Anar al contingut

Gran Canal de China

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Gran Canal de China

El Gran Canal de China (en chino tradicional, 大運河; en chino simplificado, 大运河; pinyin, Dà Yùnhé), conegut també com a Gran Canal Pequín-Hangzhou (京杭大运河, Jīng Háng Dà Yùnhé) és el canal o riu artificial més llarc del món.[1]

En juny de 2014, l'Unesco va elegir al Gran Canal de China com Patrimoni de la Humanitat.[2]

En l'any 604, l'emperador Yang Guang de la dinastia Sui va deixar la capital, Chang'an (en Xian), per a traslladar-se a Luoyang. En 605, l'emperador va ordenar la construcció de dos proyectes: transferir la capital del país a Luoyang (en Henan) i excavar el Gran Canal entre Pequín i Hangzhou.

En el seu orige es tractava d'una série de vies hidràuliques en la província Cheklang, al nort de China, que convergien en la ciutat de Pequín i Tianjin, travessant les províncies d'Hebeng, Shandong, Jiangsu i Zhejiang.

La construcció va començar durant la dinastia Sui (581-618) i va aplegar a cobrir poc més de 1700 quilómetros. El seu nom original era Dona Yunhe, i en el seu temps va constituir el canal d'aigua més llarc del món fet per l'home. La seua missió era satisfer les necessitats de les ciutats importants en l'aigua dels rius Yangste i Hual; va permanéixer en actiu fins a el XIX i despuix va sofrir una série de modificacions, que en molts casos varen culminar en desastroses inundacions, i vàries seccions es varen deteriorar fins a quedar separades del cos principal del canal.

Actualment està dividit en sèt subcanals, alguns d'ells molt contaminats, per al servici exclusiu d'aigües negres en desús o en nivells insuficients per a la navegació. Pero els més grans, com el canal Li i el Jiangnan, són utilisats actualment per al transport de carbó i atres materials; s'estima que anualment per ells es mouen 100 millons de tonellades de càrrega.


Història

[editar | editar còdic]

Primers anys

[editar | editar còdic]

A finals del periodo de les Primaveres i Autumnes (722-481 a. C.), Fuchai, l'emperador del estat de Wu (actual ciutat de Suzhou), es va aventurar al nort per a conquistar el veí estat de Qi. Va ordenar que anara construït un canal en fins comercials, aixina com un mig per a enviar amplis suministraments al nort, en cas que les seues forces degueren participar en els estats del nort de Song i Lu.[3] Les obres varen començar en 486 a. C., al sur de Yangzhou en Jiangsu, i en els següents tres anys, l'Han Gou havia conectat el riu Yangtze en el riu Huai per mig de cursos d'aigua existents, llac i pantans.[3]

L'Han Gou (邗沟) és actualment conegut com la segona secció més antiga de l'últim Gran Canal, ya que el Hong Gou («canal de la falca» o «lluntà canal Flung») segurament li va precedir.[4] Va unir el riu Groc, prop de Kaifeng, en els rius Sí i Bian i es va convertir en el model per a la forma del Gran Canal en el nort.[5] La data exacta de la construcció d'Han Gou és incerta; és mencionat per primera volta pel diplomàtic El seu Qin en el 330 a. C. quan parla de les fronteres estatals.[6] L'historiador Alvenc Qian (145-90 a. C.) ho data molt abans de el IV, atribuint-ho a la llabor del mitològic Yu el Gran; els moderns erudits consideren ara que pertanyen a el VI

El Gran Canal en la dinastia Sui

[editar | editar còdic]
l'emperador Wen de Sui, que va llançar el proyecte del Gran Canal, retratat per l'artiste Tang Yan Liben (600–673).
l'emperador Yang de Sui, fill de l'Emperador Wen, que va completar el proyecte, retratat per l'artiste Tang Yan Liben (600–673).

El Gran Canal, com es veu ara, va anar en gran partix una creació de la dinastia Sui (581-618), com a resultat de la migració de la regió del núcleu econòmic i agrícola de China cap a la vall del riu Groc i lo que ara són les províncies de Jiangsu i Zhejiang. El seu principal paper a lo llarc de la seua història va ser el transport de gra a la capital. No obstant, l'institució del Gran Canal pels Sui també va evitar la necessitat de que l'eixèrcit, mentres estava en la frontera nort, tinguera que ser autosuficient a conte dels agricultors, ya que els suministraments d'aliments podrien ser llavors fàcilment enviats pel canal des del sur al nort.[7]


Cap a l'any 600, s'havien depositat grans sediment de rovina en el fondo del canal de Hong Gou, obstruint el trànsit de les barcaces fluvilaes que el seu calat era massa profunt per a les seues aigües.[8] L'ingenier cap de la dinastia Sui, Yuwen Kai, va aconsellar el dragado d'un nou canal que correguera paralel al canal existent, divergint d'este en Chenliu (Yanzhou).[8] El nou canal no passava per Xuzhou sino per Suzhou, per a evitar la conexió en el riu Si, i en el seu lloc fer una conexió directa en el riu Huai, a l'oest de llac Hongze.[8] En la mà d'obra registrada de cinc millons d'hòmens i dònes baix la supervisió de Ma Shumou, la principal secció primera del Gran Canal es va concloure en l'any 605 —cridada el Bian Qu.[9] El Gran Canal va ser completat en la seua totalitat baix el segon emperador Sui, des dels 604 al 609,[10] unint en primer lloc Luoyang fins a Yangzhou (i la vall del Yangtsé), després expandint-ho fins a Hangzhou (sur) i a Pequín (nort).[11] Açò va permetre que la zona sur proveïra de gra a la província nortenya, en particular a les tropes estacionades allí.[11] Corrent junta i paralela al canal estava un camí imperial que soportava els posats postals recolzant un sistema de mensageria. El govern també va plantar una enorme llínea d'arbres.[9][7] L'història de la construcció del canal es va transmetre en el llibre Kaiheji («Acta de l'obertura del Canal»).[9]

El primer proyecte de construcció de dics en el 587 a lo llarc del riu Groc —supervisat per l'ingenier Liang Rui— va establir esclusas de bloqueig en el canal per a regular els nivells d'aigua.[9] Es varen instalar varaderos dobles també per a embarcacions de distància quan la diferència en els nivells d'aigua era massa gran per a que les esclusa d'abocada funcionaren.[9]


Entre 604 a 609, l'emperador Yang Guang (o Sui Yangdi) de la dinastia Sui va ordenar l'excavació d'una série de canals en forma de «I», a partir d'Hangzhou, en el sur, fins a Termini, en (l'actual) Pequín i en la regió de la capital a lo llarc de la vall del riu Groc. Quan es va terminar el canal va conectar els sistemes fluvials del riu Qiantang, el riu Yangtze, el riu Huai, el riu Groc, el riu Wei i el riu Hai. La seua secció sur, corrent entre Hangzhou i el riu Yangtze, va ser nomenada riu Jiangnan (el riu «al sur del Yangtsé»). Els trams centrals del canal s'estenien des de Yangzhou a Luoyang; el tram comprés entre el Yangtsé i el Huai continuava fins al riu Shanyang; i la següent secció conectava el Huai fins al riu Groc i va ser cridada el canal Tongji. La partix nort, que unix Pequín i Luoyang, va ser cridada el canal Yongji. Esta part de la canal va ser utilisada per a transportar tropes a la regió fronteriça, lo que hui és Corea del Nort, durant les guerres Goguryeo-Sui (598-614). En acabant de que el canal anara terminat en l'any 609, l'emperador Yang va encapçalar una floteta naval de barcos de 105 km de llarc, des del nort va descendir a la seua capital meridional en Yangzhou.[7]

El Gran Canal en eixe moment no era un canal continu fet per l'home, sino més be una colecció de corts artificials, a sovint no contigus, i la canalisació de varis trams de rius naturals.

Gran Canal des de Tang a Yuan

[editar | editar còdic]

Encara que la capital de la dinastia Tang (618-907) en Chang'an va ser la més pròspera metròpolis de China en el seu dia, va ser la ciutat de Yangzhou, en les proximitats de la Gran Canal, la que va anar el centre econòmic de l'era Tang.[12] Ademés de ser la sèu del govern del monopoli de la sal i el major centre industrial de producció premoderno de l'imperi, Yangzhou estava també en el punt geogràfic mig a lo llarc de l'eix comercial sur-nort, i aixina es va convertir en el principal centre per a les mercaderies enviades al nort des del sur.[12] Un dels majors beneficis del sistema de canals en la dinastia Tang —i posteriors dinasties— va ser que va reduir el cost de l'enviament de gra que havia segut arreplegat en el delta del riu Yangtze al nort de China.[13] Algunes adició menors al canal es varen realisar despuix del periodo Sui per a reduir el temps de viage, pero en general no existixen diferències fonamentals entre el Gran Canal dels Sui i el Gran Canal dels Tang.[14]

En l'any 735, es va registrar que entorn 149.685.400 quilograms (165.000 tonellades curtes) de gra varen ser enviats anualment a lo llarc del canal.[15] El govern Tang va supervisar l'eficiència de les comportes del canal i va construir graners a lo llarc de la ruta per al cas de que una inundació o un atre desastre impedira la ruta de l'embarque.[15] A fi de garantisar els enviaments de gra, el comissari de transport Liu Yan (en actiu de 763 a 779) tenia barcaces fluvials especials dissenyades i construïdes per a adaptar-se a les profunditats de cada secció per tot el canal.[16]


Despuix de la rebelió de An Shi (755-763), l'economia del nort de China va ser destruïda i mai es va recuperar per les guerres i les inundacions constants del riu Groc. Aixina va succeir en l'any 858, quan una enorme inundació a lo llarc del Gran Canal anego mils d'acres de terres de cultiu inundades i va matar a decenes de mils de persones en la Gran Planura China.[17] Un fet tan llamentable podria reduir la llegitimitat de la dinastia gobernant, fent que les persones perceberen que havia perdut el Mandat del Cel; esta va ser una bona raó per a que les autoritats dinàstiques mantingueren un eficient sistema de canals.

L'invenció de les comportes de cambra en el X es va fer en resposta a la necessitat d'una major seguritat per als viages de les barcaces a lo llarc de les aigües més asproses del Gran Canal.

La ciutat de Kaifeng va créixer fins a convertir-se en un important centre de distribució i més tarde convertir-se en la capital de la dinastia Song (960-1279). Encara que els ports marítims internacionals —els més grans de les dinastia Tang i Song varen ser Guangzhou i Quanzhou, respectivament— i el comerç marítim exterior varen dur comerciants de gran fortuna, va anar el Gran Canal interior de China el que va impulsar la major cantitat d'activitat econòmica i el benefici comercial.[18] Durant els Song i els periodos anteriors, les barcaces de tant en tant s'estrelaven i naufragaven a lo llarc de la secció Yundao Shanyang del Gran Canal en passar les comportes de cambra, i molt a sovint els furtaven l'impost del gra per bandits locals.[19] Açò va dur a Qiao Weiyo, un Comissionat Auxiliar de Transport d'Huainan, a inventar un sistema de doble comporta -conegut com a comporta de cambra— en l'any 984.[20] Açò va permetre als bucs esperar en un espai tancat, mentres l'aigua podia ser drenada als nivells adequats; els chinencs també varen construir hangars techados per a donar major protecció als barcos.[20]

Gran part del Gran Canal al sur del riu Groc es va arruïnar durant varis anys despuix de 1128, quan Du Chong va decidir trencar els dics i represas que contenien les aigües del riu Groc en la finalitat de diezmar als invasores Jurchen.[21] La dinastia jurchen Jin va lluitar contínuament en els Song en la regió entre el riu Huai i el riu Groc; esta guerra va dur a la dilapidació del canal fins que els mongoles varen invadir en el XIII i varen començar les reparacions necessàries.[16]

Durant la dinastia mongola Yuan (1271-1368) la capital de China es va traslladar a Pequín, lo que va eliminar la necessitat de que el braç del canal fluïra cap a l'oest fins a Kaifeng o Luoyang.[22] Un tram elevat es va excavar en les estribaciones del massiç de Shandong durant el 1280, acurtant la llongitut total fins a 700 km (fent la llongitut total de 1800 km) i conectant Hangzhou i Pequín per via directa nort-sur, per primera volta. Com en les eres Song i Jin, el canal va caure en desús i es va deteriorar durant el decliu de la dinastia Yuan.[23]

Restauració de la dinastia Ming

[editar | editar còdic]
l'emperador Yongle (r. 1402–24) va restaurar el Gran Canal en l'era Ming.


El Gran Canal va ser renovat casi en la seua totalitat entre 1411 i 1415 durant la dinastia Ming (1368-1644). Un magistrat de Jining, Shandong va enviar un memorial al tro del emperador Yongle en protesta per la ineficiente actuals mijos de transport de 4.000.000 donen (428 millons de litros) de gra a l'any per mig de transferència a lo llarc de varis rius i canals en diferents tipos de barcos que varen passar de profundes i someras despuix del riu Huai, i després transferit de regrés en barcaces de profunditat una volta que el carregament de gra va alcançar el riu Groc.[24] Ingeniers chinencs varen construir un dic per a desviar el riu Wen al suroest en la finalitat d'alimentar a 60% de la seua aigua al nort en el Gran Canal, i el restant cap al sur.[25] Varen cavar quatre grans embassaments en Shandong per a regular els nivells d'aigua, lo que els va permetre evitar el bombeig d'aigua de fonts locals i les capes freàtiques.[27] Entre 1411 i 1415 un total de 165.000 treballadors de dragado del llit del canal en Shandong i varen construir nous canals, dics i esclusa del canal.[25]

L'emperador Yongle va traslladar la capital Ming de Nankín a Pequín en 1403. Este moviment Nanjing privats de la seua condició de principal centre polític de China. La reobertura del Gran Canal també es va beneficiar de Suzhou en Nanjing ya que el primer estava en una millor posició en l'artèria principal del Gran Canal, i aixina es va fer major centre econòmic de Ming de China.[28] L'única solució viable un atre contendent en Suzhou en el Jiangnan regió de Hangzhou, pero es troba a 200 quilómetros (124 milles) més avall en el Gran Canal i llunt de la delta del principal.[29] Inclús els nàufrecs de Corea Choe Bu (1454-1504), durant el viage de cinc mesos a través de China en 1488-Hangzhou va reconéixer que no va servir com un competidor sino com un alimentador econòmica en el major mercat de Suzhou.[29] Per lo tant, el Gran Canal va servir per a definir el destí econòmic d'algunes ciutats a lo llarc de la seua ruta, i va servir de sustente econòmic del comerç indígena dins de China.

L'erudit Gu Yanwu dels primers dinastia Qing (1644-1912) va estimar que l'anterior dinastia Ming va tindre que amprar a temps complet 47.004 treballadors contractats per la lijia corvée sistema a fi de mantindre el sistema de canals sanceres.[30] Se sap que 121.500 soldats i oficials es requerixen solament per a operar en el govern de grans 11.775 barcaces en la 15 ª mitat del sigle.[26]

Ademés de la seua funció com a ruta d'enviament de grans i vena principal del riu a càrrec del comerç indígenes en China, el Gran Canal des de fa molt temps un govern que funciona de mensageria ruta també. En la dinastia Ming, mensageria estaciones oficials es varen colocar a intervals de 35 a 45 km.[26] Cada estació de servici de mensageria se li va assignar un nom diferent, tot la qual cosa es va popularisar en les cançons dels viages de l'época.[27]

Dinastia Qing i el XX en China

[editar | editar còdic]

Els manchúés varen invadir China en la mitat de el XVII, seguits a través dels passos septentrionals pel general chinenc Wu Sangui una volta que la capital Ming en Pequín haguera caigut en mans d'un eixèrcit rebel. Els manchúes varen establir la dinastia Qing (1644-1912), i baix la seua direcció el Gran Canal va ser supervisat i mantingut de la mateixa manera que en époques anteriors.

En 1855, el riu Groc va inundar i va canviar el seu curs, tallant el curs del canal en Shandong. Açò va ser previst per un funcionari chinenc en 1447, qui va senyalar que el clim a les inundacions del riu Groc feya del Gran Canal una gola que podia ser fàcilment estrangulada (lo que va dur a alguns funcionaris a solicitar reiniciar els enviaments de gra a través del mar de China Oriental).[25] En la nit del 25 d'agost de 1931, l'aigua del Gran Canal va arrastrar dics prop del llac Gaoyou. Es varen ofegar unes 200 000 persones (que estaven dormint).[28] A causa de diversos factors —la dificultat de creuar el riu Groc, el desenroll creixent d'una ruta marítima alternativa per als bucs de gra, i l'obertura del ferrocarril Tianjin-Pukou i el ferrocarril Pequín-Hankou— el canal languideció durant décades, quedant les parts septentrionals i meridionals separades. Moltes de les seccions del canal varen quedar en mal estat, i algunes parts varen ser tornats als camps plans. Inclús hui en dia, el Gran Canal no s'ha recuperat d'este desastre. Despuix de la fundació de la República Popular de China en 1949, la necessitat del desenroll econòmic va dur a les autoritats a ordenar treballs de reconstrucció pesats.

L'importància econòmica del canal provablement aumentarà degut a que els governs de les províncies de Shandong, Jiangsu i Zhejiang planegen el dragado que deuria aumentar la capacitat de transport en un 40 per cent per a 2012.

Seccions històriques

[editar | editar còdic]

Ademés del seu curs actual, els catorze sigles de la construcció del canal han deixat el Gran Canal en una série de seccions històriques. Algunes d'elles han desaparegut, unes atres encara estan parcialment existents, i unes atres formen la base del canal modern. Els següents són els trams més importants, pero no formen una llista exhaustiva.

Canal Jia

[editar | editar còdic]

En 12 a. C., per a resoldre el problema que tenia el Gran Canal en tindre que utilisar 160 quilómetros del perillós curs del riu Groc en el nort de Jiangsu, un home cridat Li Hualong va obrir el canal de Jia. Cridat aixina pel riu Jia el curs del qual seguix, discorre uns 140 km des de Xiazhen (moderna Weishan), en la costa del llac Weishan, en Shandong, fins a Suqian, en Jiangsu. La construcció del canal de Jia va deixar només 97 km de navegació fluvial en el riu Groc en el curs del Gran Canal, des de Suqian fins a Huai'an, que en 1688 va ser eliminat per la construcció del canal del Mig per Jin Fu.

Nou canal Nanyang

[editar | editar còdic]

En 1566, per a escapar dels problemes causats per les inundacions del riu Groc entorn a Yutai (ara en la vora occidental del llac Weishan), va ser obert el nou canal Nanyang. Va funcionar durant 76 km, des de Nanyang (ara Ciutat Nanyang, en el centre del llac Weishan) al chicotet assentament de Liucheng (en les proximitats del modern Llogaret Gaolou, en el comtat Weishan, Shandong) al nort de la ciutat de Xuzhou. Este canvi va traslladar en efecte el Gran Canal des de les zones baixes i inundables a l'oest del llac Weishan, fins a les terres llaugerament més elevades de l'est. S'alimenta dels rius que fluïxen en direcció este-oest des de la frontera del massiç de Shandong.

Canal Huitong

[editar | editar còdic]

Al nort del tram cim del canal Jizhou, el canal de Huitong va córrer tossals avall, alimentat principalment pel riu Wen, per a unir-se al riu Wei en la ciutat de Linqing. En 1289, un estudi geològic va precedir a l'any de construcció. El canal de Huitong, construït per un ingenier cridat Ma Zhizhen, va córrer a través d'un terreny fortament inclinat i en una alta concentració de bloquejos, li'l va donar el renom chahe o zhahe, és dir, «el riu de les comportes». El seu gran número de fonts d'alimentació (entre dos i quatrecentes, depenent del método de conteo i de l'estació de l'any) també va dur a que anara cridat el quanhe o «riu de manantiales».

Canal Yilou

[editar | editar còdic]

El canal Shanyang desembocava originalment en el Yangtze a una curta distància al sur de Yangzhou. Quan la vora nort del Yangtse paulatinament va quedar colmatada, creant-se l'illa arenenca de Guazhou, es va fer necessari que els barcos creuaren des d'i cap al canal Jiangnan per a navegar a lo llarc de la vora oriental de l'illa. Despuix d'un creuament particularment escabroso del Yangtse des de Zhenjiang, el prefecte local es va donar conte de que un canal cavat directament a través de Guazhou reduiria la duració del viage i faria el creuament més segur. El canal Yilou va ser inaugurat en l'any 738 i encara existix, encara que no com a part de la moderna ruta del Gran Canal.

Vore també

[editar | editar còdic]

Notes

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Hutchinson's Encyclopedia [1] archivat en Wayback Machine., Encarta. 2009-10-31.
  2. ↑ Unesco. «Quatre nous llocs culturals inscrits en la Llista del Patrimoni Mundial» (en espanyol). Unesco.org. Consultat el 24 de juliol de 2014.
  3. ↑ 3,0 3,1 Needham, Volume 4, Part 3, 271–272.
  4. ↑ Needham, Volume 4, Part 3, 269–270.
  5. ↑ Needham, Volume 4, Part 3, 269.
  6. ↑ (1971) «28 Civil Engineering», seua%20Chhin&f=false Science and Civilisation in China: Volume 4, Physics and Physical Technology, Part 3, Civil Engineering and Nautics (en en), Cambridge University Press, p. 270. ISBN 9780521070607.
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 Patricia Buckley Ebrey (1999). The Cambridge Illustrated History of Chinenca (en en), Cambridge University Press, p. 116. ISBN 9780521669917.
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 Needham, Volum 4, Partix 3, 307.
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 (1971) Science and Civilisation in China: Volume 4, Physics and Physical Technology, Part 3, Civil Engineering and Nautics (en en), Cambridge University Press, p. 308. ISBN 9780521070607.
  10. ↑ Ebrey, Cambridge Illustrated History of China, 114: « […] the Grand Canal, dug between 605 and 609 by means of enormous levies of conscripted labour. »
  11. ↑ 11,0 11,1 Ebrey, Cambridge Illustrated History of China, p115
  12. ↑ 12,0 12,1 Benn, 46.
  13. ↑ Benn, 7.
  14. ↑ Needham, Volume 4, Part 3, 309.
  15. ↑ 15,0 15,1 Needham, Volum 4, Partix 3, 310.
  16. ↑ 16,0 16,1 Needham, Volum 4, Partix 3, 311.
  17. ↑ Bowman, 105.
  18. ↑ Fairbank, 89.
  19. ↑ Needham, Volume 4, Part 3, 350–351.
  20. ↑ 20,0 20,1 Needham, Volume 4, Part 3, 351.
  21. ↑ Needham, Volume 4, Part 3, 266.
  22. ↑ Needham, Volume 4, Part 3, 227.
  23. ↑ Brook, 46.
  24. ↑ Brook, 46–47.
  25. ↑ 25,0 25,1 25,2 Brook, 47.
  26. ↑ 26,0 26,1 Brook, 48.
  27. ↑ Brook, 48–49.
  28. ↑ David Pietz: Engineering the State: the Huai river and reconstruction in nationalist China 1927-1937 (pág. xvii, 61-70). Routledge, 2002. ISBN 0-415-93388-9.

Referències

[editar | editar còdic]

Inglés

[editar | editar còdic]

Chinenc

[editar | editar còdic]
  • 京杭运河史, 姚汉源, 中国水利水电出版社, 北京 1998年; A History of the Grand Canal, Yao Hanyuan, Waterpub, Pequín 1998
  • 中国运河, 竞放、杜家驹 主编, 金陵书社 1997年； Chinenca's Canal, Jing Fang and Du Jiaju eds, Jinling Book Society, 1997.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Gran_Canal_de_China&oldid=892356»