Anar al contingut

Tongyong pinyin

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Tongyong pinyin

El tongyong pinyin (en chino, 通用拼音; pinyin, Tōngyòng pīnyīn; literalmente, ‘fonetizaació universal’) és un sistema de romanización (transcripció al alfabet llatí) del chinenc mandarín, desenrollat en Taiwan com una versió alternativa al sistema hanyu pinyin, habitualment abreviat com pinyin. El tongyong pinyin era d'us oficial en la República de China (Taiwan) fins a 2008.

Història

[editar | editar còdic]

El sistema ha tingut vàries versions diferents i va ser desenrollat principalment per Yu Bo-cyuan (Yu Boquan, en hanyu pinyin) en l'any 1998. El 7 d'octubre de 2000, el Ministeri d'Educació de la República de China (Taiwan) va presentar el borrador de proposta per a fer del tongyong pinyin el sistema oficial de romanización del chinenc en Taiwan. En octubre de l'any 2002, el Govern de l'illa va aprovar l'us oficial del sistema, encara que algunes autoritats locals, com les de la capital Taipéi, varen adoptar el hanyu pinyin. En l'any 2009 el govern de la República de China ho va substituir pel hanyu pinyin.[1][2]

Característiques

[editar | editar còdic]

El sistema tongyong pinyin és prou similar al hanyu pinyin utilisat per la República Popular China. Les principals diferències estan que el tongyong pinyin no utilisa algunes consonante molt característiques del hanyu pinyin com la q, la x i el dígraf zh, utilisant c, s i jh per a estos casos. Ademés, la cridada "rima buida", el dèbil sò vocàlic en les sílabes si, shi, ci, zi, chi, zhi i ri (en hanyu pinyin), es representa com ih, de manera similar a l'us en Wade-Giles, en lo que dites sílabes passen a ser sih, shih, cih, zih, chih, jhih, rih, respectivament. Les sílabes que en hanyu pinyin es representen com wen, weng i feng es convertixen en wun, wong i fong en el tongyong pinyin, mentres que la combinació iong del hanyu pinyin s'escriu sempre yong en tongyong pinyin (per eixemple, syong en lloc de xiong). Els sons finals de sílaba iou i uei es representen normalment complets en tongyong pinyin, a diferència de la norma del hanyu pinyin, que reduïx estes combinacions a iu i ui. L'atra diferència important és que el tongyong pinyin no utilisa la vocal "ü" en cap cas, sent remplazada pel dígraf yu. Esta característica és presentada com una ventaja del sistema per alguns partidaris, donada la dificultat d'introduir la vocal "ü" des de molts teclats d'ordenador i atres dispositius electrònics.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «[1]», Taipei Claves.
  2. «[2]», The China Post.


Referències

[editar | editar còdic]