Nymphaea lotus
El loto egipcíac blanc, loto tigre o nenúfar blanc egipcíac (Nymphaea lotus), és una planta aquàtica de la família Nymphaeaceae.[1]
Distribució geogràfica
[editar | editar còdic]Creix en vàries parts de l'Est d'Àfrica (Egipte, Botswana, Madagascar, Malaui, Moçambic, Zàmbia, Zimbabue).
Algunes fonts indiquen la presència d'esta espècie en el Surest Asiàtic (no se sap si nativa o introduïda), pero esta informació sembla poc clara.[1] Introduïda en Romania, Estats Units, América Central i nort de Sudamérica.[1]
Descripció
[editar | editar còdic]
És coneguda per florir en la nit i tancar la seua flor en la matí, té fulls que suren en el aigua i flors que descollen d'esta. És una planta perenne que creix fins a 45 cm d'alt i preferix l'aigua càlida, neta, queta i una miqueta àcida. Les seues flors són blanques i a voltes en matisos rosats o completament roses.
Fulls en vores dentado-espinosos. 2n = 84.
Creències egipcíaques
[editar | editar còdic]Els antics egipcíacs creïen que la flor del loto els donava força i poder. Ho cultivaven en estanys i marismas.
Esta flor apareix a sovint en les #decoració del Antic Egipte. S'han trobat restants de la flor en la tomba de Ramsés II. Les pintures de tombes egipcíaques d'al voltant de l'any 1500 a. C. proporcionen algunes de les evidències físiques més antigues d'horticultura ornamental i disseny de paisages; representen estanys de lotos rodejats de rencs simètrics de acacias i palmeras. En la mitologia egipcíaca, Horus apareixia ocasionalment en l'art com un chiquet nuet en un dit en la boca assentat sobre una flor de loto en la seua mare. El loto va ser un dels dos primers motius de capitelés egipcíacs. Els motius importants estaven basats en les plantes de loto i papir respectivament, i estos, junt en el capitel palmiforme, varen anar els principals tipos de plantes amprats, fins que, baix els ptolomeos, en els sigles III i I a. C., es varen crear atres plantes fluvials i el capitel de loto convencional va sofrir vàries modificacions. Les dònes solien usar amulets durant el part que representaven a Heket com una granota assentada en un loto.
El número 1.000 en l'antiga numeració egipcíaca està representat pel símbol del loto blanc. El jeroglífic relacionat és: <ferixc>M12</ferixc>
Els antics egipcíacs també extreen perfum d'esta flor. També utilisaven el loto blanc en guirnaldas funeràries, ofrenes en temples i adorns femenins.
El loto blanc és un dels candidats a ser la planta que mengen els lotófagos de la Odissea d'Homero.
Sinonímia
[editar | editar còdic]
|
|
Noms comuns
[editar | editar còdic]- Loto egipcíac, maravella d'ànets.[2]
Vejau també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Nymphaea lotus (NYMLO)[Overview]| EPPO Global Database».
- ↑ Colmeiro, Miguel: «Diccionari dels diversos noms vulgars de moltes plantes usuals o notables de l'antic i nou món», Madrit, 1871.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Nymphaea lotus.- Nymphaea L. En Integrated Taxonomic Information System - Report.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Nymphaea lotus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.