Bombarder
Un bombarder és una aeronau militar dissenyada per a atacar blancs enemics situats en terra o mar per mig del llançament de bombes o, en époques més recents, a través de l'ocupació de missils de travessia.[1][2]
El desenroll dels bombarders va estar estretament lligat a l'evolució de la guerra aérea, especialment durant la Primera Guerra Mundial i la Segona Guerra Mundial, quan es varen consolidar com una peça clau en les estratègies d'atac estratègic i tàctic.[3]
En l'actualitat, els bombarders moderns poden eixercitar missions d'atac convencional i nuclear, aixina com operacions de dissuasió estratègica, penetració a llarga distància i respal a forces terrestres i navals.[4]
Classificació
[editar | editar còdic]Els bombarders estratègics estan dissenyats per a portar a terme principalment missions de bombardeig de llarc alcanç contra blancs estratègics com poden ser bases de suministraments, ponts, fàbriques, drassanes, i inclús ciutats, en la finalitat de debilitar la capacitat de l'enemic de continuar la guerra. Com a eixemples actuals s'inclouen bombardero que poden ser armats en armes nuclears com els Northrop Grumman B-2 Spirit, Boeing B-52 Stratofortress, Túpolev La teua-95 i Túpolev La teua-22M; històricament alguns dels eixemples més importants d'este tipo de bombarders són els Gotha G, Avro Lancaster, Boeing B-17 Flying Fortress, Consolidated B-24 Liberator, Boeing B-29 Superfortress i Túpolev La teua-16.
El bombardeig tàctic, dirigit a unitats militars i instalacions de l'enemic, generalment és assignat a aeronaus més menudes que operen a distàncies més curtes, normalment en coordinació en les tropes terrestres o navals. Este paper és cobert per varis tipos d'aeronaus, tan diferents com bombarders llaugers, bombarders mijos, bombarders en picat, cazabombarderos, avions d'atac a terra i caces polivalents, entre uns atres. Com a eixemples actuals de bombarders tàctics es poden citar els F-15I Strike Eagle, F/A-18 Hornet, Sukhoi La seua-34, Xian JH-7, Dassault Mirage 2000 o Panavia Tornat; com a eixemples històrics: Ilyushin Il-2, Junkers Ju 87, Republic P-47 Thunderbolt, Hawker Typhoon o McDonnell Douglas F-4 Phantom II.
Història
[editar | editar còdic]Els bombarders varen nàixer com una forma tant d'ampliar el radi d'acció de l'artilleria pesada com, ademés, la seua exactitut.
Les primeres aeronaus a les quals se'ls va otorgar el rol de bombarders varen ser els dirigibles, que a pesar de la seua inexactitud en bombardejar objectius, en posseir una enorme figura produïen aparte d'un dany material, un gran terror sicològic sobre la població.
A l'inici de la Primera Guerra Mundial, Alemània pensava que tenia un arma ideal pero els avions i l'artilleria antiaèrea varen donar conte de molts, per lo que es va abandonar l'idea.
Les naixents forces aérees dels països beligerants, varen tractar llavors de reemplaçar la caseta deixada pels globos, va anar llavors quan es va provar el llançament de granades i esmolats taches, des dels primers avions d'observació pel copilot, sobre les trincheres enemigues.
Ací sí que va haver un canvi d'estratègia, puix els avions d'observació, en ser més grans i tindre major capacitat, podien dur una càrrega de bombes que encara que menuda, era més eficaç, ademés en dur avions escolta de part dels caces de l'época, en la qual cosa era major la seua taxa de supervivència.
D'esta manera, quan varen començar a aparéixer els primers avions d'observació, en dissenys bimotores, varen causar estralls entre les files enemigues.
<timeline> ImageSize = width:800 height:150 PlotArea = width:700 height:50 left:20 bottom:30 TimeAxis = orientation:horisontal DateFormat = yyyy Period = from:1900 till:2050 AlignBars = early ScaleMajor = unit:year increment:40 start:1900 Colors =
aneu:canvas value:rgb(1,1,0.85)
BackgroundColors = canvas:canvas PlotData=
bar:barra width:25 color:powderblue from:1910 till:1927 at:1914 mark:(line,white) at:1918 mark:(line,white) bar:barra width:25 color:yellowgreen from:1928 till:1946 at:1939 mark:(line,ret) at:1945 mark:(line,ret) bar:barra width:25 color:teal from:1947 till:1969 at:1948 mark:(line,skyblue) at:1965 mark:(line,white) bar:barra width:25 color:black from:1970 till:2007 at:1975 mark:(line,white) at:1991 mark:(line,skyblue)
TextData =
pos:(50,115) textcolor:black fontsize:S tabs:(14-left,130-left,200-left,250-left,310-left,320-left) text:^^Segona Guerra Mundial text:^^^Inici de la Guerra Freda^^^Fi de la Guerra freda text:^Primera Guerra Mundial^^^Guerra de Vietnam pos:(180,130) textcolor:black fontsize:L text:Evolució dels bombarders
</timeline>
Primera generació (1913–1927)
[editar | editar còdic]Es caracterisa per l'us d'avions d'observació per a este rol, per la qual cosa la seua única missió és la de bombardeig estratègic. Desenroll de les primeres tàctiques per a l'us de l'avió com a arma d'atac a blancs en terra.
En el periodo succeït entre les dos guerres mundials, l'aeronàutica va créixer gràcies als desenrolls dels nous motors i de la aerodinàmica, per la qual cosa totes les aeronaus es varen vore beneficiades, millorant el seu rendiment. L'avió bombardero en sí ya tenia un lloc assegurat en les forces aérees.
Segona generació (1928–1946)
[editar | editar còdic]Es comencen a distinguir les subclasses de bombarders, aumenten les capacitats de càrrega, autonomia i defensa.
- Bombarder pesat
- Avions de gran autonomia, tetramotores, en gran capacitat de càrrega i capaces de generar fòc defensiu, durant les operacions.
- Bombarder mig
- Complementaven la llabor dels bombarders pesats, bimotores, atacant atres zones menys importants dels teatres de batalla.
- Bombarder llauger
- Eren avions polivalents monomotores o bimotores, que podien dur bombes per a realisar atacs de precisió o torpedos per a atacar embarcacions.
- Bombarder en picat
- Té la virtut de ser un avió mijanament àgil, monomotor, i que en realisar els seus atacs per mig d'un picat contra els seus blancs, conseguix expondre's de manera més breu a les defenses antiaèrees, en major precisió.
Tercera generació (1947–1969)
[editar | editar còdic]Despuix del perfeccionament del motor a reacció i l'inici de la Guerra Freda, el bombarder seguix creixent sobre capacitat de càrrega, alcanç i velocitat, pero les defenses actives comencen a ser deixades de costat. Ademés la capacitat de transportar armes atòmiques és una opció cada volta més rellevant.
Quarta generació (1970–actualitat)
[editar | editar còdic]El perfeccionament dels missils balístics (ICBM) i dels missils travessia com el missil Tomahawk que varen permetre els atacs a distància inclús en armes nuclears, ademés dels tractats de no proliferació d'armes, varen dur als bombarders a transportar novament armes convencionals.
No obstant, la gran autonomia alcançada en motors de turbina, els fan capaces de volar enormes distàncies sense problemes per a alcançar els seus objectius, com en la guerra de Vietnam i Afganistan.
Els bombarders estratègics són actualment un arma que ha aplegat al top del disseny en la tecnologia actual, per això a pesar de ser part important dels sistemes d'atac, molt poques nacions mantenen una flota pel seu cost.
- Bombarder supersònic
Es varen dissenyar alguns models de bombarders de gran velocitat, en una configuració alar en ala delta, en potents motors de turbina i sistema de reabastecimiento aéreu de combustible per a aumentar el seu alcanç, que transportaven una bomba atòmica de caiguda lliure i després transportaven missils en ogives nuclears. Durant la Guerra Freda es varen construir varis avions bombardero supersònics, pero existixen varis proyectes que no es varen conseguir construir en série, per falta de presupost econòmic i per a favorir la construcció dels nous missils intercontinentals ICBM, embarcats en submarins, barcos de guerra i almagasenats en siges de llançament, pero recentment, en l'aprovació dels tractats de llimitació d'armes estratègiques START II, per a llimitar el número de missils, s'iniciarà un nou programa de desenroll d'avions supersònics, que van a reemplaçar als missils en el futur i seran el nou sorgiment d'este tipo d'avions de disseny futuriste, que estaven alvançats a la seua época.
Despuix de l'experiència acumulada en la guerra de Corea, a on varis bombarders Boeing B-29 Superfortress varen ser derribats fàcilment pels nous caces en motors de turbina soviètics Mikoyan-Gurevich MiG-15, que volaven més ràpit i alt, pels temors de la Guerra Freda, es va aplegar a la conclusió de que era necessari fabricar un nou tipo d'avió bombardero que poguera alcançar velocitat supersònica, per a poder penetrar dins del territori enemic i sobreviure als atacs de l'artilleria antiaèrea, dispars de missils enemics i avions caça de defensa, volant a gran altitut i velocitat, pero que també tindria capacitat per a volar a baixa altitut i mantindre vols supersònics, volant entre les montanyes i en vols rasantes a nivell de la mar, per a no ser detectats pels radars enemics i conseguir -en teoria- realisar un atac furtivo en les bases militars enemigues, abans del llançament dels missils intercontinentals ICBM, com una nova forma de dissuasió per a mantindre la pau, perque els missils presentaven una opció molt perillosa i podien ser detectats per radars de llarc alcanç, que provocarien el llançament dels missils ICBM del país atacat, en resposta a l'atac inicial.
Els proyectes per a la construcció d'avions bombardero supersònics, també presentaven una bona possibilitat d'efectuar la resposta nuclear necessària i mida, en cas d'un atac nuclear en missils ICBM, perque estarien volant en forma permanent en missions de patrulla sobre els cels del país atacat, sobre països aliats i aigües internacionals en l'oceà Pacífic, Alaska i Noruega, en rebre la senyal d'atacar en forma automàtica per les primeres computadores de batalla, perque el seu país va ser atacat primerament pels missils ICBM de països enemics o un atac furtivo d'atres avions bombardero, podien desviar el seu curs ràpidament i atacar al país enemic, per a efectuar missions d'atac programades prèviament sobre objectius enemics, mentres els polítics aplegaven a un acort de pau, per a evitar l'aument de l'escalada militar, deixant un temps necessari per a les negociacions de pau entre els polítics i militars dels governs en conflicte, en a on es podia incloure i negociar, una resposta similar, per a compensar l'atac inicial o rebre una nova senyal per a suspendre l'atac programat.
D'esta manera, si una base militar era atacada, la resposta prudent seria respondre primerament l'atac en avions bombardero supersònics, en la mateixa proporció, per a continuar en les negociacions de pau, sense que cap país es declare vencedor o intente impondre les seues condicions per a la pau sobre el país agredit, alguna cosa que no es podia fer en el llançament dels missils intercontinentals ICBM, que eren una resposta molt perillosa, en una proposta de tot o res, per a destruir totalment al país enemic.
Estats Units va fabricar el bombarder supersònic de pes mig Convair B-58 Hustler, en ales en forma ala delta. La Unió Soviètica va fabricar el bombarder supersònic pesat Tupolev El teu-22, en ales en forma de flecha per a alta velocitat, i França el Dassault Mirage IV. Anglaterra tenia varis proyectes per a construir avions bombardero supersònics pesats, pero que no es varen conseguir fabricar per falta de presupost econòmic i per l'aparició dels nous missils tàctics, pero va conseguir construir en série el proyecte de l'avió bombardero llauger SEPECAT Jaguar, que inclús es va exportar en èxit a atres països, i el modern bombarder de pes mig i ales de geometria variable Panavia Tornat, que finalment va reemplaçar als bombarders estratègics Avro Vulcan de la Royal Air Force i varen participar en èxit en la Guerra del Golf en 1991 i per a mantindre la zona d'exclusió aérea sobre Líbia en 2011.
Estats Units va continuar en el proyecte del nou bombarder supersònic B-1 Lancer, els soviètics en la millora del bombarder supersònic pesat El teu-22, en el nou model El teu-22M en ales de geometria variable i finalment, varen construir el més modern bombarder supersònic pesat El teu-160, el més gran i ràpit construït fins a la data. Estats Units va construir l'avió supersònic SR-71 com un avió de proves de noves tecnologies, que finalment va ser utilisat com un avió espia, pero que podia ser millorat i adaptat, si era necessari, per a missions de bombarder supersònic en el futur. L'Unió Soviètica tenia varis proyectes que no es varen conseguir construir pel seu alt cost i els Estats Units va suspendre el programa de construcció del bombarder supersònic XB-70 Valkyrie, pel seu alt cost de disseny, construcció i manteniment, un accident en el seu vol de prova i per a favorir el seu programa de missils intercontinentals ICBM. Els soviètics també varen suspendre la construcció en série del nou bombarder supersònic Sukhoi T-4, considerat la contrapartida soviètica per a enfrontar al nou bombarder Valkyrie.
Va prendre el lloc dels bombarders mijans, per ser més econòmic i degut a que la potència dels motors actuals permet transportar una respectable cantitat de càrrega ofensiva, com a bombes guiades, missils, ademés de tindre encara agilitat i portar armes per a combat aéreu, com a canons i missils "aire-aire" de curt, mig i llarc alcanç, per a entaular combats aéreus contra atres avions caça. Pot rebre reabastecimiento aéreu de combustible i transportar tancs de combustible externs per a aumentar el seu alcanç.
Els cazabombarderos són més maniobrables i versàtils que els anteriors bombarders supersònics per a missions de combat en tot tipo de clima, dia i nit, penetració profunda dins de territori enemic, atac naval en vols rasantes sobre la mar, i per a llançar missils "aire-superfície" navals antibuque. Són més econòmics, de fàcil manteniment i baix cost d'operació per hora de vol, comparats en els primers avions bombardero supersònics, es poden oferir a la venda a atres països com un caça polivalent de disseny multipropósito, en millor actuació de vol a mija i baixa altitut, a on l'aire és més dens, humit i pesat. Poden aterrisar en pistes curtes d'aeroports convencionals, carreteres i bases aérees militars sense pistes d'aterrisages especials.
El bombarder en la força aérea actual
[editar | editar còdic]A pesar de que en nàixer, es va presentar com un arma indispensable per a neutralisar les defenses enemigues i els seus centres productius, hui en dia, el bombarder en sí, ha passat a prendre un rol secundari per a la majoria dels països, els quals s'han concentrat en tindre forces armades més disuasivas que eviten anar a enfrontaments en territori enemic.
Bombardeig massiu contra bombardeig selectiu
[editar | editar còdic]En les contínues millores tecnològiques, sobre obtenció d'informació del camp de batalla i precisió en el llançament de municions, les forces armades han optat per canviar les seues doctrines per a l'eliminació d'objectius, tenint en conte els danys colaterals que poden carrejar els atacs. Per eixemple, el bombardeig massiu implica una gran exposició al fòc enemic, grans cantitats de material llançat i resultats incerts. Va ser àmpliament usat per Estats Units en campanyes com la de Vietnam i, no obstant, els resultats obtinguts no eren finalment els esperats, per lo distint de l'enemic que es presentava.
Actualment, es preferixen els bombardejos de precisió o atacs quirúrgics, a on es tria un o varis blancs que poden ser des d'edificis complets fins a un simple auto i destruir-ho, perjudicant lo menys possible als elements que ho rodegen. Per a açò s'utilisen sistemes de guia satelital GPS o dispositius de punteria làser. Eixemple d'això varen ser els atacs als palaus de Bagdad, els quals a pesar d'estar totalment destruïts en l'interior, conservaven les seues fronteres relativament intactes.
¿El fi del bombarder pesat?
[editar | editar còdic]Hui s'ha aplegat a un llímit sobre alcanç de vol, donat solament per la resistència dels pilots; ademés l'us de missils intercontinentals ICBM evita expondre material bèlic d'alt cost i tripulacions a perills. Per estes raons i per l'alt cost en desenroll que significa la tongada de les aeronaus que hi ha en servici actualment, solament les superpotencia militars com Rússia i Estats Units posseïxen bombarders pesats de llarc alcanç.
De fet, Estats Units ha mantingut de moment la seua flota de B-52. Ademés el bombarder furtivo B-2 és un avió relativament nou, al que encara li queda una llarga vida en servici, encara que la seua hora de vol i manteniment és de molt alt cost, i recentment, s'han utilisat missils travessia BGM-109 Tomahawk, llançats des de fragates misileras, abans que una nova revolució tecnològica lo puga reemplaçar.
Vore també
[editar | editar còdic]- Anex:Bombarders, una llista dels principals bombardero.
- Bomba
- Bombardeig aéreu
- Bombardeig en estora
- Bombarder llauger
- Bombarder pesat
- Cazabombardero
- Avió torpedero
- Avió d'atac a terra
- Respal aéreu propenc
- Missil de travessia
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Gunston, Bill (1980). The Illustrated Encyclopedia of Aircraft, Salamander Books.
- ↑ Donald (1995). Warplanes of the 20th Century, Aerospace Publishing.
- ↑ Boyne, Walter J. (2003). The Influence of Air Power upon History, Pelican Publishing. ISBN 978-1589800346.
- ↑ Freedman, Lawrence (2003). The Evolution of Nuclear Strategy, Palgrave Macmillan.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Bombardero» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.