Shandong
Shandong (en chino, 山东; pinyin, <phonos file="Zh-Shandong.ogg">Shāndōng</phonos>) és una província costera de la República Popular China. En prop de 102 millons d'habitants (cens de l'any 2020) és la segona província més poblada del país, solament per darrere de Cantón. La seua capital és Jinan.
Toponímia
[editar | editar còdic]El topònim Shandong significa "a l'orient de les montanyes".
Durant els Regnes Combatents, el poble Qin (秦人) des de la seua posició en Guanzhong (关中), denominava "Shandong" a tot el territori situat a l'orient de les montanyes Xiao (崤山) o Hua (华山). Este terme no es referia a una província específica, sino que era una forma genèrica de designar als sis regnes rivals que es trobaven a l'orient de les seues fronteres.[1] Va ser més vesprada, durant les dinasties Tang i Song, quan el nom "Shandong" va començar a associar-se de manera més específica a la vasta regió a l'est de les montanyes Taihang, en la conca del riu Groc, assentant les bases per a la província actual. Cap a finals de la dinastia Tang, algunes persones usaven "Shandong" específicament per a referir-se a les regions Qi i Lu.[1]
La seua abreviatura és Lǔ (鲁), pel Estat de Lu que va existir en la zona durant el periodo de les Primaveres i els Autumnes. Un atre nom popular que se li sol donar és Qilu (齐鲁), ya que l'Estat de Qi també va estar ací en eixa mateixa época.
Història
[editar | editar còdic]Shandong està situada en la vora este de la planura del nort de China i ha estat baix l'influència de la cultura chinenca des dels seus inicis. Successivament, a lo llarc dels milenis, es varen succeir distintes cultures en la zona: la cultura Houli (6500 - 5500 a. C.); la cultura Beixin (5300 - 4100 a. C.); la cultura de Dawenkou (4100 - 2600 a. C.); la cultura de Longshan,[2] caracterisada per la seua ceràmica de color negre i que va supondre l'apogeu de la cultura neolítica chinenca (3000 - 2000 a. C.); i la cultura Yueshi (1900 - 1500 a. C.).
Les primeres dinasties (la dinastia Shang i la dinastia Zhou) es varen esforçar en controlar les zones central i occidental de la província. La península de Shandong estava habitada pels laiyi, que varen quedar fòra de l'influència de la civilisació chinenca i als que es considerava bàrbars (encara que finalment varen ser absorbits i no se'ls menciona massa en l'història de China).
Durant el periodo de Primaveres i Autumnes els estats regionals es varen tornar extremadament poderosos. En Shandong es varen establir dos d'ells: l'estat de Qi, en capital en Linzi, i l'estat de Lu, entorn a Qufu, famós perque d'allí eren Confucio i Mencio. Este estat era comparativament menut, per lo que finalment va sucumbir davant el poderós estat de Chu. L'estat de Qi, no obstant, es va mantindre com una gran potència durant tot este periodo, governant ciutats com Linzi, Jimo (al nort de la moderna Qingdao) i Ju.
La dinastia Qin va destruir l'estat de Qi i va establir el primer estat centralisat chinenc en el 221 a. C. La posterior dinastia Han va crear dos zhou (州, zhōo, "províncies") en lo que és la moderna Shandong: Qingzhou en el nort i Yanzhou en el sur.
Durant el periodo dels Tres Regnes, Shandong va pertànyer al Regne de Wei que controlava el nort de China. Posteriorment un breu periodo d'unitat baixe la dinastia Jin va donar pas a les invasions dels pobles nómades del nort. Durant la següent centuria Shandong va canviar vàries voltes de mans, pertanyent successivament als Zhao Posteriors, Yan Anteriors, Qin Anteriors, Yan Posteriors, Yan del Sur, Liu Song i finalment a la dinastia Wei Septentrional, la primera del periodo de les dinasties Meridionals i Septentrionals i a la que la província va pertànyer durant el restant del periodo.
En 412, el monge budiste chinenc Faxian va desembarcar en Laoshan (en el llímit sur de la península de Shandong), procedent d'Índia, duent en ell varis escrits budistes. Des d'allí va continuar fins a la capital Qingzhou, a on permaneixeria durant un any traduint al chinenc lo que es considera un dels majors llibres de viages.[3]
La dinastia Sui va restablir l'unitat del país en 589, i la dinastia Tang va dominar la següent edat d'or de China. Posteriorment el país s'escindiria en distintes faccions controlades pels senyors de la guerra, lo que duria al periodo de les Cinc Dinasties i els Dèu Regnes. Shandong va formar part de les Cinc Dinasties.
La dinastia Song reunificó China a finals de el X. En 1996 es varen descobrir més de 200 estàtues de buda enterrades en Qingzhou. Les estàtues inclouen eixemples primitius de figures pintades i es creu que es varen enterrar durant la persecució del Budisme portada a terme pel emperador Huizong de la dinastia Song, qui va favorir el taoisme. La dinastia Song va ser obligada a cedir el nort de China a la jurchen dinastia Jin en 1142.
La moderna província de Shandong va ser creada per la dinastia Ming. Incloïa gran part de l'actual Liaoning (en el sur de Manchuria). No obstant els manchúes varen conquistar China en 1644 i varen fundar la dinastia Qing, durant la qual la província va establir pràcticament les seues fronteres actuals.
El 25 de juliol de 1668, un terremot en una magnitut estimada de 8,5, que el seu epicentre va ser just al noreste de la ciutat de Linyi, va devastar Shandong i va matar entre 43.000 i 50.000 persones.[4][5]
Durant el XIX, tota China va estar cada volta més influïda per la cultura occidental i la província va ser afectada de forma especial. Qingdao es va cedir als alemans en 1897 i Weihai als britànics en 1898. El restant de la província es considerava que estava baix l'esfera d'influència alemana. Es va produir una forta depressió econòmica produïda entre atres factors per la sequia que va afectar a la zona i la posterior inundació produïda pel desbordament del riu Groc. Ademés, va haver una forta pressió demogràfica produïda pels desplaçats que fugien de la fam i els soldats desmovilizar despuix de la Primera Guerra Sino-japonesa. La dinastia Qing va obrir els territoris de Manchuria a l'emigració han i Shandong es va convertir en la font principal d'esta emigració. Tota esta situació socioeconòmica va ser el caldo de cultiu en el que es va desenrollar la Rebelió dels Bóxers, que va començar en un chicotet poble de la província en març de 1899.
Despuix de la fundació de la República de China en 1911, Qingdao va tornar al control chinenc en 1922; Weihai li va seguir en 1930. En 1937, Japó va iniciar l'invasió de China durant la Segona Guerra Sino-japonesa. Shandong va estar ocupada per les forces japoneses, en focs de resistència en el camp, fins a la rendició de Japó en finalisar la Segona Guerra Mundial en 1945.[6]
Per a llavors, les forces comunistes ya controlaven part de Shandong. Durant els següents quatre anys es desenrollaria la guerra civil chinenca, fins que els comunistes varen desestajar del poder al Kuomintang en juny de 1949. En octubre d'eixe mateix any es fundaria la República Popular China.[6]
Durant la Gran hambruna chinenca varen morir al voltant de sis millons de persones en Shandong.[7]
Baixe el nou govern, algunes parts de Shandong varen ser cedides a l'efímera província de Pingyuan. Shandong per la seua banda va incrementar el seu territori en les zones de Xuzhou i Lianyungang, pertanyents a la veïna província de Jiangsu. No obstant, cap d'estos canvis perduraria molt temps.
En els últims anys, Shandong, especialment la seua part oriental, ha accelerat el seu desenroll econòmic, convertint-se en una de les províncies més riques de China.[8]
Govern i política
[editar | editar còdic]Poder polític
[editar | editar còdic]El poder polític de Shandong, com en el restant de les províncies, ho eixercixen l'Assamblea Popular com a poder llegislatiu, i el Govern Popular, el qual està encapçalat per un Governador, com a poder eixecutiu.[9] Ademés, existix la Conferència Consultiva Política de la Província de Shandong, la qual és la filial provincial de la Conferència Consultiva Política del Poble Chinenc, i té com a funcions la consulta política i la delliberació sobre diversos assunts estatals, des de polítiques econòmiques i socials fins a temes migambientals, proponent sugerències, investigant problemes i formulant plans futurs, servint com un fòrum de front unit per a diversos sectors de la societat.[10]
De la mateixa manera que en atres províncies i regions autònomes chinenques, el Governador del Govern Popular treballa en conjunt en el Secretari del Comité Provincial del Partit Comuniste, que és el màxim orgue del poder polític en la província, com a organisme regional del Partit.[9] Comunament, el Secretari sol ser d'una atra província diferent (per a reduir la corrupció).
Organisació territorial
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Anex:Divisions de nivell de prefectura de la República Popular ChinencaShandong.
En Shandong hi ha 16 Divisions de Nivell de Prefectura, 14 Ciutats de Nivell de Prefectura i 2 ciutats subprovinciales. Estes 16 Divisions de Nivell de Prefectura es subdividen en 140 Divisions de Nivell de Districte (49 Sectors, 31 Ciutats i 60 Districtes) subdivididas a la seua volta en 1941 Divisions de Nivell de Municipi (1223 Pobles, 293 Municipis, 2 Municipis Ètnics i 423 subsectores).
| Mapa | # | Nom | Hanzi | Pinyin | Tipo |
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| 1 | Jinan | 济南市 | Jǐnán Shì | Ciutat - Subprovincia | |
| 2 | Qingdao | 青岛市 | Qīngdǎo Shì | Ciutat - Subprovincia | |
| 3 | Binzhou | 滨州市 | Bīnzhōo Shì | Ciutat - Prefectura | |
| 4 | Dezhou | 德州市 | Dézhōo Shì | Ciutat - Prefectura | |
| 5 | Dongying | 东营市 | Dōngyíng Shì | Ciutat - Prefectura | |
| 6 | Heze | 菏泽市 | Hézé Shì | Ciutat - Prefectura | |
| 7 | Jining | 济宁市 | Jìníng Shì | Ciutat - Prefectura | |
| 8 | Zibo | 淄博市 | Zībó Shì | Ciutat - Prefectura | |
| 9 | Liaocheng | 聊城市 | Liáochéng Shì | Ciutat - Prefectura | |
| 10 | Linyi | 临沂市 | Línyí Shì | Ciutat - Prefectura | |
| 11 | Rizhao | 日照市 | Rìzhào Shì | Ciutat - Prefectura | |
| 12 | Tai'an | 泰安市 | Tài'ān Shì | Ciutat - Prefectura | |
| 13 | Weifang | 潍坊市 | Wéifāng Shì | Ciutat - Prefectura | |
| 14 | Weihai | 威海市 | Wēihǎi Shì | Ciutat - Prefectura | |
| 15 | Yantai | 烟台市 | Iāntái Shì | Ciutat - Prefectura | |
| 16 | Zaozhuang | 枣庄市 | Zǎozhuāng Shì | Ciutat - Prefectura |
Vore Divisions Administratives de Shandong (llistat complet de les Divisions a Nivell de Districte).
Geografia
[editar | editar còdic]
La província de Shandong és principalment plana, ya que gran part pertany a la planura del nort de China. El centre és més montanyós, en les Montanyes Lushan i Mengshan i el mont Tai, una de les cinc montanyes sagrades de China. A l'est es troba l'accidentada península de Shandong que separa el mar de Bohai, al nort, del mar Groga, al sur i est. El cim més alt és el pico de l'Emperador de Jade, en una altura de 1545 metros.[11]
El riu Groc travessa la zona oest de la província i desemboca en la seua costa nort, en la mar de Bohai.[11] Transcorre per la província per mig d'un dic més elevat que el terreny circumdant i dividix la seua zona occidental en dos conques, la del riu Hai al nort i la del riu He al sur. El Gran Canal de China travessa Shandong des del noroest al suroest. El llac Weishan és el major de la zona. Shandong té 3000 km de costa.
La península de Shandong té una costa accidentada, en penya-segats, baïes i illes. La gran baïa de Laizhou, la més meridional de les tres que formen la mar de Bohai, es troba al nort de la província, entre Donying i Penglai. La baïa de Jiaozhou, molt més menuda, es troba al sur, pròxima a Qingdao. Les illes Miaodao s'estenen cap al nort front a la costa de la península.
Shandong té un clima templat, en estius humits i hiverns frets i secs. La temperatura mija en giner és d'entre –5.º i 1 °C, mentres que en juliol és d'entre 24 i 28 °C. Les precipitacions anuals van dels 550 als 950 mm.[11]
Les principals ciutats són:
Economia
[editar | editar còdic]Shandong ocupa el primer lloc entre les províncies chinenques en producció de cotó, blat, all,[12] or i diamants. També és important el cultiu de sorgo i de dacsa. Té grans depòsits de petròleu, especialment en l'àrea de Dongying, en la delta del riu Groc, a on es troba el jaciment de Shengli, un dels majors de tot el país. També produïx sal.
És una de les províncies més riques de China. El seu desenroll econòmic s'assenta sobre grans empreses de conegudes marques i s'ha beneficiat de les inversions procedents de Corea del Sur i de Japó donada la seua proximitat geogràfica a estos països. La zona més rica és la península de Shandong; en Qingdao es troben els quarters generals de dos de les més famoses marques de China: la fàbrica de cervesa Tsingtao i la d'electrodomèstics de gama blanca Haier. La zona occidental de la península és molt més pobra.
En 2004, el PNB nominal de Shandong va ser d'1,55 billons de yuanes (192.300 millons de dólars), el segon de China (darrere de Guandong i davant de Jiangsu).
Demografia
[editar | editar còdic]Shandong és la segona província més poblada de tota China, despuix de la d'Henan. El 99% de la població és d'ètnia han. També hi ha grups minoritaris d'hui i manchúés.
Cultura
[editar | editar còdic]
En Shandong es parlen diversos dialectes del chinenc mandarín. Els llingüistes els classifiquen dins de tres branques principals:
- Mandarín jilu, parlat en el noroest (aixina com en la veïna Hebei), com per eixemple el dialecte jinan.
- Mandarín zhongyuan, parlat en el suroest (i en la veïna Henan).
- Mandarín jiao liao, parlat en la península de Shandong (i en la de Liaodong, a l'atre costat de la mar de Bohai), que inclou el dialecte qingdao.
Quan la gent parla de el "dialecte de Shandong" (山東話), normalment es referix a un dels dos primers; els dialectes del madarín jiao liao són generalment cridats "dialectes jiaodong" (膠東話).
La cuina de Shandong és una de les huit grans branques tradicionals de la cuina chinenca. És coneguda com lucai (鲁菜) o també pel nom de la província, Shandong cai (山东菜). A la seua volta pot dividir-se en tres tipos: la cuina de l'interior; la cuina centrada en el marisc (en la península)[13] i la cuina de la mansió de Confucio, una elaborada tradició originalment ideada per als convits imperials i uns atres de similar importància.
Shandong Bangzi i Lüju són dos formes populars d'òpera chinenca, originàries del suroest de la regió.
Transport
[editar | editar còdic]La capital Jinan és el principal nuc ferroviari de l'est de China. Existixen dos importants llínees que travessen la província: la Jingjiu, que unix Pequín en Kowloon (nort d'Hong Kong), passant per Liaocheng i Heze; i la Jinghu, de Pequín a Shanghái, que passa per Dezhou, Jinan, Tai'an, Qufu i Tengzhou. La llínea Jiaoji unix les dos majors ciutats de la província, Ji'nan i Qingdao.
La ret d'autopistes és una de les més denses i de millor calitat de tota China. La seua llongitut total, en més de 3000 quilómetros, és la major de tot el país. Les dos autopistes principals en la Jiqing, de Jinan a Qingdao, i la Jingfu, de Pequín a Fuzhou, capital de la província de Fujian. El servici d'autobusos unix la capital en totes les demés ciutats i pobles de la regió.
En la península de Shandong hi ha importants ciutats portuàries, com Qingdao, Yantai, Weihai, Rizhao i Longkou, moltes de les quals han tingut un important passat històric com a bases navals o com a escenari d'històriques batalles. Els ferries unixen les ciutats de la costa nort en la península de Liaodong, a l'atre costat del mar de Bohai, i en la ciutat d'Incheon, en Corea del Sur.
Els principals aeroports són el Xijiao de Jinan i el Liuting de Qingdao.
Turisme
[editar | editar còdic]
En Jinan, la capital, es pot visitar la mesquita, el mont dels mil Budas (千佛山，qiān fó shān) i el museu de Jinan (济南博物馆, 濟南博物館, jǐnán bówùguǎn). La principal atracció de la ciutat varen ser les seues manantiales, encara que hui en dia ya no fluïxen en la mateixa intensitat.
En Tai'an (泰安, Tài'ān) es pot visitar el temple Dai (岱庙, 岱廟, dài miào), encara que lo més important de la ciutat és la visita al mont Tai, en chinenc Taishan, una de les cinc montanyes sagrades de China i lloc de pelegrinage. Està declarat Patrimoni de la Humanitat.
En Qufu són d'obligada visita el temple i el cementeri de Confucio i la mansió de la família Kong, també Patrimoni de la Humanitat.
En Zouxian (邹县, 鄒縣, Zōuxiàn), a solament 23 quilómetros de Qufu, va nàixer Mencio, l'atre gran filòsof del confucianisme. Es pot visitar el temple (孟庙, 孟廟, Mèng miào) i les mansions de Mencio (孟府, Mèng fǔ).
En Qingdao (un antic port alemana), situada al sur de la Península de Shandong, és de destacar la seua arquitectura alemana. És un conegut destí vacacional entre els chinencs i sèu de la fàbrica de cervesa Tsingtao (青島啤酒, qīngdǎo píjiǔ), la més famosa de tot el país. A 40 quilómetros de la ciutat es troba el taoísta Laoshan (崂山, 嶗山, Láo shān).
Atres destins d'interés són Penglai, Yantai i Weihai, antic port britànic, a on l'armada chinenca va ser vençuda per la japonesa durant la Primera Guerra Sino-japonesa, i també és de destacar la seua arquitectura britànic.
Ciutats hermanadas
[editar | editar còdic]- Coatzacoalcos
- Chihuahua [[Image:Plantilla:Bandera/Mèxic|border|20px|Mèxic]]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 «L'orige dels topònims en diverses ciutats de Shandong.» (en zh). qingdaonews.com. Consultat el 14 març 2026.
- ↑ Bo, Sun (2013). The Longshan Culture of Shandong (en en), John Wiley & Sons, Ltd, pp. 435–458. doi:10.1002/9781118325698.ch21. ISBN 978-1-118-32569-8.
- ↑ «Hualin International Journal of Buddhist Studies: I-journal, Vol 2.1, Liu – Glorisun Global Network» (en en-us). doi:10.15239/hijbs.02.01.07. Consultat el 2025-01-07.
- ↑ «25 July 1668 Tancheng (Shandong)» (en anglés). GHEA. Consultat el 2023-12-08.
- ↑ «CHINA: SHANDONG PROVINCE» (en anglés). National Geophysical Data Center. Consultat el 2023-12-08.
- ↑ 6,0 6,1 Sherman Xiaogang Lai. «A Springboard to Victory : Shandong Province and Chinese Communist Military and Financial Strength, 1937-1945.». library-archives.canada.ca. Consultat el 2025-01-06.
- ↑ Chang-Sheng, Gu (2009). Awaken: Memoirs of a Chinese Historian (en en), AuthorHouse. ISBN 978-1-4490-0618-1.
- ↑ IOP Conference Séries: Earth and Environmental Science.435(1)
- 012030.ISSN 1755-1307.doi:10.1088/1755-1315/435/1/012030.Consultat el 2025-01-07.
- ↑ 9,0 9,1 «Decoding Chinese Politics | Àsia Society» (en en). asiasociety.org. Consultat el 2025-12-08.
- ↑ «el%20Poble%20Chinenc,la%20direcci%C3%B3n%20de el%20Partit%20Comuniste%20de%20China. CCPPC, important instituación de cooperació multipartidaria i consulta política de China CCTV-International». www.cctv.com. Consultat el 2025-12-08.
- ↑ 11,0 11,1 11,2 «Geography». www.dzwww.com. Consultat el 2025-01-07.
- ↑ Fresh Garlic from China, Inv. 731-TA-683 (Second Review) (en en), DIANE Publishing. ISBN 978-1-4578-1874-5.
- ↑ British Food Journal.98(6)
- 38–39.ISSN 0007-070X.doi:10.1108/00070709610131357.Consultat el 2025-01-07.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Shandong.- Pàgina del govern de Shandong (en chinenc i anglés)
- Shandong en Chinenca Internet Information Center (en espanyol)
- Mapa de Shandong (en anglés)
- [enllaç trencat] del Novus Atles Sinensis, del sigle XVII
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Shandong» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.