Cultura de Erlitou
La cultura de Erlitou (en chino simplificado, 二里头文化; pinyin, èrlǐtóu wénhuà) és el nom donat pels arqueòlecs a una societat que va existir en China a inicis de l'Edat del Bronze cap a 2100 a. C. a 1800 a. C. o 1500 a. C.[1] La cultura va ser anomenada aixina en acabant de que els seus vestigis anaren trobats en un jaciment arqueològic localisat en Erlitou, Yanshi, en la província d'Henan. La cultura va estar molt present en les províncies de Henan i Shanxi. Molts arqueòlecs chinencs identifiquen la cultura Erlitou en la dinastia Xia, a pesar de que la majoria dels arqueòlecs occidentals no estan convençuts de la conexió entre abdós.
Descobert en 1959, el jaciment arqueològic de Erlitou és el major àrea en vestigis associats a esta cultura antiga, en 3 km². Els vestigis indiquen que la cultura Erlitou posseïa un monopoli en la producció de vasijas rituals de bronze. Despuix de l'ascensió de la dinastia Shang, l'àrea de domini dels Erlitou va disminuir considerablement, pero va continuar habitada durant l'inici de la dinastia.
La cultura Erlitou tal volta haja sorgit de la cultura de Longshan. Originalment centrada al voltant de les províncies de Henan i Shanxi, la cultura posteriorment es va escampar per les províncies de Shaanxi i Hubei.
Jaciment de Erlitou
[editar | editar còdic]
La cultura de Erlitou potser va poder evolucionar a partir de la matriu de la cultura de Longshan. Originalment centrada al voltant de les províncies de Henan i Shanxi, la cultura es va estendre cap a les províncies de Shaanxi i Hubei. Despuix de l'ascens de la cultura de Erligang, el jaciment de Erlitou va disminuir en tamany, si be va continuar habitat.[2]
Descobert en 1959 per Xu Xusheng,[3] Erlitou és el major jaciment associat en esta cultura, en edificis palatins i tallers de fundició del bronze. Erlitou va monopolisar la producció de gerros rituals de bronze, incloent les vasijas ding més antigues recuperades fins ara.[4] La ciutat se situa en el riu Yi, un afluent del riu Luo, que desemboca en el riu Groc. La ciutat media 2,4 km per 1,9 km; no obstant, a conseqüència dels danys de les riada solament es conserven 3 km².[2]
Fases
[editar | editar còdic]
El jaciment es dividix en quatre fases, cada d'una de més o menys un sigle.
Durant la Fase I, ocupant Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist., Erlitou va ser un centre regional de ràpit creiximent, pero no era encara una civilisació urbana.[5]
L'urbanisació va començar en la Fase II, expandint-se a Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist.. Un àrea palatina de Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist. va ser delimitada en quatre camins. Albergava el Palau 3 de 150x50 m, estructurat en tres patis a lo llarc d'un eix de 150 metros, i el Palau 5.[2] Una fundició de bronze es va establir al sur del complex palatí.[6] Este palau és el més antic de l'història de China en 3.600 anys d'antiguetat, i va servir com a prototip per als palaus imperials posteriors.[7]
La ciutat va alcançar el seu apogeu en la Fase III, i va poder haver tingut una població d'entre 18 000 i 30 000 persones.[5] El complex palatí va ser rodejat per un mur de dos metros de gruixa de terra prensada i es varen construir els Palaus 1, 7, 8 i 9. Es varen abandonar els palaus 3 i 5 es varen reemplaçar pel Palau 2 de 4200m² i el Palau 4.[8]
Prèviament es considerava a la Fase IV com un periodo de decadència, pero excavacions recents han revelat una contínua construcció. Es va edificar el Palau 6 com una ampliació del Palau 2, i es varen construir els Palaus 10 i 11. La Fase IV se superpon a la fase més primerenca de la cultura de Erligang (1600–1450 a. C.). Sobre l'any 1600 a. C., es va construir una ciutat amurallada en Yanshi, al voltant de 6 km al noreste de Erlitou.[8]
La producció de bronzes i atres bens de l'èlit va cessar al final de la Fase IV, al mateix temps que es va establir la ciutat Erligang de Zhengzhou 85 km a l'est. No existixen evidències de destrucció per fòc o conflicte armat, pero durant la fase primerenca Erligang (1400-1300 a. C.) tots els palaus varen ser abandonats, i Erlitou es va reduir a un poble de 30 hectàrees.[8]
Relació en els relats tradicionals
[editar | editar còdic]
Un objectiu principal de l'arqueologia en China ha segut la busca de les capitals de les dinasties Xia i Shang assentades segons la descripció dels relats tradicionals en la vall del riu Groc.[9] Estes tradicions orals originals varen ser registrades molt despuix en narrativa històriques com els Anals de Bambú (c. 300 a. C.) i les Memòries històriques (I), i la seua veracitat, en particular en lo que referix a la Xia, és un tema de debat per a la Escola escèptica de l'Antiguetat de l'història chinenca.[10] La troballa d'escritura baix la forma d'ossos oraculares en Yinxu, Anyang, va definir definitivament al jaciment com l'última capital dels Shang, pero tal evidencia no està disponible per a jaciments més primerencs.[11]
Quan Xu Xusheng va descobrir per volta primera Erlitou, va sugerir que era Bo, la primera capital dels Shang baix el regnat de Shāng Tāng en els relats tradicionals.[12] Des de finals dels 70 les especulacions entre els arqueòlecs chinencs s'han centrat en la seua relació en els Xia. El relat tradicional de la deposició dels Xia pels Shang ha segut identificat en el final de cada una de les quatre fases del jaciment per diferents autors. El Proyecte de Cronologia Xia-Shang-Zhou va identificar les quatre fases de Erlitou com Xia, i la construcció de la ciutat amurallada en Yanshi com la fundació de la dinastia Shang.[13] Atres estudiosos, en particular anara de China, senyalen la falta de qualsevol evidència ferma per a tal identificació, i sostenen que el punt de vista historiográfico de l'arqueologia chinenca està molt llimitat.[14]
S'han datat en l'any 1920 a. C. evidències arqueològiques d'una gran diluvi que va destruir el jaciment de Lajia en les parts altes de la gola del riu Groc.[15] La data de datació és poc abans de l'aparició de la cultura de Erlitou en la vall mija del riu Groc i de la cultura de Yueshi en Shandong, despuix del decliu de la cultura de Longshan en la Planura del Nort de China. Els autors sugerixen que esta inundació podria haver segut la base per al mit posterior, i haver contribuït a la transició de cultures. Coincidixen ademés que la temporizaació és una evidència més per a l'identificació de la dinastia Xia en la cultura de Erlitou. No obstant, encara no s'han trobat evidències d'una inundació contemporànea generalisada en la Planura del Nort de China.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Fairbank, 35.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Li, 2003.
- ↑ Liu y Chen, 2012, p. 259.
- ↑ Liu, 2004, p. 231.
- ↑ 5,0 5,1 Liu, 2004, p. 229.
- ↑ Liu, 2004, pp. 230–231.
- ↑ «[1]». Consultat el 29 d'agost de 2016.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 Liu y Xu, 2007.
- ↑ Liu y Chen, 2012, p. 256.
- ↑ Liu y Xu, 2007, p. 897.
- ↑ Liu y Chen, 2012, pp. 256–258.
- ↑ Liu y Xu, 2007, p. 894.
- ↑ Lee, 2002.
- ↑ Liu y Chen, 2012, p. 258.
- ↑ «[2]». Consultat el 15 de setembre de 2016.
Bibliografia
[editar | editar còdic]
- http://www.nga.gov/exhibitions/chbro_bron.shtm "The Golden Age of Chinese Archaeology"
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cultura de Erlitou» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.