Qingdao
Qingdao (en chino, 青岛; pinyin, Qīngdǎo; Wade-Giles, ch'ing tao; transcripción antigua, Tsingtao Archivo de audio "Zh-Qingdao.ogg" no encontrado) és una ciutat portuària de la província de Shandong en la República Popular China. Antigament era coneguda com Jiao'ao (胶澳, 膠澳). Està situada en la península de Shandong i orientada en direcció a la mar Groga. Actualment és un important port marítim, base naval i centre industrial. Entre 1898 i 1914 va ser la capital de la concessió colonial alemana de Jiaozhou (o Kiautschou). En esta ciutat es varen realisar part de les competicions nàutiques dels Jocs Olímpics de Pequín 2008. La seua àrea és d'11 282 km² i la seua població total per a 2020 va superar els 10 millons d'habitants. [1]
Toponímia
[editar | editar còdic]El topònim Qingdao [/chiŋ-dáo/] significa "illa Qing «verda»". El nom es referia originalment a una chicoteta illa en una baïa front a la ciutat. Se li va cridar "Qing" (vert) perque l'illa estava coberta de frondosos arbres i era vert tot l'any.[2]
La baïa a on es troba Qingdao es va cridar Baïa de Qingdao per l'illa, i un chicotet riu que desemboca en la mar també es dia Riu Qingdao. Durant la dinastia Ming, es va construir un port en la desembocadura del riu Qingdao; els dos llogarets a abdós vores del riu es varen cridar Qingdao Superior i Qingdao Inferior.
Història
[editar | editar còdic]L'àrea en la que està localisada la ciutat de Qingdao va ser coneguda com Jiao'ao durant l'administració Qing.
En 1891, el govern Qing va decidir crear un àrea de defensa contra possibles atacs navals. Aixina es va iniciar la construcció de la ciutat de Qingdao.
Presència alemana
[editar | editar còdic]La ciutat va passar a ser una concessió alemana en 1898 (Tsingtau) i es va convertir en la principal base naval germànica en Orient. Per este motiu, tota la província de Shandong va tindre una forta influència alemana. Despuix d'un atac naval britànic en la colónia, els japonesos varen ocupar la ciutat en 1914, en acabant de que Japó li declarara la guerra a Alemània durant la Primera Guerra Mundial.
En 1903 els alemans varen construir la Cerveseria Qingdao (per als alemans: Tsing Tau) (青岛 / 青岛 啤酒厂 píjiǔchǎng Qīngdǎo). El llegat arquitectònic alemà d'este periodo seguix sent molt marcat en el paisage urbà de la ciutat.
La ciutat conserva alguns edificis de l'arquitectura colonial alemana en l'estil de Baviera. La ciutat va ser cedida pels manchúes a Alemània per 99 anys en 1898. Pero l'Imperi del Japó es va fer en el control de la ciutat en 1914, fins que va ser recuperada pels chinencs en 1922.
Renombrada com Qingdao en 1930, esta zona va estar somesa a una administració especial. Japó la va tornar a ocupar en 1938, fins al final de la Segona Guerra Mundial, en que la ciutat es va convertir en el quarter general de la Marina nortamericana en el Pacífic occidental, sent sèu de la Sèptima Flota dels Estats Units.
Finalment el 2 de juny de 1949, les tropes chinenques de Mao Zedong es varen apoderar definitivament de la ciutat.
L'obertura al món
[editar | editar còdic]Re-inaugurada en 1984, Qingdao s'ha convertit en un port comercial important, el quarto més gran despuix de Shanghái, Tianjin. L'estratègia de desenroll de la ciutat promou instalacions d'investigació marina que es traduïx en una alta activitat en el sector de la peixca. És la capital de negocis de Shandong, a on el capital estranger és molt important, especialment coreà, japonés i alemà.
Des de 2008 s'ha posat en marcha un nou proyecte de desenroll urbà que pretén aumentar l'importància del nou port de Qianwan, desenrollant un nou parc tecnològic, i promocionant el turisme nàutic i de balnearis en l'introducció d'uns sèt o huit ports deportius i plages acreditades.
Mao Zedong, turiste en Qingdao
[editar | editar còdic]Mao Zedong (antic pinyin: Mao Tse-tung), va elegir Qingdao per a les seues vacacions d'estiu. Es pot visitar l'habitació hotel (antic edifici d'estil bavar), a on va passar llarcs periodos, este edifici era la casa del Governador General alemà de la ciutat.
Galeria
[editar | editar còdic]-
"Iglésia Nova", foto històrica
-
Qingdao, vistes de la ciutat, abans de 1914
-
Soldats alemans en Qingdao
-
Casa del governador alemà en l'época de la colonisació
-
Prinz Heinrich Strasse - colonisació alemana
-
Qingdao en l'época colonial alemana, en vistes a la baïa de Kiaochow (Enciclopèdia Brockhaus, 1911)
Geografia
[editar | editar còdic]
Està situada en l'extrem sur de la península de Shandong. La zona total baixe jurisdicció de la ciutat ocupa un àrea de 10 654 km². A finals de l'any 2002, la població era de més de sèt millons d'habitants, dels quals 2,6 millons residien en la zona urbana. Atres 2,3 millons vivien en atres ciutats baixe la jurisdicció de Qingdao i el restant en zones rurals.
La ciutat està localisada en una zona de terres baixes rodejada de montanyes. El punt més alt s'eleva 1.133 m sobre el nivell de l'mar. Qingdao té un total de 730,64 km de costa. Cinc importants rius passen per la regió.
Clima
[editar | editar còdic]Qingdao goja d'un clima agradable, en estius i hiverns moderats. La temperatura mija en juliol és de 23,8 °C, mentres que en giner és de -0,7 °C. La majoria de les pluges es produïxen en els mesos de juny i juliol, en una mija de 150 mm. Qingdao té un clima templat. L'hivern és ventoso pero sec, l'estiu és generalment calent i humit. Per la seua proximitat a la costa i en estar en una península, experimenta una primavera tardana d'un més en comparació a la majoria de les zones de l'interior de China, pel contrari, l'autumne és més suau que les zones de l'interior de Shandong.
Economia
[editar | editar còdic]
Qingdao és famosa per la cerveseria Tsingtao, establida en la ciutat pels alemans en 1903 i que produïx la cervesa Tsingtao, la més famosa en China i que s'exporta a tot lo món. Atres grans empreses, especialisades en electrodomèstics i productes d'electrònica de consum són Haier Group i Hi-Sense. Aixina mateix és molt important la fàbrica de guitarres Epiphone.
Sent un important port comercial, Qingdao va florir en les inversions estrangeres i en el comerç internacional. Corea del Sur i Japó han realisat importants inversions en la ciutat. A lo manco 60 000 coreans habiten en Qingdao.
Sobre l'indústria primària, Qingdao té uns 200 km² de terra cultivable. Ademés, posseïx un número important de recursos peixquers, aixina com minerals.
Transport
[editar | editar còdic]La ciutat es conecta entre sí i en les seues veïnes per mig de tots els mijos de transport:
Aéreus: a 31 quilómetros al nort del centre de la ciutat es troba l'aeroport internacional Qingdao Liuting (青岛流亭国际机场) inaugurat el 5 d'agost de 1982, que mou 11 millons de passagers a l'any.
Marítims: Qingdao alberga un dels ports marítims més actius del món. Les relacions de cooperació s'han establit en 450 ports en 130 països del món. En 2003, la capacitat de maneig de càrrega anual va superar per primera volta els 100 millons de tonellades. En 2011, el port s'havia convertit en el sèptim més ocupat pel volum de càrrega, despuix d'haver manejat 372 millons de tonellades de càrrega en eixe any.
Terrestres: vàries llínees ferroviàries passen apleguen a l'estació de Qingdao, que l'enllacen en tota China d'una forma ràpida i barata. El transport massiu urbà serà el metro de Qingdao que es va inaugurar en 2015; va començar a construir-se en 2009 en una inversió de USD 2000 millons. Despuix de conseguir l'aprovació del Consell d'Estat, el govern va anunciar el 18 d'agost de 2009 que Qingdao estava dispost a gastar més de 29 millons de yuanes (4,2 mil millons $) en dos anys per a la construcció del metro. La construcció de 54,7 quilómetros de la llínea de metro es va completar en 2016 en una inversió total de 29,2 millons de yuanes (4300 millons $). La llínea 3 del Metro va ser la primera llínea i es va obrir el 16 de decembre de 2015. A llarc determini, la ciutat planeja construir huit llínees de metro en el centre i alguns districtes suburbans, que representen 231,5 quilómetros en el futur.
Administració
[editar | editar còdic]La ciutat-subprovincia de Qingdao es dividix en 6 districtes (qu) i 4 ciutats (shi).
| Subdivisió | Còdic de àrea |
Àrea (km²) |
Urbanisació Grau (%) |
Població Permanent ('000s, 2010) |
Densitat (1/km²) |
Archiu:Subdivisions of Qingdao English.svg |
|---|---|---|---|---|---|---|
| Shinan (capçalera) | 370202 | 30.01 | 100 | 544.8 | 18153.95 | |
| Shibei 市北区 | 370203 | 63.18 | 100 | 1020.7 | 16155.43 | |
| Huangdao 黄岛区 | 370211 | 2220.10 | 80 | 1392.6 | 627.27 | |
| Laoshan 崂山区 | 370212 | 389.34 | 80 | 379.5 | 974.73 | |
| Licang 李沧区 | 370213 | 95.52 | 100 | 512.4 | 5364.32 | |
| Chengyang 城阳区 | 370214 | 553.20 | 80 | 737.2 | 1332.61 | |
| Jiaozhou 胶州市 | 370281 | 1210 | 68.0 | 843.1 | 696.78 | |
| Jimo 即墨区 | 370282 | 1727 | 58.1 | 1177.2 | 681.64 | |
| Pingdu 平度市 | 370283 | 3166 | 52.8 | 1357.4 | 428.74 | |
| Laixi 莱西市 | 370285 | 1522 | 58.1 | 750.2 | 492.90 |
Deportes
[editar | editar còdic]Estadis: Qingdao second, Qingdao Hongcheng, Qingdao Tiantai, Qingdao Chengyang sports training base i el Qingdao Jiaonan Paper zoned rowing base.
Jocs olímpics: En els jocs olímpics de Pequín 2008, Qingdao va ser ciutat sede de les competicions de vela olímpica que varen tindre lloc a lo llarc de la costa de la ciutat, varen ser construïts un hotel i un centre internacional de difusió.
Fútbol: L'equip local és el Qingdao Jonoon F.C., que va ser fundat en 1993.
Surf: Qingdao és una de les poques ciutats en el nort de China a on és possible practicar el surf. La millor temporada de surf és durant l'época de tifons (juny-octubre).
Cultura
[editar | editar còdic]Arquitectura: la combinació única d'arquitectura alemana i chinenca en el centre de la ciutat, junt en una gran població d'orige coreà i alemana oferix una atmòsfera distintiva. Encara que l'àrea de la ciutat nova està en reconstrucció a gran escala, l'àrea de la ciutat vella (especialment Taixi) encara conserva alguns edificis tradicionals.
Llengua: l'accent local se li coneix com a dialecte Qingdao, parlat per uns 3 millons de natius.
Cuina: els mariscs són un manjar típic de la ciutat costera, dividida en dos categories: "la gran", incloent pepinos de mar, abalones, aleta de taburó, llagostins, carrancs, caragols, i alguns peixos grans, i "la chica" incloent calamar, camarones, polp, ostres, pechines, caragols.
Festival: el festival internacional de la cervesa en Qingdao és celebrat anualment per a impulsar el turisme, la cultura, el deport, els negocis i el comerç.
Persones destacades
[editar | editar còdic]- Toshirō Mifune (1920 - 1997), actor fill d'misionero japonesos. Es va allistar en l'eixèrcit japonés en la Segona Guerra Mundial.
- Zhang Jike va nàixer el 16 de febrer de 1988，és un jugador chinenc de tenis de taula，Va guanyar consecutivament el WTTC 2011, el campeonat mundial de 2011, els jocs olímpics de Londres 2012 i el WTTC 2013, sent l'únic jugador que ha conseguit açò.
- Li Zhaoxing , idioma chinenc: 李肇星, Pinyin: Lǐ Zhàoxīng, (* Shandong, 1940 - ) és un polític i diplomàtic chinenc i des de 2003 fins al 2007 va ocupar el càrrec de Ministre d'Assunts Exteriors de China Popular.
Llocs d'interés
[editar | editar còdic]
- El santuari de Lao Shan, a 40 km de Qingdao, en la 'Montanya de Laoshan': considerada sagrada i un constant centre de pelegrinage taoísta.
- Temple Zhanshan, un temple budiste situat en la ciutat.
- La Catedral de Sant Miguel: dissenyada pels alemans en un estil gòtic - romànic, es va terminar de construir en 1934.
- Plaça del Quatre de Maig, una plaça junt a l'mar.
- Ba Dona Guan: nom que rep la zona de la ciutat antigament colonisada pels alemans. La zona està composta per huit carrers en les que es poden vore edificis d'estil europeu construïts durant el periodo alemà.
- Parc 'Zhong Shan', parc famós per la seua vida nocturna i els animals.
- El moll Zhan (Zhan Qiao), en el que està inspirat el logotip de la cervesa Tsingtao.
- La fàbrica de la famosa cervesa Tsingtao.
Principals edificis de la Ciutat Vella
[editar | editar còdic]-
"Iglésia Nova", foto d'octubre de 2009
-
Iglésia catòlica de Qingdao
-
Antiga sèu administrativa alemana
-
Antiga residència del governador alemà en Qingdao
-
Antiga estació de Qingdao
-
Vista de la Ciutat Vella de Qingdao
Ciutats hermanadas
[editar | editar còdic]
|
|
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Informació demogràfica de Qingdao» (en en). www.citypopulation.de. Consultat el 3 giner 2026.
- ↑ «L'orige dels topònims en diverses ciutats de Shandong.» (en zh). qingdaonews.com. Consultat el 2 giner 2026.
- ↑ Ministeri d'Assunts Exteriors i Colaboració d'Espanya (ed.): «Espanya cap a Àsia i el Pacífic». Archivat des d'el original, el 14 de decembre de 2009. Consultat el 26 d'octubre de 2008.
- ↑ «firmar-acorde-agermanament-625604.aspx Ports de Qingdao i Callao varen firmar acort d'agermanament». Consultat el 8 de juny de 2019.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Qingdao.- Web de la ciutat [1] archivat en Wayback Machine. Disponible en anglés, mandarín i japonés.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Qingdao» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.