Nelumbo nucifera
Nelumbo nucifera és una de les dos espècies pertanyents al gènero Nelumbo. Rep de renom el loto sagrat, loto indi o flor de loto, i a voltes el de rosa de l'Nilo. És famosa la longevitat de les seues llavors, ya que poden germinar despuix de dèu sigles.[1]
Descripció
[editar | editar còdic]És una planta herbàcea aquàtica.
Les fulls són flotants o emergents, peltadas, glaucas, de llim orbicular, de 25-30-100 cm de diàmetro, glabro, de vora freqüentment ondulada, hidrófobo; pecíol normalment en acúleos, d'1 a 2 m o més de llarc, fistuloso. Arranquen des del rizoma, que pot alcançar 20 m de llarc, és gros, ramificats, en numerosos catáfilos, profundament arrelat en el fondo.
Florés de 16-23 cm de diàmetro, rosa viu a pàlit o blanques, olorosas, en pétals cóncaus, oblongo-elíptics a obovados, 5-10 × 3-5 cm; anteras d'1-2 cm de llarc; pedúnculs normalment en acúleos, sobrepassant l'altura dels fulls.
Els fruts complexos estan formats per un receptàcul elipsoidal, de 5-10 cm de diàmetro, de costats rugosos a débilmente estriados, en l'àpiç truncat i pla, i les núculas insertes en fosetas en ell. Núculas de 10-20 × 7-13 mm, ovoides, usualment més d'1,5. Florix al final de primavera i en estiu.
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]L'espècie es distribuïx de manera natural pel sur de Rússia (delta del Volga), Propenc Oriente (Azerbaiyan, Iran), Siberia oriental, China, Pakistan, Bhutan, Nepal, Índia, Sri Lanka, Laos, Japó, Coreja, Taiwan, Birmània, Tailàndia, Vietnam, Camboya, Indonèsia, Malàsia, Filipines, Nova Guinea i Austràlia; ha segut introduïda en Estats Units i està naturalisada en part del sur d'Europa (Romania). També podem trobar-les en Amèrica del Sur en estanys, estanys i chapulls com el nort argentí en la província de Formosa.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Nelumbo nucifera va ser descrit per Joseph Gaertner i publicat en De Fructibus et Seminibus Plantarum... 1: 73. 1788.[2] La espècie tipo és: Dicrocaulon pearsonii N.I. Br.
- Etimologia
El terme específic fa referència als seus fruts (llatí: nucifer, -a, -um, que du anous).
- Citologia
- Número cromosòmic: 2n = 16.
- Sinonímia
- Nymphaea nelumbo L., 1753.
- Nelumbium indicumm Poir., 1797.
- Nelumbium javanicum Poir., 1797.
- Nelumbium speciosum Willd., 1799.
- Nelumbium asiaticum Rich., 1811.
- Nelumbium speciosum var. caspicum Fisch. ex DC., 1821.
- Nelumbium album Bercht. & J.Presl, 1823.
- Nelumbium tamara Sweet, 1826.
- Nelumbium rheedii C.Presl, 1835.
- Nelumbium tranversum C.Presl, 1835.
- Nelumbium venosum C.Presl, 1835.
- Nelumbium turbinatum Blanco, 1837.
- Nelumbium discolor Steud., 1841.
- Nelumbium marginatum Steud., 1841.
- Tamara alba Roxb. ex Steud., 1841.
- Tamara rubra Roxb. ex Steud., 1841.
- N. speciosa var. alba F.M.Bailey, 1885, nom. nud.
- N. komarovii Grossh., 1940.
- N. nucifera var. microrhizomata Nakai.
Importància econòmica i cultural
[editar | editar còdic]Té un us molt estés en jardineria per a cubrimiento de superfícies d'aigua, a pesar de les seues flors efímeres. S'utilisen numerosos cultivarés en diferents pautes florals. Els rizomes i llavors es mengen torrades o cuites. També s'usa en medicina popular. Es considera planta sagrada en la Índia i China, aixina com ho va anar en el Antic Egipte.
Art i simbolisme
[editar | editar còdic]Les flors de loto, ya siga per la seua cridanera bellea o per sorgir del «fondo» de les aigües, s'han tornat un símbol metafòric en les religions de l'Antic Egipte, Índia i China.
En el Antic Egipte, junt al escarabat pelotero, l'au fénix i el mateix sol (Re o Ra), els lotos representen la resurrecció. En el cas del loto açò és per emergir resplandeciente des de les profundes aigües.
La Nelumbo nucifera és una flor sagrada tant en el hinduismo com en el budisme,[3] i representa el camí cap al despertar espiritual i l'allumenament. En el cristianisme, la flor de loto s'associa a sovint en l'apòstol Tomás i el seu viage a l'Índia.[4] La flor de loto també és mencionada en la Bíblia.[5]
En l'Índia el loto és cridat padma en sánscrito. Els principals deus i deeses varen nàixer en padmas o lotos. El padma hindú sol servir de model per a figurar mandalas o per a configurar els chakras. En China, Japó i en tots els llocs en tradicions budistes una oració ritual característica menciona al loto: om mani padme hum («¡om joya en el loto hūṃ!»).
Les escoles budistes que varen emergir del cult creat pel monge japonés Nichiren prenen com a text suprem el Sutra del Loto (妙法蓮華経 Myōhō Renge Kyō, o abreviat 法華経 Hokkekyō), i en les seues llitúrgies el mantra més important recitat resa 南無妙法蓮華経 Namu Myōhō Renge Kyō («Alabada siga la Veritat del Maravellós Sutra del Loto»). En el budisme es considera com a alegoria del recorregut de l'ànima puix naixent de ciènagas, s'eleva i obri fins a convertir-se en bell.
En persa li la denomina Nilufar Abi i pot vore's en molts relleus del periodo aqueménida (552 a. C.), com l'estàtua de la deesa Anahita en Persépolis. La flor de loto es va incloure en el derafsh (estandart) de Kaveh l'Herrero i més tarde com a estandart real llegendari del Imperi sasánida. Hui és el símbol del calendari solar iraní.
A la flor de loto se li atribuïxen diferents significats simbòlics depenent dels seus colors: el blau és saber i coneiximent; el blanc és la naturalea inmaculada i la purea; el roig significa compassió, i el color rosa representa a personages divins.[6]
Fitoquímica
[editar | editar còdic]Miquelianina (Quercetina 3-O-glucuronide), un compost fenòlic, està present en N. nucifera.[7]
- Alcaloide bencilisoquinolínicos tals com la nuciferina i els seus derivats, aixina com la roemerina i nelumnucina.[8]
Vejau també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Long life seeds». http://www.kew.org/. Archivat des d'el original, el 1 de juliol de 2015.
- ↑ «Nelumbo nucifera». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 1 de febrer de 2015.
- ↑ «Nelumbo nucifera (sacred lotus)». Kew. Archivat des d'el original, el 30 de maig de 2014. Consultat el 2 d'octubre de 2024.
- ↑ The Encyclopedia of Christianity, Volume 5. Erwin Fahlbusch. Wm. B. Eerdmans Publishing – 2008. p. 285. ISBN 978-0-8028-2417-2.
- ↑ Plantilla:Bíblia
- ↑ «Flor de loto, símbol de purea i espiritualitat». Consultat el 5 de decembre de 2016.
- ↑ Kitanov, G. M. «Miquelianin and other polyphenols from Hypericum hirsutum.» Chemistry of Natural Compounds, Volume 24, Number 1, pp. 119-120, doi:10.1007/BF00597593
- ↑ Alkaloids from lotus (Nelumbo nucifera): recent advances in biosynthesis, pharmacokinetics, bioactivity, safety, and industrial applications.(2023) Zhenyu Wang, Yong Li, Dandan Ma, Maomao Zeng, Zhaojun Wang, Fang Qin, Jie Chen, Mark Christian, Zhiyong He. Crit Rev Food Sci Nutr ;63(21):4867-4900. doi: 10.1080/10408398.2021.2009436. Epub 2021 Nov 30. DOI: 10.1080/10408398.2021.2009436
Bibliografia
[editar | editar còdic]Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikispecies té un artícul sobre Nelumbo nucifera.- «Lotus Symbol in Vietnamese Culture» (en en). Archivat des d'el original, el 30 de maig de 2015. Consultat el 2 d'octubre de 2024.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Nelumbo nucifera» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.