: decembre de 2002, pags. 57-1008.
• Turnbull, Stephen. Samurai Invasion: Japan’s Korean War 1592–98. London: Cassell & Co, 2002, ISBN 0-304-35948-3.
• Turnbull, Stephen. 'The Samurai Sourcebook'. London: Cassell & Co. 1998. ISBN 1-85409-523-4.
• Turnbull, Stephen. Samuráis, L'Història dels Grans Guerrers de Japó. Libsa. 2006. ISBN 84-662-1229-9.
• Villamor, Rubén (2017). La Guerra Imjin. Invasió Samurái de Corea (1592-1598) i Ryukyu (1609). HRM Edicions. ISBN 978-84-947392-1-7.
• Villiers, John. "SILK AND SILVER: MACAU, MANILA AND TRADE IN THE CHINA SIGUES IN THE SIXTEENTH CENTURY" (A lecture delivered to the Hong Kong Branch of the Royal Asiatic Society at the Hong Kong Club. 10 de juny 1980). The HKUL Digital Initiatives
• Yi, Min-Woong [이민웅], Imjin Wae-ran Haejeonsa: The Naval Battles of the Imjin War [임진왜란 해전사], Chongoram Mija [청어람미디어], 2004, ISBN 89-89722-49-7.

Enllaços externs

• Jinju National Museum of Korea [3] archivat en Wayback Machine. Museu dedicat al tema (en anglés)
• 임진왜란 [4] archivat en Wayback Machine. (en coreà)