Arc i flecha

Archiu:Bow and arrow at Bolga.jpg

Arc i flecha

El arc i la flecha és un arma de proyectil en us des de la prehistòria per la majoria de les culturas. Va ser usat tant per a caçar com d'arma ofensiva.

Descripció

Un arc és un arma flexible que dispara proyectils aerodinàmics denominats flechas. Una corda o llaç s'unix als dos extrems de l'arc i quan la corda s'estira en vàries ocasions, els extrems de l'arc es flexionan. Quan es llibera la corda, la energia potencial generada per la flexión de l'arc es transforma en la velocitat de la flecha.

Hui en dia, els arcs i les fleches s'utilisen principalment per a la caça i per al deport del tir en arc. A pesar de que encara s'utilisen en ocasions com a armes de guerra, el desenroll de la pólvora i mosquetes, i el creixent tamany dels eixèrcits, va dur a la seua substitució en la guerra de fa varis sigles en gran part del món.

Algú que fa arcs se li coneix com un arquero; i un que fa les fleches és un flechero o en el cas de la fabricació de caps de metal per a les fleches, un ferrer o forjador de fleches.

Història

En la edat de pedra, la gent usava ossos esmolats, pedres tallades, escamas (lascas) i trossos de roca com a armes i ferramentes. Tals artículs es varen mantindre en us a lo llarc de l'història de la humanitat, junt en els nous materials utilisats en el pas del temps. Com artefactes arqueològics tals objectes són classificats com puntes líticas, sense especificar si eren per a ser proyectades per un arc o per atres mijos de llançament.

Tals artefactes es poden trobar en tot lo món. Les que han sobrevixcut estan fetes, generalment, de pedra, sobretot de sílex, obsidiana o chaillé, pero en moltes excavacions es troben puntes de flecha d'os, fusta i metal.

En agost de 2010 va ser publicat un informe sobre les puntes líticas de pedra, que daten de fa 64 000 anys, excavades de les capes de #sediment antics en la cova de Sibudu, en Suràfrica, per un equip de científics de la Universitat de Witwatersrand. Els exàmens dirigits per un equip de la Universitat de Johannesburgo varen trobar rastres de residus de sanc i os, i adhesiu fet d'una resina a pur de plantes usat per a subjectar la punta a una vareta de fusta. Açò va indicar "el comportament exigent cognitiu" necessari per a fabricar pegament.

"La caça en arc i flecha requerix múltiples etapes complexes de planificació, recolecció de material, ferramenta de preparació i implica una série d'innovadores habilitats socials i comunicatives".

L'arc i la flecha apareixen entorn a la transició des del paleolític superior al mesolítico. Despuix del final del últim periodo glacial, l'us de l'arc sembla haver-se estés a tots els continents, incloent el Nou Món, llevat en Austràlia.

Els arcs més antics conservats en una sola peça són els arcs Holmegaard tallats en om, originaris de Dinamarca, que varen ser datats en el 9000 abans de Crist. Els arcs de fusta d'alt rendiment estan actualment fets seguint un disseny similar al Holmegaard. Els fragments d'arcs Stellmoor del nort d'Alemània varen ser datats en aproximadament el 8000 abans de Crist, pero varen ser destruïts en Hamburc durant la Segona Guerra Mundial, ans que la datació per radiocarbono estiguera disponible; la seua edat s'atribuïx per associació arqueològica.

L'arc va ser un arma important tant per a la caça com per a la guerra des de la prehistòria fins a l'us generalisat de la pólvora en el sigle XVI. La guerra organisada en arcs va terminar a mitan del sigle XVII en Europa, pero va persistir fins a finals del sigle XIX en les cultures orientals i en la guerra tribal en el Nou Món. S'ha utilisat recentment com un arma de guerra tribal en algunes parts del Àfrica subsahariana; un eixemple va ser documentat en l'any 2009 en Kènia, quan els Kisii i els Kalenjin es varen enfrontar resultant en quatre morts.

En el món andino, l'arc era un arma impopular i poc freqüent (a diferència de les fondes i estólicas), sent més propi de les #ètnia amazónicas. Encara que recentment s'ha indicat que la tecnologia del tir en arc ya s'utilisava fa 5 mil anys en la conca del Titicaca.

La classe alta britànica va conduir a una renaixença del tir en arc a finals del sigle XVIII. Sir Ashton Lever, un anticuario i coleccioniste, va formar la societat toxophilite en Londres en 1781, en el patrocini de Jorge, el príncip de Gales.

Construcció

Parts de l'arc

Els elements bàsics d'un arc són un parell de membres flexibles curvos, tradicionalment fets de fusta, units per una mazarota. Abdós extrems estan conectats per una cuerdo coneguda com la corda de l'arc. Tirant de la corda cap a arrere, el arquero eixercix una força de compressió en la secció frontal de la corda, o la pancha, de les extremitats, aixina com a lo llarc de la secció exterior, o en l'esquena, baixe tensió. Mentres se sosté la corda, esta almagasena la energia que més vesprada és lliberada quan se solta la flecha. La força necessària per a mantindre immòvil a la corda en una obertura total, a sovint s'utilisa per a expressar el poder d'un arc, i es coneix com el seu sorteig de pes, o el pes. En igualtat de condicions, un sorteig més alt del pes, significa un arc més potent, que és capaç de proyectar fleches més pesades a la mateixa velocitat o la mateixa flecha a una velocitat major.

Les diverses parts de l'arc es poden subdividir en atres seccions. L'extremitat superior es coneix com el membre superior, mentres que l'extremitat inferior se li coneix com a membre inferior. En la punta de cada membre hi ha un culatín, que s'utilisa per a fixar la corda de l'arc a les extremitats. La canalisació vertical es dividix generalment en l'agarre, que és utilisat pel arquero, aixina com el restant de la flecha i la finestra de l'arc. El restant de la flecha és una menuda repisa o ampliació damunt de la empuñadura sobre el que la flecha descansa en ser dirigida. La finestra de l'arc és la part de la canalisació vertical damunt de la empuñadura, que conté el restant de la flecha.

En els arcs dibuixats i en els reals, el pes màxim de sorteig està determinat per la força del arquero. La distància màxima de la cuerdo podria ser desplaçada i per lo tant la flecha més llarga podria ser disparada d'ella, el sorteig de la llongitut d'un arc, es determina pel tamany del arquero.

Un arc compost utilisa una combinació de materials per a crear les extremitats, lo que permet l'us de materials especialisats per a les diferents funcions de l'extremitat d'un arc. El arc compost clàssic utilisa la fusta per a la llaugerea i estabilitat dimensional en el núcleu, l'asta per a almagasenar energia en la compressió, i tendons per la seua capacitat per a almagasenar energia en tensió. Estos arcs, típicament asiàtics, solien utilisar un extrem rígit en l'extrem del membre, que té l'efecte d'un recurvo. Paterson En este tipo d'arcs, lo que es coneix pel nom àrap, "siyah".

Els materials de construcció moderns per a arcs són de fusta laminada, fibra de vidre, metals i components de fibra de carbono.

Fleches

Artícul principal → Flecha.

Archiu:Arrow.svg

Esquema d'una flecha en el que es mostren les seues parts.

Una flecha normalment consistix en un eix en una punta de flecha unida a l'extrem frontal, en remeras i un culatín en l'atre extrem. Les fleches modernes estan generalment fetes de fibra de carbono, alumini, fibra de vidre, i els eixos de fusta. Els eixos de carbono tenen la ventaja de que no es doblen ni es deformen, pero a sovint poden tindre un pes massa llauger per a llançar-se des d'alguns arcs i són cars. Els eixos d'alumini són menys costosos que els eixos de carbono, pero poden doblar-se i deformar-se pel seu us. Els eixos de fusta són l'opció menys costosa pero a sovint no seran idèntiques en pes i tamany entre sí i es trenca més a sovint que els atres tipos d'eixos. Els tamanys de les fleches varien molt entre cultures i van des dels molt curts que requerixen l'us d'equip especial per a fusilar als utilisats en les selves del ric Amazones que són de 8,5 peus (2,6 metros) de llarc. La majoria de les fleches modernes són de 22 polzades (56 cm) a 30 polzades (76 cm) de llarc.

Les fleches vénen en molts tipos, entre els que es troben botonadura, sacsada de coa, canó, potència i direcció. Una flecha botonadura és més grossa en l'àrea de la dreta darrere de les remeras, i s'estretix cap al culatín i la punta. Una flecha de sacsada de coa és grossa just darrere de la punta, i s'estretix fins al culatín. Una flecha de canó és més grossa en el centre. Les fleches de direcció són aquelles fleches utilisades para tire al blanc en lloc de la guerra o la caça, i per lo general tenen puntes simples de flecha.

Per raons de seguritat, un arc mai deu ser utilisat sense una flecha culatiada; sense flecha, la energia que es transferix normalment en el proyectil en el seu lloc es dirigix de nou cap al mateix arc, lo que provocarà danys en les extremitats o a lo llarc de l'arc.

Puntes de flecha

Artícul principal → Punta de flecha.

L'extrem de la flecha que està dissenyat per a alcançar l'objectiu i li es diu la punta de flecha. Per lo general, estos són elements separats que estan conectats a l'eix de la flecha per qualsevol mechó o encaix. Els materials utilisats en el passat per a puntes de flecha inclouen sílex, os, banya, o metal. La majoria de les puntes de flecha modernes estan fetes d'acer, pero la fusta i atres materials tradicionals encara s'utilisen de tant en tant. Un número de diferents tipos de puntes de flecha són coneguts, els més comuns són pasacintas, puntes de caça i en piles. Les caps Bodkin són picos simples de metal de vàries formes, dissenyades per a perforar la armadura. Una punta de flecha de caça és generalment triangular o en forma de full i té una vora o vores esmolades. Les puntes de caça són comunament utilisades per a la caça. Una punta de flecha pila és un con simple de metal, o ben esmolat fins a cert punt o alguna cosa contundent, que s'utilisa principalment per al tire al blanc. Un cap de pila és del mateix diàmetro que l'eix de la flecha i per lo general només s'ajusta sobre la punta de la flecha. Atres caps coneguts, inclouen el cap roma, que és plana en l'extrem i s'utilisa per a la caça menor o per a matar pardals, i està dissenyat per a no perforar la meta ni incrustar-se en els arbres o atres objectes i a pesar d'això, es fa difícil la recuperació. Un atre tipo de punta de flecha és un cap de púas, per lo general utilisats en la guerra o la caça.

Cordes de l'arc

Les cordes de l'arc poden tindre un punt de enfleche marcat en ells, lo que servix per a marcar el lloc a on s'ubica la flecha en la corda de l'arc abans de disparar. El àrea al voltant del punt de enfleche se sol nugar en fil per a protegir el àrea al voltant del punt de enfleche del desgast per les mans del arquero. En esta secció es troba una part a la que se li denomina, porció. En un extrem de la corda de l'arc es forma un bucle, que és permanent. L'atre extrem de la corda de l'arc també té un bucle, pero açò no es forma permanentment en la corda de l'arc sino que es construïx nugant un nuc en la corda per a formar un bucle. Tradicionalment este nuc és conegut com nuc del arquero, pero és una forma d'enganche a la fusta. El nuc es pot ajustar per a allargar o acurtar la corda de l'arc. El bucle ajustable es coneix com la "coa". La corda és a sovint torçuda (a açò es diu la "torcedura del flamenc").

Les cuerdo d'arcs s'han construït de molts materials a lo llarc de la història, incloent fibres com el lli, seda i cànem. Atres materials utilisats eren els budells d'animals, tendons d'animals i cuiro cru. Fibres modernes, tals com Dacron o Kevlar ara s'utilisen en la construcció de cuerdo d'arcs de manera comercial, aixina com cables d'acer en alguns arcs composts. Els arcs composts tenen un sistema mecànic de polea en levas sobre la que es enrolla la corda de l'arc. El nailon és útil només en situacions d'emergència, ya que s'estén massa.

Tipos d'arc

Archiu:Norra Savolax vapen.svg

Arc i flecha en l'heràldica.

No hi ha cap sistema de classificació dels arcs acceptat. Els arcs es poden descriure per vàries característiques, incloent els materials utilisats, la llongitut de l'empat que permeten, la forma de l'arc a la vista de costat, i la forma de l'extremitat en la secció travessera.

Entre els tipos més comuns d'arcs s'inclouen:

1. Arc recurvo: és un arc en la punta curva llunt del arquero. Les curves s'endrecen a mida que s'estira l'arc i la punta retorna al seu estat curve despuix de la lliberació de la flecha, afegint velocitat extra a la flecha.
2. Arc reflectixc: és un arc els membres del qual són totalment curvos i s'allunten del arquero quan són desencordados. Les curves són opostes a la direcció en la que l'arc es flexiona mentres és estirat.
3. Arc simple: és un arc fet d'una sola peça de fusta.
4. Arc llarc: és un arc en extremitats redonejades en secció travessera, de la mateixa altura que el arquero per a permetre un tensat complet, per lo general té més de 5 peus (1,5 metros) de llarc. El arc llarc europeu tradicional es fa generalment de fusta de teixixc, pero també s'utilisen atres tipos de fustes.
5. Arc pla: és un arc les extremitats del qual són aproximadament rectangulars en secció travessera. Este era tradicional en moltes societats natives americanes i es va trobar que era la forma més eficient per a les extremitats d'un arc per ingeniers nortamericans en el sigle XX.
6. Arc compost: és un arc fet de més d'un material.
7. Arc desmontable: és un arc que es pot desmontar per al transport, i per lo general consta de 3 parts: 2 extremitats i una secció vertical.
8. Arc de poleas: és un arc en soports mecànics per a ajudar en el estiramiento de la corda de l'arc. Per lo general, estos soports són poleas en les puntes de les extremitats.

Ballesta

Artícul principal → Ballesta.

En una ballesta, les extremitats de l'arc, cridades pinchos, s'unixen en àngul recte en un travesser o mànec en la finalitat de permetre la tracció mecànica i el estiramiento de la corda. El mecanisme que manté la corda estirada posseïx un llançador o disparador que permet a la cuerdo ser posada en llibertat. Una ballesta dispara un "perno" o "camorra", en lloc d'una flecha.

Expressions relacionades

• Armar l'arc: preparar-ho o disparar-ho per a tirar.
• Arc de teixixc i cureña de serval, quan disparen, fet han el mal: denota ponderativamente lo trencadiç d'abdós matèries, que fa per lo comuna rebre més dany al que dispara que a l'enemic.

• Arc de teixixc, recio d'armar i fluix de deixe: la fusta de teixixc no és apropiada per a fer arcs.
• Arc que molt brega, o ell o la corda: el molt treball quebranta les forces; en un atre sentit, la avarícia trenca el sac.
• Arc sempre armat, o fluix o quebrado: aixina com l'arc que està sempre tirant o es trenca o es relaixa i pert la força, aixina també les coses humanes no poden subsistir molt temps en posició extremadament violenta, en un estat de rígida tirantez, etc...

Enllaços externs

• The Asian Traditional Archery Research Network Estats Units
• ^{[enllaç trencat]} Des del Museu de Mánchester, en la Universitat de Mánchester Estats Units
• An Approach to the Study of Ancient Archery using Mathematical Modeling Estats Units

• Informació sobre tir en arc

Cites adicionals

• Collins, Desmond (1973). Cambridge University Press (ed.). Background to archaeology: Britain in its European setting, Revised edició. ISBN 0-521-20155-1.
• Elmer, R. P. (1946). A. A. Knopf (ed.). Target Archery: With a History of the Sport in America, Nova York. OCLC 1482628.
• Heath, I. G. (1978). Faber and Faber (ed.). Archery: The Modern Approach, Londres. ISBN 0-571-04957-5.
• Paterson, W. F. (1984). St. Martin's Press (ed.). Encyclopaedia of Archery, Nova York. ISBN 0-312-24585-8.
• Sorrells, Brian J. (2004). Stackpole Books (ed.). Beginner's Guide to Traditional Archery, Mechanicsburg, PA. ISBN 978-0-8117-3133-1.
• Stone, George Cameron (1999). Dover Publications (ed.). A Glossary of the Construction, Decoration, and Use of Arms and Armor in All Countries and in All Claves, Reprint edició, Mineola. ISBN 0-486-40726-8.
• (2012).Arqueologia I Societat.(24)

43-86.ISSN 0254-8062.Consultat el 3 de maig de 2022.

Per a llegir més

• Gad Rausing, "The Bow", Lund University Acta Archaeologica Lundensia Série in 8° No 6, 1967
• The Traditional Bowyers Bible Volume 1. 1992 The Lyons Press. ISBN 1-58574-085-3
• The Traditional Bowyers Bible Volume 2. 1992 The Lyons Press. ISBN 1-58574-086-1
• The Traditional Bowyers Bible Volume 3. 1994 The Lyons Press. ISBN 1-58574-087-X
• The Traditional Bowyers Bible Volume 4. 2008 The Lyons Press. ISBN 978-0-9645741-6-8
• O. Stodiek/H. Paulsen, "Mit dem Pfeil, dem Bogen..." Techniken der steinzeitlichen Jagd. (Oldenburg 1996).
• Gray, David, "Bows of the World". The Lyons Press, 2002. ISBN 1-58574-478-6
• Comstock, Paul. "The Bent Stick"