Wade-Giles

Archiu:Sign of Buddhist Tzu Chi University at the main entrance.JPG

Wade-Giles

El sistema Wade-Giles (weɪd ˈdʒaɪlz) és un método de romanización (transcripció al alfabet llatí) del chinenc mandarín. El sistema va ser ideat pel britànic Thomas Francis Wade a mitan de el XIX, i va ser modificat pel també britànic Herbert Allen Giles, autor d'un influent diccionari chinenc-anglés publicat en 1892 en China, i successor de Wade en la càtedra de llengua chinenca en l'Universitat de Cambridge.

El método Wade-Giles va ser el sistema més difòs per a la transcripció dels noms chinencs en Occident durant tot el XX, fins als anys 1980, quan es va generalisar l'us del sistema hanyu pinyin, o simplement pinyin, desenrollat i promogut per la República Popular China. En França va existir una versió modificada d'este sistema. En el món hispanohablante mai ha existit un sistema propi de transcripció del chinenc mandarín, per lo que l'us del Wade-Giles era pràcticament universal fins a la generalisació recent del pinyin.

Eixemples de noms transcritos en Wade-Giles són «Wu Tse-t'ien» i «Yen Li-pen», les grafies del qual pinyin són Wu Zetian i Yan Liben.

Història

Thomas Francis Wade va ser diplomàtic britànic en China i va ocupar càrrecs com a intérpret de cantonés i com vicecónsul en Shanghái. En 1859, va publicar el seu Silabario pekinés (Peking Syllabary), obra en que arreplegava un llistat de les sílabes del dialecte pekinés del mandarín en el sistema de transcripció que ell mateixa havia dissenyat.

Despuix de retirar-se de la carrera diplomàtica i retornar a Anglaterra en 1883, Thomas Francis Wade va inaugurar la càtedra de llengua chinenca en l'Universitat de Cambridge. El seu successor en eixe lloc seria Herbert Allen Giles, un atre diplomàtic que en 1892 havia publicat en Shanghái un diccionari bilingüe, que en 1912 seria reeditat en Londres, en versió revisada i ampliada. El diccionari de Giles utilisava una modificació del método de transcripció de Wade. És esta segona versió del sistema, deguda a Giles, la que es convertiria en el principal sistema de transcripció del chinenc utilisat en Occident durant el XX.

Des de principis de el XX, el sistema Wade-Giles va ser utilisat també pels propis chinencs per a transcribir els seus noms a l'alfabet llatí. Encara hui en dia, en Taiwan i entre les comunitats chinenques en l'estranger, són freqüents els noms transcritos segons este método, com es manifesta en llinages com «Chang», «Chu» o «Hsiang». En la China continental, no obstant, l'us del Wade-Giles ha segut totalment abandonat, amprant-se únicament el sistema oficial pinyin per als noms de persona i els noms de lloc, per lo que els llinages anteriors han passat a ser «Zhang», «Zhu» i «Xiang» en l'actualitat.

En Taiwan, l'us no oficial del Wade-Giles es manifesta, ademés d'en molts noms de persona, en la toponímia, com en el cas de les ciutats de Taipéi o Kaohsiung. En l'us taiwanés, com ocorria en el Continent abans de la difusió del pinyin, és freqüent l'omissió dels apòstrofs i diéresis del sistema, la qual cosa introduïx ambigüitat en la representació de les sílabes. Aixina, els propis noms «Taiwan» i «Taipei» deurien ser «T'aiwan» i «T'aipei», en l'apòstrof que indica la condició d'aspirada de la consonante. L'omissió habitual dels signes diacrítics ha fet que estos noms s'hagen consolidat com «Taiwan» i «Taipei», introduint ambigüitat fonològica, una de les principals crítiques que s'han fet a este sistema. L'us del Wade-Giles ha decaigut en Taiwan en els últims anys per la promoció d'atres sistemes de romanización oficials, com el gwoyeu romatzyh (oficial en la República de China des de 1928) i, en l'actualitat, el tongyong pinyin.

Característiques

El sistema Wade-Giles utilisa menys lletres de l'alfabet llatí que atres sistemes de romanización del chinenc. Hi ha dos raons principals per a açò. En primer lloc, els parells de consonante que es diferencien solament per ser aspirades o no aspirades s'escriuen en la mateixa lletra, a la que s'afig un apòstrof en les versions aspirades. Aixina, mentres que el pinyin utilisa les consonants b, p, d, t, g, k, z, c, zh i ch, en Wade-Giles la série corresponent és p, p', t, t', k, k', ts, ts', ch, ch'. Esta notació té la ventaja de revelar la similitut entre les dos versions d'estos parells de consonante. El major inconvenient d'esta traça del sistema és l'omissió freqüent d'estos apòstrofs, be per error o be per conveniència tipogràfica, que provoca ambigüitats en les sílabes. La segona raó per la que el Wade-Giles utilisa menys consonants que atres métodos de transcripció consistix en l'us de ch i ch' per a representar també les consonante palatals j i q del pinyin. Açò elimina la distinció que fa el pinyin entre, per un costat, j i zh i, per un atre, q i ch. Esta absència de distinció no resta coherència al sistema, ya que les versions palatals es combinen sempre en les vocals i i ü, que no seguixen mai a les retroflejas. Per això, abdós parells de consonante, diferenciats en sistemes com el pinyin o el bopomofo, poden considerar-se com a varietats alófonas dels mateixos sons. En pinyin este fet és menys aparent pel doble us de les lletres i i o, la primera de les quals pot usar-se per a la cridada "rima buida", com en shi (shih en Wade-Giles), i la segona de les quals s'usa en lloc de ü en aquelles consonante que no poden combinar-se en el sò /o/, com en el cas de xu (hsü en wade-Giles). El método Wade-Giles, per la seua banda, utilisa sempre ü per al sò de la o francesa o ü alemana, i el dígraf ih per a la rima buida.

El sistema de quatre tons del mandarín se solia representar en Wade-Giles per mig de superíndexs numèrics, utilisats solament en diccionaris i obres de referència sobre llengua chinenca, pero mai en les transcripcions de noms.

Llista de diferències en el sistema hanyu pinyin.

A continuació s'enumeren les diferències entre abdós sistemes. Per a evitar confusions en mencionar els sons, les lletres en el sistema hanyu pinyin es mostren en cursiva, i les que corresponen al Wade-Giles en negreta.

• Les consonants b, d i g es representen en Wade-Giles per p, t i k, respectivament, mentres que els seus corresponents aspirades p, t i k són p', t', k', en un apòstrof que indica l'aspiració.
• zh es representa per ch, mentres que z és ts, llevat en la sílaba zi (vore més avall). Les corresponents versions aspirades, ch i c, es representen, com en el cas anterior , per mig de l'afegitó d'un apòstrof: ch' i ts'.
• j i q es representen per ch i ch' respectivament, igual que zh i ch. Açò no introduïx ambigüitat en el sistema, ya que estos dos grups de consonante sempre apareixen en vocals diferents, per lo que es poden considerar alòfons.
• x es representa per hs.
• r es representa per j (la r del mandarín té un sò que s'assembla al de la j francesa), llevat en el seu us a final de sílaba per a indicar el fenomen de la rotizaació, pròpia del dialecte pekinés.
• ong s'escriu ung (el sò en mandarín és intermig entre la /o/ i la /o/ de l'espanyol).
• ian s'escriu ien (més propenc a la pronunciació real).
• Les sílabes zhi, chi, shi i ri es representen per chih, ch'ih, shih i jih, respectivament.
• Les sílabes zi, ci i si es representen per tzŭ (o tsŭ), tz'ŭ (o ts'ŭ) i ssŭ (o szŭ).
• La vocal i s'escriu ê quan representa un sò schwa, com en ên o pên.
• La vocal i s'escriu eh a final de diptongo. Per eixemple, lie s'escriu lieh, jie s'escriu chieh.

• o s'escriu també o quan representa el sò de la o espanyola, pero s'escriu sempre en diéresis, ü, quan representa el sò de la o francesa. Per eixemple, les sílabes qu, ju, xu i yu s'escriuen ch'ü, chü, hsü i yü, respectivament.
• you es representa com yu (la sílaba yu del pinyin és yü, d'acort en el punt anterior).
• uo s'escriu simplement com o en algunes sílabes, com zuo, cuo, ruo, que es convertixen en tso, ts'o i jo, respectivament.

Vore també

• Sistemes de transcripció del chinenc

Referències

Impreses

• Norman, Jerry, Chinese, Cambridge Language Surveys, Cambridge University Press, Cambridge, 1988 (ISBN 0-521-29653-6).
• Ping Chen, Modern Chinese. History and Sociolinguistics, Cambridge University Press, Cambridge, 1999 (ISBN 0-521-64572-7).

En Internet

• Informació en pinyin.info (anglés).
• Artícul sobre Thomas Wade en l'Encyclopaedia Britannica (anglés).
• Biografia de Thomas Wade, presa de l'undècima edició de l'Encyclopaedia Britannica (anglés).
• Biografia de Herbert Giles, en la web de l'Universitat de Cambridge (anglés).