Cultura de Dawenkou
La cultura Dawenkou o Ta-wen-k'ou va ser una civilisació neolítica existent entre els anys 4500 i 2700 a. C.
Es va caracterisar per l'elaboració de fràgils vasijas de varis colors; ornaments de pedra, jade i os; ciutats amuralladas; i sepelis de gran estatus composts de repisas per a mostrar els artículs de la tomba, cambres d'ataüts i el sepeli de dents d'animals, caps i mandíbulas de porc.
Història
[editar | editar còdic]La cultura (鬹) de la cultura de Dawenkou]] Se caracterizó por la elaboración de frágiles vasijas de varios colores; ornamentos de piedra, jade y hueso; ciudades amuralladas; y sepelios de gran estatus compuestos de repisas para mostrar los artículos de la tumba, cámaras de ataúdes y el entierro de dientes de animales, cabezas y mandíbulas de cerdo.
Historia
[editar | editar còdic]La cultura és el nom donat pels arqueòlecs a un grup de comunitats Neolíticas que varen viure principalment en Shandong, pero també varen aparéixer restants en Anhui, Henan i Jiangsu, China. La cultura va existir de 4100 a 2600 a. C., coexistint en la cultura de Yangshao. Turquesa, jade i artefactes de marfil han segut generalment trobats en els llocs catalogats Dawenkou. Els eixemples més primerencs de tambors de caimà es varen trobar en estos llocs Dawenkou. Símbols Banpo, potser relacionats en generacions següents, com els de la Dinastia Shang, han segut trobats en treballs de ceràmica Dawenkou.[1]
Els arqueòlecs generalment dividixen la cultura en tres fases: la fase primerenca (4100–3500 a. C.), la fase mija (3500–3000 a. C.) i la fase tardana (3000–2600 a. C.). Basat en l'evidència d'objectes quotidians trobats en tombes, la fase primerenca era altament igualitaria. La fase és classificada per la presència d'objectes individualment dissenyats, com a tasses (鬹 guī). Les tombes es varen construir en terres apisonadas, es varen trobar, sobretot, durant els últims anys de la fase primerenca. Durant la fase mija, els objectes quotidians varen escomençar a emfatisar la diversitat en els dissenys trobats. Durant la fase tardana, els ataüts de fusta varen escomençar a aparéixer en els enterrament Dawenkou. La cultura es va tornar cada volta més estratificada, quan es troba que algunes tombes no contenen objectes quotidians mentres unes atres es varen trobar en una gran cantitat gran d'objectes quotidians.
El lloc de Dawenkou, localisat en Tai'un, Shandong, va ser excavat en diferents fases, en els anys 1959, 1974 i 1978. Només l'etapa mija en Dawenkou està associada en la cultura Dawenkou, quan els restants més primerencs corresponen a la cultura Beixin i l'etapa més tardana correspon al primerenc Shandong variant de la cultura de Longshan. El Dawenkou va interaccionar extensament en la Cultura de Yangshao. "Durant dos i mig milenis de la seua existència el Dawenkou va tindre un intercanvi dinàmic en la cultura Yangshao, en un procés d'interacció que a voltes va tindre la funció de millorar notablement, en generar la cultura Longshan.[1] Els investigadors també varen apuntar semblances entre la cultura Dawenkou i la cultura Liangzhu aixina com les relacions entre les cultures de la conca del Riu Yangtzé.[2] Segons alguns investigadors, la cultura Dawenkou pot tindre relació en una llengua pre-Austronesia.[3][4][5] Atres investigadors també noten una semblança entre habitants Dawenkou habitants i moderns pobles Austronesian en pràctiques culturals com el dent avulsion i l'arquitectura.[6]
La semblança física de les persones del poble Jiahu en els més tardans Dawenkou (2600 BC±4300 BC) indica que el Dawenkou podria haver descendit del Jiahu, seguint una migració llenta a lo llarc riu mig i més baix del Huai i la vall Hanshui.[7] Atres investigadors també varen especular que el Dawenkou es va originar en regions propenques a la regió del sur.[8] La cultura Dawenkou descendix de la Beixin cultura, pero està profundament influïda per la cultura Longqiuzhuang localisada entre els rius Yangtze i Huai.[9]
Les persones de Dawenkou varen tindre principalment, un patró dental Sinodont.[10] El físic de les persones Dawenkou era també disímil als habitants neolítics d'Hemudu, Taiwan i China Del sur.[11]
Organisació política
[editar | editar còdic]La paraula "chiefdom" sembla per a ser apropiada per a descriure l'organisació política del Dawenkou. Una persona dominant del grup, provablement va governar sobre el poble Dawenkou, encara que el poder era més provablement manifestat a través d'autoritat religiosa més que civil. A diferència de la cultura Beixin, de la que descendixen, les persones del Dawenkou, la cultura va estar assentada i despuix es va vore compromesa per un conflicte violent. Els investigadors sospiten que va poder haver litigis per temes relacionats en la terra, cultius, ganado i bens de prestigi.[12]
Vore també
[editar | editar còdic]- Cultura de Erlitou
- Cultura de Hongshan
- Cultura de Longshan
- Neolític
- Llista de cultures Neolíticas de China
- Longshan Cultura
- Richard J. Pearson: L'arqueòlec canadenc ha publicat extensament sobre sepelis i estat social de Dawenkou (Bibliografia Seleccionada de Pearson).
- Tres Sobirans i Cinc Emperadors
- Yangshao Cultura
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Allan, Sarah (ed), La Formació de Civilisació chinenca: Una Perspectiva Arqueològica,
- Liu, Li. El Neolític chinenc: Trajectories a Estats Primerencs,
- Underhill, Anne P. Producció d'ofici i Canvi Social en China Del nort,
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Maisel, Charles Keith (1999). Early Civilizations of the Old World: The Formative Histories of Egypt, the Levant, Mesopotamia, Índia and China, Psychology Press, p. 283. ISBN 978-0-4151-0975-8.
- ↑ Maisel, Charles Keith (1999). Early Civilizations of the Old World: The Formative Histories of Egypt, the Levant, Mesopotamia, Índia and China, Psychology Press, p. 284. ISBN 978-0-4151-0975-8.
- ↑ Manansala, Paul Kekai (October 2006). Quests of the Dragon and Bird Clan By Paul Kekai Manansala. ISBN 9781430308997.
- ↑ Sagart. «The expansion of Setaria farmers in East Àsia». acadèmia.edu. Consultat el 2014-07-31.
- ↑ Blench, Roger (2005). The Peopling of East Àsia: Putting Together Archaeology, Linguistics and Genetics, Routledge, pp. 9.
- ↑ Blench, Roger (2008-07-25). Past Human Migrations in East Àsia: Matching Archaeology, Linguistics and Genetics, Routledge; 1st ed edition (October 17, 2008), p. Google Books. ISBN 9781134149629.
- ↑ «Oldest playable musical instruments found at Jiahu early Neolithic site in China». Consultat el 2014-02-19.
- ↑ Blench, Roger (1997). Archaeology and Language: Correlating archaeological and linguistic hypotheses, pp. 94.
- ↑
- 59–64.
- ↑ Journal of Human Evolution.45(5)
- 369–80.doi:10.1016/j.jhevol.2003.08.010.
- ↑ Goodenough, Ward (1996). Prehistoric Settlement of the Pacific, Volume 86, Part 5, p. 53.
- ↑ Peregrine, Peter N. (2001). Encyclopedia of Prehistory: Volume 3: East Àsia and Oceania, p. 14.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cultura de Dawenkou» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.