Marea
La marea és el canvi periòdic del nivell de la mar produït principalment per les forces d'atracció gravitatoria que eixercixen el Sol i la Lluna sobre la Terra.[1] Encara que esta atracció és eixercida sobretot el planeta, tant en la seua part sòlida com a líquida i gaseosa, este artícul es referix a l'atracció de la Lluna i el Sol, junts o per separat, sobre les aigües de les mars i oceans (vore també marea del planeta Terra).
Atres fenomens ocasionals, com els vents, les pluges, el desborde de rius i els tsunamis, provoquen variacions locals o regionals del nivell de la mar, també ocasionals, pero que no poden ser calificats de marees, perque no estan causats per la força gravitatoria ni tenen periodicitat.
Història
[editar | editar còdic]El fenomen de les marees és conegut des de l'antiguetat. Sembla ser que Piteas (IV) va ser el primer en senyalar la relació entre l'amplitut de la marea i les fases de la Lluna, aixina com la seua periodicitat. Plinio el Vell (23-79) en el seu Naturalis Història descriu correctament el fenomen i pensa que la marea està relacionada en la Lluna i el Sol.[2] Molt més vesprada, Bacon, Kepler i uns atres varen tractar d'explicar eixe fenomen, admetent l'atracció de la Lluna i del Sol. Pero va ser Isaac Newton en la seua obra Philosophiae Naturalis Principia Mathematica («Principis matemàtics de la Filosofia Natural», 1687), qui va donar l'explicació de les marees acceptada actualment. Més vesprada, Pierre-Simon Laplace (1749-1827) i atres científics varen ampliar l'estudi de les marees des d'un punt de vista dinàmic.
Terminologia
[editar | editar còdic]
- Artícul principal → Marea de la Terra.
A continuació s'arrepleguen els principals térmens amprats en la descripció de les marees:
- Marea alta, pleamar, o plenamar:[3] el moment en que l'aigua de la mar alcança la seua màxima altura dins del cicle de les marees.
- Marea baixa o bajamar: el moment opost, que la mar alcança la seua menor altura.
El temps aproximat entre una pleamar i la bajamar és de sis hores, completant un cicle de vintiquatre hores i cinquanta minuts (dos pleamares i dos bajamares).
- Fluix: el procés d'ascens llent i continu de les aigües marines per l'increment progressiu de l'atracció llunar o solar o d'abdós atraccions en el cas de lluna nova i de lluna plena.
- Refluix: el procés de descens de les aigües marines, llent i progressiu, per la disminució de l'atracció llunar o solar.
- Amplitut de marea: la diferència d'altura entre pleamar i bajamar (també cridada carrera de marea.
- Ranc micromareal: quan l'amplitut de marea és menor de dos metros.
- Ranc mesomareal: quan l'amplitut o carrera de marea està compresa entre els dos metros i els quatre metros.
- Ranc macromareal: quan l'amplitut o carrera de marea és major de quatre metros.Erro en la cita: Element
<ref>no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut
- Semiperíodo de marea: la diferència en el temps entre pleamar i bajamar.
- Estoa de marea: el moment en el que el nivell permaneix fix en la pleamar o en la bajamar.
- Estoa de corrent: l'instant en que s'anula la corrent associada a la marea.
- Establiment del port: el desfasament existent, per l'inèrcia de la hidrosfera, entre el pas de la Lluna pel meridiano del lloc i l'aparició de la pleamar següent.
- Edat de la marea: el desfasament existent, per la mateixa raó, entre el pas de la lluna plena pel meridiano del lloc i la màxima pleamar mensual següent.
- Unitat d'altura: el promig durant dèneu anys (un cicle nodal o cicle de metón) de les dos màximes carreres de marea (equinoccios) de cada any del cicle.
- Marea viva, alta o sizigia: les marees que es produïxen en la lluna plena i la lluna nova, quan el Sol, la Lluna i la Terra es troben alineats. La Marea Viva que es produïx durant la fase de lluna nova es denomina "Marea Viva de Conjunció", i la que es produïx mentres té lloc la fase de lluna plena es diu "Marea Viva d'Oposició".
- Marea morta, baixa o de quadratura: les marees que es produïxen durant les fases de Quarto Creixent i Quart Menguante, quan les posicions de la Terra, el Sol i la Lluna formen un àngul aparent de 90°.
- Llínees cotidales: les llínees cotidales (de l'anglés tide: marea) són les llínees que unixen els punts en els quals la pleamar és simultànea.
- Punts anfidrómicos o punts de anfidromia: les zones cap a les quals convergixen les llínees cotidales i en les que l'amplitut de la marea és zero.
- Port patró: els punts geogràfics per als quals es calcula i publica la predicció de data i altura de marea.
- Port secundari: els punts geogràfics d'interés per al navegant, pero que no tenen publicat un càlcul de predicció de marees, encara que sí una correcció sobre hora i altura que els referix a un port patró i per mig de la qual es poden determinar igualment les senyes de marea.
- Taules de marea: les publicacions anuals en la predicció diària de les altures de marea. Suministren, entre atres senyes, data, hora i altura de marea per a diferents punts a lo llarc del llitoral marítim.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «DESCRIPCIÓN DE LA MAREA» (en és). Viciopesca. Consultat el 2024-05-28.
- ↑ «Anábasis Històrica: Plinio el Vell i el Vesubio. Any 79 d.C.». Anábasis Històrica. Consultat el 2024-05-28.
- ↑ «plenamar | Definició | Diccionari de la llengua espanyola | RAE - ASALE».
- Este artícul conté una traducció derivada de «Marea» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.