Cultura Hemudu

Ubicació de la cultura Hemudu en l'actual China

La cultura Hemudu (5500 a. C. al 3300 a. C.) va ser una cultura neolítica que va florir al sur de la baïa de Hangzhou, en Jiangnan, en el modern Yuyao, Zhejiang, China. Pot dividir-se en fases primerenca i tardana, abans i despuix de 4000 a. C., respectivament. El lloc en Hemudu, 22 km al noroest de Ningbó, va ser descobert en 1973. També es varen descobrir llocs de Hemudu en les illes de Zhoushan. Es diu que els hemudu diferixen físicament dels habitants dels llocs del riu Groc en el nort. Els acadèmics han considerat a la cultura Hemudu com una font de les cultures protoaustronesias.

Cultura material

Modele a escala d'un caseriu Hemudu. Museu de camp de història natural

Alguns erudits afirmen que la cultura Hemudu va coexistir en la cultura Majiabang com dos cultures separades i distintes, en transmissions culturals entre abdós, mentres uns atres agrupen a la cultura com subtradiciones de Majiabang. Dos grans inundacions varen causar que el propenc riu Yaojiang canviara el seu curs i va inundar la terra en sal, lo que va obligar a la gent de Hemudu a abandonar els seus assentaments. La gent de Hemudu vivia en palafitos llarcs. Les cases comunals també eren comunes en els llocs de Hemudu, molt semblades a les que es troben en l'actual Borneo.

Ceràmica negra de la cultura Hemudu

La cultura Hemudu va ser una de les primeres cultures en cultivar l'arròs. Recents excavacions en el lloc del periodo Hemudu de Tianluoshan han demostrat que l'arròs estava experimentant canvis evolutius reconeguts com domesticació. La majoria dels artefactes descoberts en Hemudu consistixen en ossos d'animals, ejemplificados per azadas fetes d'ossos de muscle utilisats per a cultivar arròs. La cultura també va produir fusta lacada. Un bol de fusta de laca roja en el Museu de Zhejiang data del 4000 a 5000 a. C., creent-se que és l'objecte humà més antic del món.

En Hemudu i Tianluoshan es varen trobar els restants de vàries plantes, incloent castanya d'aigua, Nelumbo nucifera, bellotes, meló, kiwis, mores, bresquilla, Euryale ferox i carabassa de peregrí. La gent de Hemudu provablement va domesticar porcs i gossos, pero va practicar la caça extensiva de cérvols i alguns búfalos d'aigua salvages. La peixca també es va portar a terme a gran escala, en un enfocament particular en el carpín. Les pràctiques de peixca i caça s'evidencien pels restants d'arpones d'os i arcs i puntes de flecha. Instruments musicals, com silbatos d'os i tambors de fusta, també es varen trobar en Hemudu. El disseny d'artefactes per part dels habitants de Hemudu té moltes semblances en les del surest asiàtic insular.

Religió

Els habitants de Hemudu adoraven un esperit del sol i un esperit de fertilitat. També varen promulgar rituals chamánicos al sol i varen creure en tòtems d'aus, la vida despuix de la mort i en fantasmes. Les persones varen ser sepultades en els seus caps orientats cap a l'est o el noreste i la majoria no tenien objectes funeraris. Els bebés varen ser enterrats en sepelis en forma d'urna, mentres que chiquets i adults varen rebre sepelis a nivell de la terra. No tenien un cementeri comunal definit, en la seua major part, pero es va trobar un cementeri comunal de clans en el periodo posterior. Es creu que dos grups en parts separades d'este cementeri són dos clans que es varen casar entre sí. Va haver notablement més bens funeraris en este cementeri comunal.

Bibliografia

• (2010).«Declining oaks, increasing artistry, and cultivating rulle: the environmental and social context of the emergence of farming in the Lower Yangtze Region».Environmental Archaeology.15(2)

139–159.doi:10.1179/146141010X12640787648531.

• (2012).«The Archaeology of China: From the Clapix Paleolithic to the Early Bronze Age».Cambridge University Press.

• «Encyclopedia of Prehistory, Volume 3: East Àsia and Oceania».Springer.

206–221.