Era japonesa

Les eras de Japó (年号/元号, nengō/gengō^?, «nomene de l'any/de l'era») són la forma tradicional de dividir el temps en unitats comunament enteses en eixe país. Són una característica important de la història japonesa i una demostració de la seua cultura. En Japó l'any [[{{#clave:I|+9hours}}]] és el «any de l'era Reiwa» (令和年).

Generalment el canvi d'era ocorre en l'ascensió al tro d'un nou emperador, com va succeir a l'inici de l'era Heisei, no obstant ya va haver canvis per raons com a events històrics o desastres. Des de 1867, en l'ascens al tro del emperador Meiji, va ser adoptat definitivament el sistema que canvia l'era solament en el canvi de regnat. D'esta forma la nova era es va iniciar en 1868, cridada Meiji. La denominació de les eres en noms únics que les identifica havia segut iniciada pel emperador Kōtoku qui va cridar a la primera era en el nom de Taika. La tradició no va ser mantinguda fins a l'arribada al tro del emperador Mommu i és la vigent fins als nostres dies.

El calendari japonés dividit en eres identifica un any per la combinació del nom japonés de l'era (年号, el nengō, lliteralment, nom de l'any) i el número de l'any a partir de l'inici de l'era. Per eixemple, l'any 2006 és Heisei 18 i 2007 és Heisei 19. Com atres sistemes similars en Àsia de l'est, el sistema d'eres va ser derivat originalment de la pràctica imperial chinenca, encara que és independent dels calendaris chinenc i coreà. A diferència d'atres sistemes similars, el nom japonés de l'era seguix sent utilisat de manera oficial en la datació de documents, protocols, cartes, etc. Les oficines governamentals requerixen generalment el nom de l'era i l'any per als papers oficials. El nom de l'era s'expressa a voltes en la primera lletra del nom romanizado. Per eixemple, S55 significa Shōwa 55. En 64 anys, Shōwa és l'era més llarga fins a la data.